Interacció

El món de la Cultura popular, s’ha posat a debatre el seu sentit i sobretot, s’han posat damunt la taula les seves capacitats per esdevenir una eina educativa i d’aprenentatge, de la mà del món educatiu. Sovint es parla d’educació a través de la cultura, excloent la cultura popular, i focalitzant  exclusivament en l’anomenada alta cultura. Però en realitat, la cultura popular és la primera que des de la infància, ens ensenya qui som, ens permet conèixer d’altres cultures o ens parla de les nostres arrels, siguin quines siguin.

És per això que per tal de poder generar un espai de debat sobre els diferents discursos, criteris i pràctiques sobre la cultura popular en el camp de l’educació, s’ha obert un Fòrum d’Educació i Cultura Popular, en el marc del Som Cultura Popular, celebrat del 25 al 28 de gener del 2018 al recinte de Fabra i Coats de Barcelona.
 

El fòrum pretenia una mirada molt àmplia dels dos conceptes: l’educació, incloent l’educació formal, no formal, i informal, i la cultura popular, entenent també la cultura de base, més enllà de la festa i el folklore. D’aquesttreball previ elaborat per experts en diferents camps, es van presentar els següents quatre eixos de treball:

• Quina cultura popular? Definició de Cultura popular, identitat, valor social i relació amb l’educació.

• Cultura Popular i societat plural, que explora la inclusió i diversitat, així com la pluralitat religiosa i la laïcitat, en entitats i associacions.

• Cultura popular i mitjans de comunicació.

• Cultura popular i sistema educatiu. Tenint en compte l’educació obligatòria, no obligatòria i l’educació en el lleure.

A partir d’aquí el debat va ser ampli i obert. Algunes de les conclusions que sorgien des de les diferents entitats participants en relació a l’educació formal, proposaven obrir les festes populars que es celebren a l’escola, i la inclusió d’altres tradicions i festes d’arreu, sota un marc de laïcitat, però amb l’esperit de sumar en el coneixement de les cultures populars. També es deia que els currículums escolars haurien d’incloure la cultura popular, amb especificacions de com treballar-la. Ja que si no és així, sempre dependrà de l’escola o el tutor, que decideixi quines festes celebrar, i com fer-ho.

Es van presentar també diversos projectes que pretenen apropar la cultura popular d’una manera atractiva a les aules. Des dels tallers per a escoles de La Casa dels entremesos, passant per l’apadrinament del ball de gitanes a Rubí, al projecte Tocant el cel amb la mà de Tarragona. Dels projectes més innovadors que es van poder veure, destacaria els que apropen la glosa i el rap, dos gèneres en el fons germans i que es treballen des d’Improversem als instituts de Barcelona, i Corrandaescola a centres d’arreu de Catalunya. Segurament és un dels camins més interessants a explorar, i que pot obrir noves propostes, si projectes educatius com aquests aconsegueixen connectar la tradició de la cultura popular  amb la cultura de masses més contemporània, de manera que la cultura popular tradicional es tregui la pols, i esdevingui més propera i actual que mai.

Malgrat que els eixos presentats els van treballar un grup d’experts en els diferents àmbits des de les entitats impulsores, després del fòrum, s’obre un procés participatiu per a enriquir i completar el treball, i elaborar els documents conclusius.Aquest procés estarà obert a professionals de l’educació, gestors culturals, antropòlegs, sociòlegs, associacions,AFAs, esplais, ajuntaments, centres d’interpretació, museus, mitjans de comunicació i públic interessat. La intenció és posar fil a l’agulla en molts dels aspectes debatuts i treballar de manera coordinada perquè la cultura popular no sigui una simple anècdota  per celebrar les festes, sinó que pugui ser una eina d’aprenentatge i d’impacte social, accessible a tothom.