Apunts

Visible Project, Public Art Agency Sweden
 

Art comunitari, narratives decolonials, feminisme, economies alternatives, qüestions mediambientals, lluites laborals i racials, moviments migratoris, política rural, cultures queer, disseny social... Avui us portem una bibliografia anotada col·lectiva de pràctiques artístiques que aborden aquestes qüestions i que ha estat elaborada per Visible Project per càrrec de la Public Art Agency Sweden.

  
Aquest article de Yvonne Donders representa una síntesi madura de més de dues dècades de debat sobre els drets culturals dins del dret internacional dels drets humans. Escrit quan el mandat de la Relatora Especial de Nacions Unides sobre drets culturals complia deu anys, el text defensa que els drets culturals han deixat de ser els "parents pobres" del sistema internacional i han esdevingut una part consolidada dels drets humans.

  
Com hem anat revisant a un gran ventall d’estudis d’autoria diversa, els sectors culturals i creatius (SCC) han estat un dels àmbits més afectats per la pandèmia. Amb unes mesures per contenir l’expansió del virus que han afectat directament a tota mena d’espais culturals, la crisi ha posat de manifest, una vegada més, la situació de vulnerabilitat que ja patien les treballadores i treballadors de la cultura abans de l’arribada de la pandèmia.
  

ACN Barcelona | 27 d'abril 2021 
 

Només s'han detectat sis casos positius entre el públic, dels quals quatre es van contagiar fora del Palau Sant Jordi.
 

No hi va haver pràcticament transmissió de Covid durant el concert de Love of Lesbian al Palau Sant Jordi del passat 27 de març, ara fa just un mes.

  
  
▌L’actual crisi de la covid-19 ha eclipsat les qüestions climàtiques en l’àmbit dels museus, però aquesta serà una tasca important pels museus durant els propers anys sense cap mena de dubte. (Nordisk Museologi, 2020,  p. 3)
  

Aquest número monogràfic de The Journal Nordic Museology es dedica a la qüestió del canvi climàtic. A través de quatre articles recull les principals aportacions de les jornades 'Curating Climate - Museums as contact zones of climate research, education and activism', que van tenir lloc a Oslo a finals de l’any 2019.

 Pep Montes a Polièdrica
 

Gairebé tots els equipaments culturals de Catalunya tenen pendent l’assignatura d’aconseguir que el jovent s’hi adreci de forma espontània i interessada, integrant aquest col·lectiu com a productor cultural actiu i no com a públic captiu a través de centres educatius en la majoria de casos. Però, malgrat l’interès dels responsables de polítiques i institucions culturals per atreure’ls, gran part de les iniciatives que posen en relació joves i cultura són projectes de dinamització pensats des de la intervenció socioeducativa i promoguts per departaments públics de joventut, serveis socials i equipaments cívics o socioculturals.

Per Sant Jordi reivindiquem la literatura com a eina per a la transformació social. Cooperatives com La Carbonera, Els Nou Rals, Synusia i VerSembrant la utilitzen per generar comunitat, autoconeixement i pensament crític.
 

En vigílies d'una jornada dedicada a la literatura escrita i a l'admiració pels escriptors i escriptores més reconeguts reivindiquem aquest art més enllà dels productes i de les personalitzacions. La literatura també és una eina per a la transformació social que genera comunitat, autoconeixement i pensament crític.
 

  
Aquest article resulta especialment interessant perquè planteja una pregunta clau: és possible crear un museu començant per la comunitat abans que per la col·lecció, l’edifici o el programa museogràfic? L’experiència del Museu Marítim de Mallorca mostra un intent conscient de construir la institució a partir de processos de coparticipació amb la ciutadania i els agents vinculats al patrimoni marítim.

Fundación Alternativas | E. Rosillo
 

La crisi sanitària ha fet desaparèixer no pocs espais de música en directe, incapaços de fer front a la incertesa d’un escenari inesperat i a unes mesures per detenir l’expansió del virus que han dificultat el manteniment de l’activitat. Això ve a afegir-se a una dinàmica, durant la darrera dècada, caracteritzada per una reducció generalitzada del nombre de sales de concerts, sobretot aquelles amb un aforament petit o mitjà, en part deguda a un canvi de prioritats entre el jovent.

El projecte de recuperació, que s’iniciarà a Santa Coloma, inclourà un espai didàctic. Les actuacions permetran recuperar fauna i flora autòctones amb una bassa i espais d’aiguamolls.
 

L'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) engeguen un nou projecte de renaturalització del riu Besòs. Les administracions ja van apostar fa dues dècades per posar fi a la "claveguera" que representava el riu en aquell moment i des de llavors ja hi ha hagut moltes espècies que han tornat al seu hàbitat. "Hem retornat la vida al riu però no ens podem conformar", assegura l'alcaldessa, Núria Parlon. En els pròxims anys s'invertiran prop de 7 MEUR -arribant també a Montcada i Reixac- per afavorir que les espècies continuïn 'recolonitzant' el riu. Es crearà entre d'altres una llacuna didàctica i noves zones de vegetació per afavorir la regeneració de tots els ecosistemes.

France Culture

Els moviments que demanen la reobertura de teatres, sales de concerts i altres espais culturals s’han multiplicat arreu d’Europa des de l’inici de la posada en marxa de mesures per fer front a la pandèmia. Manifestacions, okupacions d’espais culturals o reivindicacions virtuals hashtaguitzades per militar a favor de la represa de la “màquina cultural”. Però, ens hem aturat a reflexionar en aquests temps sobre quina cultura volem?

 
El procés de recuperació ha inclòs la restauració global del monument i el seu entorn i l’adequació de l’interior per al seu ús com a museu.
 

El Centre d’Interpretació del Patrimoni Cultural de Sant Pere de Ribes, el primer projecte museístic del municipi, obrirà portes a finals de maig, un cop finalitzat el procés de restauració que s’ha dut a terme al monument i el seu entorn i l’adequació de l’interior per al seu ús com a museu. La recuperació d’aquest edifici, que havia estat la residència del ballarí i coreògraf José de Udaeta fins 2007, ha comportat una inversió de més de 700.000€, finançats en un 57% a través de subvencions de la Unió Europea, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

ACN Barcelona | 7 d'abril 2021 
 

ARC insisteix amb la urgència d'un salconduit cultural o si no es permet, reclama mesures compensatòries pel sector​.
 

L’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC) ha criticat que les mesures del Procicat tornen a menystenir la cultura i castiguen actes culturals de tot el país. Han tornat a reclamar "amb urgència el salconduit cultural per garantir la supervivència d’actes culturals" que ja estan en marxa com els festivals Guitar Bcn, Mil·leni o Strenes o projectes com Salacat, Sala Tarragona o Curtcircuit, que per segon any, han destacat, estan adaptats a les mesures de seguretat. Així mateix, han apuntat que si el Procicat no permet un salconduit, han reclamat al Govern mesures que "compensin l’esforç fet per una industria que tot i la pandèmia, ha procurat adaptar-se cap als artistes i als consumidors".

ACN Barcelona | 7 d'abril 2021 
 

ARC insisteix amb la urgència d'un salconduit cultural o si no es permet, reclama mesures compensatòries pel sector​.
 

L’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC) ha criticat que les mesures del Procicat tornen a menystenir la cultura i castiguen actes culturals de tot el país. Han tornat a reclamar "amb urgència el salconduit cultural per garantir la supervivència d’actes culturals" que ja estan en marxa com els festivals Guitar Bcn, Mil·leni o Strenes o projectes com Salacat, Sala Tarragona o Curtcircuit, que per segon any, han destacat, estan adaptats a les mesures de seguretat. Així mateix, han apuntat que si el Procicat no permet un salconduit, han reclamat al Govern mesures que "compensin l’esforç fet per una industria que tot i la pandèmia, ha procurat adaptar-se cap als artistes i als consumidors".

 COFAE | I. Fernández, P. Llacuna
 

La internacionalització seria una assignatura pendent en les fires d’arts escèniques segons un informe que acaba de publicar COFAE, la coordinadora de fèries d’arts escèniques de l’Estat espanyol, del qual es desprèn que en molts dels casos analitzats no es disposa d’un pla d’objectius definit a mitjà i llarg termini, ni es compta amb una dotació de recursos que permetin la seva estabilitat en el temps. FiraTàrrega, la Fira Mediterrània de Manresa, la Fira de Teatre de Titelles de Lleida, el Trapezi de Reus i la Mostra d’Igualada formen part d’aquesta associació.

Vilafranca del Penedès converteix locals comercials en desús en una galeria d’art contemporani. La iniciativa reactiva la mirada urbana i planteja el paper de la cultura en la transformació del teixit comercial.
  

ACN Barcelona | 29 de març 2021 
 

Més d'un centenar d' entitats de cultura popular defensen l’ús intel·ligent de l’espai públic, com a espai segur, per al desenvolupament de les activitats i admeten haver-se sentit oblidades per les administracions.

  
L'estudi encarregat per l’Agrupació Europea de Societats d’Autors i Compositors (GESAC) a la consultora EY, focalitzat en l’impacte econòmic, recull com les indústries culturals i creatives (ICC) comptaven amb un gran dinamisme abans de la COVID-19 i demostra que les conseqüències de la pandèmia han sigut especialment inclements amb el sector, instant les autoritats europees a comptar amb la cultura com aliada per a la reactivació econòmica del continent.

POLIÈDRICA és una revista i arxiu que es dirigeix a la comunitat de professionals que treballen per una cultura de proximitat, vinculada al teixit social d’un territori. Una cultura produïda i gestionada a partir del treball en xarxa, la cooperació i el diàleg entre administracions, equipaments, creadorxs, entitats, veïns i veïnes.
 

Polièdrica és un espai de visibilitat d’allò que està passant. Connecta els i les lectorxs amb el lloc dels fets: comunitats, places, barris, escoles, centres cívics, teatres, museus, centres d’art, equipaments de joventut, auditoris, etc. També és un espai per pensar entorn dels reptes que plantegen aquestes pràctiques culturals.