Apunts

 Observatori del Paisatge de Catalunya - Universitat Pompeu Fabra
 

Repensar la nostra relació amb els territoris on vivim en un moment en el qual ens enfrontem a reptes ambientals i socials a totes les escales ha esdevingut una tasca urgent. Els relats construïts al voltant d’aquests espais i paisatges necessiten ara una reinterpretació en la qual l’art i la creativitat compten amb les eines necessàries per elaborar nous imaginaris a través de la recerca, la reflexió i l’acció en diversos espais concrets.

Unesco
 

No hi ha democràcia sense tenir en compte qüestions ètiques, no hi ha desenvolupament sostenible sense pensar en el nostre lloc al planeta i no hi ha una perspectiva conscient dels drets humans si no aconseguim entendre’ns els uns als altres. La vinculació dels set sabers necessaris per a l’educació del futur del filòsof Edgar Morin amb l'Agenda 2030 és clara.

Relatoria de la primera conversa del Cicle de Debats KULT, amb la participació de Míriam Cano, Helios F.Garcés, Xisca Homar i Adrià Pujol.
 

L’Ateneu L’Harmonia va acollir el dijous 16 de setembre la primera conversa del Cicle de Debats KULT, que se celebren durant la tardor del 2021 en quatre espais comunitaris i culturals de Barcelona. Aquests debats volen ser un espai temporal de pensament per compartir reflexions i experiències que contribueixin en el debat sobre el model cultural i les noves formes de la participació de les comunitats en la creació i difusió de continguts culturals.

Relatoria de la primera conversa del Cicle de Debats KULT, amb la participació de Míriam Cano, Helios F.Garcés, Xisca Homar i Adrià Pujol.
 

L’Ateneu L’Harmonia va acollir el dijous 16 de setembre la primera conversa del Cicle de Debats KULT, que se celebren durant la tardor del 2021 en quatre espais comunitaris i culturals de Barcelona. Aquests debats volen ser un espai temporal de pensament per compartir reflexions i experiències que contribueixin en el debat sobre el model cultural i les noves formes de la participació de les comunitats en la creació i difusió de continguts culturals.

Ministère de la Culture - DG Patrimoines
 

Quines eines teòriques del procomú ens ajudarien a pensar i definir millor el patrimoni? Fins a quin punt els béns comuns ens permetrien empènyer la noció més estesa de patrimoni, anar més enllà i, fins i tot, fer-la obsoleta?

La qüestió dels béns comuns està cada vegada més present als projectes de recerca, a les polítiques públiques i el discurs polític, als moviments ciutadans i a les demandes col·lectives.

Ministère de la Culture - DG Patrimoines
 

Quines eines teòriques del procomú ens ajudarien a pensar i definir millor el patrimoni? Fins a quin punt els béns comuns ens permetrien empènyer la noció més estesa de patrimoni, anar més enllà i, fins i tot, fer-la obsoleta?

La qüestió dels béns comuns està cada vegada més present als projectes de recerca, a les polítiques públiques i el discurs polític, als moviments ciutadans i a les demandes col·lectives.

Fundación Kreanta
 

El darrer número de la revista CCK sobre ciutats creatives, fruit de la iniciativa Ciudades Creativas Kreanta, posa el focus del seu monogràfic a la cultura metropolitana, és a dir, al paper que juguen les ciutats petites i mitjanes d’entorns metropolitans i al seu potencial com a agents per articular l’economia creativa en paral·lel a unes metròpolis congestionades.

Fundación Kreanta
 

El darrer número de la revista CCK sobre ciutats creatives, fruit de la iniciativa Ciudades Creativas Kreanta, posa el focus del seu monogràfic a la cultura metropolitana, és a dir, al paper que juguen les ciutats petites i mitjanes d’entorns metropolitans i al seu potencial com a agents per articular l’economia creativa en paral·lel a unes metròpolis congestionades.

  
La COVID-19 va afectar pràcticament tots els sectors econòmics, però les indústries culturals i creatives van reunir una combinació especialment vulnerable: una forta dependència de la presencialitat, una elevada presència de treball autònom i microempreses, i una gran fragmentació de l'ecosistema cultural.

Göteborgs Stad
 

Per què cal que les administracions públiques inverteixin en cultura? Quin és l’important rol de l’administració cultural? Amb l’objectiu de descriure la complexitat de mesurar el valor de la cultura i els seus efectes positius en la societat, Klas Grinell, expert en cultura i professor de la Universitat de Göteborg, ha elaborat l’informe “The value and social effects of culture”

Universidad Complutense de Madrid | Ediciones Compluense

Us presentem la revista científica Arteterapia. Papeles de arteterapia para la inclusión social, publicada anualment per la Universidad Complutense de Madrid (UCM), dedicada a estudis que aborden aspectes clínics, educatius, socials i culturals de l'artteràpia i altres àmbits que cerquen una major inclusió social a través de la pràctica i l’educació artística.

Istanbul Foundation for Culture and Arts (İKSV)
 

Reflexionar i trobar solucions per reduir l’impacte de la crisi climàtica és – no cal dir-ho a aquestes alçades – una qüestió que ha de ser central per a les arts i la cultura.

Istanbul Foundation for Culture and Arts (İKSV)
 

Reflexionar i trobar solucions per reduir l’impacte de la crisi climàtica és – no cal dir-ho a aquestes alçades – una qüestió que ha de ser central per a les arts i la cultura.

Agència de Salut Pública de Catalunya
 

Segons l'Institut Català de la Salut (ICS) s’estima que un 80% dels factors que determinen la salut de les persones estan fora del sistema sanitari i cada vegada el consens al voltant dels beneficis de la participació en activitats culturals i comunitàries en la prevenció de problemes de salut – especialment aquells relacionats amb la salut mental – és creixent.

  
L'informe Circuit de la Xarxa d'Espais Escènics Municipals. Resultats 2020 és excepcional dins la sèrie perquè no descriu simplement l'evolució ordinària de les programacions municipals, sinó l'impacte directe de la pandèmia sobre el sistema d'arts escèniques locals. El confinament, el tancament dels equipaments durant gairebé quatre mesos i les restriccions d'aforament interrompen de manera sobtada una dècada de creixement continuat.

  
  
Histories of Cultural Participation, Values and Governance, editat per Eleonora Belfiore i Lisanne Gibson, parteix d’una idea especialment fecunda per a les polítiques culturals: conceptes que sovint es presenten com a evidents, com participació, valor cultural o governança, són construccions històriques.

  
Les dades de 2020 no deixen marge per a l’ambigüitat. L’Anuari SGAE 2021 mostra un sector cultural pràcticament aturat, amb caigudes històriques en activitat, públic i ingressos. No és una crisi més, és una interrupció sense precedents.
  

Borén, T., Grzyś, P., Young, C. | International Journal of Cultural Policy
 

L'anàlisi del paper que exerceixen les emocions en els processos socials ha augmentat considerablement en els darrers anys, però no ha tingut una rellevància destacada en el context de l'elaboració de polítiques culturals. Situar les emocions al centre del disseny i la implementació de polítiques és el focus de l’article ‘Policy-making as an emotionally-charged arena: the emotional geographies of urban cultural policy-making’, publicat en la reconeguda revista especialtizada International Journal of Cultural Policy.

L'Observatoire des politiques culturelles

Actualment ens trobem en un moment de profunda transformació i agitació política, ecològica i cultural. Uns temps canviant i inestables, resposta als grans reptes que ha de fer front el planeta, que provoquen ansietat i frustració entre la ciutadania. Davant d’aquest context, què ens diuen els artistes? Quins són els imaginaris que s’estan concebent i com ens interpel·len sobre el món de l’avenir?