Apunts

Xarxes culturals locals: una guia per entendre millor les...


European Network of Cultural Centres | R. Iacob
 

Les xarxes d’actors culturals són un important actiu no només per als ecosistemes culturals, sinó també per a les comunitats i els territoris, que necessiten estratègies ben adaptades als seus objectius, però que sovint es troben amb reptes que poden dificultar la seva tasca.

Font-rubí: planificar la cultura des d’un municipi dispers i...


  
Què implica pensar una política cultural en un municipi petit, amb població dispersa i amb una base associativa que sosté bona part de l’activitat? El Pla d’Acció Cultural de Font-rubí posa sobre la taula una qüestió que sovint queda diluïda: la cultura local no es juga només en la programació, sinó en la capacitat d’articular territori, agents i sentit compartit en contextos fràgils.  
  

Font-rubí: planificar la cultura des d’un municipi dispers i...


  
Què implica pensar una política cultural en un municipi petit, amb població dispersa i amb una base associativa que sosté bona part de l’activitat? El Pla d’Acció Cultural de Font-rubí posa sobre la taula una qüestió que sovint queda diluïda: la cultura local no es juga només en la programació, sinó en la capacitat d’articular territori, agents i sentit compartit en contextos fràgils.  
  

Turisme urbà: quina recuperació després de la pandèmia?...


Kult-ur | Universitat Jaume I
 

L’impacte que la crisi de la Covid-19 i la gestió de la salut pública han ocasionat en el sector i en els hàbits turístics sembla haver marcat un abans i un després en les formes en com ens desplacem i ens relacionem amb l’entorn físic i social a les destinacions turístiques, siguin urbanes o rurals, les quals han vist esclatar la seva activitat amb la pandèmia.

Turisme urbà: quina recuperació després de la pandèmia?...


Kult-ur | Universitat Jaume I
 

L’impacte que la crisi de la Covid-19 i la gestió de la salut pública han ocasionat en el sector i en els hàbits turístics sembla haver marcat un abans i un després en les formes en com ens desplacem i ens relacionem amb l’entorn físic i social a les destinacions turístiques, siguin urbanes o rurals, les quals han vist esclatar la seva activitat amb la pandèmia.

Guia per a la personalització dels serveis públics a través...


Escola d’Administració Pública de Catalunya
 

Com aconseguir una gestió pública eficaç i eficient des de l’Administració? Segons la darrera publicació de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), ‘Guia per a la personalització dels serveis públics a través de la intel·ligència artificial’, la resposta passa per una governança intel·ligent que sigui capaç de personalitzar, adaptar i anticipar els serveis públics a les necessitats de la ciutadania.

Guia per a la personalització dels serveis públics a través...


Escola d’Administració Pública de Catalunya
 

Com aconseguir una gestió pública eficaç i eficient des de l’Administració? Segons la darrera publicació de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), ‘Guia per a la personalització dels serveis públics a través de la intel·ligència artificial’, la resposta passa per una governança intel·ligent que sigui capaç de personalitzar, adaptar i anticipar els serveis públics a les necessitats de la ciutadania.

Guia per a la personalització dels serveis públics a través...


Escola d’Administració Pública de Catalunya
 

Com aconseguir una gestió pública eficaç i eficient des de l’Administració? Segons la darrera publicació de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), ‘Guia per a la personalització dels serveis públics a través de la intel·ligència artificial’, la resposta passa per una governança intel·ligent que sigui capaç de personalitzar, adaptar i anticipar els serveis públics a les necessitats de la ciutadania.

Guia per a la personalització dels serveis públics a través...


Escola d’Administració Pública de Catalunya
 

Com aconseguir una gestió pública eficaç i eficient des de l’Administració? Segons la darrera publicació de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), ‘Guia per a la personalització dels serveis públics a través de la intel·ligència artificial’, la resposta passa per una governança intel·ligent que sigui capaç de personalitzar, adaptar i anticipar els serveis públics a les necessitats de la ciutadania.

Guia per a la personalització dels serveis públics a través...


Escola d’Administració Pública de Catalunya
 

Com aconseguir una gestió pública eficaç i eficient des de l’Administració? Segons la darrera publicació de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), ‘Guia per a la personalització dels serveis públics a través de la intel·ligència artificial’, la resposta passa per una governança intel·ligent que sigui capaç de personalitzar, adaptar i anticipar els serveis públics a les necessitats de la ciutadania.

Guia per a la personalització dels serveis públics a través...


Escola d’Administració Pública de Catalunya
 

Com aconseguir una gestió pública eficaç i eficient des de l’Administració? Segons la darrera publicació de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), ‘Guia per a la personalització dels serveis públics a través de la intel·ligència artificial’, la resposta passa per una governança intel·ligent que sigui capaç de personalitzar, adaptar i anticipar els serveis públics a les necessitats de la ciutadania.

Museo prosaico. Norma, praxis y precariedad


A raíz de la publicación a comienzos de año de un artículo sobre ese tema, la Asociación de Directoras y Directores de Arte Contemporáneo de España (ADACE) y TEA Tenerife Espacio de las Artes, celebran este viernes [día 24] y el sábado [día 25] el encuentro Museo prosaico. Norma, praxis, precariedad, en el marco de reunión de la Asociación de Directoras y Directores de Arte Contemporáneo de España (ADACE). En este encuentro, profesionales reconocido prestigio en el ámbito de las artes, el pensamiento estético, la crítica de arte y la dirección de museos, debatirán cuestiones fundamentales para entender el papel del museo y los desafíos a los que se enfrenta esta institución.

Museo prosaico. Norma, praxis y precariedad


A raíz de la publicación a comienzos de año de un artículo sobre ese tema, la Asociación de Directoras y Directores de Arte Contemporáneo de España (ADACE) y TEA Tenerife Espacio de las Artes, celebran este viernes [día 24] y el sábado [día 25] el encuentro Museo prosaico. Norma, praxis, precariedad, en el marco de reunión de la Asociación de Directoras y Directores de Arte Contemporáneo de España (ADACE). En este encuentro, profesionales reconocido prestigio en el ámbito de las artes, el pensamiento estético, la crítica de arte y la dirección de museos, debatirán cuestiones fundamentales para entender el papel del museo y los desafíos a los que se enfrenta esta institución.

Museo prosaico. Norma, praxis y precariedad


A raíz de la publicación a comienzos de año de un artículo sobre ese tema, la Asociación de Directoras y Directores de Arte Contemporáneo de España (ADACE) y TEA Tenerife Espacio de las Artes, celebran este viernes [día 24] y el sábado [día 25] el encuentro Museo prosaico. Norma, praxis, precariedad, en el marco de reunión de la Asociación de Directoras y Directores de Arte Contemporáneo de España (ADACE). En este encuentro, profesionales reconocido prestigio en el ámbito de las artes, el pensamiento estético, la crítica de arte y la dirección de museos, debatirán cuestiones fundamentales para entender el papel del museo y los desafíos a los que se enfrenta esta institución.

Museo prosaico. Norma, praxis y precariedad


A raíz de la publicación a comienzos de año de un artículo sobre ese tema, la Asociación de Directoras y Directores de Arte Contemporáneo de España (ADACE) y TEA Tenerife Espacio de las Artes, celebran este viernes [día 24] y el sábado [día 25] el encuentro Museo prosaico. Norma, praxis, precariedad, en el marco de reunión de la Asociación de Directoras y Directores de Arte Contemporáneo de España (ADACE). En este encuentro, profesionales reconocido prestigio en el ámbito de las artes, el pensamiento estético, la crítica de arte y la dirección de museos, debatirán cuestiones fundamentales para entender el papel del museo y los desafíos a los que se enfrenta esta institución.

Els deures pendents en igualtat de gènere als sectors...


  
Un informe de la Unió Europea analitza les desigualtats de gènere en els sectors culturals i creatius i identifica els principals obstacles que dificulten la plena igualtat en aquest àmbit.
  

Quin paper juga la cultura en la promoció de la igualtat de gènere? Com atènyer la igualtat de gènere dins dels sectors culturals i creatius?

Els deures pendents en igualtat de gènere als sectors...


  
Un informe de la Unió Europea analitza les desigualtats de gènere en els sectors culturals i creatius i identifica els principals obstacles que dificulten la plena igualtat en aquest àmbit.
  

Quin paper juga la cultura en la promoció de la igualtat de gènere? Com atènyer la igualtat de gènere dins dels sectors culturals i creatius?

Espais actius, drets en disputa: la proximitat cultural com...


  
La recerca de Sergio Ramos Cebrián situa les polítiques culturals de proximitat en un terreny menys estabilitzat del que sovint es pressuposa. L’objecte central no són només els equipaments o els programes, sinó la relació entre espais culturals i drets culturals i, sobretot, la manera com aquests drets es materialitzen o no a escala local. El text parteix d’una idea que travessa tota la investigació: la proximitat no és una simple qüestió de distància o accessibilitat, sinó una construcció institucional que condiciona el dret a participar en la vida cultural.
  

Espais actius, drets en disputa: la proximitat cultural com...


  
La recerca de Sergio Ramos Cebrián situa les polítiques culturals de proximitat en un terreny menys estabilitzat del que sovint es pressuposa. L’objecte central no són només els equipaments o els programes, sinó la relació entre espais culturals i drets culturals i, sobretot, la manera com aquests drets es materialitzen o no a escala local. El text parteix d’una idea que travessa tota la investigació: la proximitat no és una simple qüestió de distància o accessibilitat, sinó una construcció institucional que condiciona el dret a participar en la vida cultural.
  

Ministeri de Cultura (i recentralització): Madrid capta el...


 Rius-Ulldemolins, J., Rubio Arostegui, J. A., Flor, V.
 

L’aparent descentralització de la política cultural a l’estat espanyol es topa amb la realitat dels números: la inversió cultural troba en Madrid la seva principal beneficiària, deixant de banda l’articulació amb altres autonomies i la cobertura de les necessitats culturals de les poblacions localitzades a la perifèria.

Ministeri de Cultura (i recentralització): Madrid capta el...


 Rius-Ulldemolins, J., Rubio Arostegui, J. A., Flor, V.
 

L’aparent descentralització de la política cultural a l’estat espanyol es topa amb la realitat dels números: la inversió cultural troba en Madrid la seva principal beneficiària, deixant de banda l’articulació amb altres autonomies i la cobertura de les necessitats culturals de les poblacions localitzades a la perifèria.

Ministeri de Cultura (i recentralització): Madrid capta el...


 Rius-Ulldemolins, J., Rubio Arostegui, J. A., Flor, V.
 

L’aparent descentralització de la política cultural a l’estat espanyol es topa amb la realitat dels números: la inversió cultural troba en Madrid la seva principal beneficiària, deixant de banda l’articulació amb altres autonomies i la cobertura de les necessitats culturals de les poblacions localitzades a la perifèria.

Els perfils professionals dels museus. Un pas endavant pel...


Són les 8 del vespre i ets la segona en arribar. En veure qui ha estat la primera lamentes tenir la mania de ser sempre tan puntual. Ni tan sols recordes el seu nom i, per força, hauràs de tenir una conversa amb ella. T’espera una llarga nit envoltada de persones conegudes i desconegudes a la vegada. Sembla ser que els famosos sopars d’exalumnes encara no han passat a la història.

Els perfils professionals dels museus. Un pas endavant pel...


Són les 8 del vespre i ets la segona en arribar. En veure qui ha estat la primera lamentes tenir la mania de ser sempre tan puntual. Ni tan sols recordes el seu nom i, per força, hauràs de tenir una conversa amb ella. T’espera una llarga nit envoltada de persones conegudes i desconegudes a la vegada. Sembla ser que els famosos sopars d’exalumnes encara no han passat a la història.

Arqueologia inclusiva: divulgació científica entre els...


Journal of Community Archaeology & Heritage
 

Cada vegada més museus dediquen uns majors esforços per als seus programes educatius destinats, a priori, per a tots els públics. Però, està aquest accés cobrint les persones de tots els grups socials? L’article que us portem avui afirma que sovint se centren en grups com els infants, els adolescents i les famílies de nivell educatiu mitjà-alt

Arqueologia inclusiva: divulgació científica entre els...


Journal of Community Archaeology & Heritage
 

Cada vegada més museus dediquen uns majors esforços per als seus programes educatius destinats, a priori, per a tots els públics. Però, està aquest accés cobrint les persones de tots els grups socials? L’article que us portem avui afirma que sovint se centren en grups com els infants, els adolescents i les famílies de nivell educatiu mitjà-alt

RESHAPE: un experiment col·laboratiu per al canvi de...


Reshape
 

Les veus que, darrerament, reclamen una transició cap a un ecosistema artístic alternatiu, més just i en consonància amb els diversos contextos socials locals, es multipliquen. RESHAPE, un projecte de recerca col·laborativa i desenvolupament, proposa instruments per avançar en aquesta línia i unificant iniciatives europees i del sud mediterrani.

RESHAPE: un experiment col·laboratiu per al canvi de...


Reshape
 

Les veus que, darrerament, reclamen una transició cap a un ecosistema artístic alternatiu, més just i en consonància amb els diversos contextos socials locals, es multipliquen. RESHAPE, un projecte de recerca col·laborativa i desenvolupament, proposa instruments per avançar en aquesta línia i unificant iniciatives europees i del sud mediterrani.

RESHAPE: un experiment col·laboratiu per al canvi de...


Reshape
 

Les veus que, darrerament, reclamen una transició cap a un ecosistema artístic alternatiu, més just i en consonància amb els diversos contextos socials locals, es multipliquen. RESHAPE, un projecte de recerca col·laborativa i desenvolupament, proposa instruments per avançar en aquesta línia i unificant iniciatives europees i del sud mediterrani.

RESHAPE: un experiment col·laboratiu per al canvi de...


Reshape
 

Les veus que, darrerament, reclamen una transició cap a un ecosistema artístic alternatiu, més just i en consonància amb els diversos contextos socials locals, es multipliquen. RESHAPE, un projecte de recerca col·laborativa i desenvolupament, proposa instruments per avançar en aquesta línia i unificant iniciatives europees i del sud mediterrani.

RESHAPE: un experiment col·laboratiu per al canvi de...


Reshape
 

Les veus que, darrerament, reclamen una transició cap a un ecosistema artístic alternatiu, més just i en consonància amb els diversos contextos socials locals, es multipliquen. RESHAPE, un projecte de recerca col·laborativa i desenvolupament, proposa instruments per avançar en aquesta línia i unificant iniciatives europees i del sud mediterrani.

Combatre la crisi climàtica des de les arts escèniques i la...


  
La sostenibilitat obliga a repensar no només què fem, sinó també com ho produïm i ho fem circular
  

La crisi climàtica ja no interpel·la només els discursos culturals, sinó també les seves condicions materials. Com es produeix una obra, com es mou, amb quins recursos tècnics circula i quines infraestructures necessita són qüestions que formen part, cada cop més, del debat sobre sostenibilitat.

Combatre la crisi climàtica des de les arts escèniques i la...


  
La sostenibilitat obliga a repensar no només què fem, sinó també com ho produïm i ho fem circular
  

La crisi climàtica ja no interpel·la només els discursos culturals, sinó també les seves condicions materials. Com es produeix una obra, com es mou, amb quins recursos tècnics circula i quines infraestructures necessita són qüestions que formen part, cada cop més, del debat sobre sostenibilitat.

Els equips com a condició del museu públic


  

Parlar d’equips en els museus acostuma a quedar reduït a una qüestió de perfils professionals o de plantilles. Aquest document desplaça la mirada: els equips no són només recursos humans, són l’estructura que fa possible —o impossible— el valor públic del museu. La pregunta no és quantes persones hi ha, sinó quines funcions assumeixen, amb quina dedicació i en quin marc de governança.
  

Els equips com a condició del museu públic


  

Parlar d’equips en els museus acostuma a quedar reduït a una qüestió de perfils professionals o de plantilles. Aquest document desplaça la mirada: els equips no són només recursos humans, són l’estructura que fa possible —o impossible— el valor públic del museu. La pregunta no és quantes persones hi ha, sinó quines funcions assumeixen, amb quina dedicació i en quin marc de governança.
  

Xarxes socials i comunicació cultural. La necessitat d’una...


Les Àrees de Cultura dels diferents ens municipals generen anualment una gran quantitat d’activitats i una extensa programació cultural És important, en aquest sentit, conèixer el context comunicatiu d’avui dia i conèixer els recursos que ofereix el món digital per tal de comunicar-les i, finalment, arribar als públics adequats.

Xarxes socials i comunicació cultural. La necessitat d’una...


Les Àrees de Cultura dels diferents ens municipals generen anualment una gran quantitat d’activitats i una extensa programació cultural És important, en aquest sentit, conèixer el context comunicatiu d’avui dia i conèixer els recursos que ofereix el món digital per tal de comunicar-les i, finalment, arribar als públics adequats.

Xarxes socials i comunicació cultural. La necessitat d’una...


Les Àrees de Cultura dels diferents ens municipals generen anualment una gran quantitat d’activitats i una extensa programació cultural És important, en aquest sentit, conèixer el context comunicatiu d’avui dia i conèixer els recursos que ofereix el món digital per tal de comunicar-les i, finalment, arribar als públics adequats.

Xarxes socials i comunicació cultural. La necessitat d’una...


Les Àrees de Cultura dels diferents ens municipals generen anualment una gran quantitat d’activitats i una extensa programació cultural És important, en aquest sentit, conèixer el context comunicatiu d’avui dia i conèixer els recursos que ofereix el món digital per tal de comunicar-les i, finalment, arribar als públics adequats.

Xarxes socials i comunicació cultural. La necessitat d’una...


Les Àrees de Cultura dels diferents ens municipals generen anualment una gran quantitat d’activitats i una extensa programació cultural És important, en aquest sentit, conèixer el context comunicatiu d’avui dia i conèixer els recursos que ofereix el món digital per tal de comunicar-les i, finalment, arribar als públics adequats.

Catalunya 2022: la cultura, clau per reactivar el país


Generalitat de Catalunya
 

La crisi sanitària ha evidenciat i agreujat una sèrie de problemes estructurals arreu del món i Catalunya no ha sigut una excepció. El Grup de Treball Catalunya 2022, creat a petició del Govern de la Generalitat i format per una trentena d’experts en diversos àmbits, ha treballat al llarg d’un any per elaborar una norantena de propostes adreçades a transformar el país.

Catalunya 2022: la cultura, clau per reactivar el país


Generalitat de Catalunya
 

La crisi sanitària ha evidenciat i agreujat una sèrie de problemes estructurals arreu del món i Catalunya no ha sigut una excepció. El Grup de Treball Catalunya 2022, creat a petició del Govern de la Generalitat i format per una trentena d’experts en diversos àmbits, ha treballat al llarg d’un any per elaborar una norantena de propostes adreçades a transformar el país.

Surfejant les onades: la cultura en una pandèmia que no...


La dita és clara: mai no diguis blat fins que sigui al sac i ben lligat. Però com que això d’ensacar cereals potser ens queda una mica lluny, serà millor que a partir d’ara fem servir una versió actualitzada del refrany: mai no diguis immunitat fins que no estigui tothom vacunat. Ja vèiem la llum al final del túnel. Queien l’estat d’alarma i les mascaretes. Xifres d’infectats, corbes de contagi, índexs de creixement, quedaven ben enrere. Volíem plaça, muntanya i platja. Però l’onada que ha arribat (o potser ha estat un tsunami?) no venia del mar. I ja hi tornem a ser: restriccions, tocs de queda, confinaments. La pandèmia és el conte de mai no acabar. Estem encallats en un cicle infinit d’obertures i tancaments. I què passa amb la cultura?

Surfejant les onades: la cultura en una pandèmia que no...


La dita és clara: mai no diguis blat fins que sigui al sac i ben lligat. Però com que això d’ensacar cereals potser ens queda una mica lluny, serà millor que a partir d’ara fem servir una versió actualitzada del refrany: mai no diguis immunitat fins que no estigui tothom vacunat. Ja vèiem la llum al final del túnel. Queien l’estat d’alarma i les mascaretes. Xifres d’infectats, corbes de contagi, índexs de creixement, quedaven ben enrere. Volíem plaça, muntanya i platja. Però l’onada que ha arribat (o potser ha estat un tsunami?) no venia del mar. I ja hi tornem a ser: restriccions, tocs de queda, confinaments. La pandèmia és el conte de mai no acabar. Estem encallats en un cicle infinit d’obertures i tancaments. I què passa amb la cultura?

Surfejant les onades: la cultura en una pandèmia que no...


La dita és clara: mai no diguis blat fins que sigui al sac i ben lligat. Però com que això d’ensacar cereals potser ens queda una mica lluny, serà millor que a partir d’ara fem servir una versió actualitzada del refrany: mai no diguis immunitat fins que no estigui tothom vacunat. Ja vèiem la llum al final del túnel. Queien l’estat d’alarma i les mascaretes. Xifres d’infectats, corbes de contagi, índexs de creixement, quedaven ben enrere. Volíem plaça, muntanya i platja. Però l’onada que ha arribat (o potser ha estat un tsunami?) no venia del mar. I ja hi tornem a ser: restriccions, tocs de queda, confinaments. La pandèmia és el conte de mai no acabar. Estem encallats en un cicle infinit d’obertures i tancaments. I què passa amb la cultura?

Surfejant les onades: la cultura en una pandèmia que no...


La dita és clara: mai no diguis blat fins que sigui al sac i ben lligat. Però com que això d’ensacar cereals potser ens queda una mica lluny, serà millor que a partir d’ara fem servir una versió actualitzada del refrany: mai no diguis immunitat fins que no estigui tothom vacunat. Ja vèiem la llum al final del túnel. Queien l’estat d’alarma i les mascaretes. Xifres d’infectats, corbes de contagi, índexs de creixement, quedaven ben enrere. Volíem plaça, muntanya i platja. Però l’onada que ha arribat (o potser ha estat un tsunami?) no venia del mar. I ja hi tornem a ser: restriccions, tocs de queda, confinaments. La pandèmia és el conte de mai no acabar. Estem encallats en un cicle infinit d’obertures i tancaments. I què passa amb la cultura?

Surfejant les onades: la cultura en una pandèmia que no...


La dita és clara: mai no diguis blat fins que sigui al sac i ben lligat. Però com que això d’ensacar cereals potser ens queda una mica lluny, serà millor que a partir d’ara fem servir una versió actualitzada del refrany: mai no diguis immunitat fins que no estigui tothom vacunat. Ja vèiem la llum al final del túnel. Queien l’estat d’alarma i les mascaretes. Xifres d’infectats, corbes de contagi, índexs de creixement, quedaven ben enrere. Volíem plaça, muntanya i platja. Però l’onada que ha arribat (o potser ha estat un tsunami?) no venia del mar. I ja hi tornem a ser: restriccions, tocs de queda, confinaments. La pandèmia és el conte de mai no acabar. Estem encallats en un cicle infinit d’obertures i tancaments. I què passa amb la cultura?

Surfejant les onades: la cultura en una pandèmia que no...


La dita és clara: mai no diguis blat fins que sigui al sac i ben lligat. Però com que això d’ensacar cereals potser ens queda una mica lluny, serà millor que a partir d’ara fem servir una versió actualitzada del refrany: mai no diguis immunitat fins que no estigui tothom vacunat. Ja vèiem la llum al final del túnel. Queien l’estat d’alarma i les mascaretes. Xifres d’infectats, corbes de contagi, índexs de creixement, quedaven ben enrere. Volíem plaça, muntanya i platja. Però l’onada que ha arribat (o potser ha estat un tsunami?) no venia del mar. I ja hi tornem a ser: restriccions, tocs de queda, confinaments. La pandèmia és el conte de mai no acabar. Estem encallats en un cicle infinit d’obertures i tancaments. I què passa amb la cultura?

Fer festivals accessibles no és adaptar-los: és...


  
Llegida amb una mica de distància, la guia deixa veure una tensió. Tot i la seva ambició, continua operant sobretot en l’àmbit de la discapacitat. Altres barreres: econòmiques, culturals o simbòliques, queden més desdibuixades. Això no invalida el document. Al contrari. El situa en un moment concret: aquell en què la cultura comença a entendre que l’accés no és un afegit, sinó una condició estructural, però encara no ha ampliat del tot el marc de què vol dir inclusió. (n. de l'e., 2026)
  

L’accessibilitat en festivals sovint es tracta com un conjunt de solucions puntuals. Aquesta guia proposa una altra cosa: pensar l’esdeveniment com una cadena completa on cada decisió pot facilitar o impedir la participació.
  

Fer festivals accessibles no és adaptar-los: és...


  
Llegida amb una mica de distància, la guia deixa veure una tensió. Tot i la seva ambició, continua operant sobretot en l’àmbit de la discapacitat. Altres barreres: econòmiques, culturals o simbòliques, queden més desdibuixades. Això no invalida el document. Al contrari. El situa en un moment concret: aquell en què la cultura comença a entendre que l’accés no és un afegit, sinó una condició estructural, però encara no ha ampliat del tot el marc de què vol dir inclusió. (n. de l'e., 2026)
  

L’accessibilitat en festivals sovint es tracta com un conjunt de solucions puntuals. Aquesta guia proposa una altra cosa: pensar l’esdeveniment com una cadena completa on cada decisió pot facilitar o impedir la participació.