Apunts

Impulsar el poder de la cultura en la recuperació turística


Organització Mundial del Turisme
 

Amb la limitació dels moviments i la caiguda d’arribada de turistes a tot el globus, el turisme cultural ha sigut un dels grans afectats pels efectes de la pandèmia. Segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT), el 90% dels països van tancar els llocs declarats Patrimoni de la Humanitat, afectant les comunitats locals, al patrimoni protegit i a altres espais i institucions culturals. Uns efectes que han colpejat fort a casa nostra.

Impulsar el poder de la cultura en la recuperació turística


Organització Mundial del Turisme
 

Amb la limitació dels moviments i la caiguda d’arribada de turistes a tot el globus, el turisme cultural ha sigut un dels grans afectats pels efectes de la pandèmia. Segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT), el 90% dels països van tancar els llocs declarats Patrimoni de la Humanitat, afectant les comunitats locals, al patrimoni protegit i a altres espais i institucions culturals. Uns efectes que han colpejat fort a casa nostra.

El públic dels museus abans i després de la pandèmia


Laboratorio Permanente de Público de Museos (LPPM) |  Ministeri de Cultura i Esport

Amb l’esclat de la pandèmia, els hàbits i actituds dels públics de la cultura van patir una sèrie de canvis, guiats pel distanciament físic, l’ús de la mascareta o el control dels aforaments. En el cas dels museus, els canvis en el comportament han sigut, en certa manera, substancials i la digitalització ha jugat un paper mai no vist abans.

El públic dels museus abans i després de la pandèmia


Laboratorio Permanente de Público de Museos (LPPM) |  Ministeri de Cultura i Esport

Amb l’esclat de la pandèmia, els hàbits i actituds dels públics de la cultura van patir una sèrie de canvis, guiats pel distanciament físic, l’ús de la mascareta o el control dels aforaments. En el cas dels museus, els canvis en el comportament han sigut, en certa manera, substancials i la digitalització ha jugat un paper mai no vist abans.

Continuen les actuacions per possibilitar l’ús de Cal...


Després de l'estiu és previst que comencin les obres d'adequació de la casa pairal de Cal Puigjaner per poder començar el projecte de transformació de l'equipament en un museu i espai per exposicions. L'objectiu és poder ubicar una exposició etnològica de tot el territori del Montserratí.
 


El regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat, Xavier Rota, ha avançat que s'està ultimant la contractació de l'empresa que ha de tirar endavant els treballs d'arranjament de la planta baixa de la casa pairal de Cal Puigjaner per poder dur a terme el projecte de museïtzació de l'espai

Continuen les actuacions per possibilitar l’ús de Cal...


Després de l'estiu és previst que comencin les obres d'adequació de la casa pairal de Cal Puigjaner per poder començar el projecte de transformació de l'equipament en un museu i espai per exposicions. L'objectiu és poder ubicar una exposició etnològica de tot el territori del Montserratí.
 


El regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat, Xavier Rota, ha avançat que s'està ultimant la contractació de l'empresa que ha de tirar endavant els treballs d'arranjament de la planta baixa de la casa pairal de Cal Puigjaner per poder dur a terme el projecte de museïtzació de l'espai

Cap a una nova generació de polítiques culturals basades en...


  
En els darrers anys, els drets culturals han passat de ser un marc reivindicatiu a convertir-se en un llenguatge assumit per moltes polítiques públiques. Aquest text se situa en aquest punt de pas i planteja una exigència clara: no n’hi ha prou amb reconèixer-los, cal traduir-los en capacitats reals per a la ciutadania. La seva aportació és precisament aquesta, desplaçar el debat del què al com. Rellegir-lo avui permet posar a prova fins a quin punt aquest gir s’ha consolidat o continua operant, en part, com a horitzó pendent. (n. de l'e., 2026)
  
  

Vivim un intens període de transformació i incertesa. Aquesta afirmació era vàlida abans de la pandèmia, i ara, quan afrontem l’impacte de la crisi i busquem respostes als enormes reptes de futur, es constata encara més en el si de les polítiques a escala local i regional, i en les agendes internacionals.

Cap a una nova generació de polítiques culturals basades en...


  
En els darrers anys, els drets culturals han passat de ser un marc reivindicatiu a convertir-se en un llenguatge assumit per moltes polítiques públiques. Aquest text se situa en aquest punt de pas i planteja una exigència clara: no n’hi ha prou amb reconèixer-los, cal traduir-los en capacitats reals per a la ciutadania. La seva aportació és precisament aquesta, desplaçar el debat del què al com. Rellegir-lo avui permet posar a prova fins a quin punt aquest gir s’ha consolidat o continua operant, en part, com a horitzó pendent. (n. de l'e., 2026)
  
  

Vivim un intens període de transformació i incertesa. Aquesta afirmació era vàlida abans de la pandèmia, i ara, quan afrontem l’impacte de la crisi i busquem respostes als enormes reptes de futur, es constata encara més en el si de les polítiques a escala local i regional, i en les agendes internacionals.

Treballar per projectes: quan la política cultural es fa...


  
  
Treballar per projectes s’ha convertit en una necessitat en el món de la gestió cultural. Però com podem elaborar-los de manera coherent, sòlida i fonamentada? I, sobretot, què entenem per aquest concepte? El projecte ha de ser la manera a través de la qual podem ordenar i tenir clars els nostres objectius i estructurar totes i cadascuna de les accions que, en el camp cultural, es duran a terme en el nostre municipi.

Treballar per projectes: quan la política cultural es fa...


  
  
Treballar per projectes s’ha convertit en una necessitat en el món de la gestió cultural. Però com podem elaborar-los de manera coherent, sòlida i fonamentada? I, sobretot, què entenem per aquest concepte? El projecte ha de ser la manera a través de la qual podem ordenar i tenir clars els nostres objectius i estructurar totes i cadascuna de les accions que, en el camp cultural, es duran a terme en el nostre municipi.

Pla d'usos del Centre Cívic Can Mallol de la Torre...


Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC)Diputació de Barcelona
 

Arenys de Munt compta a partir d’ara amb el pla d'usos del nou Centre Cívic Can Mallol de la Torre, ubicat en una antiga fàbrica, les obres d’adequació de la qual, està previst que acabin en 2021. El projecte d’aquest centre cívic va néixer arran de les necessitats detectades en 2016 al Pla d’Equipaments Culturals del municipi elaborat pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC), qui signa ara aquest document en col·laboració amb l’ajuntament.

Pla d'usos del Centre Cívic Can Mallol de la Torre...


Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC)Diputació de Barcelona
 

Arenys de Munt compta a partir d’ara amb el pla d'usos del nou Centre Cívic Can Mallol de la Torre, ubicat en una antiga fàbrica, les obres d’adequació de la qual, està previst que acabin en 2021. El projecte d’aquest centre cívic va néixer arran de les necessitats detectades en 2016 al Pla d’Equipaments Culturals del municipi elaborat pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC), qui signa ara aquest document en col·laboració amb l’ajuntament.

Pla d'usos del Centre Cívic Can Mallol de la Torre...


Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC)Diputació de Barcelona
 

Arenys de Munt compta a partir d’ara amb el pla d'usos del nou Centre Cívic Can Mallol de la Torre, ubicat en una antiga fàbrica, les obres d’adequació de la qual, està previst que acabin en 2021. El projecte d’aquest centre cívic va néixer arran de les necessitats detectades en 2016 al Pla d’Equipaments Culturals del municipi elaborat pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC), qui signa ara aquest document en col·laboració amb l’ajuntament.

L’Anuari de la Música 2021: sobreviure a unes previsions...


Grup EnderrockARC
 

En 2020 s'han programat i editat més artistes catalans que mai, han augmentat les matriculacions a les escoles superiors de música i la indústria del directe, la més afectada, acaba sobrevivint amb millors dades que les previsions fetes en plena pandèmia, en part gràcies a l’augment de les inversions públiques en el sector musical. Tot seguit us compartim les claus del sector de la música en un any atípic en l’Anuari de la Música 2021.

L’Anuari de la Música 2021: sobreviure a unes previsions...


Grup EnderrockARC
 

En 2020 s'han programat i editat més artistes catalans que mai, han augmentat les matriculacions a les escoles superiors de música i la indústria del directe, la més afectada, acaba sobrevivint amb millors dades que les previsions fetes en plena pandèmia, en part gràcies a l’augment de les inversions públiques en el sector musical. Tot seguit us compartim les claus del sector de la música en un any atípic en l’Anuari de la Música 2021.

L’Anuari de la Música 2021: sobreviure a unes previsions...


Grup EnderrockARC
 

En 2020 s'han programat i editat més artistes catalans que mai, han augmentat les matriculacions a les escoles superiors de música i la indústria del directe, la més afectada, acaba sobrevivint amb millors dades que les previsions fetes en plena pandèmia, en part gràcies a l’augment de les inversions públiques en el sector musical. Tot seguit us compartim les claus del sector de la música en un any atípic en l’Anuari de la Música 2021.

IJABER, la nova revista científica sobre l’educació en les...


Arte-facto | J. M. Mesias Lema (dir.)
 

Donem la benvinguda a una nova revista científica dedicada a l’educació basada en les arts, IJABER - International Journal of Arts-based Educational Research. Es tracta d’una publicació de caràcter semestral que ha estat promoguda pel grup de recerca Arte-facto de la Universidade da Coruña (UDC), especialitzat en processos artístics contemporanis, patrimonials i de mediació cultural en contextos educatius, que ara dona llum al seu primer número.

IJABER, la nova revista científica sobre l’educació en les...


Arte-facto | J. M. Mesias Lema (dir.)
 

Donem la benvinguda a una nova revista científica dedicada a l’educació basada en les arts, IJABER - International Journal of Arts-based Educational Research. Es tracta d’una publicació de caràcter semestral que ha estat promoguda pel grup de recerca Arte-facto de la Universidade da Coruña (UDC), especialitzat en processos artístics contemporanis, patrimonials i de mediació cultural en contextos educatius, que ara dona llum al seu primer número.

IJABER, la nova revista científica sobre l’educació en les...


Arte-facto | J. M. Mesias Lema (dir.)
 

Donem la benvinguda a una nova revista científica dedicada a l’educació basada en les arts, IJABER - International Journal of Arts-based Educational Research. Es tracta d’una publicació de caràcter semestral que ha estat promoguda pel grup de recerca Arte-facto de la Universidade da Coruña (UDC), especialitzat en processos artístics contemporanis, patrimonials i de mediació cultural en contextos educatius, que ara dona llum al seu primer número.

F_MDAT | Finestres Mostra D'Artistes Transterritorial


Videografies d'artistes i pràctiques culturals comunitàries, que es mostren en un format expositiu en viu en línia. Aquesta exposició virtual en viu té com a objectiu suscitar diàlegs transterritoriales relacionats amb la sobirania alimentària, l'accés a l'aigua i els sentiments i pensaments sobre el que és la comunitat.

F_MDAT | Finestres Mostra D'Artistes Transterritorial


Videografies d'artistes i pràctiques culturals comunitàries, que es mostren en un format expositiu en viu en línia. Aquesta exposició virtual en viu té com a objectiu suscitar diàlegs transterritoriales relacionats amb la sobirania alimentària, l'accés a l'aigua i els sentiments i pensaments sobre el que és la comunitat.

F_MDAT | Finestres Mostra D'Artistes Transterritorial


Videografies d'artistes i pràctiques culturals comunitàries, que es mostren en un format expositiu en viu en línia. Aquesta exposició virtual en viu té com a objectiu suscitar diàlegs transterritoriales relacionats amb la sobirania alimentària, l'accés a l'aigua i els sentiments i pensaments sobre el que és la comunitat.

F_MDAT | Finestres Mostra D'Artistes Transterritorial


Videografies d'artistes i pràctiques culturals comunitàries, que es mostren en un format expositiu en viu en línia. Aquesta exposició virtual en viu té com a objectiu suscitar diàlegs transterritoriales relacionats amb la sobirania alimentària, l'accés a l'aigua i els sentiments i pensaments sobre el que és la comunitat.

Engage! Claus per afavorir la participació cultural de la...


PEN Català
 

Sovint, el col·lectiu de la gent jove queda fora de les programacions de les organitzacions culturals i, quan hi és, pateix els efectes d’unes actituds paternalistes, molt allunyades a la seva realitat i interessos. És evident que cal desenvolupar estratègies que afavoreixin la participació juvenil, en la seva diversitat i en igualtat amb altres col·lectius. Però, per on començar?

Engage! Claus per afavorir la participació cultural de la...


PEN Català
 

Sovint, el col·lectiu de la gent jove queda fora de les programacions de les organitzacions culturals i, quan hi és, pateix els efectes d’unes actituds paternalistes, molt allunyades a la seva realitat i interessos. És evident que cal desenvolupar estratègies que afavoreixin la participació juvenil, en la seva diversitat i en igualtat amb altres col·lectius. Però, per on començar?

Llibre Blanc de la Indústria Catalana del Videojoc 2020


 Institut Català de les Empreses Culturals
 

Catalunya és avui el principal motor del desenvolupament de videojocs estatal, acollint al 27,3% de les empreses, facturant el 51% del total de la indústria i representant la concentració més gran d’ocupació amb el 46% dels treballadors de tot l’Estat, segons indica DEV – Desarrollo Español de Videojuegos (2021) al "Libro Blanco del Desarrollo Español del Videojuego" (vegeu).

Llibre Blanc de la Indústria Catalana del Videojoc 2020


 Institut Català de les Empreses Culturals
 

Catalunya és avui el principal motor del desenvolupament de videojocs estatal, acollint al 27,3% de les empreses, facturant el 51% del total de la indústria i representant la concentració més gran d’ocupació amb el 46% dels treballadors de tot l’Estat, segons indica DEV – Desarrollo Español de Videojuegos (2021) al "Libro Blanco del Desarrollo Español del Videojuego" (vegeu).

Mataró renova el distintiu "Ciutat de la Ciència i la...


La Xarxa Innpulso és una agrupació de 63 ciutats i municipis d’àmbit estatal, amb el compromís d’establir un model productiu sostenible des del punt de vista econòmic, social i ambiental basat en el coneixement i la innovació.
 

Mataró és una de les 20 ciutats que han renovat el distintiu "Ciutat de la Ciència i la Innovació", que concedeix el Ministeri de Ciència i Innovació amb la finalitat de reconèixer i distingir les ciutats que han apostat de forma decidida per donar suport a la innovació.

Mataró renova el distintiu "Ciutat de la Ciència i la...


La Xarxa Innpulso és una agrupació de 63 ciutats i municipis d’àmbit estatal, amb el compromís d’establir un model productiu sostenible des del punt de vista econòmic, social i ambiental basat en el coneixement i la innovació.
 

Mataró és una de les 20 ciutats que han renovat el distintiu "Ciutat de la Ciència i la Innovació", que concedeix el Ministeri de Ciència i Innovació amb la finalitat de reconèixer i distingir les ciutats que han apostat de forma decidida per donar suport a la innovació.

Mataró renova el distintiu "Ciutat de la Ciència i la...


La Xarxa Innpulso és una agrupació de 63 ciutats i municipis d’àmbit estatal, amb el compromís d’establir un model productiu sostenible des del punt de vista econòmic, social i ambiental basat en el coneixement i la innovació.
 

Mataró és una de les 20 ciutats que han renovat el distintiu "Ciutat de la Ciència i la Innovació", que concedeix el Ministeri de Ciència i Innovació amb la finalitat de reconèixer i distingir les ciutats que han apostat de forma decidida per donar suport a la innovació.

Mataró renova el distintiu "Ciutat de la Ciència i la...


La Xarxa Innpulso és una agrupació de 63 ciutats i municipis d’àmbit estatal, amb el compromís d’establir un model productiu sostenible des del punt de vista econòmic, social i ambiental basat en el coneixement i la innovació.
 

Mataró és una de les 20 ciutats que han renovat el distintiu "Ciutat de la Ciència i la Innovació", que concedeix el Ministeri de Ciència i Innovació amb la finalitat de reconèixer i distingir les ciutats que han apostat de forma decidida per donar suport a la innovació.

Mataró renova el distintiu "Ciutat de la Ciència i la...


La Xarxa Innpulso és una agrupació de 63 ciutats i municipis d’àmbit estatal, amb el compromís d’establir un model productiu sostenible des del punt de vista econòmic, social i ambiental basat en el coneixement i la innovació.
 

Mataró és una de les 20 ciutats que han renovat el distintiu "Ciutat de la Ciència i la Innovació", que concedeix el Ministeri de Ciència i Innovació amb la finalitat de reconèixer i distingir les ciutats que han apostat de forma decidida per donar suport a la innovació.

Mataró renova el distintiu "Ciutat de la Ciència i la...


La Xarxa Innpulso és una agrupació de 63 ciutats i municipis d’àmbit estatal, amb el compromís d’establir un model productiu sostenible des del punt de vista econòmic, social i ambiental basat en el coneixement i la innovació.
 

Mataró és una de les 20 ciutats que han renovat el distintiu "Ciutat de la Ciència i la Innovació", que concedeix el Ministeri de Ciència i Innovació amb la finalitat de reconèixer i distingir les ciutats que han apostat de forma decidida per donar suport a la innovació.

Mataró renova el distintiu "Ciutat de la Ciència i la...


La Xarxa Innpulso és una agrupació de 63 ciutats i municipis d’àmbit estatal, amb el compromís d’establir un model productiu sostenible des del punt de vista econòmic, social i ambiental basat en el coneixement i la innovació.
 

Mataró és una de les 20 ciutats que han renovat el distintiu "Ciutat de la Ciència i la Innovació", que concedeix el Ministeri de Ciència i Innovació amb la finalitat de reconèixer i distingir les ciutats que han apostat de forma decidida per donar suport a la innovació.

Digitalització accelerada: la cultura entre oportunitat...


  
L’Anuario AC/E de cultura digital 2021 situa la pandèmia com a catalitzador d’un procés que ja estava en marxa: la transformació digital del sector cultural. La qüestió no és si aquesta transformació és necessària, sinó qui la governa i amb quins criteris.  


Digitalització accelerada: la cultura entre oportunitat...


  
L’Anuario AC/E de cultura digital 2021 situa la pandèmia com a catalitzador d’un procés que ja estava en marxa: la transformació digital del sector cultural. La qüestió no és si aquesta transformació és necessària, sinó qui la governa i amb quins criteris.  


L’empresa sueca Paradox Interactive obre un estudi de...


Paradox Interactiva ha triat Sitges per la ubicació propera a Barcelona i pel seu "ecosistema de creativitat i cultura"
 

L'empresa de videojocs sueca Paradox Interactive ha obert un estudi a Sitges on preveu contractar una trentena de treballadors durant aquest any. L’estudi ha establert la seva filial a Catalunya sota el nom Paradox Tinto que s’especialitzarà en el disseny de videojocs d’estratègia i continguts per al seu joc Europa Universalis IV. EL regidor de Promoció Econòmica, Guillem Escolà, ha afirmat que "l’objectiu municipal és atraure més companyies del sector tecnològic que se sentin seduïdes per una localitat que ofereix un entorn excepcional per treballar i desenvolupar idees creatives"

L’empresa sueca Paradox Interactive obre un estudi de...


Paradox Interactiva ha triat Sitges per la ubicació propera a Barcelona i pel seu "ecosistema de creativitat i cultura"
 

L'empresa de videojocs sueca Paradox Interactive ha obert un estudi a Sitges on preveu contractar una trentena de treballadors durant aquest any. L’estudi ha establert la seva filial a Catalunya sota el nom Paradox Tinto que s’especialitzarà en el disseny de videojocs d’estratègia i continguts per al seu joc Europa Universalis IV. EL regidor de Promoció Econòmica, Guillem Escolà, ha afirmat que "l’objectiu municipal és atraure més companyies del sector tecnològic que se sentin seduïdes per una localitat que ofereix un entorn excepcional per treballar i desenvolupar idees creatives"

L’empresa sueca Paradox Interactive obre un estudi de...


Paradox Interactiva ha triat Sitges per la ubicació propera a Barcelona i pel seu "ecosistema de creativitat i cultura"
 

L'empresa de videojocs sueca Paradox Interactive ha obert un estudi a Sitges on preveu contractar una trentena de treballadors durant aquest any. L’estudi ha establert la seva filial a Catalunya sota el nom Paradox Tinto que s’especialitzarà en el disseny de videojocs d’estratègia i continguts per al seu joc Europa Universalis IV. EL regidor de Promoció Econòmica, Guillem Escolà, ha afirmat que "l’objectiu municipal és atraure més companyies del sector tecnològic que se sentin seduïdes per una localitat que ofereix un entorn excepcional per treballar i desenvolupar idees creatives"

2020: quan la cultura s’atura i es posa en qüestió


  
  
L’informe del CoNCA 2020 no descriu només un any excepcional, sinó un punt de ruptura. La pandèmia no crea una crisi nova, la fa visible i l’intensifica fins a límits que obliguen a replantejar el sistema cultural en la seva base.
  

2020: quan la cultura s’atura i es posa en qüestió


  
  
L’informe del CoNCA 2020 no descriu només un any excepcional, sinó un punt de ruptura. La pandèmia no crea una crisi nova, la fa visible i l’intensifica fins a límits que obliguen a replantejar el sistema cultural en la seva base.
  

La inclusió dels migrants mitjançant les polítiques...


 MC2CM | Baltà, J.


Fruit d’una trobada d’aprenentatge entre representants de diversos governs locals, estatals i altres xarxes de l’àmbit mediterrani, ha vist la llum la publicació "Cultural Policies: a vector for migrants’ inclusion in urban context" elaborada en el marc del projecte MC2CM (Mediterranean City-to-City Migration)

La inclusió dels migrants mitjançant les polítiques...


 MC2CM | Baltà, J.


Fruit d’una trobada d’aprenentatge entre representants de diversos governs locals, estatals i altres xarxes de l’àmbit mediterrani, ha vist la llum la publicació "Cultural Policies: a vector for migrants’ inclusion in urban context" elaborada en el marc del projecte MC2CM (Mediterranean City-to-City Migration)

La inclusió dels migrants mitjançant les polítiques...


 MC2CM | Baltà, J.


Fruit d’una trobada d’aprenentatge entre representants de diversos governs locals, estatals i altres xarxes de l’àmbit mediterrani, ha vist la llum la publicació "Cultural Policies: a vector for migrants’ inclusion in urban context" elaborada en el marc del projecte MC2CM (Mediterranean City-to-City Migration)

La inclusió dels migrants mitjançant les polítiques...


 MC2CM | Baltà, J.


Fruit d’una trobada d’aprenentatge entre representants de diversos governs locals, estatals i altres xarxes de l’àmbit mediterrani, ha vist la llum la publicació "Cultural Policies: a vector for migrants’ inclusion in urban context" elaborada en el marc del projecte MC2CM (Mediterranean City-to-City Migration)

La inclusió dels migrants mitjançant les polítiques...


 MC2CM | Baltà, J.


Fruit d’una trobada d’aprenentatge entre representants de diversos governs locals, estatals i altres xarxes de l’àmbit mediterrani, ha vist la llum la publicació "Cultural Policies: a vector for migrants’ inclusion in urban context" elaborada en el marc del projecte MC2CM (Mediterranean City-to-City Migration)

La protecció social dels treballadors de la cultura


Organització Internacional del Treball (OIT) 
 

La fluctuació del sistema laboral, la irregularitat en els ingressos, la intermitència en l’activitat o la mobilitat geogràfica són característiques pròpies dels sectors culturals i creatius que sovint es topen amb sistemes de protecció social poc adients amb aquesta realitat.

La protecció social dels treballadors de la cultura


Organització Internacional del Treball (OIT) 
 

La fluctuació del sistema laboral, la irregularitat en els ingressos, la intermitència en l’activitat o la mobilitat geogràfica són característiques pròpies dels sectors culturals i creatius que sovint es topen amb sistemes de protecció social poc adients amb aquesta realitat.

La dimensió educadora del tercer sector cultural


Fundació Bofill | Nicolás BarbieriOriol Cendra
 

Les entitats del tercer sector cultural que promouen l’educació i la cultura popular i comunitària s’estenen per tot el territori català, però l’accés per part de la població més jove a les activitats formatives que organitzen seria desigual. Aquestes són algunes de les conclusions que s’extreuen de l’article Tercer sector cultural: la dimensió educadora de les organitzacions de cultura popular i comunitària, signat pels experts Nicolás Barbieri i Oriol Cendra i publicat en l’estudi "Educació 360: més enllà del temps lectiu: una aproximació a les dades de participació i als agents de l’ecosistema educatiu" de la Fundació Bofill

La dimensió educadora del tercer sector cultural


Fundació Bofill | Nicolás BarbieriOriol Cendra
 

Les entitats del tercer sector cultural que promouen l’educació i la cultura popular i comunitària s’estenen per tot el territori català, però l’accés per part de la població més jove a les activitats formatives que organitzen seria desigual. Aquestes són algunes de les conclusions que s’extreuen de l’article Tercer sector cultural: la dimensió educadora de les organitzacions de cultura popular i comunitària, signat pels experts Nicolás Barbieri i Oriol Cendra i publicat en l’estudi "Educació 360: més enllà del temps lectiu: una aproximació a les dades de participació i als agents de l’ecosistema educatiu" de la Fundació Bofill