Apunts

Article d' Antoni Ribas Tur publicat al diari Ara el 10 de març de 2021. Feu clic per veure l’article original

El preu del lloguer i les facilitats administratives han atret 500 agents creatius, però ¿quin impacte local tenen?
 

El Districte Cultural de l'Hospitalet va ser una iniciativa impulsada pel govern del PSC de l'alcaldessa Núria Marín per fer de la cultura un motor de la ciutat. Va néixer fa sis anys, amb el carrer Cobalt d’eix central i 25 hectàrees que ja s'han expandit pràcticament a tot el municipi. És l'hora de fer balanç.

  
La Xarxa d'Organitzacions de Museus Europeus (NEMO) (en anglès, Network of European Museum Organisations) ha publicat recentment dos document d’especial interès pels treballadors del sector, les persones encarregades de les polítiques museístiques i els responsables polítics en matèria de museus.

Follow-up report on the continued impact of Covid-19 on the museum sector es va publicar el gener de 2021 i és la continuació d’un primer informe realitzat el maig de 2020.

Durant anys, molts projectes culturals han estat pensats com a dispositius que s’implanten en un territori. Cultural Creative Spaces & Cities proposa un gir: entendre els espais culturals com a actors que participen en la definició mateixa de les polítiques urbanes. El projecte articula aquesta idea a través de processos de cocreació entre administracions i ecosistemes culturals, situant la cultura en el terreny del bé comú. Rellegir-lo avui permet veure fins a quin punt aquest desplaçament, de la gestió a la governança compartida,  s’ha incorporat realment a les polítiques culturals locals o continua sent, en bona part, una aspiració. (n. de l'e., 2026)
  

Els espais culturals no són només infraestructures, sinó agents actius en la definició de polítiques públiques.
  

Van perdre dos terços dels seus visitants presencials durant el 2020, però s’han expandit en usuaris virtuals.
 

Els museus de Sitges aguanten la covid i multipliquen els usuaris virtuals. Els Museus de Sitges van perdre dos terços dels seus visitants presencials durant el 2020, però s’han expandit en usuaris virtuals. Durant l’any 2020, els Museus de Sitges van restar tancats entre el 14 de març i el 8 de juny. Mentre, van desplegar els seus serveis i activitats a través d’Internet per tal de fer arribar la cultura a cada casa, com una taula de salvació per a l’angoixa de la pandèmia.
 

Xarxa Glocal Associativa d'Artistes & Acció Ecosocial | www.ataec.com | @ataeccom | https://ataec.wordpress.com/

CAT |

A escala global, passem per un punt d’inflexió o de transició important. La contaminació ambiental ha posat en risc el planeta i ens ha situat en una nova era, l’antropocè. Aquest terme va ser encunyat l’any 2000 pel químic i meteoròleg Paul Crutzen, qui, el 2007, assenyalaria els anys cinquanta com l’inici de la gran acceleració dels canvis antropogènics en el conjunt de factors que determinen l’evolució de la Terra.

Per a molts experts, l’Antropocè s’iniciaria a partir d’aquest moment. Consideren que durant 70 anys, l’acció humana ha produït canvis prou generalitzats, rellevants i irreversibles per parlar d’una nova subdivisió cronològica.

ifHuman

Viatgem per un moment a Brussel·les, març de 2020. Davant d’un confinament que feia impossible les reunions entre persones, Gaia Saitta, artista associada al centre de creació les Halles de Schaerbeek llança una convocatòria oberta a la ciutadania a través de les xarxes socials per participar en un projecte col·laboratiu que cercava visions que representessin com cadascú s’enfrontava a les diverses formes de soledat, en entorns i condicions de vida concretes. L’objectiu era elaborar un repertori de diverses formes d’expressió en una situació única i imprevisible.

El resultat és el film ‘In.Vulnerability’ elaborat a partir de més de 30 hores de materials que capta rostres, objectes i accions que invoquen les més diverses sensacions i que, com podeu comprovar, fan palès com l’ociositat del moment és més propícia a la invenció que a l’avorriment. No es tracta, però, d’un documental sobre el confinament, sinó d’una creació participativa destinada a redescobrir la condició humana en temps d’aïllament forçat a través d’accions per fer front a una situació de solitud.
 

  
  
El text de Daniel G. Andújar és una impugnació directa del sistema institucional de les arts visuals contemporànies. No es tracta d’una crítica puntual, sinó d’una esmena a la totalitat a allò que denomina “indústria cultural”: un entramat format per museus, dispositius de legitimació i lògiques de prestigi que han acabat desplaçant la pràctica artística del seu lloc social i polític. L’autor descriu un sistema que ha convertit l’artista en una figura subordinada, funcional i intermitent, integrat només en la mesura que no desestabilitza el relat institucional.
  

UNESCO Creative Cities Network (UCCN)

La Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO (UCCN, per les seves sigles en anglès) ha publicat una guia que inclou una visió general de les polítiques, estratègies i accions dutes a terme en matèria cultural per les 246 ciutats membre, de 80 països diferents, amb focus en el desenvolupament sostenible urbà.

  
El projecte Garraf Actua, impulsat per NODE Garraf amb el suport de la Diputació de Barcelona, promou la creació d’un cens de professionals i empreses de les arts escèniques de la comarca
  

  
The Missing Pillar: Culture’s Contribution to the UN Sustainable Development Goals (British Council, 2020) parteix d’una idea central: la cultura continua absent dels tres grans pilars reconeguts del desenvolupament sostenible -econòmic, social i ambiental- malgrat que contribueix de manera decisiva a assolir molts dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Per aquest motiu, l’informe defensa que la cultura hauria de ser reconeguda com el “quart pilar” del desenvolupament sostenible.

De gener a setembre de 2020 els museus i equipaments patrimonials del país van perdre el 76,6% de visitants respecte els mateixos mesos de 2019. Concretament, els que s’han vist més perjudicats per les restriccions i limitacions de moviment a escala mundial han estat els que rebien un públic majoritàriament estranger. No obstant això, alguns equipaments han aconseguit augmentar el seu nombre de visitants el mes d’agost de 2020 en comparació amb el mateix mes de 2019.

La caiguda d’espectadors impacta de manera desigual les sales de cinema a Catalunya. Mentre els multicines tanquen, alguns cinemes locals resisteixen gràcies al seu arrelament i al suport públic.
  

L’acció s’emmarca dins del nou Pla d’Acció Cultural de Martorell.
 

La Regidoria de Cultura, Patrimoni Històric i Museus de l’Ajuntament ha creat el Cens d’Artistes de Martorell. Per a fer-lo possible, fa una crida als artistes per a que s’inscriguin i s’identifiquin, a través del web del Patronat Municipal de Serveis d’Atenció a les Persones de Martorell (PMSAPM). Aquest és un primer pas per a l’impuls de noves polítiques culturals.

L’Observatori Basc de la Cultura va presentar el proppassat desembre de 2020 un informe sobre la participació cultural al País Basc. A banda de tenir en compte les causes de la participació, com s’ha fet habitualment en treballs d’aquest tipus, l’Observatori construeix un enfocament propi que també es focalitza en els impactes de la cultura en termes de satisfacció amb la vida, cohesió social i tolerància social.

L’OSEC és un projecte supramunicipal. Un model d’assessorament innovador de suport al sector cultural, amb diferents línies i programes segons les necessitats d’artistes, professionals i emprenedores culturals.
 

  
El sector de les arts de carrer està molt tocat per l'anul·lació d'actuacions per la pandèmia. La forta caiguda d'activitat i d'ingressos ha colpejat uns artistes que ja treballaven a precari. Ara alerten que el futur d'aquest sector està en perill.

Així ho recull l’informe que ha publicat la Fundació Carulla, creat en aliança amb les organitzacions Street Art Manifiesto i l’Associació Plataforma Arts de Carrer. Una enquesta que recull les respostes de 300 creadors actius i que posa xifres a l’impacte de la pandèmia en un sector, els de les arts de carrer, ja de per si fràgil i precari.

  
Què passa quan la cultura no només ha d’activar vida local, sinó també sostenir una capitalitat territorial? El Pla d’Acció Cultural de Prats de Lluçanès situa la política cultural en aquest doble registre: com a servei municipal i com a peça clau en la construcció d’un espai comarcal amb identitat i capacitat d’articulació pròpia.  
  

  
La història de la ciència no només explica descobriments. També construeix referents i determina qui apareix com a protagonista del coneixement. Durant molt de temps, les aportacions de moltes científiques han estat ignorades, menystingudes o atribuïdes als seus col·legues masculins, un fenomen conegut com a efecte Matilda.