Apunts

Australia Council for the Arts
 

La tecnologia digital ha modificat profundament la forma en què ens relacionem amb l'art i la cultura. Internet ha posat al nostre abast oportunitats de participació i interacció que obren infinites possibilitats per a la creativitat i la participació, alhora que han pertorbat els models de negoci existents a les indústries culturals i creatives, creant nous reptes en espais desconeguts per a una gran part del sector.

Australia Council for the Arts
 

La tecnologia digital ha modificat profundament la forma en què ens relacionem amb l'art i la cultura. Internet ha posat al nostre abast oportunitats de participació i interacció que obren infinites possibilitats per a la creativitat i la participació, alhora que han pertorbat els models de negoci existents a les indústries culturals i creatives, creant nous reptes en espais desconeguts per a una gran part del sector.

L’esclat de la pandèmia ha convidat el sector de la dansa a explorar noves dinàmiques d’investigació, creació, producció i distribució en l’àmbit digital. Projeccions en línia d’espectacles, actuacions en streaming o habilitació de nous espais d’interacció amb els públics que han fet paleses la manca de recursos tècnics i humans,

  
Les transformacions socials, ecològiques, digitals i institucionals han modificat profundament la manera d'entendre el desenvolupament territorial. Aquest informe, elaborat en el marc del Cycle des Hautes Études de la Culture del Ministeri de Cultura francès, parteix d'una idea força: la cultura ja no pot considerar-se un sector que acompanya les polítiques territorials, sinó una dimensió que contribueix a configurar-les.

Relatoria de la tercera conversa dels debats KULT, amb la participació de Jordina Arnau, Júlia Ojeda, Marina Massaguer, Francesc Viadel i Julià de Jòdar
 

El passat dijous 4 de novembre vam fer el tercer dels debats KULT, on vam parlar de la llengua en la cultura i la cultura en català a la biblioteca Jaume Fuster, la primera de les moltes col·laboracions que farem amb les biblioteques de Barcelona, membres de la xarxa KULT.

Relatoria de la tercera conversa dels debats KULT, amb la participació de Jordina Arnau, Júlia Ojeda, Marina Massaguer, Francesc Viadel i Julià de Jòdar
 

El passat dijous 4 de novembre vam fer el tercer dels debats KULT, on vam parlar de la llengua en la cultura i la cultura en català a la biblioteca Jaume Fuster, la primera de les moltes col·laboracions que farem amb les biblioteques de Barcelona, membres de la xarxa KULT.

  
  
"CTRL" és el primer programa cultural focalitzat exclusivament en les noves possibilitats i oportunitats que ofereixen les tecnologies digitals, tant a la creació com al consum de cultura. El podem veure a TV3  i ens permet descobrir una generació de creadores i creadors digitals que estan canviant la manera d'entendre les arts i les lletres. La tecnologia digital ho canvia tot.
 

Jordi Baltà | EU National Institutes for Culture - EUNIC
 

Que els programes artístics i culturals són una arma per donar veu a les comunitats marginades i per contribuir al desenvolupament inclusiu i a la cohesió social potser no és cap notícia. Aquestes bases, però, són un bon punt de partida per reflexionar des de la cultura al voltant de les nocions contemporànies de "pau", cada vegada més connectades amb el desenvolupament i la justícia social.

Fundação Calouste Gulbenkian
 

Les crisis socials evidencien la necessitat que l’art posi les persones al centre del relat i la pràctica artística degut, en part, a la seva capacitat per connectar l’individu amb la comunitat i en tant que poderosa eina emancipadora i d’inclusió social.

"A restless art: how participation won and why it matters" tracta sobre art comunitari i participatiu, sobre com són aquestes pràctiques, com es conceptualitzen, per quines raons es duen a terme i quins resultats es poden esperar.

  
L'informe recull els resultats de la sisena edició del Cercle de Comparació Intermunicipal de Museus Locals, amb la participació de 50 municipis de la Xarxa de Museus Locals. Les dades corresponen a l'any 2020 i constitueixen un document excepcional perquè permet observar l'impacte directe de la pandèmia sobre el funcionament dels museus municipals.

  
Llegit avui, l'article no és només una presentació d’iniciativa. És una indicació de direcció: quan la sostenibilitat es pren seriosament, la cultura deixa de ser un complement i es converteix en infraestructura de transformació.(n. de l'e., 2026)
  

El canvi climàtic ha entrat en l’agenda cultural. Aquesta iniciativa escocesa mostra què implica fer aquest pas de manera sistemàtica: construir eines, metodologies i aliances perquè el sector cultural actuï com a agent de transformació.
  

  

L’entrevista a César Rendueles publicada a la sèrie #LaDistinción d'Arteinformando funciona com una impugnació directa d’una part important del relat cultural contemporani. El text apareix el 2020, enmig d’un context de crisi sanitària i social que accelera preguntes que ja feia temps que erosionaven el sistema cultural: qui queda fora de la cultura legitimada, quina relació hi ha entre capital cultural i desigualtat, i fins a quin punt les institucions culturals continuen reproduint mecanismes de distinció social sota una retòrica aparentment emancipadora.
  

Cultural Relations Platform
 

La incertesa i la inestabilitat arrossegades durant la pandèmia, especialment en els períodes de confinament, ha dut a nombroses organitzacions culturals i socials a explorar noves formes de relacionar-se amb les audiències i les TIC i a empènyer les fronteres dels models vigents fins aleshores.

Cultural Relations Platform
 

La incertesa i la inestabilitat arrossegades durant la pandèmia, especialment en els períodes de confinament, ha dut a nombroses organitzacions culturals i socials a explorar noves formes de relacionar-se amb les audiències i les TIC i a empènyer les fronteres dels models vigents fins aleshores.

La pandèmia ha accentuat les vulnerabilitats ja existents en els sectors culturals i creatius, però, tot i les greus conseqüències que ha pogut causar, aquest període d’inflexió també ha propulsat un nou espai per a la democratització de les arts i la cultura a través de l’ús de les noves tecnologies.

  
L’entrevista a César Rendueles publicada a Debats el 2020 és especialment valuosa perquè desplaça la mirada sobre la política cultural cap a espais sovint invisibilitzats pel relat dominant de la innovació i la creativitat. En un moment en què moltes ciutats continuen competint a través de marques urbanes, grans equipaments i discursos sobre “ciutats creatives”, Rendueles proposa una inversió gairebé radical de prioritats: abandonar la fascinació per les intervencions espectaculars i tornar a mirar les institucions lentes, quotidianes i poc lluents, com les biblioteques o el esport de base.
  

Aquest informe parteix d’una constatació que travessa tot el camp cultural europeu: el reconeixement creixent del valor social, democràtic i econòmic de la cultura no s’ha traduït en una millora equivalent de les condicions de treball de les persones que la fan possible. El document situa aquesta contradicció com un problema estructural del sistema cultural europeu. La vitalitat de la cultura depèn directament del benestar, la llibertat i les trajectòries professionals dels artistes i treballadors culturals, però aquest vincle continua sent fràgil i insuficientment protegit en termes legals, socials i econòmics.