Apunts

Pla d’accés al mercat laboral de les professions artístiques


 Martínez Roger, Á | Fundación Alternativas
  

Tenim un excedent d’artistes? Els centres d’educació artística superior estan fent créixer el nombre d’artistes diplomats que es llancen a la cerca d’oportunitats en un món laboral amb una oferta més aviat minsa a l’estat espanyol i que, en molts casos, els aboca a marxar a l’estranger. Quines polítiques públiques existeixen per acompanyar aquesta inserció laboral? Quins canvis hi calen per donar solució a aquesta situació?

Darreres perspectives sobre ciència en les polítiques...


L’interès per la ciència no ha deixat de créixer en els darrers anys en els àmbits local i global: els avenços tecnològics, l’evolució dels sistemes d’innovació i el desenvolupament de processos de recerca i transferència de coneixement, més oberts, participatius i transdisciplinaris, estan marcant les agendes dels governs, vinculades a l’aprofundiment de la concepció de la ciència com a component essencial de la cultura.

Darreres perspectives sobre ciència en les polítiques...


L’interès per la ciència no ha deixat de créixer en els darrers anys en els àmbits local i global: els avenços tecnològics, l’evolució dels sistemes d’innovació i el desenvolupament de processos de recerca i transferència de coneixement, més oberts, participatius i transdisciplinaris, estan marcant les agendes dels governs, vinculades a l’aprofundiment de la concepció de la ciència com a component essencial de la cultura.

Inclusió (i exclusió) digital en el sector cultural i les...


Arts Council England | Good Things Foundation
 

La bretxa digital existent abans de la pandèmia no va fer més que accentuar-se amb la crisi, posant de manifest els reptes als quals havien de fer front les organitzacions culturals a l’hora d’adaptar-se a les necessitats digitals emergents.

Inclusió (i exclusió) digital en el sector cultural i les...


Arts Council England | Good Things Foundation
 

La bretxa digital existent abans de la pandèmia no va fer més que accentuar-se amb la crisi, posant de manifest els reptes als quals havien de fer front les organitzacions culturals a l’hora d’adaptar-se a les necessitats digitals emergents.

Impuls a la presència de les arts en l'educació


La Diputació de Barcelona participarà en la creació d'un espai per promocionar i facilitar les arts als centres educatius.
 

Aquest és un dels principals compromisos resultants del primer Fòrum de les Arts a l'Educació impulsat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA).

Amb el títol «L'educació en les arts, condició del dret de la ciutadania a la cultura», el Fòrum va tenir lloc els dies 1 i 2 d'abril al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, com a espai de reflexió i d'intercanvi d'experiències per explorar les condicions necessàries per a la deguda presència de les arts en el currículum educatiu.

Impuls a la presència de les arts en l'educació


La Diputació de Barcelona participarà en la creació d'un espai per promocionar i facilitar les arts als centres educatius.
 

Aquest és un dels principals compromisos resultants del primer Fòrum de les Arts a l'Educació impulsat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA).

Amb el títol «L'educació en les arts, condició del dret de la ciutadania a la cultura», el Fòrum va tenir lloc els dies 1 i 2 d'abril al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, com a espai de reflexió i d'intercanvi d'experiències per explorar les condicions necessàries per a la deguda presència de les arts en el currículum educatiu.

Estat, religió i cultura: bases dels règims culturals a...


International Journal of Cultural Policy | J. Rius-Ulldemolins i A. Pizzi
 

Des dels anys noranta, amb l’impuls del neoliberalisme després de la caiguda del Mur de Berlín, s’ha considerat que l’enfocament correcte de les polítiques culturals era un model liberal basat en la separació entre l’esfera política, d’una banda, i les polítiques i institucions culturals, de l’altra. Amb tot, trenta anys després, aquests avenços han sigut modestos en alguns països europeus que han mantingut en gran manera els trets culturals anteriors, especialment als antics països comunistes i a les joves democràcies del sud del continent.

Estat, religió i cultura: bases dels règims culturals a...


International Journal of Cultural Policy | J. Rius-Ulldemolins i A. Pizzi
 

Des dels anys noranta, amb l’impuls del neoliberalisme després de la caiguda del Mur de Berlín, s’ha considerat que l’enfocament correcte de les polítiques culturals era un model liberal basat en la separació entre l’esfera política, d’una banda, i les polítiques i institucions culturals, de l’altra. Amb tot, trenta anys després, aquests avenços han sigut modestos en alguns països europeus que han mantingut en gran manera els trets culturals anteriors, especialment als antics països comunistes i a les joves democràcies del sud del continent.

[Aportación para el debate] La cultura y el patrimonio en la...


En el siguiente enlace podéis acceder al capítulo La cultura y el patrimonio en la España invisible: políticas culturales en los municipios españoles de menos de 5.000 habitantes aparecido en la monografía de la editorial Aranzadi: Las políticas sociales que vendrán (2021)

1

[Aportación para el debate] La cultura y el patrimonio en la...


En el siguiente enlace podéis acceder al capítulo La cultura y el patrimonio en la España invisible: políticas culturales en los municipios españoles de menos de 5.000 habitantes aparecido en la monografía de la editorial Aranzadi: Las políticas sociales que vendrán (2021)

1

[Aportación para el debate] La cultura y el patrimonio en la...


En el siguiente enlace podéis acceder al capítulo La cultura y el patrimonio en la España invisible: políticas culturales en los municipios españoles de menos de 5.000 habitantes aparecido en la monografía de la editorial Aranzadi: Las políticas sociales que vendrán (2021)

1

El CIMED explora com la digitalització està transformant els...


 

Tot apunta que la implementació d’eines tecnològiques i digitals en els museus i el patrimoni cultural suposarà un canvi de paradigma al sector en els anys vinents. Estudis i experiències de diversa índole lloen els avantatges de la tecnologia per estimular el potencial emocional dels museus i fidelitzar els públics

El CIMED explora com la digitalització està transformant els...


 

Tot apunta que la implementació d’eines tecnològiques i digitals en els museus i el patrimoni cultural suposarà un canvi de paradigma al sector en els anys vinents. Estudis i experiències de diversa índole lloen els avantatges de la tecnologia per estimular el potencial emocional dels museus i fidelitzar els públics

Mataró: quan una festa major esdevé objecte de política...


  
Què passa quan una festa major deixa de ser només celebració i es converteix en objecte d’anàlisi? L’estudi sobre Les Santes de Mataró introdueix un desplaçament que no és menor: mirar la festa no des de la seva intensitat, sinó des dels seus impactes, tensions i condicions de futur. I això obliga a fer una pregunta que sovint queda fora: què vol dir governar una festa d’aquesta escala?
  

Mataró: quan una festa major esdevé objecte de política...


  
Què passa quan una festa major deixa de ser només celebració i es converteix en objecte d’anàlisi? L’estudi sobre Les Santes de Mataró introdueix un desplaçament que no és menor: mirar la festa no des de la seva intensitat, sinó des dels seus impactes, tensions i condicions de futur. I això obliga a fer una pregunta que sovint queda fora: què vol dir governar una festa d’aquesta escala?
  

Fer possible la pràctica artística


  
Les polítiques culturals locals han posar l’accent en la construcció d’equipaments, la programació i l’accés als productes culturals. L’estudi Itineraris artístics i realitat social, elaborat per Enric Aragonès Jové per a l’Institut de Cultura de Barcelona l’any 2020, desplaça aquesta mirada i formula una pregunta més profunda: què passa després de l’accés? Qui pot sostenir una trajectòria artística? Qui pot convertir la cultura en una pràctica pròpia i continuada?
  

Fer possible la pràctica artística


  
Les polítiques culturals locals han posar l’accent en la construcció d’equipaments, la programació i l’accés als productes culturals. L’estudi Itineraris artístics i realitat social, elaborat per Enric Aragonès Jové per a l’Institut de Cultura de Barcelona l’any 2020, desplaça aquesta mirada i formula una pregunta més profunda: què passa després de l’accés? Qui pot sostenir una trajectòria artística? Qui pot convertir la cultura en una pràctica pròpia i continuada?
  

Anuari Polièdrica: una panoràmica d’iniciatives en la...


Polièdrica
 

El magazine i arxiu digital cultural Polièdrica ha llançat el seu anuari 2021, una panoràmica dels articles i notícies que s’han publicat al llarg de l’any passat i que es fan ressò d’una diversitat d’accions i projectes impulsors d’innovació – provinents especialment per agents independents – i que giren al voltant de la intersecció entre art, educació i comunitat.

Anuari Polièdrica: una panoràmica d’iniciatives en la...


Polièdrica
 

El magazine i arxiu digital cultural Polièdrica ha llançat el seu anuari 2021, una panoràmica dels articles i notícies que s’han publicat al llarg de l’any passat i que es fan ressò d’una diversitat d’accions i projectes impulsors d’innovació – provinents especialment per agents independents – i que giren al voltant de la intersecció entre art, educació i comunitat.

Anuari Polièdrica: una panoràmica d’iniciatives en la...


Polièdrica
 

El magazine i arxiu digital cultural Polièdrica ha llançat el seu anuari 2021, una panoràmica dels articles i notícies que s’han publicat al llarg de l’any passat i que es fan ressò d’una diversitat d’accions i projectes impulsors d’innovació – provinents especialment per agents independents – i que giren al voltant de la intersecció entre art, educació i comunitat.

Enquesta al sector cultural. Dona la teva opinió sobre...


 

Si treballes en el sector cultural, participa en aquesta enquesta per a entendre els efectes de la pandèmia en les condicions laborals i la vida dels professionals de la cultura.
 

Les professores Victoria Ateca-Amestoy de la Universitat del País Basc i Anna Villarroya de la Universitat de Barcelona, han dissenyat aquesta enquesta sobre les condicions de vida dels artistes i dels treballadors de la cultura a Espanya.
 

L'estudi, impulsat per l'Observatorio Social de la Fundació ”la Caixa” compte també amb la col·laboració de la Fundación Actúa Ayuda Alimenta.

Fomentar l’educació creativa en secundària, clau per al...


Creative Industries Policy and Evidence CentreArts Council England
 

Un recent estudi, en el qual han participat més de 7000 professors de secundària del Regne Unit, afirma que l’educació creativa afavoreix el benestar dels joves i que els professors d’assignatures creatives preparen millor l’alumnat per a una futura ocupació laboral.

Fomentar l’educació creativa en secundària, clau per al...


Creative Industries Policy and Evidence CentreArts Council England
 

Un recent estudi, en el qual han participat més de 7000 professors de secundària del Regne Unit, afirma que l’educació creativa afavoreix el benestar dels joves i que els professors d’assignatures creatives preparen millor l’alumnat per a una futura ocupació laboral.

Cultura, medi ambient i emergència climàtica. Com actuar en...

 

 

La darrera publicació del CERC és un estudi realitzat amb la col·laboració d' Innovación, Transferencia y Desarrollo (ITD) en el qual s’analitzen les relacions entre la cultura, el medi ambient i l’emergència climàtica des de la perspectiva de les polítiques i la gestió culturals a escala local.

Cultura, medi ambient i emergència climàtica. Com actuar en...

 

 

La darrera publicació del CERC és un estudi realitzat amb la col·laboració d' Innovación, Transferencia y Desarrollo (ITD) en el qual s’analitzen les relacions entre la cultura, el medi ambient i l’emergència climàtica des de la perspectiva de les polítiques i la gestió culturals a escala local.

Neix la Xarxa de Pobles Creatius per donar suport a la...


ACN Barcelona | 23  març 2022
 

La residència d'artistes Cal Gras d'Avinyó coordinarà la Xarxa de Pobles Creatius. Catorze municipis de la Catalunya Central es comprometen a aportar ajuda econòmica, cedir espais municipals i fer difusió dels projectes artístics.
 

Neix la Xarxa de Pobles Creatius per donar suport a la...


ACN Barcelona | 23  març 2022
 

La residència d'artistes Cal Gras d'Avinyó coordinarà la Xarxa de Pobles Creatius. Catorze municipis de la Catalunya Central es comprometen a aportar ajuda econòmica, cedir espais municipals i fer difusió dels projectes artístics.
 

Neix la Xarxa de Pobles Creatius per donar suport a la...


ACN Barcelona | 23  març 2022
 

La residència d'artistes Cal Gras d'Avinyó coordinarà la Xarxa de Pobles Creatius. Catorze municipis de la Catalunya Central es comprometen a aportar ajuda econòmica, cedir espais municipals i fer difusió dels projectes artístics.
 

Les arts escèniques al centre de l’educació


 Academia de las Artes Escénicas
 

Incloure les arts escèniques com a part central als currículums escolars en l’educació reglada encara és una assignatura pendent a casa nostra, malgrat l’evidència dels seus efectes positius per al desenvolupament personal i social, sobretot si ens comparem amb altres països de l’esfera europea.

Les arts escèniques al centre de l’educació


 Academia de las Artes Escénicas
 

Incloure les arts escèniques com a part central als currículums escolars en l’educació reglada encara és una assignatura pendent a casa nostra, malgrat l’evidència dels seus efectes positius per al desenvolupament personal i social, sobretot si ens comparem amb altres països de l’esfera europea.

Les arts escèniques al centre de l’educació


 Academia de las Artes Escénicas
 

Incloure les arts escèniques com a part central als currículums escolars en l’educació reglada encara és una assignatura pendent a casa nostra, malgrat l’evidència dels seus efectes positius per al desenvolupament personal i social, sobretot si ens comparem amb altres països de l’esfera europea.

Begoña Román: ‘La presencialitat és la condició sine qua non...


  
Entrevista que desplaça el focus de l’accés com a problema de barreres cap a la qualitat de l’experiència cultural i la seva dimensió ètica, qüestionant una política basada en el consum i reclamant participació real, acompanyament i treball en xarxa com a condicions per a una cultura amb capacitat transformadora. (n. de l'e., 2026)

  
Hem entrevistat Begoña Román amb motiu de l’Espai Claustre 'Polítiques culturals i educatives. Propostes per a una visió conjunta i integral’. Aquesta és la interessant conversa que vàrem mantenir-hi.

Begoña Román: ‘La presencialitat és la condició sine qua non...


  
Entrevista que desplaça el focus de l’accés com a problema de barreres cap a la qualitat de l’experiència cultural i la seva dimensió ètica, qüestionant una política basada en el consum i reclamant participació real, acompanyament i treball en xarxa com a condicions per a una cultura amb capacitat transformadora. (n. de l'e., 2026)

  
Hem entrevistat Begoña Román amb motiu de l’Espai Claustre 'Polítiques culturals i educatives. Propostes per a una visió conjunta i integral’. Aquesta és la interessant conversa que vàrem mantenir-hi.

Mentor Cultural, un nou podcasts per a la mobilitat i el...


Mentor Cultural podcast acaba d'iniciar el seu recorregut de la mà de Toni Gonzàlez. Els primers episodis 01 i 02 ja estan disponibles a les plataformes habituals de podcast.

Mentor Cultural vol ser un ajut a la mobilitat, la internacionalització i el desenvolupament dels projectes culturals i artístics. El seu objectiu últim és aconseguir que els projectes dels sectors culturals es mantinguin en el temps i que se'n pugui fer d'ells un mode de vida.

Mentor Cultural, un nou podcasts per a la mobilitat i el...


Mentor Cultural podcast acaba d'iniciar el seu recorregut de la mà de Toni Gonzàlez. Els primers episodis 01 i 02 ja estan disponibles a les plataformes habituals de podcast.

Mentor Cultural vol ser un ajut a la mobilitat, la internacionalització i el desenvolupament dels projectes culturals i artístics. El seu objectiu últim és aconseguir que els projectes dels sectors culturals es mantinguin en el temps i que se'n pugui fer d'ells un mode de vida.

Mentor Cultural, un nou podcasts per a la mobilitat i el...


Mentor Cultural podcast acaba d'iniciar el seu recorregut de la mà de Toni Gonzàlez. Els primers episodis 01 i 02 ja estan disponibles a les plataformes habituals de podcast.

Mentor Cultural vol ser un ajut a la mobilitat, la internacionalització i el desenvolupament dels projectes culturals i artístics. El seu objectiu últim és aconseguir que els projectes dels sectors culturals es mantinguin en el temps i que se'n pugui fer d'ells un mode de vida.

Mentor Cultural, un nou podcasts per a la mobilitat i el...


Mentor Cultural podcast acaba d'iniciar el seu recorregut de la mà de Toni Gonzàlez. Els primers episodis 01 i 02 ja estan disponibles a les plataformes habituals de podcast.

Mentor Cultural vol ser un ajut a la mobilitat, la internacionalització i el desenvolupament dels projectes culturals i artístics. El seu objectiu últim és aconseguir que els projectes dels sectors culturals es mantinguin en el temps i que se'n pugui fer d'ells un mode de vida.

Mentor Cultural, un nou podcasts per a la mobilitat i el...


Mentor Cultural podcast acaba d'iniciar el seu recorregut de la mà de Toni Gonzàlez. Els primers episodis 01 i 02 ja estan disponibles a les plataformes habituals de podcast.

Mentor Cultural vol ser un ajut a la mobilitat, la internacionalització i el desenvolupament dels projectes culturals i artístics. El seu objectiu últim és aconseguir que els projectes dels sectors culturals es mantinguin en el temps i que se'n pugui fer d'ells un mode de vida.

Quins són els perfils i habilitats digitals necessàries per...


 

Les competències digitals són cada vegada més necessàries en qualsevol àmbit de la cultura i, especialment, en el dels museus. Els perfils professionals del món museístic requereixen unes aptituds específiques per fer front a una societat canviant

Quins són els perfils i habilitats digitals necessàries per...


 

Les competències digitals són cada vegada més necessàries en qualsevol àmbit de la cultura i, especialment, en el dels museus. Els perfils professionals del món museístic requereixen unes aptituds específiques per fer front a una societat canviant

Cap a un nou model de biblioteques


OCLC
 

La pandèmia ha intensificat la necessitat que els responsables de les biblioteques, com ha passat amb la resta de sectors de la cultura, actuïn amb rapidesa. Encara que el treball amb les col·leccions i les experiències amb els usuaris ha evolucionat durant els darrers anys, la resposta als reptes que ha marcat la crisi per atendre les necessitats de les comunitats ha exigit a les biblioteques prendre decisions amb certa agilitat. Com han respost les biblioteques a aquest nou context? Cap a on va el nou model de biblioteques?

Migracions, diversitat i cultura popular catalana


 
 El número 22 de la revista Canemàs publica el Dossier Migracions, diversitat i cultura popular catalana que s’estructura a l’entorn de cinc reflexions:
 

  • Nicolás Barbieri ressegueix la vinculació de la desigualtat amb el codi postal, també en cultura, aporta dades sobre aquestes desigualtats a l’hora de participar en la vida cultural de les persones immigrants

Migracions, diversitat i cultura popular catalana


 
 El número 22 de la revista Canemàs publica el Dossier Migracions, diversitat i cultura popular catalana que s’estructura a l’entorn de cinc reflexions:
 

  • Nicolás Barbieri ressegueix la vinculació de la desigualtat amb el codi postal, també en cultura, aporta dades sobre aquestes desigualtats a l’hora de participar en la vida cultural de les persones immigrants

Migracions, diversitat i cultura popular catalana


 
 El número 22 de la revista Canemàs publica el Dossier Migracions, diversitat i cultura popular catalana que s’estructura a l’entorn de cinc reflexions:
 

  • Nicolás Barbieri ressegueix la vinculació de la desigualtat amb el codi postal, també en cultura, aporta dades sobre aquestes desigualtats a l’hora de participar en la vida cultural de les persones immigrants

Migracions, diversitat i cultura popular catalana


 
 El número 22 de la revista Canemàs publica el Dossier Migracions, diversitat i cultura popular catalana que s’estructura a l’entorn de cinc reflexions:
 

  • Nicolás Barbieri ressegueix la vinculació de la desigualtat amb el codi postal, també en cultura, aporta dades sobre aquestes desigualtats a l’hora de participar en la vida cultural de les persones immigrants

Qui habita els marges?


         
Des de la perspectiva feminista interseccional, els marges son aquells indrets perifèrics fora del centre. És a dir, son un espai físic i alhora simbòlic on hi habiten aquelles persones que no segueixen la norma, és a dir, que qüestionen l’estatus quo amb la seva manera d’estimar, pel seu origen o per la seva condició social. Com a marginades, per tant, es troben allunyades del centre i conseqüentment estan fora del poder.

Qui habita els marges?


         
Des de la perspectiva feminista interseccional, els marges son aquells indrets perifèrics fora del centre. És a dir, son un espai físic i alhora simbòlic on hi habiten aquelles persones que no segueixen la norma, és a dir, que qüestionen l’estatus quo amb la seva manera d’estimar, pel seu origen o per la seva condició social. Com a marginades, per tant, es troben allunyades del centre i conseqüentment estan fora del poder.

Qui habita els marges?


         
Des de la perspectiva feminista interseccional, els marges son aquells indrets perifèrics fora del centre. És a dir, son un espai físic i alhora simbòlic on hi habiten aquelles persones que no segueixen la norma, és a dir, que qüestionen l’estatus quo amb la seva manera d’estimar, pel seu origen o per la seva condició social. Com a marginades, per tant, es troben allunyades del centre i conseqüentment estan fora del poder.

Qui habita els marges?


         
Des de la perspectiva feminista interseccional, els marges son aquells indrets perifèrics fora del centre. És a dir, son un espai físic i alhora simbòlic on hi habiten aquelles persones que no segueixen la norma, és a dir, que qüestionen l’estatus quo amb la seva manera d’estimar, pel seu origen o per la seva condició social. Com a marginades, per tant, es troben allunyades del centre i conseqüentment estan fora del poder.