Apunts

Dia de la llibertat d'expressió del pensament


Aquest divendres 20 de setembre de 2024 se celebra el Dia Internacional de la Llibertat d’Expressió de Pensament.
 

"Jo posaria sempre com el símptoma més clar de l'exercici de la llibertat precisament això: no haver de mentir."

  Maria Aurèlia Capmany. Dietari de prudències, 1982 
 

    
Coincidint amb aquesta jornada, diversos equipaments culturals de Catalunya realitzaran accions coordinades amb l’objectiu de reivindicar la llibertat d’expressió i la diversitat cultural. Aquesta acció dona compliment al Decàleg per a la garantia de la llibertat d’expressió als equipaments culturals de Catalunya’, que es va acordar el passat mes de gener. El Decàleg recull 10 principis per fer front a situacions d’amenaça i censura en l’àmbit cultural, com ara respectar l'autonomia i els drets d’artistes i creadors evitant qualsevol intervenció no justificada en la seva tasca.

Declaració de l’Assemblea Metropolitana Manifesta 15


El text és el resultat d'un procés participatiu que va néixer amb l'objectiu de fomentar la cultura a la regió metropolitana de Barcelona i que ha comptat amb les aportacions de diverses ciutats d'aquest territori

Dotze són les ciutats de la regió metropolitana de Barcelona representades en aquest procés de participació ciutadana en el marc de la Capital Europea de la Democràcia que tenia per objectiu explorar i experimentar nous espais de governança i processos democràtics en el desenvolupament de polítiques culturals.
 

Subvencions per ampliar i diversificar l'oferta cultural en àrees no urbanes


Resolució CLT/3200/2024, de 3 de setembre, publicada al DOGC número 9244, de 9 de setembre de 2024
 

S’aproven les bases que tenen per objecte la concessió de subvencions per contribuir econòmicament a ampliar i diversificar l'oferta cultural en àrees no urbanes de Catalunya; és a dir, que tinguin lloc o es desenvolupin en municipis del medi rural, considerant com a tal els municipis que tenen una població inferior a 30.000 habitants i una densitat inferior als 100 habitants/km2

Projectes culturals amb mirada LGTBQIA+


El 18 de juny es va celebrar al Centre LGTBI de Barcelona la segona jornada tècnica de “Passa el relleu”, una gincana de projectes culturals amb mirada LGTBQIA+, organitzada per l’Associació de Professionals de la Museologia de Catalunya i el Centre LGTBI de Barcelona.
 

Durant l’activitat, es van intercanviar experiències i bones pràctiques per teixir sinèrgies entre diferents museus, centres cívics, equipaments culturals i socials, al voltant de la diversitat afectiva, sexual i de gènere.  

Per la fi de la tauromàquia a Catalunya i a l'Estat espanyol


 

En els últims anys el debat sobre la tauromàquia a Espanya ha estat molt significatiu, ara sobretot arran de la recent Iniciativa Legislativa Popular (ILP) promoguda per la plataforma «No es mi Cultura», una important proposta promuguda per moltes entitats animalistes i d’altres sensibles, l’objectiu de la qual és abolir la Llei 18/2013, que regula la tauromaquia com a patrimoni cultural i modificar la Llei 10/2015 per a la protecció del patrimoni cultural immaterial i acabar amb la tauromàquia a l’Estat. Aquesta ILP representa un gest capdal per a la reflexió sobre les tradicions culturals i el respecte pels drets dels animals.

Xènia Canal, Angelica Tognetti i Natalia Lazaro Prevost iniciaran un projecte artístic en el M|A|C Mataró i l'ACVIC


Cultura i Salut impulsen la primera convocatòria d'"Eixart. Art i salut" per desenvolupar un projecte artístic en diferents centres d'atenció primària de Catalunya.

A la demarcació de Barcelona hi participen l'ACVIC Centre d’Arts Contemporànies, Vic i l’Àrea Bàsica de Salut Vic Sud del CAP El Remei i el M|A|C Mataró Art Contemporani i l’Àrea Bàsica de Salut Mataró-6 del CAP Ronda Gatassa.

Els meus millors consells, d'Anna Cerdà Callís

Arriba la calor del juliol i, per a contrarrestar-la, us portem uns consells ben frescos de la mà de l’Anna Cerdà, gestora i activista cultural.

Del 2005 fins al 2022 ha treballat al departament d’Exposicions del MACBA, tasca que sempre ha combinat amb interessos diversos, especialment en l’àmbit de la música. Va codirigir el festival popArb (2005-2015) i des de 2017 està implicada en el disseny i l’organització d’Acció Cultura Viva, un festival més enllà del fet musical, i que impulsa l’Ajuntament de Barcelona a través del programa Cultura Viva de suport a pràctiques culturals comunitàries de valor públic. És part del Consell rector de La Murga, cooperativa sorgida de la comunitat al voltant del projecte Indigestió i pertany a MIM (Dones de la Indústria de la Música), al comitè assessor de L’Auditori (2016-2024) i a la junta de l’associació Xàfec de petits festivals.

Lluís Nacenta: "La intel·ligència artificial sempre serà una mena de súper lloro”

Amb motiu del curs ‘La intel·ligència artificial i el seu impacte en la cultura’, del qual se n’han fet dues edicions al llarg del mes de juny a causa de l’alta demanda, hem conversat amb Lluís Nacenta, un dels grans experts del nostre país al voltant d’aquesta qüestió. Aquest és el resultat apassionant de l’entrevista que va concedir-nos.


 

La cultura popular, viva i reflex del carrer


 

La cultura popular no és només una forma d’entreteniment, sinó també una forma de resistència i de construcció d’identitats

Pierre Bourdieu (1930-2002), sociòleg francès


 
Amb l’arribada de l’estiu, la cultura popular esclata. Tot i que el cicle festiu dels pobles i ciutats de Catalunya es reparteix al llarg de tot l’any, l’estiu és l’estació en què se celebren la majoria de festes majors, amb programes que s’articulen a partir de les diferents expressions de la cultura popular. El solstici d’estiu, amb la revetlla de Sant Joan, marca el tret de sortida per aquestes celebracions. I a banda de les festes majors, també hi tenen lloc altres esdeveniments que propaguen la cultura popular, reivindicant-ne les arrels i projectant-se cap al futur, connectant amb l’evolució i la complexitat de la societat actual. I és que la cultura popular no és gens aliena al debat i a la transformació, ben al contrari, com que s’articula a partir de la participació activa de la comunitat, la composició de les entitats és un reflex del que és la societat a cada moment.

V Espai Confluències. Intel·ligència artificial: reptes i oportunitats per als museus i el patrimoni


 

La cinquena edició de l’Espai Confluències, Intel·ligència artificial: reptes i oportunitats per als museus i el patrimoni es va celebrar el passat mes de juny a l’espai Francesca Bonnemaison de Barcelona.

Els ponents van ser en Ramon López de Mántaras, professor d’Investigació emèrit del CSIC a l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA), del qual fou fundador i director, i Lluís Nacenta, escriptor, músic i investigador en l’espai de confluència de la música, l’art, la tecnologia i la ciència, i comissari de l’exposició «IA: Intel·ligència artificial» del CCCB. Conxa Rodà, especialista en estratègies digitals en museus i organitzacions culturals, docent en diversos màsters i universitats i actualment codirectora del Congrés Internacional de Museus i Estratègies Digitals (CIMED), es va encarregar de conduir el diàleg i el debat amb els assistents.