Apunts

La presència de la cultura a l'Agenda 2030

L’impacte del canvi climàtic en el patrimoni cultural és una qüestió urgent dels drets humans; el patrimoni cultural representa un poderós recurs per prevenir i abordar els reptes causats pel canvi climàtic d’una manera respectuosa amb els drets humans.
 

Amb aquestes paraules relacionava Karima Bennoune, relatora de les Nacions Unides sobre els Drets Culturals, cultura i sostenibilitat medi ambiental.
 

L’informe 'Culture in the implementation of the 2030 agenda: a report by the culture 2030 goal campaign' pretén posar en relleu el paper que la cultura està jugant (i hauria de jugar) en la implementació dels 17 objectius de desenvolupament sostenible (SDG) de l’Agenda 2030 , malgrat que cap d’ells fa al·lusió a la cultura de manera exclusiva, com ja expressàvem en un altre article d’Interacció.

Per què són necessàries la cultura i les polítiques culturals en la societat contemporània | Inauguració Debat d’Interacció 2019

amb Judit Carrera, Pilar Vélez i Mireia Sallarès.

El Debat d’Interacció 2019 s’ha centrat en tornar a posar en relleu les polítiques culturals municipals. Adreçat principalment als regidors i regidores de cultura, ha pretès posar sobre la taula nous horitzons per a les polítiques culturals, les quals han de saber adaptar-se als nous temps i detectar noves necessitats, discursos i maneres de fer.

Les polítiques culturals com a base per a un desenvolupament sostenible

Anita Kangas, Nancy Duxbury, Christiaan De Beukelaer | Routledge

Un dels reptes que es plantegen per les polítiques culturals és la de incloure-hi una perspectiva més sostenible, és a dir, entendre la sostenibilitat com a un aspecte transversal de totes les polítiques, també de les culturals. El llibre ‘Cultural policies for sustainable development’ mostra diverses aproximacions per tal de repensar les polítiques cultural i el desenvolupament sostenible. Ens planteja doncs revitalitzar els rols pels actors culturals (arts, llegat, activitats socioculturals…) a tots els nivells per tal de transformar les polítiques culturals. L’aspecte transversal i els objectius de desenvolupament sostenible es tracten a l’Agenda 21 de la Cultura, com ja vam poder llegir a Interacció en l'article: 'La cultura transversal en el desenvolupament sostenible'.

A la recerca del festival sostenible

Bentornades i bentornats!
 

Com han anat els festivals? Ja sabem que l’estiu és temps de festivals. De fet, avui dia no hi ha racó d’aquest país que no tingui el seu propi festival, per modest i petit que sigui. Fins i tot, cada festa i festival amb el seu got reutilitzable. Abans d'acomiadar-nos per vacances us preguntàvem: "A l’estiu prefereixes gaudir dels festivals o ets més de museus?"
 

Engeguem màquines i iniciem aquest nou curs amb la mostra de Le Collectif des Festivals, un col·lectiu que posa en xarxa un conjunt de festivals per potenciar-ne la seva responsabilitat social i ambiental, per fomentar una societat més justa i ecològica, més habitable.

La cultura transversal en el desenvolupament sostenible


  
Una reflexió que situa la cultura com a component essencial per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible, no només com a valor instrumental sinó com a eix transformador de les polítiques públiques.
  

Cap a una cultura sostenible: repensar pràctiques, polítiques i impactes


  
Una reflexió que situa la cultura com un element clau per als objectius de sostenibilitat i defensa que cal integrar la dimensió ecològica en les polítiques culturals.
  

-Si, ja reciclem! -Segurament hem sentit justificar així més d'una vegada el compromís sostenible d'una acció o una entitat. Avui però, la sostenibilitat d’unes polítiques o la gestió d’un projecte, passa per molts altres factors a tenir en compte, que evidentment, van molt més enllà de separar els residus generats.

Llibre de receptes pel desenvolupament cultural


Què, on, com i per què. El títol d’aquest estudi és ben explicatiu. Què? Disseny d’estratègies de desenvolupament cultural. On? En àmbits locals i regionals. Com? Amb un recull de bones pràctiques. Per què? Per estimular les seves competències i habilitats i establir comparatives entre les diverses iniciatives. 

La diversitat cultural és diversa


  
L’article explora com la diversitat —llengüística, d’identitats, de formes d’expressió— no és només una realitat sociocultural sino un principi polític que exigeix polítiques concretes i no discursives.
  

Diversitat i cultura. Aquest binomi sintetitza un dels reptes de les societats del segle XXI. Certament, la globalització ha esvaït els límits i les fronteres i ha dissolt la pretesa homogeneïtat de les realitats nacionals. Ara bé, els estats han seguit projectant imatges del fet cultural hermètiques i poc permeables a la pluriculturalitat.

La Carta de Cooperació Cultural: un compromís per la cultura compartida


  
Una mirada als principis i valors que orienten la cooperació cultural com a pràctica indispensable per articular accions més equitatives, democràtiques i rellevants en l’espai públic.
  

Fa uns dies parlàvem dels reptes que presenten les estructures de governança que han d’afavorir la implementació de l’educació cultural sostenible en l’àmbit local.[1] De fet, aquest és un desafiament que es fa extensiu al conjunt de les polítiques locals i a l’enfocament transversal amb el qual s’han d’abordar per fer possible el desenvolupament sostenible als entorns urbans.

Educació cultural sostenible. Cap a una “nova” governança

Actualment en els entorns urbans s’estan generant una multitud de nous enfocaments per al seu desenvolupament sostenible, amb la contribució especial de la cultura i l’educació a aquests processos. En ells sorgeix l’oportunitat de definir els espais compartits com un patrimoni comú, en què la cultura participativa i comunitària i la creativitat de les iniciatives cíviques condueixen a l'objectiu d’un futur sostenible.

Al voltant de la relació entre educació, cultura i ciutat es concreta en l’espai públic, físic o virtual, a través d’equipaments com les escoles, els carrers i les places, els centres culturals i artístics de proximitat, les biblioteques, els museus o les plataformes col·laboratives de les entitats s’hi apleguen una gran varietat de narratives i discursos entorn del concepte de ciutadania. La interrelació entre aquests àmbits, però, va més enllà de les infraestructures; es defineix dia a dia en la construcció d’espais socials propicis per a la diversitat, la inclusió i l’equitat; uns espais dinàmics d'activitat i de tensió productiva entre les polítiques i els diferents agents de la cultura i l’educació, que afavoreixen la reflexió crítica i promouen una trobada amb l'art públic i els processos comunitaris.