Interacció

  
La guia presentada a Interacció proposa un marc d’avaluació que va més enllà dels indicadors numèrics i acompanya el disseny i seguiment de projectes culturals i educatius amb una visió social i qualitativa.
  
  

Tanquem un cicle, s’ha acabat el projecte que ens ha dut de cap durant tants mesos. Ha arribat l’hora de fer la memòria del nostre projecte cultural i sabem que com a institució necessitarem dades. Farem algun gràfic amb les dades recollides i ho tindrem resolt, però i si ens preguntem per l’impacte? Valorar-ne l’impacte social a posteriori, ens serà més complicat perquè moltes dades numèriques no ens podran informar sobre quin ha sigut aquest impacte i aleshores la memòria ens pot quedar supèrflua. En canvi, avaluar un projecte des d’una planificació inicial és clau per poder millorar qualsevol projecte, sobretot si volem valorar-ne l’impacte social, més enllà d’un recital de dades i poder millorar de cara a un futur.

Aquesta ‘brúixola’ ens guia i ens proposa un marc d’avaluació comú i adaptable a qualsevol projecte d'educació cultural i artístic. Això permet informar sobre els seus impactes clau, tot ressaltant les seves especificitats. ‘La brúixola de l'art ciutadà’ inclou un ampli ventall d’eines per a la implementació d'una avaluació personalitzada. Al mateix temps, compta amb diversos agents i testimonis que van contribuir a la seva creació amb els corresponents retorns d'experiències i indicacions de bones pràctiques.

La guia és un enfoc col·lectiu al voltant de l’avaluació de l’impacte social, amb la participació de diverses entitats i institucions. Son els mateixos participants sobre el terreny que ens permeten comprendre els canvis en l’educació i les pràctiques artístiques que contribueixen a la realització personal i ciutadana.

Què és l'impacte social?

L'impacte social son tots els canvis creats per les activitats d'una organització en els seus grups d'interès externs i interns, per exemple, els beneficiaris del projecte cap a el seus participants, cercles familiars, equips docents, socis, etc. així com la societat en general.

Aquests canvis poden ser:

• Humans (l'enfortiment de la confiança)

• Territorials (augmentar la vida cívica i cultural)

• Associatius o en relació a les pràctiques professionals (canvis en les pràctiques d'ensenyament)La guia presentada a Interacció proposa un marc d’avaluació que va més enllà dels indicadors numèrics i acompanya el disseny i seguiment de projectes culturals i educatius amb una visió social i qualitativa.

Per entrar més en matèria i per definir l’avaluació del projecte, la guia ens proposa aquest seguit de paraules clau:
 

Part interessada

Tota persona o organització amb un impacte en el projecte o que poden ser afectats pel mateix. Com per exemple, els destinataris, les famílies dels beneficiaris, els habitants del territori, professors, socis, líders de projecte, etc.
 

Impacte social

Valorar (evolucions, inflexions o canvis) les activitats de l'organització en els seus grups d'interès interns (empleats, voluntaris), externs (directament o indirecta) i en la societat en général. Com ara, la capacitat de desenvolupament, la millora de l'obertura i la revitalització de la vida cultural i cívica, qüestionar i canviar les pràctiques, etc.
 

Indicadors

És la variable que malgrat pugui ser encriptada, valora finalment quins son els objectius qualitatius i es defineix per l'observació i la presa de dades. Per una bona visió de l'impacte, s'avalua a través de tres nivells complementaris d'indicadors, que poden ser tant quantitatius com qualitatius:

• Indicador d'activitat: mesura el que es posa en marxa perquè el projecte tingui l'impacte esperat.  Exemple: nombre de participants.

• Indicador del resultat: indica el producte del projecte, és a dir, els resultats directament atribuibles al projecte i observables en el final del mateix. Exemple: Percentatge de participants que va despertar la seva curiositat cultural.

• Indicador de l'efecte a llarg termini: es tracta de les conseqüències del projecte a llarg termini i vis-a-vis el qual els factors externs poden intervenir. La maduresa de llarg termini s'ha d'adaptar al projecte, els recursos disponibles i l'ambició de évaluation. Exemple: percentatge dels professors que s'han incorporat a les noves pràctiques d'ensenyament com a continuació del projecte.
 

Eina de recopilació

Font d'informació a tenir en compte i mètodes adoptats per recopilar les dades. Exemples: qüestionaris, escala de valoració o entrevistes.

Si voleu passar a l'acció i valorar l'impacte social del vostre projecte, us recomanem aquest esquema que us pot ser de gran utilitat:

La Boussole de l'Art Citoyen | El catàleg d’impacte

Idea central 

L’impacte social dels projectes culturals només es pot comprendre i orientar adequadament si es pensa des de l’inici, amb indicadors que incorporin dimensions qualitatives, narratives i relacions, i no només dades quantitatives finals.

Accés

Disponible en PDF: La Boussole de l'Art Citoyen