Apunts

Helena Ojeda |  Nativa 

Al Fòrum Indigestió del passat 13D es proposava un debat sobre dues visions de la cultura: la gestió comunitària i les indústries culturals. El diàleg es provava entre la reivindicació del retorn a la comunitat del que aquesta produeix -expropiat pel mercat-, i el mercat, personificat en aquest cas en un representant de l’Administració pública. Tela.

Una administració seduïda per la idea de les indústries culturals que, provant de complaure amb paraules molt ben dites les raons de l’interès comunitari, en un moment donat del debat, en un fals consens, va arribar a convenir en què les indústries culturals ni existeixen al nostre país, ni en calen. Vaja, un no-debat. Potser dos monòlegs antagònics, un dels quals provava de saltar a la pista de l’altre per fer veure, o creure’s, que jugaven junts contra ningú. 

En una situació com l’actual, plena d’incerteses de tot tipus que ens acompanyen com si fos la nostra ombra, la reflexió (i l’acció) no hauria de ser considerada un luxe, sinó més aviat una necessitat vital que ens permet fer més amb menys, amb més exigència, més qualitat i, sobretot, per aprendre que algunes coses es poden fer de manera diferent. El programa d’assessorament cultural als municipis que impulsa el Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de la Diputació de Barcelona vol ser una oportunitat perquè els nostres ajuntaments comptin amb eines per repensar les seves polítiques culturals en termes de present sense renunciar al futur.

El canvi d’any, en essència, no és més que un formalisme i, per tant, tot just  començar aquest 2014 ens trobem molts elements de continuïtat, tot i que alhora vivim enmig de canvis d’una radicalitat absoluta i absorbent.

Els nostres ajuntaments ja no es preparen per la inauguració de nous equipaments (per cert, alguns de necessaris); la preocupació és, més aviat, què podem fer per no tancar-los, o com aconseguir que, a part d’una bona temperatura, tinguin alguna proposta cultural interessant per oferir.

Pere Izquierdo i Tugas  | Cafès del patrimoni

El conjunt d’operacions relacionades amb la protecció, la conservació i la difusió del patrimoni cultural, té un cost important. Sense pretendre el do de la profecia, auguro que la tendència de focalitzar la gestió patrimonial en l’explotació turística, no permetrà, en cap cas, generar els recursos necessaris per a fer front correctament a les responsabilitats i a les necessitats, ni tan sols, dels elements patrimonials directament implicats.

De fet, la fase de difusió d’alguns elements patrimonials, és -o hauria de ser- el punt final d’una cadena operativa complexa i de llargs terminis, que no pot ser carregada únicament a les butxaques dels usuaris directes.

David Márquez Martín de la Leona | —Zeitgeist

En el discurso no vemos el reflejo de la lucha, sino la lucha misma

Michel Foucault

Los conceptos suelen ayudarnos a movernos por el mundo y a ordenar nuestra vida en un entorno determinado. De ahí la importancia de una buena conceptualización que esté siempre sujeta a revisión y actualización (la realidad es cambiante).