Aquesta setmana a #Compartim posem el focus en com la impostura, allò que semblava una excepció, s’ha instal·lat com una norma en la nostra societat, facilitada pel món digital i el màrqueting personal. Ens toca repensar com aquesta realitat impacta la confiança i l’autenticitat, també en l’àmbit cultural. Alhora, aprofundim en la cultura digital més enllà de la tecnologia i l’art, per entendre com transforma la nostra vida quotidiana i els processos socials. No hi falta el patrimoni en risc, amb el cas de Sixena, ni els debats europeus per trobar un equilibri entre innovació i protecció dels drets culturals. Un recull que interpel·la directament la gestió cultural municipal, perquè reflexionem i actuem des de la proximitat i la responsabilitat
.
La impostura com a norma social
El porvenir de la impostura
Carlo Frabetti, 5 de juny de 2025
Carlo Frabetti reflexiona sobre com la impostura s’ha normalitzat en una societat dominada pel màrqueting personal i la superficialitat. A partir d’experiències personals, l’autor exposa com ha estat percebut com a expert en àmbits com la semiótica o el còmic, malgrat no tenir una formació específica,
Fa quinze anys que, des de Serveis Socials de Mataró, pugem cada dijous a un tren una mica especial. No és un tren que porti pressa ni té horaris marcats. És el tren del teatre, de la creativitat, de les segones oportunitats i de la rialla compartida. En diem Grup de Teatre Magín, i neix d’un taller que va començar el 2011 amb la idea d’obrir un espai d’oci i expressió per a persones que vivien situacions d’aïllament o fragilitat social.
Durant els mesos més durs del confinament, molts museus catalans van reaccionar amb rapidesa i van obrir finestres digitals per mantenir viu el contacte amb les escoles i les famílies. Xarxes socials, reptes en línia, vídeos formatius, materials pedagògics en PDF... 
Art i salut mental: una aliança transformadora
En el marc de la 
IMPETUS és un projecte finançat pel programa Horizon Europe per donar suport i reconeixement a la ciència ciutadana a Europa. L'objectiu d'IMPETUS és:
Nou article d’Anna Villarroya i Marta Casals (CRICC) amb el professor Ricardo Klein (UV). S’hi examina i analitza críticament les contribucions d’un grup divers d’actors culturals que van participar en les sessions de grups de discussió organitzades com a part de la consulta pública celebrada entre 2022 i 2023 pel Govern català per al desenvolupament d’una futura Llei de drets culturals a Catalunya. 
A Catalunya, el foc és molt més que un element festiu: és un llenguatge cultural que encén identitats locals, vincula generacions i projecta la força col·lectiva d’un poble que viu la festa com una forma de participació i pertinença. Els correfocs, les cercaviles i el bestiari de foc formen part d’un patrimoni immaterial que ha crescut en complexitat i reconeixement
El Departament de Cultura obre una nova línia de subvencions per impulsar projectes culturals i artístics de nova creació i caràcter innovador als centres educatius de Catalunya. La convocatòria (CLT542), gestionada per l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural, s’emmarca dins del Plan de Derechos Culturales del Ministeri de Cultura i del Pla d’Acció 2025–2028 del Departament.
La publicació Pressupostos participatius al món local, editada per la Diputació de Barcelona, recull de manera clara i ordenada les fases, preguntes clau i bones pràctiques per impulsar un procés participatiu que permeti a la ciutadania decidir com es destina una part del pressupost municipal. 
Les paraules, enteses com a sons articulats i conceptes ideogràfics escrits, són la primera manifestació fefaent del fet cultural. La paraula és allò que singularitza i diferencia els éssers humans dels altres éssers vius.
Els beneficis emocionals i cognitius d’un programa d’arts...
Un projecte de recerca impulsat per la UOC avaluarà els beneficis emocionals i cognitius d’un programa d’arts escèniques com ara el teatre en pacients amb Parkinson. El projecte ‘Dramatitzant la salut: el paper del teatre per al benestar emocional, social i cognitiu’, en què hi col·laboren el Teatre Lliure i l’Hospital de Sant Pau, buscarà establir un marc teòric específic que expliqui la relació que s’estableix entre el gaudi del moment i una millora de l’estat emocional, i com això es trasllada a la salut mental.