Novetats

Grup de treball: Arxiu

Logos Berguedà. Cultura, turisme i gastronomia

Logos Berguedà

La simbiosi entre gastronomia i cultura és tan antiga com les primeres civilitzacions i tot i que en els entorns urbans s’ha anat perdent la costum que els establiments on es menja ofereixin espectacles escènics o musicals o programin exposicions d’arts visuals o projectin cinema, aquesta funció de dinamització cultural ha seguit viva als municipis rurals, bàsicament per necessitat.

L’Animal a l’esquena

l’Animal a l’esquena

Aquest és un esquema que ja hem vist en alguns dels casos que hem anat presentant en les darreres setmanes. La llavor de l’Animal a l’esquena és una joint venture de dos creadors, la ballarina i coreògrafa valenciana Maria Muñoz i l’autor català Pep Ramis, que al 1988 van fundar la companyia de dansa Mal Pelo, guanyadora l’any 2002 amb el Premi Nacional de Dansa i el 2009 el Premio Nacional de Danza. Després d’uns anys de treball conjunt, l’any 1997 inicien la restauració d’un mas (el Mas Espolla) situat a la localitat on residien, Celrà[1] que serà la seu de l’Animal a l’Esquena, un centre de creació, investigació, debat i exhibició en l’àmbit de les arts escèniques i visuals.

La Vinya dels Artistes

La Vinya dels Artistes

En aquesta panoràmica que estem fent de projectes culturals als petits municipis catalans hem trobat iniciatives impulsades per actors d’orígens diversos: institucions públiques (bàsicament ajuntaments, però també amb el suport i la col·laboració en ocasions d’altres ens locals o administracions) gestors culturals, artistes, associacions culturals, veïns, o simplement ciutadans curiosos i amb ganes de fer coses en l’àmbit de la cultura. “La Vinya dels Artistes”, a banda de ser un projecte artístic únic en el seu entorn, resulta molt rellevant perquè està impulsat per una empresa dedicada a la producció de vi i oli de la Pobla de Cérvoles.

Cultura als pobles (1)

 Rafael Vallbona  |  El Mundo / Tendències, Ed Catalunya, 14 d'abril de 2016

L'Espluga de Francolí és un municipi de 3.800 habitants. Malgrat que te diversos equipaments, algun dels quals més que notable com el Museu de la Vida Rural, és una vila que no surt al mapa mental dels llocs del país on hi passen coses. Coses, és clar, dignes de ser reconegudes per la mesocràcia mediàtica i cultural que pensa i actua des de la visió gentrificadora del poder urbà de Barcelona i Girona. Però, encara que no surti al Telenotícies, la gent de l'Espluga vol una vida cultural que els atorgui el coneixement, la sensibilitat i l'actitud crítica que qualsevol persona es mereix.

Centre de Recerca i Creació Casamarlès (CeRCCa)

Centre de Recerca i Creació Casamarlès (CeRCCa)

En un article publicat l’any 2007, els professors Lefebvre i Sibertin-Blanc -citats i referenciats en les darreres setmanes en aquest bloc- feien una síntesi (sempre incompleta) de les tres etapes de desenvolupament per les que han passat les polítiques culturals als petits municipis francesos. La primera, la més bàsica, actuava principalment sobre el patrimoni cultural local i la promoció de la lectura, i ocasionalment en l’àmbit de les arts escèniques o l’ensenyament artístic. En una segona etapa es caracteritzava per la professionalització de la política cultural, sovint impulsada per càrrecs electes i associacions o emprenedors i voluntaris en municipis petits. I finalment la tercera etapa, en la que el municipi apostava per la promoció de la creació artística, sovint en la forma d’una residència d’artistes.

La Cultura com a origen dels moviments socials...

Juanjo Puigcorbé, Diputat delegat de Cultura de Barcelona  | Entreacte, Revista d'arts escèniques i audiovisuals, 19 de setembre de 2016

Bon dia a tothom,

Com ja sabeu, ara fa tot just un any vaig deixar temporalment aquesta meravellosa professió d’actor en ser escollit regidor de l’Ajuntament de Barcelona. Poc després, el 31 de juliol també vaig ser nomenat diputat delegat de Cultura a la Diputació de Barcelona. Al cap d’uns mesos, a les eleccions següents, els ciutadans van escollir un gran nombre de representants de la societat civil que es van presentar a les llistes del Parlament de Catalunya. Ciutadans, com jo, provinents d’altres camps i que hem donat un pas endavant per coresponsabilitzar-nos del mandat democràtic de la nostra ciutadania: la voluntat d’un canvi radical. I ho vam fer moguts per un motiu, que pot resumir-se en una paraula que tots els artistes coneixem prou bé: compromís. Compromís amb el país i amb el canvi que alguns desitgem. Tanmateix, un cop assolit aquest canvi, tornaré a lluitar per l’actor que sempre he desitjat ser.

Ecomuseu de les Valls d’Àneu...

Ecomuseu de les Valls d’Àneu 

El #debat16 posa el focus sobre l’estat de la cultura als petits municipis perquè és una evidència que les persones que resideixen a les localitats més petites pateixen les conseqüències d’estar allunyats dels centres urbans, on es concentra no només l’activitat econòmica sinó també el poder polític.

Tot i que Catalunya és un país relativament petit i un pot desplaçar-se de punta a punta de la costa en poc menys de 3 hores i des del Pirineu occidental fins a les Terres de l’Ebre en 4 hores, viure en un petit municipi en una zona perifèrica i de difícil accés com el Pirineu té un impacte considerable sobre la relació entre els ciutadans i la cultura. Per aquest motiu, projectes com l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu tenen una gran importància ja que contribueixen, no només a recuperar un patrimoni etnològic característic, sinó també a millorar una oferta cultural molt limitada.

Pla Integral de la Música a Catalunya

 Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

«El Pla Integral de la Música» es va presentar públicament al Mercat de Música Viva de Vic el passat 15 de setembre. Es tracta d'un document que parteix d'una anàlisi prèvia del sector, que detecta diverses problemàtiques i que ha permès extreure algunes de les conclusions a les quals s'ha arribat i  que són: el sector de la música és el més ric i complex de tots els sectors culturals en relació a la seva diversitat i, per tant, cal una millor vertebració; la constatació que cal clarificar aspectes fiscals, laborals i de drets de propietat intel·lectual; l'aposta per la formació com a element per dignificar la professió i obtenir més públic; la necessitat d'obtenir dades reals per valorar la seva magnitud i destinar-hi els recursos adequats; la necessitat que el sector s'expressi a través dels mitjans de comunicació; o la necessitat d'elaborar una mirada integral i transversal que revisi les polítiques públiques actuals.

CACIS Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat El Forn de...

CACIS Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat El Forn de la Calç

Obrim aquesta sèrie de textos sobre projectes culturals situats a petits municipis amb un dels diversos centres d’art que es poden trobar a la Catalunya rural. El Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat “El Forn de la Calç” de Calders resulta especialment rellevant per dues raons: CACIS, com molts dels centres anàlegs situats a entorns urbans,  té la seva seu a un antic edifici industrial (un forn de pedra). Aquest fet estableix des del primer moment una relació especial entre la seva activitat, la creació i la difusió artística,  i el valor històric i paisatgístic d’aquest patrimoni cultural.

Hi ha vida (cultural) als petits municipis

Com en les anteriors edicions dels debats i jornades d’Interacció, la comunitat virtual esdevé un fòrum ideal per anar-hi fent bullir l’olla en les setmanes prèvies, publicant articles, ressenyes, analitzant dades o difonent informacions que ens ajuden a contextualitzar el debat i a fomentar l’intercanvi de posicions.

En les darreres setmanes hem anat publicant alguns articles per posar les bases d’un debat enriquidor: hem difós algunes ressenyes de monografies i articles sobre cultura i polítiques culturals en entorns rurals a Europa i una breu nota sobre el marc legal de la cultura en l’àmbit local a Espanya i continuarem publicant articles d’aquest tipus fins a finals del mes d’octubre.

Els nous neorurals

Joan Nogué, Director de l'Observatori del Paisatge | Diari Ara, 31 de maig de 2015

La població es trasllada a viure d’un lloc a l’altre molt més del que a vegades ens imaginem. Els censos oficials no ho reflecteixen amb la finor i immediatesa que desitjaríem, com tampoc capten en detall les tipologies d’aquesta població que es desplaça i encara menys les seves motivacions, aspiracions i maneres de ser i de fer. A més, sovint som captius de mitges veritats, com la que diu que el camp es despobla. És cert que molts petits poblets estan perdent població i que, malauradament, en perdran encara més en el futur si no hi ha ben aviat un relleu generacional en l’agricultura, però també és cert que en molts altres s’estan donant processos de repoblament enormement variats i esperançadors,

Programa cultural per a les àrees rurals a Finlàndia

Finlàndia. Rural Policy Commitee

La política cultural a Finlàndia té dos grans impulsors al sector públic: l’administració central i els municipis, que es reparteixen la despesa pública en cultura gairebé a parts iguals, l’Administració central n’executa un 51’2 % i els municipis un 48’8 %[1] (2009).

L’Estat gestiona les institucions culturals nacionals, inclosa l’educació superior artística, i dóna suport a les indústries culturals, bàsicament el cinema. Mitjançant un sistema de subvencions, l’Estat intenta equilibrar la desigual programació d’arts escèniques (teatres i orquestres) i l’oferta de biblioteques i museus, mentre que els consells regionals de les arts exerceixen la mateixa funció de contrapès en l’àmbit de la creació artística. 

Digitalització, preservació digital i accés en línia dels...

Comissió Europea. DG Connect 

Informe que revisa i avalua l’estat i els progressos assolits en la implementació de la recomanació (2011/711/EU) de la Comissió Europea per a la digitalització, la preservació digital i l’accés en línia als continguts culturals. Aglutina les dades proporcionades per cada estat membre i informa dels projectes desenvolupats entre 2013 i 2015.

Micropobles

Ramon Folch, Socioecòleg. Director general d'ERF | El Periódico, 7 de maig de 2016

Una tercera part dels municipis de Catalunya tenen menys de 500 persones censades.

La població tendeix a concentrar-se en les poblacions grans o mitjanes. Quasi la meitat de la població mundial viu a les grans ciutats. Catalunya no és una excepció. Però aquest fet coexisteix amb un altre fenomen: una tercera part dels municipis de Catalunya tenen menys de 500 habitants. En efecte, dels 948 municipis catalans, 327 no arriben al mig miler de persones censades. I si considerem, no els municipis, sinó els nuclis de població, aquest modest estoc demogràfic encara és més baix, perquè molts d'aquests municipis tenen la població distribuïda en dos o tres nuclis o bé directament disseminada en masos o petits veïnats. La Catalunya de les ciutats, doncs, coexisteix amb la dels petits pobles amb menys de 500 habitants, o micropobles com ara se'ls anomena. 

Els instituts de cultura nacionals i la política exterior...

Yolanda Smits, Clémentine Daubeuf, Philippe Kern | KEA European Affairs

Estudi que analitza el paper que poden jugar els instituts de cultura nacionals en la nova estratègia europea per a la cultura en les relacions exteriors de la Unió Europea. L’informe descriu la missió, estructura, recursos i models de gestió dels diversos instituts de cultura dels estats membres, l’Institut Cervantes en el cas espanyol. L’objectiu dels autors és determinar la dimensió europea de les activitats que realitzen aquestes institucions nacionals i quan les seves accions poden donar suport a les relacions de la UE amb països tercers. L’estudi fa una sèrie de recomanacions polítiques i propostes de millora per una cooperació més eficaç entre els instituts de cultura nacionals i els organismes europeus per tal de potenciar la visibilitat de les accions exteriors de la UE.

Narratives sobre cultura i sostenibilitat rural

Mari Kivitalo ; Kaisu Kumpulainen;  Katriina Soini. "Exploring culture and sustainability in rural Findland". A «Cultural sustainability and regional development: theories and practices of territorialization». London. Routledge, 2016. p. 94-107


Aquest és el tercer volum d’una sèrie de quatre monografies[1] produïda en el marc del projecte europeu ‘Investigating Culture Sustainabilty’, l’objectiu del qual era posar en relleu la recerca europea per tal de proporcionar als responsables polítics instruments per a la integració de la cultura com un element clau del desenvolupament sostenible.

El punt de partida és el de molts estudis d’aquest camp: canvis accelerats a les àrees rurals europees, caiguda de la població, desaparició de certs estils i modes de vida i introducció de noves maneres de viure que suposen un repte per les estructures socioeconòmiques de les àrees rurals, que en general, es caracteritzen per ser territoris amb una relació especial amb la natura.

La cartografia cultural una eina de investigació i...

Nancy Duxbury, W.F. Garrett-Petts, David MacLennan (eds.) | Routledge

Llibre que introdueix el concepte de mapatge o cartografia cultural i presenta una sèrie de perspectives interdisciplinàries i estudis de cas a escala local, regional, nacional i internacional. L’obra concep la cartografia cultural com un instrument d’investigació i una eina metodològica per a la planificació urbana, la sostenibilitat cultural i el desenvolupament comunitari i presenta formules innovadores que promouen la intervenció artística i la participació ciutadana en aquests processos. Es tracta de fer visibles històries, pràctiques, relacions, espais memòries i rituals locals i convertir-los en significatius. Cal també saber abordar els problemes derivats d’implicar artistes, creadors i públics en les diverses fases d’investigació, recollida i interpretació de dades i presentació de resultats. I el llibre proporciona algunes idees per fer-ho.

Micropobles: canvi de paradigma

Joan Nogué, Director de l'Observatori del Paisatge | Diari Ara,  29 de març de 2016

Ara fa poc més de dos mesos, aquest diari, sempre amatent a qüestions punyents i d'interès social i cultural, va dedicar un dossier a la temàtica dels micropobles. En aquell precís moment l'Observatori del Paisatge de Catalunya, amb la col·laboració de l'Associació de Micropobles de Catalunya, estava dissenyant un seminari amb el títol Els micropobles: paisatge, urbanisme i identitat territorial, que finalment tindrà lloc el 15 d'abril a Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany). Feliç coincidència i mostra palpable que el tema interessa, i des de molts punts de vista. 

Xarxes culturals per al patrimoni migratori i el diàleg...

Perla Innocenti | Ashgate

Aquest llibre presenta els resultats d’una investigació sobre xarxes culturals que donen suport a la preservació i difusió del patrimoni migratori i fomenten el diàleg intercultural a Europa. L’estudi mostra el potencial d'aquestes xarxes per definir pràctiques, polítiques i orientacions innovadores per fer front als reptes i oportunitats de la globalització i construir una Europa més inclusiva en una època de gran mobilitat migratòria. El treball explora diverses tipologies de xarxes i partenariats en matèria d’estudis, gestió i recerca en patrimoni cultural, antropologia, sociologia, biblioteques i ciències de la informació.

L'ABC de les polítiques culturals en entorns rurals

 Jean Lafond-Grellety et M Laurent Mazurier | Le Cadre territorial

Aquest manual escrit pels consultors Grellety i Mazurier, suposa la revisió del que ja van escriure l’any 2007, «Les politiques culturelles en milieu rural. Méthodologies et bonnes pratiques» i descriu el món de les polítiques culturals (institucionals o no) en l’àmbit rural a França, n’identifica els principals actors -que amb la reforma administrativa del 2010 han augmentat- i n’analitza les metodologies de treball. L’obra pretén donar resposta a algunes de les preguntes que recurrentment se’ns presenten quan estudiem aquest camp: Què són les polítiques culturals? Quina és la línia de demarcació que separa una intervenció cultural i una social en l’àmbit rural? Existeixen les polítiques culturals en entorns rurals? Si n’hi ha, quants tipus podem distingir? Què les diferencia de les urbanes? Com es poden adaptar les polítiques culturals a l’àmbit rural en un context on les comunicacions i el transport l’apropen més al fet urbà?.

Com es poden explicar els diferents graus d’implicació...

Mariette Sibertin-Blanc | Géocarrefour 

Aquest article analitza a partir d’una trentena de converses mantingudes amb tècnics de cultura i actors del sector de les polítiques culturals a petits municipis francesos. El punt de partida de l’autora és que tot i la diversitat que es troba dins de l’univers dels petits municipis francesos, (de 3.000 a 20.000 habitants) es possible reconèixer-hi la dinàmica nacional de metropolitització i les mutacions econòmiques que la caracteritzen.

Les polítiques culturals no tenen un paper protagonista dins l’acció pública dels petits municipis, tot i que s’han beneficiat d’un cert reconeixement simbòlic amb les recents reformes descentralitzadores, com la creació de les comunitats d’aglomeració[1]o dels “Pays”[2], però no han estat protagonistes d’aquestes noves formes de cooperació interadministrativa.

Els municipis petits

Consideracions prèvies sobre el que és un municipi petit en l’àmbit cultural

Què és un municipi petit? Quin és el límit entre un municipi petit i un de mitjà? La resposta a aquestes preguntes, com a tantes altres en l’àmbit de les ciències socials, és: depèn. No existeix una definició universal de municipi petit, ni un consens internacional sobre la mida que ha de tenir un municipi per ser considerat petit. Aquesta categoria s’eixampla o s’estreny en funció de dues qüestions bàsiques: el context estatal en el qual ens situem i el tema que es vulgui estudiar.

És ben sabut pels coneixedors del món local que el nombre de municipis ―i, consegüentment, el de municipis petits― als països europeus s’ha reduït considerablement en el darrer mig segle, com a conseqüència de processos de fusió que molts països han portat a terme. Estats com el Regne Unit, Suècia i Dinamarca van reformar les seves estructures administratives locals ja als anys seixanta i setanta del segle XX, agregant els municipis més petits als mitjans o agrupant-los sota una nova nomenclatura. Als països del sud d’Europa, fortament influenciats pel model administratiu d’inspiració francesa, aquest procés no només no s’ha dut a terme, sinó que en alguns casos com Portugal i Itàlia el nombre de municipis s’ha incrementat.

Un model de gestió híbrid de museus i institucions culturals...

Joaquim Rius Ulldemolins | Museum management and curatorship, vol. 31, Núm. 2, p. 178-192

Article que analitza els diferents graus d’hibridació dels principals museus i institucions culturals de la ciutat de Barcelona. Segons l’anàlisi, només una minoria poden classificar-se com a enterament públics o privats, la majoria combinen elements dels dos àmbits. L’article explica també les causes que han provocat l’emergència d’aquest model de gestió híbrida a Barcelona i la seva relació amb la política cultural adoptada per la ciutat en un context de major centralitat de les polítiques culturals locals.

Elaboració de documents d’acompanyament a les visites...

Office de Coopération et d’Information Muséales (OCIM)

Recull de manuals i útils teòrics i pràctics per ajudar a l’elaboració de documents i materials d’acompanyament a les visites d’infants d’entre 4 i 12 anys als museus i espais de ciència. Els recursos inclosos en aquesta nova bibliografia del Servei d’informació i documentació de l’Ocim ens recorden que la clau per fer-ho bé és saber respondre de manera adaptada a la diversitat de públics, conèixer els centres d’interès en constant evolució d’aquesta franja de població i adaptar-se a les tipologies i necessitats de cada visita i de cada infant. També cal saber conciliar les dimensions didàctiques i lúdiques en les explicacions.

Tertúlia sobre educació i cultura organitzada per Indigestió...

El passat 9 de maig de 2016, l’equip d’Indigestió va organitzar una tertúlia sobre educació i cultura a l’Heliogàbal de Barcelona. És un tema que a Amical Wikimedia ens és proper i ens hi interessa molt, i hi vam anar per veure quins són els posicionaments al respecte dels diversos agents implicats, tant a nivell professional com associatiu. Compartim aquí amb vosaltres els nostres apunts i impressions de la jornada, en un format de llista. La intenció no és tant fer una crònica com deixar constància de les idees que van plantejar-se durant la xerrada.

Cultura i fiscalitat a Europa: propostes per a...

Forum d'Avignon | EY Société d’Avocats

Aquest estudi sobre polítiques fiscals en matèria de cultura revela un dèficit d’harmonització i de convergència a escala europea i una manca total de polítiques fiscals en els sectors culturals en alguns països de la Unió. L’estudi proposa deu mesures concretes per a l’emergència d’una fiscalitat europea de la cultura en sintonia amb la realitat actual, són les següents:

  • Incloure l’àmbit cultural dins el projecte de base comú consolidada per a l’impost de societats;
  • Harmonitzar a escala comunitària els crèdits fiscals i el mecenatge en les sectors culturals;

Análisis de la situación de las artes escénicas en España


Jaume Colomer | Acadèmia de las Artes Escénicas de España

Informe que fa una síntesi diagnòstica de la situació actual de les escèniques a Espanya a partir de dades estadístiques i d’altres informes ja existents. L’autor detecta factors favorables per al desenvolupament del sector i d’altres que cal corregir o canviar. Identifica també els elements que han definit el model en funcionament des de la transició fins a l’actualitat i proposa un canvi d’orientació. L’objectiu és proporcionar un document de base per a debats posteriors.

La Xarxa territorial de Museus de les Terres de Lleida i...

Xarxa de Museus de les terres de Lleida i Aran

La Xarxa és fruit de l’acord entre el Departament de Cultura, la Diputació de Lleida i els 10 museus registrats de les terres de Lleida i Aran. Els seus objectius estratègics, a quatre anys vista, són: incrementar i diversificar els públics per una millora del retorn social i de la seva visibilitat al servei de la ciutadania; contribuir en la millora de l’eficiència en l’organització i gestió per adaptar-se a les necessitats i reptes actuals;

Festa Major de Vilafranca del Penedès. Impacte econòmic

Marta Llatcha | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Els estudis d’impacte econòmic estimen i quantifiquen el conjunt d’activitats econòmiques originades directament o indirecta per un esdeveniment cultural en una àrea geogràfica concreta. Així, la Festa Major de Vilafranca del Penedès genera un impacte econòmic, en termes de producció, de 878.252 euros, i un increment de la riquesa a l’Alt Penedès de més de 415.000 euros anuals, calculat a partir del valor afegit brut que es crea. Cada euro invertit en la Festa Major reverteix en 4’3 euros en producció de béns i serveis a la zona.

Davant el 3r Congrés de l’Associacionisme i el Voluntariat

Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Us deixem l'editorial de Tornaveu, Associacionisme i Cultura en la qual manifesten que l'associanisme cultural se sent exclòs del 3r Congrés Català de l’Associacionisme i el Voluntariat i del projecte de Llei d'Acció social. La sessió final del Congrés tindrà lloc divendres 20 de maig al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), de 9 a 18 h.

Avaluació de l’impacte cultural: revisió de la bibliografia

Adriana Partal, Kim Dunphy | Impact assessment and project appraisal

La investigadora Adriana Partal, membre d’aquesta comunitat, juntament amb Kim Dunphy revisen en aquest article la literatura internacional sobre programes d’avaluació d’impacte cultural. Les autores analitzen articles i altres recursos publicats entre 1988 i 2015 i observen, entre d’altres aspectes, com conceptualitzen i defineixen els conceptes de cultura i d’avaluació de l’impacte cultural, quines metodologies s’han emprat o quins han estat el àmbits més avaluats.

Euro Vision Museums Exhibiting Europe, un objecte moltes...

Projecte Euro Vision Museums Exhibiting Europe (EMEE)   

El projecte EMEE té per objectiu dotar d’eines els museus per reorientar el seu paper en la societat actual més intercultural i heterogènia i modernitzar-los des d’una perspectiva transregional europea. El projecte planteja un canvi de perspectiva des de tres punts de vista: una interpretació més innovadora dels objectes museístics per reflectir la diversitat i complexitat dels seus significats històrics; activar la participació dels visitants i acostar els no visitants per implicar-los en el dia a dia del museu, i fomentar la cooperació internacional a través de la mobilitat dels professionals i de l’intercanvi dels objectes museístics.

Avaluació estratègica. Filmoteca de Catalunya

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) 

El CoNCA, en virtut de les seves competències, ha portat a terme l’avaluació estratègica de la Filmoteca de Catalunya i les seves activitats durant els exercicis 2012, 2013 i 2014. De l’estudi i anàlisi metodològic de les dades obtingudes es poden destacar els següents aspectes d’interès:

Laboratorios ciudadanos de producción, investigación y...

 TELOS número 103 - Febrero - Mayo 2016

El Dossier central 103 de ‘Telos’aborda un terreno tan en boga -en España e internacionalmente- como escasamente investigado y en el que se acumulan más los discursos políticos y tecnológicos que las evidencias y las mejores prácticas empíricas: el de los entornos tecnológicos creativos. En una rápida evolución desde su aparición, objeto de denominaciones múltiples (como tecnopolos culturales, ciudades de la imagen, medialabs, hubs, etc.), las prácticas colaborativas en red han ampliado notablemente sus fronteras, combinando espacios físicos con otros virtuales y relacionales que a veces se articulan entre sí.

El desafío de exponer: procesos y retos museográficos

Iñaki Arrieta Urtizberea (ed.) | Universitat del País Basc

Publicació que aborda el complex procés de comunicació que implica exposar ja que intervenen una gran diversitat d’actors (polítics, patrocinadors, conservadors, comissaris, dissenyadors, tècnics, especialistes i visitats) que determinen i condicionen l’acció d’exposar. S’hi recullen set estudis de cas que expliquen aquesta complexitat i descriuen el procés de disseny i muntatge d’una sèrie d’exposicions realitzades a museus i centres patrimonials europeus i nord-americans.

La cultura no es atractiva para las empresas que actúan como...

Cultura y Alianzas (CyA) 

La cultura posee una baja valoración en comparación con el resto de ámbitos de patrocinio para las empresas mecenas, según se desprende del estudio 'Las alianzas entre empresas e instituciones culturales', realizado por la asociación Cultura y Alianzas (CyA) en colaboración con la Cámara de Comercio de Barcelona.

De este modo, la encuesta analiza el grado de importancia que la empresa otorga a cada ámbito de destino de las acciones de patrocinio, en el que las compañías encuestadas otorgan a la cultura una valoración más baja que al resto de ámbitos de patrocinio, al situarse en penúltima posición, por detrás de acciones en investigación científica e  I+D+i, y en asistencia y cooperación.

Conclusions del seminari Fresh Street #1

FiraTàrrega i Circostrada publiquen les conclusions del seminari Fresh Street #1, orientades a determinar quines línies han d'adoptar les polítiques europees relacionades amb el foment de les arts de carrer. El seminari Fresh Street #1 va tenir lloc a Barcelona i a Tàrrega durant la passada edició de la fira, del 9 a l'11 de setembre de 2015.

Aquesta trobada va servir per dibuixar el panorama general del sector a l'Europa d'avui i reflexionar sobre com podem imaginar les arts de carrer del demà. Durant tres dies es va discutir sobre l'estat i el paper de les arts de carrer, l'espai públic, la mobilitat, la formació i l'educació, l'estètica... a través de diversos panells i sessions obertes dirigides per reconeguts professionals europeus.

Bibliografia sobre els serveis de mediació als museus i...

Office de Coopération et d’Information Muséales (OCIM)

El Servei d’informació i documentació de l’Ocim presenta una nova bibliografia comentada sobre la mediació, una de les missions fonamentals de les institucions culturals i museístiques, encarregada de construir les relacions entre la institució i els visitants, ja siguin reals o virtuals, a dins i fora de les parets de les institucions.  La bibliografia inclou llibres, articles i recursos en línia que expliquen com s’estructura un servei de mediació, com definir les competències dels mediadors, com articular l’oferta de mediació o com precisar els objectius i traduir-los en accions.

Nous mecanismes de finançament per a les petites empreses...

Agenda Europea per a la Cultura

Informe que presenta un ampli ventall de bones pràctiques per al finançament de petites empreses culturals i creatives. Un grup d’experts dels governs dels estats membres de la UE hi exposen els principals problemes de finançament d’aquetes empreses i ofereixen una sèrie de recomanacions per mirar de superar-los. S’hi presenten més de 100 nous instruments i 32 casos que il·lustren com algunes modalitats de finançament poden satisfer les necessitats d’aquest teixit empresarial.  

En l’àmbit del finançament públic l’informe destaca com a bona pràctica les aportacions de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) a través de les contribucions reemborsables. Es tracta de la posada en marxa de forma simultània de préstecs a cost zero juntament amb contribucions reemborsables parcial o totalment.

Col·lecionisme i mecenatge artístic

Francisco Calvo Serraller (ed.), Victoria Camps | Fundación Arte y Mecenazgo

Amb l'objectiu d'aprofundir en el coneixement del món del col·leccionisme art, i de la seva divulgació com a font de mecenatge de la cultura, en aquest estudi s’analitzen les motivacions i limitacions ètica-filosòfiques del mecenatge artístic.

Des d’una òptica multidisciplinària, els quatre assaigs que el composen busquen posar en valor i aprofundir en aquells aspectes que propicien el mecenatge, el consoliden i, l’impacte que pot aportar a la societat actual.

Els mapes culturals com a eina de planificació i...

Nancy Duxbury | Culture and Local Governance

Amb l’objectiu de mostrar com els mapes culturals esdevenen una eina important de planificació i desenvolupament per a governs, investigadors i especialistes del sector cultural, els diferents articles que composen aquest monogràfic analitzen l'ús dels mapes en situacions i contextos geogràfics ben diversos.

Des dels processos de rehabilitació i renovació d’un nucli històric a la investigació etnogràfica en una perifèria de la zona urbana; per mitigar l’envelliment suburbis als processos de planificació cultural més generalitzats... En definitiva, mostren com els mapes culturals possibiliten la definició, estructuració i creació d’alternatives i polítiques culturals d’èxit per al territori, de conciliar dimensions culturals tangibles i intangibles, així com els efectes en la participació, la inclusió i la construcció de relacions.

Anàlisi de dades de públics i màrqueting digital en teatres...

Kevin O’Hora | Arts Management and Technology Laboratory

Informe que presenta bones pràctiques en matèria d’anàlisi de dades de públics en el sector operístic. S’hi presenten quatre estudis de cas que il·lustren com els departaments de màrqueting d’importants companyies d’òpera dels Estats Units recopilen i analitzen les dades d’usuaris extretes de les seves pàgines web i xarxes socials.S’hi expliquen les estratègies desenvolupades per aquestes companyies s’hi fan també recomanacions de programari. L’autor considera que invertir temps i diners en plataformes digitals però ignorar les oportunitats que ofereixen per a l’anàlisi de dades és perdre informació molt valuosa.

El valor econòmic del servei de biblioteques públiques de...

Albert Ballarin,  Núria Camps,  Ferran Burguillos│ Biblioteques Municipals de Sabadell

El valor econòmic del servei de biblioteques públiques de Sabadell és positiu i amb perspectives de creixement en els propers anys. Així es desprèn d’aquest  estudi presentat a Barcelona en el transcurs de les 14es Jornades Catalanes d'Informació i Documentació organitzades pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Aquestes jornades són un punt de trobada i de referència per als professionals de la informació, la documentació i les biblioteques del país.

Aquest estudi, basat en el retorn a la inversió, permet contrastar fins a quin punt els diners invertits a la xarxa de Biblioteques Municipals de Sabadell reporta beneficis directes satisfactoris per a les persones usuàries.

Més enllà de la gentrificació: Narratives sobre la relació...

Kate Oakley | University of Leeds, White Rose University Consortium, Arts and Humanities Research Council

Aquest document proposa una revisió crítica de la literatura existent vers el paper de l'art i la cultura en la regeneració d’espais i comunitats, amb l’objectiu de redreçar el discurs tot buscant aportar noves línies d’acció al debat i incidir, d’alguna manera, en el discurs polític de cara al futur.

Arran l’eclosió de la crisi financera, gran part de la literatura acadèmica s’ha mostrat força crítica sobre les possibilitats de retorn real a les comunitats que molts projectes i polítiques culturals prometien i la gentrificació i els efectes perniciosos que ha provocat la revalorització dels espais urbans (augment dels lloguers, desallotjament de famílies amb ingressos baixos així com d’artistes i petites empreses culturals,... ) ha estat se’ns dubte una temàtica àmpliament coberta.

Plan de Fomento de las Industrias Culturales y Creativas...

Ministerio de Educación, Cultura y Deportes. Secretaría de Estado de Cultura (SEC)

Los objetivos específicos del Plan de Fomento de las ICC para 2016 se inspiran en las estrategias que a nivel global se están planteando para ayudar al progreso de las ICC. Estas están basadas en el fomento de la innovación y el emprendimiento, el desarrollo tecnológico y digital, el desarrollo del mercado y la internacionalización, la necesidad de una formación multidisciplinar y empresarial de los profesionales de las ICC, la provisión de fondos y la ayuda a la captación de inversión y la creación de un marco de que favorezca la apreciación de la propiedad intelectual. Son los siguientes:

Eixos del Departament de Cultura (XI Legislatura)

La cultura com a instrument de cohesió social, equilibri territorial i generadora d’oportunitats per a formar nous públics. Aquest és l’eix principal del full de ruta que ha presentat el conseller de Cultura, Santi Vila, durant la seva compareixença a la comissió de Cultura del Parlament de Catalunya. En la seva intervenció, Vila  s’ha marcat com a objectiu aconseguir que el pressupost del Departament arribi a llarg termini a representar el 2% dels comptes globals de la Generalitat. Actualment, només suposa el 0,74%.

La pregunta en l’acte de mediació : bibliografia comentada

Office de Coopération et d’Information Muséales (OCIM)

La pregunta és una part fonamental en l’acte de mediació. La pregunta participa en la construcció de la relació entre la medicació i els públics. I en qualsevol acte de medicació cal plantejar-se com planificar i formular les preguntes als públics. Per orientar-nos en aquest procés, el Servei d’informació i documentació de l’Ocim presenta aquesta nova bibliografia comentada amb llibres, articles i recursos en línia per reflexionar sobre els principis fonamentals de la mediació i trobar respostes concretes i pràctiques sobre tècniques d’animació o comportaments dels visitants.

Els lectors de revistes culturals o quan els estudis tenen...

Asociación de Revistas Culturales de España (ARCE)

A través dels resultats d’una enquesta efectuada a un total de 943 persones, aquest estudi busca realitzar una fotografia del perfil de lector de revistes culturals i de com aquesta ha anat evolucionant en l’entorn digital i els nous hàbits de lectura detectats i quines són les oportunitats i reptes que se’ls presenta a les revistes culturals davant d’aquests resultats palpats.

Segons l’informe, el perfil de lector de revistes culturals detectat és el d’un home (75%), adult (40% té entre 46 i 60 anys i 28% té entre 31 i 45 anys), amb estudis superiors (88%) i està en actiu (74,1% treballa).

Pel que fa als hàbits de lectura, les dades mostren un marcat perfil de grans lectors (7 de cada 10 llegeixen més d’1 hora al dia) i 9 de cada 10 han llegit un llibre en el darrer mes.

Els reptes de la literatura digital. Com llegirem en el...

El paradigma comunicatiu i la perpetuació de coneixement i difusió artística i literària canvien i es transformen constantment. Ara bé, el pas de la literatura impresa a la literatura digital genera diversos debats sobre les seves bondats i problemàtiques: hi ha reptes, hi ha obstacles, hi ha pors, trobem prejudicis. “Canvien els formats, els suports, però el coneixement i l’art -el contingut- no se n’ha de ressentir”, afirma una de les comissàries de l’exposició “Paraules pixelades” que aquests dies es pot veure a l’Arts Santa Mònica de Barcelona, la Dra. Laura Borràs, Directora de la Institució de les Lletres Catalanes i del Grup de Recerca Hermeneia, especialitzat en literatura digital. La setmana passada Borràs va fer una conferència per parlar dels llibres del futur i va guiar una visita a través de l’exposició “Paraules pixelades”, comissariada per Giovanna di Rosario i la mateixa Laura Borràs.

Vídeo promocional de l'oficina Europa Creativa-...

Un vídeo molt útil per entendre les convocatòries d'ajuts del programa Europa Creativa de la Comissió Europea per al suport als sectors de la cultura