Interacció

Carme Baqué ; Gemma Carbó ; Marc Francesch | Òmnium Gironès | Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals 

Partint d’unes premises teòriques, aquest estudi ha permès detectar unes necessitats a nivell legal, professional i en relació amb l’administració pública que impedeixen a les entitats explorar tots els camps on podrien explotar el seu potencial cultural i participatiu. Així, es posa de manifest que tant les associacions com l’Administració pública han de reconèixer el paper estratègic que juguen aquestes entitats culturals dins el món de la cultura, en comptes de contemplar-les com actors complementaris.

Els principals resultats observats són:

Conclusions d’àmbit extern

. L’Administració ha d’atorgar a les entitats culturals un paper determinant a l’hora d’establir estratègies culturals

· El sector cultural associatiu és estratègic per a la vida cultural i la cohesió social al Gironès

· L’administració ha de reconèixer el paper estratègic del sector social associatiu

· El coneixement del tercer sector cultural és encara molt deficitari

· Les associacions culturals supleixen sovint la falta d’iniciativa o capacitat dels petits governs locals

· Cal conèixer l’opinió experimentada de les juntes per a entendre quines són les demandes culturals de la població

· Cal establir una mediació estable entre la demanda social i la planificació de polítiques socioculturals

Conclusions d’àmbit intern

. Les associacions lamenten la falta de reconeixement de la seva activitat per part de l’Administració

· Les associacions detecten un cert menyspreu cap al sector associacionista només pel fet de no ser professional

· Les associacions no es perceben com a actors estratègics del sector cultural

· L’associacionisme necessita prendre consciència de la importancia del seu paper en la vida cultural local

· La professionalització de la gestió és un dels reptes més necessaris i difícils

· La inversió en capital humà i en la professionalització ha de permetre una major eficàcia en la gestió dels recursos

· La professionalització és necessària per crear sinèrgies entre actors i millorar la comunicació amb l’entorn social

· Les associacions supleixen de polítiques culturals per part dels municipis més petits

Altres aspectes a destacar

. La primera font de finançament són els beneficis generats per les activitats de la pròpia entitat, seguida de subvencions per projectes i les quotes dels socis.

· El teatre és l’expressió de les arts escèniques amb més gent implicada i més difosa entre els municipis del Gironès

· El cant coral és el subsector predominant en el sector de la música.

· Les associacions del sector del patrimoni acostumen a estar estrictament vinculades a tradicions locals lligades al patrimoni immaterial català

· Les que tenen una mitjana més envellida acostumen a ser les sardanistes

· La mitjana del Gironés se situa en 1,08 associacions cada 1000 habitants, molt per sobre de les 0,48 de les comarques gironines i les 0,46 de Catalunya

· Girona i Salt concentren el 56% d’associacions culturals del Gironès

PDF El sector cultural associatiu a la comarca del Gironès

Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris