Interacció

Arnaud Alessandrin i Johanna Dagorn (dir.) |  Cahiers de la LCD: lutte contre les discriminations. Hors-série Nº 1 (2018)

Interseccionalitat. Aquest és el concepte que ha donat una nova dimensió al feminisme. Ras i curt, el concepte encunyat per Kimberlé Williams Crenshaw va aportar una nova sensibilitat als estudis feministes: els conceptes “gènere” i “sexe” ja no s’observaven aïllats sinó en relació amb les categories “orientació sexual”, “ètnia”, “classe”, “religió” o “discapacitat”. I és que no és el mateix ser dona blanca heterosexual i benestant que ser dona afroamericana lesbiana i de classe obrera. D’aquesta manera se supera la mirada occidental i burgesa i la lluita feminista esdevé més plural, àmplia i universal al mateix temps que estableix aliances amb altres col·lectius oprimits. A tall d’exemple: feminisme, anticapitalisme i antiracisme deixen de ser guerres separades. Això té conseqüències en els moviments socials però també, és clar, en la investigació. Des del punt de vista exclusivament acadèmic, les Humanitats operen d’una manera anàloga ja que generen discurs a partir de la confluència de disciplines: literatura, filosofia, art, història, geografia, ciència, etc. En aquest cas, parlem de transversalitat. Doncs bé, l’àmbit de la gestió cultural i de les polítiques públiques, de la cultura en general, ha d’impregnar-se d’aquest enfocament global. Per aquest motiu les Cahiers de la LCD (Lutte Contre la Discriminations) han publicat el primer número “hors serie” de la revista per parlar de drets culturals i lluita contra la discriminació.

Les experiències artístiques de Deuxième Groupe són un dels casos que presenta el número. Imatge: Deuxième Groupe

El conjunt d’articles, dirigit per Arnaud Alessandrin i Johanna Dagorn, es proposa esclarir el concepte “drets culturals” aportant diverses definicions i posant el focus en alguns casos pràctics. En origen, la missió de la revista era precisament aquesta: parlar de qüestions lligades a la lluita contra les discriminacions (tal com el títol evidencia) però, a més, ser un espai en què la lluita es fes efectiva. Per això les autories dels textos reuneixen veus tant del món acadèmic com dels professionals de l’àmbit, de manera que la publicació esdevé una finestra pels experts del tercer sector.

En aquesta edició, les Cahiers de la LCD s’estructura en dues parts. El primer grup d’articles posa l’èmfasi en la definició dels drets culturals: des de l’anàlisi de discriminacions múltiples (Patrice Meyer-Bisch), des del dret internacional (Pierre Bosset), des de la redefinició de les polítiques públiques (Françoise Liot) o des de la diversitat (Karine Gloanec-Maurin). A més, Cécile Croce fa una lectura crítica de “Promouvoir la diversité dans le secteur culturel: Le livre blanc du Collège de la diversité”, una publicació del Ministeri de la Cultura francès. En la segona part, s’ofereixen dues entrevistes (David Bobée i Gerty Dambury) i es mostren una sèrie de casos pràctics, com ara el LaboThéâtre.

En definitiva, el debat sobre les polítiques i la gestió cultural no ha d’obviar els col·lectius desafavorits i discriminats. De fet, la cultura hauria d’anar al capdavant d’aquesta lluita per la seva capacitat de generar discurs, afavorir el diàleg i crear cohesió social.  De la mateixa manera que el feminisme no pot donar l’esquena a la resta de reivindicacions socials, la cultura ha d’incloure totes les cultures.

Podeu consultar aquesta revista al Centre d’Informació i Documentació.

Inicieu sessió o registreu-vos per enviar comentaris