sostenibilitat

La presència de la cultura a l'Agenda 2030

L’impacte del canvi climàtic en el patrimoni cultural és una qüestió urgent dels drets humans; el patrimoni cultural representa un poderós recurs per prevenir i abordar els reptes causats pel canvi climàtic d’una manera respectuosa amb els drets humans.
 

Amb aquestes paraules relacionava Karima Bennoune, relatora de les Nacions Unides sobre els Drets Culturals, cultura i sostenibilitat medi ambiental.
 

L’informe 'Culture in the implementation of the 2030 agenda: a report by the culture 2030 goal campaign' pretén posar en relleu el paper que la cultura està jugant (i hauria de jugar) en la implementació dels 17 objectius de desenvolupament sostenible (SDG) de l’Agenda 2030 , malgrat que cap d’ells fa al·lusió a la cultura de manera exclusiva, com ja expressàvem en un altre article d’Interacció.

Les polítiques culturals com a base per a un desenvolupament sostenible

Anita Kangas, Nancy Duxbury, Christiaan De Beukelaer | Routledge

Un dels reptes que es plantegen per les polítiques culturals és la de incloure-hi una perspectiva més sostenible, és a dir, entendre la sostenibilitat com a un aspecte transversal de totes les polítiques, també de les culturals. El llibre ‘Cultural policies for sustainable development’ mostra diverses aproximacions per tal de repensar les polítiques cultural i el desenvolupament sostenible. Ens planteja doncs revitalitzar els rols pels actors culturals (arts, llegat, activitats socioculturals…) a tots els nivells per tal de transformar les polítiques culturals. L’aspecte transversal i els objectius de desenvolupament sostenible es tracten a l’Agenda 21 de la Cultura, com ja vam poder llegir a Interacció en l'article: 'La cultura transversal en el desenvolupament sostenible'.

Canviar el món per sobreviure

El món està en hores molt baixes: s’acaben els recursos, s’acaba l’aigua i l’aire respirable; s’extingeixen les espècies i els ecosistemes. Fa uns dies vaig llegir  a l’ARA que per tercera vegada s’havien trobat plàstics a la fosa de les Mariannes. Aquests plàstics no són una anècdota sinó que ens revelen la magnitud de la marea d’escombraries que avança pels oceans. Sumem-hi l’escalfament de la Terra pels efectes dels gasos hivernacle.

Un panorama de creativitat sostenible

Culture 360 | Asia-Europe Foundation

En un context com l’actual, on el medi ambient s’ha convertit en una qüestió essencial, la següent guia pot servir per posar en valor aquest aspecte des d’una perspectiva cultural. Ens trobem davant d’un compendi que referencia organitzacions i iniciatives locals dutes a terme a tot el territori espanyol per tal de millorar i prendre consciència de la preservació del medi ambient. Totes les organitzacions seleccionades per formar part de la guia tenen en comú el seu caràcter col·laboratiu amb organitzacions internacionals.

A la recerca del festival sostenible

Bentornades i bentornats!
 

Com han anat els festivals? Ja sabem que l’estiu és temps de festivals. De fet, avui dia no hi ha racó d’aquest país que no tingui el seu propi festival, per modest i petit que sigui. Fins i tot, cada festa i festival amb el seu got reutilitzable. Abans d'acomiadar-nos per vacances us preguntàvem: "A l’estiu prefereixes gaudir dels festivals o ets més de museus?"
 

Engeguem màquines i iniciem aquest nou curs amb la mostra de Le Collectif des Festivals, un col·lectiu que posa en xarxa un conjunt de festivals per potenciar-ne la seva responsabilitat social i ambiental, per fomentar una societat més justa i ecològica, més habitable.

Un foc sostenible

Foc! Arreu del món, però especialment a les terres banyades per la Mediterrània, des de temps immemorials que el foc és essencial en moltíssimes de les festes i tradicions, que fan desaparèixer el vell, perquè arribi el nou i així marcar els canvis de cicle. La cremà de les falles és un dels punts àlgids d’una festa que fa només tres anys que va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Per una Cultura sostenible

Observatorio Vasco de la Cultura | Eusko Jaurlaritza

-Si, ja reciclem! -Segurament hem sentit justificar així més d'una vegada el compromís sostenible d'una acció o una entitat. Avui però, la sostenibilitat d’unes polítiques o la gestió d’un projecte, passa per molts altres factors a tenir en compte, que evidentment, van molt més enllà de separar els residus generats.

El compromís amb la sostenibilitat, no és res nou en l'agenda mundial, però d'altra banda si que s'ha vist incrementat de forma notable en els darrers anys. L'aprovació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible el 2015, en el marc de l'Agenda 2030 de l'ONU, son la culminació d'un procés iniciat en els anys 80, el principal detonant és l'anomenat Informe Brundtland, que va ser el punt de partida de l'interès pel desenvolupament sostenible, que es manifesta en aquest estudi de l'Observatori basc de la Cultura.

Passos cap a l’equitat en cultura i educació

La diversitat és un factor que condiciona diàriament les nostres vides. La contemporaneïtat és canviant i mestissa; totes les persones som diferents i provenim dels orígens més variats. Aquesta diferència intrínseca a la condició humana enriqueix la societat quan la interacció i l’intercanvi de cultures es fa sota condicions d’igualtat; sabem, però, que la realitat és una altra i que les desigualtats són presents en molts àmbits. Què en sabem, de les desigualtats en cultura i educació? Quin és l’estat de la qüestió pel que fa a les polítiques públiques? Quines propostes es plantegen des d’alguns sectors?

El valor de les biblioteques i la memòria no escrita d'una generació

En els darrers anys, amb l’adveniment de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, el rol de les biblioteques ha passat a ser llargament qüestionat. Els canvis en l’accés al coneixement i les noves pràctiques de lectura fruit de la digitalització de continguts han fet que les biblioteques emprenguin un procés de transformació per encarar els actuals reptes de la societat.[1]

Les biblioteques, com a centres culturals i educatius de proximitat, segueixen sent punts de trobada comunitaris que desenvolupen una important tasca per a la construcció del llegat individual i col·lectiu de les persones i per a la cohesió social, però a més a més han obert la porta a l’experimentació amb metodologies innovadores i creatives incorporant elements de les fàbriques de creació i els makerspaces, i algunes fins i tot s’han convertit en hubs culturals especialitzats en art contemporani a través de projectes de residències d’artistes, a més de multiplicar el seu abast en petites comunitats rurals millorant els programes de mobilitat destinats a satisfer les seves necessitats.

 

Turisme cultural, un llop amb pell de xai

Què ens motiva a viatjar? Què busquem quan fem les maletes i creuem fronteres? A principis del segle XV, l’explorador xinès Zheng He va capitanejar set expedicions navals per establir intercanvis comercials, culturals i diplomàtics. Entre els segles XVIII i XIX el viatge era un aspecte fonamental de la formació dels joves europeus de l’alta burgesia; era l’anomenat Grand Tour. Més enllà de qüestions de feina, avui en dia, ‘viatge’ acostuma a ser sinònim de ‘turisme’. Per tal d’analitzar les sinergies entre turisme i cultura, l’Organització Mundial del Turisme (UNWTO, en anglès) publica l’informe ‘Tourism and Culture Synergies’.