sostenibilitat

Cultural Creative Spaces & Cities

Com hem vist en el post anterior, les conclusions del projecte europeu Cultural Creative Spaces & Cities (CCSC) avancen, en un context de mesures d’austeritat generalitzades, en les reivindicacions a les institucions europees per a la cocreació d’una política cultural com a bé comú que compti amb mecanismes de finançament alternatius, i que serveixi com a revulsiu per a la renovació de les ciutats cap a un model sostenible i participatiu.

Després de revisar les publicacions que contextualitzen el marc d’actuació del projecte CCSC, us convidem ara a navegar en una sèrie d’informes que inclouen mapatges de projectes, espais, programes i altres recursos que il·lustren aquestes iniciatives. Podeu consultar i descarregar-vos els documents.

Cultural Creative Spaces & Cities

La cultura i el bé comú transformen els barris i les ciutats en espais més sostenibles, contribuint a millorar la vida de les comunitats. Aquest ha sigut l’àmbit d’estudi del projecte europeu Cultural Creative Spaces & Cities (CCSC) que cerca desenvolupar noves formes per a la cocreació de polítiques públiques entre els espais culturals i les administracions a les ciutats europees.

UNESCO Creative Cities Network (UCCN)

La Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO (UCCN, per les seves sigles en anglès) ha publicat una guia que inclou una visió general de les polítiques, estratègies i accions dutes a terme en matèria cultural per les 246 ciutats membre, de 80 països diferents, amb focus en el desenvolupament sostenible urbà.

Fa poc més de 5 anys de l’aprovació de l’Agenda 2030, i és ben sabut que cap dels tres grans pilars sobre els quals es sosté té a veure específicament amb la cultura, de la mateixa manera que els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) tampoc en fan cap referència explícita. L’informe «The Missing Pillar – Culture's Contribution to the UN Sustainable Development Goals», encarregat pel British Council i elaborat per Nordicity, destaca la importància de la cultura i pretén contribuir a la comprensió del vincle que té amb el desenvolupament sostenible.

Hem d’esperar el moment en què la vida quotidiana, tal com la coneixem, ja no sigui viable? Quines polítiques s’han emprès i quines accions es poden dur a terme des dels museus? Tot seguit us presentem dos articles de 'Museum Management and Curatorship', que mostren la capacitat d’incidir i d’actuar que tenen els museus davant la crisi climàtica.

El novembre passat al Facebook d’Interacció vam obrir camins a la sostenibilitat amb articles que obren un debat sobre el lloc que el fenomen cultural podria ocupar en el canvi que la civilització demana davant la crisi climàtica. Com són també les dinàmiques de canvi en el sistema cultural, i com el pessimisme i l'optimisme hi juguen en contra o a favor. Un canvi cultural que pot ser proper, tot i que aquest article de Youssef Sultan, director del Centre Cívic Trinitat Vella, ens adverteix sobre el terme de proximitat a l'article que anomena ‘Cooltura o cultura’: "La cultura de proximitat, un terme que a poc a poc va guanyant espai públic però que massa vegades és només una etiqueta que no respon a la realitat." 

Un Pla d'Acció per a l'adaptació dels festivals de música als Objectius de Desenvolupament Sostenible. 

La Asociación de Festivales de Música (FMA), presenta un informe concebut com un exercici col·laboratiu, en el que s'ha pretès incloure i unir els actors més representatius i remarcables de la indústria de la música i la sostenibilitat, amb l'objectiu de contribuir al coneixement i fer un intercanvi d'experiències.

A través d'aquest pla es presenta informació per a cada un dels ODS, fent èmfasi en la importància de la cultura i com pot realitzar-se una connexió eficaç amb ella en l'àmbit local, fins i tot en àrees en què les connexions sòn només implícites, i que ofereix exemples de ciutats i governs locals que han implementat projectes, programes o polítiques directament relacionades amb els ODS. En aquest context, els festivals de música són llocs de trobada, oci i treball que tenen un impacte social, ambiental i econòmic a la regió on es generen. 

Situat a l’Espluga de Francolí, el Museu de la Vida Rural (MVR) va complir 30 anys el 2018, i a partir d’aquest aniversari ha volgut reinventar-se per esdevenir un espai d’inspiració, coneixença i trobada de projectes i propostes relacionades amb l’educació cultural per la sostenibilitat, sense perdre de vista la seva funció museística, dedicada a la preservació de la memòria i la identitat rural. Parlem amb la seva directora, Gemma Carbó, segons la qual a les escoles "la sensibilitat és extrema, perquè estem treballant amb nens i nenes que s’hi juguen el seu futur”.