sostenibilitat

Canvis per a la sostenibilitat, la digitalització i la cooltura

El novembre passat al Facebook d’Interacció vam obrir camins a la sostenibilitat amb articles que obren un debat sobre el lloc que el fenomen cultural podria ocupar en el canvi que la civilització demana davant la crisi climàtica. Com són també les dinàmiques de canvi en el sistema cultural, i com el pessimisme i l'optimisme hi juguen en contra o a favor. Un canvi cultural que pot ser proper, tot i que aquest article de Youssef Sultan, director del Centre Cívic Trinitat Vella, ens adverteix sobre el terme de proximitat a l'article que anomena ‘Cooltura o cultura’: "La cultura de proximitat, un terme que a poc a poc va guanyant espai públic però que massa vegades és només una etiqueta que no respon a la realitat." 

Festivals de música i Agenda 2030

Un Pla d'Acció per a l'adaptació dels festivals de música als Objectius de Desenvolupament Sostenible. 

La Asociación de Festivales de Música (FMA), presenta un informe concebut com un exercici col·laboratiu, en el que s'ha pretès incloure i unir els actors més representatius i remarcables de la indústria de la música i la sostenibilitat, amb l'objectiu de contribuir al coneixement i fer un intercanvi d'experiències.

A través d'aquest pla es presenta informació per a cada un dels ODS, fent èmfasi en la importància de la cultura i com pot realitzar-se una connexió eficaç amb ella en l'àmbit local, fins i tot en àrees en què les connexions sòn només implícites, i que ofereix exemples de ciutats i governs locals que han implementat projectes, programes o polítiques directament relacionades amb els ODS. En aquest context, els festivals de música són llocs de trobada, oci i treball que tenen un impacte social, ambiental i econòmic a la regió on es generen. 

Prohibit abaixar la guàrdia | Presentació de l'estudi: Lideratge mediambiental en el sector cultural i creatiu català

Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) i Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)

L’emergència sanitària que estem vivint a escala global no ens ha de fer oblidar-nos de l’emergència climàtica. La situació d’urgència és real i el fet que l’escenari més positiu del qual parlen els científics a casa nostra tingui a veure amb l’augment de 2,5 graus de la temperatura és tan sols un dels molts exemples que ho posen de manifest. Davant d’aquesta greu situació, els petits canvis no són una opció; cal una transformació profunda, un reajustament del sistema actual.

Parlar de sostenibilitat és parlar del dia a dia, i el sector cultural i creatiu pot contribuir a la conscienciació de la societat. Com és ben sabut, la cultura no protagonitza cap dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 però, de fet, és present en tots i cadascun d’ells.

Aquestes han estat algunes de les paraules de Miquel Curanta (director de l'ICEC),  Arnau Queralt (Director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible) i de Salvador Samitier (Director de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic) al llarg de la jornada que va tenir lloc al CCCB el passat 7 d’octubre amb l’objectiu de presentar l’estudi Lideratge mediambiental en el sector cultural i creatiu català, impulsat pel CoNCA i realitzat per l’empresa britànica Julie’s Bicycle.

Gemma Carbó «Cada escola hauria de tenir adoptat un museu o centre cultural i viceversa»

Situat a l’Espluga de Francolí, el Museu de la Vida Rural (MVR) va complir 30 anys el 2018, i a partir d’aquest aniversari ha volgut reinventar-se per esdevenir un espai d’inspiració, coneixença i trobada de projectes i propostes relacionades amb l’educació cultural per la sostenibilitat, sense perdre de vista la seva funció museística, dedicada a la preservació de la memòria i la identitat rural. Parlem amb la seva directora, Gemma Carbó, segons la qual a les escoles "la sensibilitat és extrema, perquè estem treballant amb nens i nenes que s’hi juguen el seu futur”.

   

Treballar com formigues per a un nou model de biblioteques


Primer informe europeu amb l'objectiu d'analitzar el treball bibliotecari en la promoció dels objectius de l'Agenda 2030. Inclou exemples de polítiques i projectes de biblioteques dels països membres del European Bureau of Library, Information and Documentation Associations (EBLIDA)
 

Tradicionalment, les biblioteques han tingut el monopoli quant a la transmissió d’informació i coneixement de forma gratuïta. En el context actual, en què els gegants de la tecnologia com Google, Amazon, Facebook i Apple estan capgirant la situació, ha arribat el moment per les biblioteques d’assumir nous rols i de reinventar-se.

Cultura i desenvolupament sostenible


 Red Española de Desarrollo Sostenible
 

En quina situació es troba el món de la cultura davant un repte de tal magnitud? Com afecten la seva capacitat qüestions com la precarietat laboral dels agents culturals, les polítiques d'austeritat i les retallades pressupostàries o les restriccions a la llibertat d'expressió i a l'autonomia de l'art i la cultura?

Cultura provocadora

La cultura no és només un reflex del món que ens envolta, sinó també una provocació, un desafiament a les nostres normes i ideals, i una plataforma per expressar, compartir i donar forma als nostres valors.
 

Així és com les ciutats membres del World Cities Culture Forum entenen la cultura, al temps que comparteixen el seu convenciment pel que fa al rol que pot jugar per lluitar contra l’emergència climàtica. La cultura pot ser provocadora del canvi climàtic. No té tota la responsabilitat, en efecte, però si que pot (i hauria) de desenvolupar un paper important al respecte. Per aquest motiu, el World Cities Culture Forum col·labora amb Julie’s Bicycle, una organització dedicada a l’acció cultural a favor del canvi climàtic i la sostenibilitat ambiental, i ha elaborat «Culture & Climate Change. 14 World Cities Tackling Climate Change Through Culture». Aquest informe comprèn les bones pràctiques de catorze ciutats membres del Fòrum i subratlla les iniciatives més creatives desenvolupades amb el propòsit de lluitar contra el canvi climàtic.

Llibre de receptes pel desenvolupament cultural.

Simona Cavallini, Rossella Soldi, Mihaela Alina Utma, Beatrice Errico | European Committee of the Regions
 

Què, on, com i per què. El títol d’aquest estudi és ben explicatiu. Què? Disseny d’estratègies de desenvolupament cultural. On? En àmbits locals i regionals. Com? Amb un recull de bones pràctiques. Per què? Per estimular les seves competències i habilitats i establir comparatives entre les diverses iniciatives. How to design cultural development strategies to boost local and regional competitiveness and comparative advantage: overview of good practices.

La cultura al cor del desenvolupament sostenible

La UNESCO ha recuperat la tradició de les reunions ministerials en el camp de la cultura, després de 21 anys sense fer-se. Com a resposta a els canvis que s’estan produint últimament, la UNESCO té com a objectiu enfortir la seva capacitat multidisciplinar i així poder tractar la temàtica del desenvolupament sostenible d’una manera comprensible des de diversos punts de vista.

Cultura conscient per a un món inconscient

Una imatge val més que mil paraules, i el cas de la crisi climàtica és paradigmàtic. En plena setmana del COP25, les paraules han estat més de mil i de dosmil, però a vegades les obres artístiques poden ser molt més impactants i mobilitzadores que les declaracions de màxims que, en moltes ocasions, no arriben als mínims.

L’impacte 0 probablement no existeix. Però si prenem consciència de l'impacte negatiu que dia a dia generem podem ser capaços de revertir la situació i minvar la nostra petjada de carboni. Conscienciar d’aquestes accions que afecten al nostre planeta no és només tasca de l’educació, que també, sinó que implica tot un entorn cultural i de referències, com pot ser el món de les arts i la creativitat.