La conversió d’antigues fàbriques en equipaments culturals ha estat un fenomen força estès en els últims anys. Les successives crisis industrials ens han deixat, de sobte, amb un patrimoni interessant, arrelat en la memòria col·lectiva i situat, sovint, en el centre de les ciutats. Perdre aquestes edificis equival a perdre la memòria històrica.
Los Bienes culturales y su aportación al desarrollo sostenible
Cal superar el model d’explotació dels béns patrimonials basat en el turisme cultural i el lleure i enfocat per atreure turistes que només volen un gaudi immediat i poc sofisticat dels llocs simbòlics de les ciutats. Cal evitar els riscos que s’associen a l’activitat turística en relació a la cultura i el patrimoni com són la banalització, la teatralització o turistificació i la conseqüent sensació de pèrdua d’autenticitat i identitat; la concepció mercantilista del patrimoni; i l’aculturització o fins i tot la alienació i desafecció dels residents sobre un patrimoni que li n’és propi.