sostenibilitat

Per una Cultura sostenible

Observatorio Vasco de la Cultura | Eusko Jaurlaritza

-Si, ja reciclem! -Segurament hem sentit justificar així més d'una vegada el compromís sostenible d'una acció o una entitat. Avui però, la sostenibilitat d’unes polítiques o la gestió d’un projecte, passa per molts altres factors a tenir en compte, que evidentment, van molt més enllà de separar els residus generats.

El compromís amb la sostenibilitat, no és res nou en l'agenda mundial, però d'altra banda si que s'ha vist incrementat de forma notable en els darrers anys. L'aprovació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible el 2015, en el marc de l'Agenda 2030 de l'ONU, son la culminació d'un procés iniciat en els anys 80, el principal detonant és l'anomenat Informe Brundtland, que va ser el punt de partida de l'interès pel desenvolupament sostenible, que es manifesta en aquest estudi de l'Observatori basc de la Cultura.

Llibre de receptes pel desenvolupament cultural


Què, on, com i per què. El títol d’aquest estudi és ben explicatiu. Què? Disseny d’estratègies de desenvolupament cultural. On? En àmbits locals i regionals. Com? Amb un recull de bones pràctiques. Per què? Per estimular les seves competències i habilitats i establir comparatives entre les diverses iniciatives. 

Passos cap a l’equitat en cultura i educació

La diversitat és un factor que condiciona diàriament les nostres vides. La contemporaneïtat és canviant i mestissa; totes les persones som diferents i provenim dels orígens més variats. Aquesta diferència intrínseca a la condició humana enriqueix la societat quan la interacció i l’intercanvi de cultures es fa sota condicions d’igualtat; sabem, però, que la realitat és una altra i que les desigualtats són presents en molts àmbits. Què en sabem, de les desigualtats en cultura i educació? Quin és l’estat de la qüestió pel que fa a les polítiques públiques? Quines propostes es plantegen des d’alguns sectors?

El valor de les biblioteques i la memòria no escrita d'una generació

En els darrers anys, amb l’adveniment de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, el rol de les biblioteques ha passat a ser llargament qüestionat. Els canvis en l’accés al coneixement i les noves pràctiques de lectura fruit de la digitalització de continguts han fet que les biblioteques emprenguin un procés de transformació per encarar els actuals reptes de la societat.[1]

Les biblioteques, com a centres culturals i educatius de proximitat, segueixen sent punts de trobada comunitaris que desenvolupen una important tasca per a la construcció del llegat individual i col·lectiu de les persones i per a la cohesió social, però a més a més han obert la porta a l’experimentació amb metodologies innovadores i creatives incorporant elements de les fàbriques de creació i els makerspaces, i algunes fins i tot s’han convertit en hubs culturals especialitzats en art contemporani a través de projectes de residències d’artistes, a més de multiplicar el seu abast en petites comunitats rurals millorant els programes de mobilitat destinats a satisfer les seves necessitats.

 

Turisme cultural, un llop amb pell de xai

Què ens motiva a viatjar? Què busquem quan fem les maletes i creuem fronteres? A principis del segle XV, l’explorador xinès Zheng He va capitanejar set expedicions navals per establir intercanvis comercials, culturals i diplomàtics. Entre els segles XVIII i XIX el viatge era un aspecte fonamental de la formació dels joves europeus de l’alta burgesia; era l’anomenat Grand Tour. Més enllà de qüestions de feina, avui en dia, ‘viatge’ acostuma a ser sinònim de ‘turisme’. Per tal d’analitzar les sinergies entre turisme i cultura, l’Organització Mundial del Turisme (UNWTO, en anglès) publica l’informe ‘Tourism and Culture Synergies’.

La tàctica de fer-se el verd per vendre més

Toby Miller | Routledge

El ‘rentat verd d’imatge’ és una estratègia d’abús del moviment “verd” per a preservar  i ampliar el mercat, finalment doncs per a vendre més. L’eina bàsica emprada pel seu desenvolupament és el màrqueting, constitueixen costoses i complexes campanyes de publicitat per a fer propaganda enganyosa sobre la percepció de certs productes i serveis, però també de persones.

Desenvolupament cultural sostenible

Taylor & Francis Group | Routledge

Ja coneixeu 'The International journal of cultural policy', revista de referència en l’àmbit cultural, però us presentem aquest número (Volum 23. Número 2 – Març 2017) que es tracta d’un monogràfic relacionat amb “Polítiques culturals i desenvolupament sostenible”. ¿Com les polítiques culturals poden contribuir al desenvolupament de la sostenibilitat?

El medi ambient a través de l'art.

Nathalie Blanc, Barbara L. Benish | Routledge

Es pot millorar el medi ambient a través de l’art? Més enllà de reutilitzar i reciclar, es tracta d’aprofundir des de projectes artístics la relació amb el medi per tal de generar millores en l’entorn natural, i en la consciència dels qui consumim cada dia el planeta.

Abordar el canvi climàtic des dels museus

Jennifer Newell, Libby Robin and Kirsten Wehner [eds.]| Routledge

Exploració vers com tracten els museus el canvi climàtic a partir de la concepció que cal una transformació urgent en la forma de concebre el món i a nosaltres mateixos. El llibre parteix de la base que els museus són un bon lloc per estimular el debat entorn el canvi climàtic. Demostra que són efectius per a fer costat a les transformacions ontològiques i socials que es necessiten amb urgència a tot el món.

Un horitzó cultural global pel 2030


En un món globalitzat però divers, les polítiques culturals es poden analitzar i observar també des d’un punt de vista global que tingui en compte una àmplia majoria de països i les seves relacions culturals.

Aquest nou informe mundial de la Unesco: Re | Pensar les polítiques culturals és una ampliació de la 1a edició publicada el 2015, que era la implementació de la Convenció del 2005 sobre la necessitat de protegir i promoure la diversitat de les expressions culturals en clau global.