sostenibilitat

Jordi Oliveras | Nativa

El passat divendres 10 de maig vaig participar a Interacció en una taula rodona, amb Lluís Pasqual, Jaume Antich, Jordi Pascual, Mercedes Giovinazzo, i moderada per Rita Marzoa, que portava per títol “La sostenibilitat de la cultura: recursos públics, recursos privats”. Abans de la xerrada vaig publicar uns apunts al meu bloc buscant contrastos per a polir la intervenció. Ara, un cop passat, reelaboro una mica aquelles idees incorporant algunes coses sorgides de l’experiència.

Quin és el problema?

La preocupació que sembla recollir el títol de la taula és lògica, la qüestió de la davallada de recursos per la cultura en els darrers anys és un problema real que angoixa a molta gent (artistes, gestors, empresaris,…) i ens fa preguntar-nos per la sostenibilitat del que hi havia. Però alhora, tal com es presenta, sembla assumir un parell de supòsits enganyosos que convé atendre abans de buscar respostes:

El passat 15 i 17 d’abril es va celebrar a Hangzhou (Xina) el congrés internacional «Cultura clau per al desenvolupament sostenible» organitzat per la Unesco sobre el paper de la cultura en la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible. La cita va concloure amb l’aprovació de la « Declaració de Hangzhou», subscrita per tots els participants (governs nacionals i locals, experts, artistes i representants de la societat civil organitzada).

Aquesta declaració insta a reconèixer que la integració de la dimensió cultural en les accions encaminades a aconseguir un desenvolupament sostenible és fonamental per assolir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.

Jordi Oliveras |  Bloc de Jordi Oliveras

dimecres 8 de maig de 2013

El proper divendres 10 de maig participo a Interacció en una taula rodona, amb Lluís Pasqual, Jaume Antich, Jordi Pascual, Mercedes Giovinazzo, i moderada per Rita Marzoa, que porta per títol "La sostenibilitat de la cultura: recursos públics, recursos privats".

M'han dit que es buscarà respondre a preguntes com aquestes: "s'hi abordarà si la cultura és sostenible tal i com la concebem avui dia i quin ha de ser el paper del món local davant d'aquesta situació. Cal tendir cap a un model més ajustat? S'ha de refermar el paper central de la cultura en la societat? Dubtar de la sostenibilitat de la cultura implica dubtar del mateix concepte de cultura?Quin paper ha de jugar el sector privat en la cultura? Quins pros i contres té el mecenatge? Com es poden finançar els grans equipaments imprescindibles per al país? Quin ha de ser el paper de l'administració pública pel que fa al finançament de la cultura? La cultura ha de ser, per davant de qualsevol altra consideració, un bé i un valor públic?"

Informe interessant  elaborat per la Unitat d’Investigació en Economia de la Cultura i Turisme de la Universitat de València (Econcult), sota el títol «La cultura como factor de innovación económica y social»,  sobre la relació entre els sectors culturals i creatius i el creixement econòmic a les regions europees que constitueix el primer volum de la publicació final del projecte europeu Sostenuto. Coordinat per Pau Rausell Köster, la conclusió de l’estudi és contundent: la cultura és un element clau d’innovació econòmica i social i contribueix a la millora de la competitivitat.

El treball es divideix en quatre apartats i analitza els aspectes següents: la centralitat de les activitats culturals i creatives; les relacions entre innovació, creativitat i cultura; la funció de producció i els processos d’innovació de les organitzacions culturals, i les aportacions de les activitats culturals i creatives a la conformació de l’espai socioeconòmic europeu.

Nancy Duxbury,  Eileen Gillette | Creative City Network of Canada 

Aquestes investigadores de la Creative City Network of Canada – organització canadenca de recerca i desenvolupament en polítiques culturals locals – expliquen la introducció i evolució de la dimensió cultural com a element clau en el desenvolupament comunitari sostenible. Les autores argumenten que, tradicionalment, la sostenibilitat s’havia contemplat a escala global i estatal i que ha estat en aquesta última dècada quan ha començat a aplicar-se a les ciutats i a les comunitats. Paral·lelament a aquest gir local, s’ha incorporat la cultura com a element significatiu del desenvolupament comunitari sostenible, quasi sempre lligada a qüestions relacionades amb la sostenibilitat social i el capital comunitari. Duxbury i Gillette afirmen que el desenvolupament comunitari sostenible s’ha enfocat com una manera de millorar el benestar de la comunitat en termes socials, econòmics i mediambientals, amb la incorporació gradual de la cultura com a element fonamental en aquest procés.   

Géraldine Dallaire, François Colbert |  ENCATC journal of cultural management and policy. Vol. 2, Issue 1 (2012)

Els objectius de l’Agenda 21 de la Cultura, s’adeqüen als reptes que se’ls presenten a les organitzacions artístiques i culturals? És una de les qüestions que s’hi plantegen en aquest article que vol fomentar el debat sobre la noció de cultura com a quart pilar del desenvolupament sostenible entre la comunitat científica. Els autors, Géraldine Dallaire i François Colbert, professors de HEC Montréal École de Hautes Études Commerciales, volen trobar també solucions a la situació actual de crisi econòmica i reducció pressupostària en matèria de cultura.

Julia Hahn | Cultura21

«A Creatives Cities and (Un)Sustainability – Cultural perspectives», obra de Julia Hahn, és el tercer volum de la col·lecció «Cultura i Sostenibilitat», editada per La xarxa europea Cultura21, plataforma que fomenta la promoció i l’evolució cultural de models socials que contribueixen a la sostenibilitat. La col·lecció està coordinada per Sacha Kagan i Brocchi Davide.

Són sostenibles socialment les ciutats creatives? A Creatives Cities and (Un)Sustainability s’analitza l’estès concepte de ciutat creativa, com a model socialment insostenible. Julia Hahn ens exposa aquesta anàlisi critica a partir de l’estudi del sector cultural a dues ciutats, Hamburg i Toronto, en relació amb la sostenibilitat, l’art i la cultura. Amb plantejaments de diferents disciplines (la geografia, la sociologia, l’urbanisme, les ciències polítiques, l’economia i l’ecologia).

Aquest número de la revista «Culture and local governance» està dedicat a la interacció entre cultura i comunitats sostenibles. Com a pòrtic del número, les dues investigadores, Nancy Duxbury i  M. Sharon Jeannotte exploren els concepte de cultura, sostenibilitat i governança local. Obre el monogràfic l’article de Sacha Kaghani,  Julia Hahn, entorn la qüestionable sostenibilitat social de les classes creatives de les ciutats que han apostat per aquest model (ciutat creativa). Continua amb l’article de Meg O’Shea  centre les seves reflexions sobre  la importància de l’art i la cultura en els processos de governança, ella proposa que els governs integrin les consideracions i implicacions culturals en la política per fer front als objectius de sostenibilitat.

Entrevista a Salvador Sunyer

Durada del vídeo: 08:23

Visualitzador de vídeo flash no instal·lat

Entrevista a Carme Sais

Durada del vídeo: 08:13

Visualitzador de vídeo flash no instal·lat