L'estraperlista
Ja fa uns mesos que, per circumstàncies o perquè hi ha alguna cosa ‘calent’ a l’ambient preelectoral, he anat assistint a un munt d’actes i trobades relacionades amb polítiques culturals i els nous canvis de paradigma, canvis que, inevitablement, ens estan avocant a una nova realitat cultural de la qual anem aprenent sobre la marxa a base de bufetades la majoria de les vegades, perquè ens agafa reaccionant i no ‘accionant’. Algunes de les trobades m’han fet realment qüestionar-me un munt de coses que fins llavors no m’havia parat a pensar i la solució als enigmes de les quals encara no en tinc resposta. Iniciatives com el ‘Debat Interacció, Els reptes de les polítiques culturals locals’ organitzat el passat mes de desembre pel CERC -Diputació de Barcelona, al qual va assistir un gran nombre de professionals disposats a experimentar amb els llenguatges, i on se’ls va proposar apropar-los, mitjançant l’intercanvi proactiu d’opinions, a plantejaments i realitats i projectes ja existents, projectes que res tenen a veure amb les clàssiques fórmules de la gestió cultural típica de manual d’administració pública, és a dir, ciutadans/espectadors, sinó amb ciutadania activa fent-se lloc en el seu territori, que proposa i exigeix espai actiu i veu i vot per crear i fer cultura, per exemple.
Polítiques culturals i biblioteques
Polítiques culturals i Biblioteques
Sovint em plantejo el rol que s’atorga a les biblioteques en la implementació de polítiques culturals tant locals com governamentals. Darrerament proliferen els estudis que avalen i donen valor a aquest servei públic com a bé social i cultural, com a espais de cohesió i integració social i en defineixen la seva funció com una institució que garanteix un accés igualitari a la informació. Funcions socials que han contribuït a una major justícia social al llarg de la història i que no pretenc qüestionar, però si matissar en alguns aspectes i provocar reaccions que vagin més enllà de les intencions i dels anàlisis teòrics. En l’àmbit que ens ocupa, els canvis són constants i mantenir els paràmetres d’anàlisi de foment a la lectura i accés universal, potser es queda a mig camí entre les funcions que ens son pròpies i les necessitats de la societat actual. De fet ens estem apropiant dels beneficis de la lectura, en les nostres anàlisis, com a valors proporcionats per les biblioteques pel sol fet d’exercir com a servei públic.