Polítiques culturals i biblioteques

Polítiques culturals i Biblioteques

Sovint em plantejo el rol que s’atorga a  les biblioteques en la implementació de polítiques culturals tant locals com governamentals. Darrerament proliferen els estudis que avalen i donen valor a aquest servei públic com a bé social i cultural, com a espais de cohesió i integració social i en defineixen la seva funció com una institució que garanteix un accés igualitari a la informació. Funcions socials que han contribuït a una major justícia social al llarg de la història i que no pretenc qüestionar, però si matissar en alguns aspectes i provocar reaccions que vagin més enllà de les intencions i dels anàlisis teòrics. En l’àmbit que ens ocupa, els canvis són constants i mantenir els paràmetres d’anàlisi de foment a la lectura i accés universal, potser es queda a mig camí entre les funcions que ens son pròpies i les necessitats de la societat actual. De fet ens estem apropiant dels beneficis de la lectura, en les nostres anàlisis, com a valors proporcionats per les biblioteques pel sol fet d’exercir com a servei públic. S’estableix una dicotomia entre allò propi de les persones amb habilitats comunicatives i informatives i el fet d’oferir la possibilitat d’accedir als serveis propis d’una biblioteca, com si el fet d’utilitzar els seus serveis ja de per si t’imbueix dels avantatges que proporciona el pensament crític, el domini de les tecnologies i l’aprenentatge continu, entre d’altres.. Obvio volgudament, en aquesta reflexió, l’important paper d’aquestes institucions com a garants de la preservació i difusió del patrimoni i cultura locals.

Caldria plantejar-nos com generalitzem aquestes habilitats a la societat que no va a la biblioteca, quina ha de ser la nostra contribució i com podem generar serveis capaços de fer de les biblioteques veritables espais de coneixement. Aquesta, crec que seria la veritable política social i cultural a desenvolupar adreçada a servir els ciutadans del segle XXI.

Aquesta breu anàlisi pretén destacar la necessitat de participar activament en la planificació de les polítiques públiques a nivell local i de país, de forma transversal amb la diversitat d’agents amb els quals la biblioteca pública pot coordinar i generar nous serveis enfocats a donar una resposta més satisfactòria i eficient als ciutadans en el context de la societat del coneixement. Els estudis demostren que tenim identificades les prioritats i les necessitats, però només actuem parcialment, fem activitats, no fem polítiques coordinades i col·laboratives que impliquin tots els agents i situïn les biblioteques dins l’agenda política local i governamental, més enllà del rol tradicional i de la construcció d’un gran equipament. Evidentment aquesta generalització pot esdevenir injusta en alguns casos concrets i molt remarcables on hi ha un treball intens per implicar diversos agents socials per generar nous serveis de valor afegit.

La manca d’una redefinició conceptual de tot el sistema públic de biblioteques està dificultant en gran manera l’establiment de polítiques públiques comunes donant com a resultat una gran diversitat d’objectius, molts cops orientats a la consecució d’un increment estadístic en els usos dels serveis, que per manca de planificació i actualització, forçosament tenen caducitat. Aquest podria ser també un dels factors que explica la davallada constant dels indicadors d’us de les biblioteques. Una premissa, a mode d’exemple i pensant en els joves, que podria orientar l’establiment d’una planificació a llarg plaç seria la resposta a la següent pregunta: Que m’ofereix la biblioteca pública que no puc aconseguir jo sol amb els mitjans de què disposo? Per tant podem visibilitzar unes necessitats informatives i donar-hi resposta establint un nou model de servei públic més d’acord amb la cibersocietat.

Estem definint i buscant el nostre espai i ens perdem en extenses propostes teòriques que difícilment es poden dur a terme sense un alt grau d’implicació política i professional en la seva definició i implementació. Hem de defugir del concepte tradicional de biblioteca, encara imperant, sovint maquillat amb una pàtina de modernitat, i encarar el nou paradigma social basat en el pas de la societat de la informació a la societat del coneixement. No es tracta de saber accedir a la informació, sinó de disposar de les eines per seleccionar-la, processar-la i utilitzar-la. En aquest sentit, les institucions educatives hi tenen un paper fonamental que s’hauria de veure complementat per uns serveis bibliotecaris orientats a la creació i generalització de l’accés al coneixement.  Cal que aportem nous valors enfocats als usuaris, amb polítiques basades en la innovació i l’emprenedoria lligats amb el concepte del tercer espai del sociòleg Oldenburg, com un dels pocs espais públics oberts a tots i gratuïts. El context digital permet obrir aquests equipaments, sovint de grans dimensions, a projectes d’innovació, centrats en les persones, que contribueixin a unes pautes de  reeducació social i aprenentatge permanent  basades en el treball col·laboratiu, cooperatiu, i creatiu.

Considero imperatiu canviar la percepció que tenim de la biblioteca com a dipòsit d’informació i espai d’oci i defugir  de l’autocomplaença avalada en estadístiques que no reflecteixen fidelment la realitat de l’abast social d’aquest servei. Per exemple, per a l’any 2013 es dona la xifra d’un 46 % d’usuaris amb carnet de biblioteca a Catalunya, segons dades d’Idescat, sense tenir en compte la duplicitat de carnets entre Generalitat i Diputació de Barcelona, les baixes per defunció en el cas de Generalitat, entre d’altres. En els darrers anys, amb honroses excepcions, les biblioteques s’han atribuït un paper d’animadors socioculturals que no els pertoca, amb la falsa idea de promoció a la lectura, en alguns casos de dubtosa demostració. El retorn que poden proporcionar els tallers de cuina, per posar un exemple, respecte de la promoció de la lectura és relativament insignificant i contribueix a una major dispersió de les veritables funcions d’una biblioteca. Per altra banda, moltes biblioteques realitzen tallers d’alfabetització informacional per als seus usuaris, de forma puntual. Aquesta funció fonamental hauria de formar part d’una planificació més amplia que impliques els serveis educatius i socials del país i del municipi per fer-la realment efectiva. En destacaria l’aposta de la biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès per l’alfabetització funcional i digital per a persones adultes dins d’un marc col·laboratiu amb les institucions educatives del municipi, voluntaris i professionals de diversos àmbits.

En definitiva em permeto expressar la meva voluntat d’implicar i objectivar les biblioteques públiques com un servei social i cultural dins el municipi i per tant, fer-la actora de les polítiques culturals del municipi, fusionant serveis i compartint professionals, sempre tenint en compte aquesta nova dimensió social, proactiva i generadora d’eines , contextos i aprenentatges per a la societat a la que serveix.

Elisa Farré i Torra

Politòloga

Barcelona 22 de juny de 2015

6 comentaris

Vives i Gràcia, Josep

Suposo que una pregunta que ens podem plantejar és si les biblioteques públiques tenen, a banda de les polítiques culturals, algun paper a fer en la societat la informació, i segons la meva opinió, sí. El seu paper de foment de la lectura és inqüestionable i no veig millor pla de foment de lectura que aquell que permeti construir biblioteques i dotar-les de fons bibliogràfics, a partir d'aquí, la resta és la cirereta del pastís. Però del foment de la lectura no en tenim el monopoli i difícilment podrem arribar més enllà dels lectors convençuts si no treballem amb d'altres agents, especialment l'escola  i els mitjans de comunicació. Faríem mal negoci, però, si limitéssim el paper de les biblioteques al foment de la lectura o la dinamització cutural (els monocultius, per definició, no acostumen a ser positius) i la biblioteca pública té els elements necessaris per solventar bona part dels problemes informacionals de la ciutadania (informació sanitària, ajuts i subvencions, transparència i bon govern, etc.). Com comentava fa unes setmanes en aquest article, es tracta de passar de necessàris a ser imprescindibles.

Josep Vives

Mendoza, Roser

Crec que  us pot interessar aquest article de Shannon Mattern (@shannonmattern) 

'Library as Infrastructure: Reading room, social service center, innovation lab. How far can we stretch the public library?' publicat a 'Places Journal', June 2014

salutacions,

RM

Farré Torra, Elisa

Moltes gràcies Roser. Un text molt interessant que no coneixia.

Salutacions ben cordials,

Ruiz Gómez, Vicenç

Un text molt interessant. Certament, la planificació coordinada, no només a l'àmbit cultural, sinó de manera transversal és vital per establir polítiques sostenibles (no sols econòmicament) en el temps. Només un dubte que em planteja, cap al final, el teu escrit. Quan dius, per a l'àmbit municipal, "fusionant serveis i compartint professionals", a què et refereixes? Amb quins serveis creus que s'han de fusionar les biblioteques?

Farré Torra, Elisa

Bon dia Vicenç, gràcies pels teus comentaris.

Les biblioteques públiques disposen d’amplis espais flexibles i multifuncionals, ordinadors, impressores, pantalles de totes mides, impressores, accés a Internet, zones de relax, connectors de música, equips de so, projectors....

Tot aquest equipament és accessible als ciutadans i entenc que suposa un gran potencial que caldria aprofitar, ampliar i diversificar.

Molts Ajuntaments creen serveis paral·lels, com ara centres de Coworking, telecentres, casals de joventut, espais cívics....algunes de les funcions dels quals es podrien fusionar i ampliar amb els serveis de la biblioteca per tal d’optimitzar l’ús dels espais i dels recursos. En alguns casos ja s’ha incorporat, per exemple, l’oficina de turisme dins la biblioteca. En altres casos hi tenim els telecentres, etc.

La meva proposta es basa en generar serveis comunitaris o be integrar-ne de ja existents. A tall d’exemple  podria ser un espai de coworking dins la biblioteca oferint serveis d’assessoria laboral i jurídica per part dels treballadors municipals de l’àrea d’economia i treball. Oferir, també, serveis d’assessoria en comunicació, marketing i imatge per part dels professionals municipals. O bé generar equips de voluntaris professionals que retornin els serveis oferts per part de la biblioteca i l’ajuntament, al municipi a través de la programació de cursos, xerrades, seminaris de formació especialitzada.

Seria molt interessant negociar amb l’Ajuntament la possibilitat de formar algun dels seus professionals en tècniques d’emprenedoria, innovació, creativitat...

Implicar la biblioteca mitjançant convenis de col·laboració amb les diferents institucions de la comunitat facilita la realització d’alguns serveis socials i comunitaris que pel seu elevat cost en infraestructures i personal, difícilment es poden implementar.

Al estar situats en un espai públic de lliure accés motiva per a l’intercanvi de serveis a través de la participació ciutadana i pot contribuir a activar  la resolució de temes comunitaris mitjançant col·laboracions puntuals en projectes socials. 

Ruiz Gómez, Vicenç

D'acord!

Certament, cal repensar l'ús de molts "equipaments culturals" i revisar quins serveis poden oferir. I més que per la via de fusió orgànica de serveis, entenc que la potència està en la cooperació funcional de les diferents àrees de l'administració local.