polítiques públiques

Michael Rushton  |   National Endowment for the Arts ׀ Michael Rushton

Llibre que presenta els resultats de les últimes recerques i investigacions al voltant del paper que hi juguen les arts i la cultura en el desenvolupament econòmic local. Alguns capítols aporten reflexions teòriques on es revisa l’evolució de les polítiques artístiques i culturals en relació al desenvolupament econòmic local i la contextualitza dins la Nova Teoria de Creixement Econòmic, mentre que d’altres expliquen experiències i casos concrets dels Estats Units i del Regne Unit.

El Pla d’Acció Cultural de Viladecavalls neix de la voluntat manifestada per part del seu Ajuntament d’impulsar i consolidar la cultura com un element central del conjunt de l’estratègia municipal.

Viladecavalls és un petit municipi amb un remarcable dinamisme festiu i cultural, impulsat pel teixit associatiu i l’Ajuntament, que ha realitzat un gran esforç per dotar d’equipaments culturals, educatius i socials als diferents nuclis i barris que configuren el poble. 

John Pateman ׀ John Vincent ׀ The Network ׀ Ashgate

La bretxa entre rics i pobres augmenta cada dia Per això, és urgent que les biblioteques públiques facin front a l’exclusió i s’impliquin més en la justícia social. La supervivència de les biblioteques públiques dependrà del seu posicionament i de la seva vocació de servei a les seves comunitats locals. Aquestes són algunes de les conclusions d’aquest llibre que examina el context històric i les polítiques d’exclusió social desenvolupades durant les últimes dècades al Regne Unit. 

La necessitat d’elaborar un Pla d'Equipaments Culturals neix de l’interès de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires amb l’objectiu d'ordenar i aprofitar millor els seus recursos culturals així com d’optimitzar l’estructuració de l'activitat cultural del municipi per tal de reforçar els vincles entre elterritori i els seus ciutadans.

Enrique Bustamante Ramírez | Fundación Alternativas

El análisis empírico de las políticas públicas culturales en España muestra un agudo deterioro en todas sus vertientes, desde el Estado central hasta las CC.AA. y los ayuntamientos, desde las subvenciones cruzadas hasta el tratamiento fiscal o la cooperación exterior. Una crisis particular que, a falta de cumplimiento de las promesas de impulso al mecenazgo, lleva a la cultura española entera al borde del abismo.

L’Ajuntament de Cabrils, veient que els darrers anys ha anat minvant la participació a les activitats culturals que organitza, ha promogut l’elaboració d’un pla d’acció1 que, partint d’una anàlisi d’aquesta tendència i dels factors que hi incideixen, defineixi un marc d’acció cultural dinàmic i participatiu que permeti incrementar l’eficàcia i l’eficiència de la programació implicant‐hi més les entitats culturals del municipi.

Helena Ojeda |  Nativa 

Al Fòrum Indigestió del passat 13D es proposava un debat sobre dues visions de la cultura: la gestió comunitària i les indústries culturals. El diàleg es provava entre la reivindicació del retorn a la comunitat del que aquesta produeix -expropiat pel mercat-, i el mercat, personificat en aquest cas en un representant de l’Administració pública. Tela.

Una administració seduïda per la idea de les indústries culturals que, provant de complaure amb paraules molt ben dites les raons de l’interès comunitari, en un moment donat del debat, en un fals consens, va arribar a convenir en què les indústries culturals ni existeixen al nostre país, ni en calen. Vaja, un no-debat. Potser dos monòlegs antagònics, un dels quals provava de saltar a la pista de l’altre per fer veure, o creure’s, que jugaven junts contra ningú. 

Us presentem dos informes que analitzen els marcs conceptuals relacionats amb els nous models de gestió i desenvolupament del sector cultural, així com el paper de les agències governamentals de finançament cultural, elaborats com a documents preparatoris de la 6a Cimera Mundial de les Arts i la Cultura que va començar el passat dilluns 13 de gener a Santiago de Xile sota el títol: ‘Tiempos creativos: nuevos modelos para el desarrollo cultural’.

CONSERVAS/Xnet, Stichting Kennisland, World-Information Institute, National Hellenic Research Foundation/ National Documentation Centre (NHRF/EKT)

Aquest informe presenta casos concrets i nous models de gestió i de finançament d’una nova producció cultural basada en la Cultura Lliure i compartida. Així mateix, apunta algunes recomanacions i estratègies polítiques per afavorir el desenvolupament d’aquestes noves formes d’organització de les iniciatives culturals emergents. L’informe defensa la Cultura Lliure perquè apodera la societat civil, tothom hi pot participar com a consumidor o com a productor i equilibra els drets de productors (a ser reconeguts per les seves contribucions) amb els drets de la ciutadania (per accedir a la cultura d’una manera lliure). El document planteja Com es produir cultura i coneixement en la era digital? Com es poden els recursos existents adaptar-se al nou context actual? Com gestionar i proporcionar accés a la cultura i al coneixement de manera col·lectiva? Quin és el paper de les institucions públiques en aquest nou paradigma?

Greg Young , Deborah Stevenson | Ashgate

Obra que analitza la relació entre cultura i planificació estratègica territorial. Es tracta d’un recull de textos elaborats per experts i acadèmics de tot el món on s’hi analitzen les tendències més significatives en polítiques i estratègies de planificació cultural, tant en contextos nacionals com internacionals. Els autors i autores exploren des d’un punt de vista interdisciplinari, teòric i pràctic, tant les interseccions com les tensions i divergències més significatives d’aquesta relació. Els experts subratllen la importància que ha adquirit la cultura en les estratègies de planificació i desenvolupament territorial i conclouen que, en aquests temps marcats per la diversitat cultural, els fluxos globals, l’estrès ambiental i un cert escepticisme cap a la planificació, ha emergit una necessitat creixent de reconèixer aquells patrons i maneres de vida locals i regionals, així com les seves històries i paisatges, que conformen una sèrie de constel·lacions culturals dinàmiques creades per la gent i suspeses en xarxes de significació teixides per la mateixa gent. Els autors consideren que planificar de manera sostenible és descobrir, interpretar i construir mosaics d’aquestes vides, paisatges i llegats amb el poder suau de la cultura.