polítiques públiques

FEAGC. Federación Estatal de Asociaciones de Gestores Culturales 

El «Pacto por la Cultura 2015», presentado en el marco de la II Conferencia Estatal de la Cultura promovida por la FEAGC, tiene como objetivo establecer horizontes y referencias para el desarrollo cultural en el Estado español, convirtiéndose en un instrumento útil para agentes públicos y privados, para Administraciones de distinto nivel, para todos los sectores de la cultura, para la discusión ciudadana, en definitiva, para todos los agentes comprometidos con la cultura y su promoción.

Charles Nattier Sous ׀ Association internationale des études québécoises (AIEQ)

Informe que dóna a conèixer l’evolució recent de les estratègies i pràctiques de diplomàcia pública cultural desenvolupades a Alemanya, Canadà, Estats Units, França, Regne Unit i als estats no sobirans de Catalunya, el Quebec i la Federació Valònia-Brussel·les. L’estudi sobre Catalunya està elaborat per Andrew Davis, delegat del govern de la Generalitat als Estats Units. Les anàlisis evidencien que cada vegada és més freqüent una diplomàcia ‘tova’ que complementi o rellevi a la diplomàcia oficial governamental. L’objectiu de l’informe és conèixer millor les polítiques i recursos per a la diplomàcia cultural implementades a país i estat no sobirà, detectar-hi diferències i convergències, identificar-ne els principals reptes i extreure’n lliçons útils per al Quebec.

Farida Shaheed ׀ Nacions Unides

Informe que examina la legislació i les polítiques sobre drets d’autor des de la perspectiva del dret a la ciència i a la cultura. La relatora de l’informe, Farida Shaheed, alerta de la necessitat de protegir l’autoria de les obres i oferir oportunitats a la ciutadania per participar en la vida cultural. Afirma també que no és el mateix protegir l’autoria que protegir els drets d’autor i proposa diversos instruments per promoure els interessos dels autors en matèria de drets humans. Proposa també ampliar excepcions i limitacions als drets d’autor per tal de potenciar la creativitat, millorar les contrapartides que reben els autors, augmentar les oportunitats educatives, preservar un espai per a la cultura no comercial i promoure la inclusió i l’accés a les obres i productes culturals. Així mateix, assenyala que cal reformar les lleis de copyright i recomana l’ús de llicències obertes com les que ofereix Creative Commons.

Resulta llamativo como en tiempos de recesión y atribulaciones el sector de la economía social no sólo se mantiene sino que logra incrementar significativamente su volumen. Siguiendo datos de CEPES, la patronal española del ramo, en 2013 habría crecido en facturación interanual un 4%. Sin duda, en esta eventualidad influye poderosamente el hecho de que el 45% de los jóvenes emprendedores apuesten por fórmulas de economía social para sus futuros negocios, sean en forma de cooperativas, sociedades laborales o bajo otras personalidades jurídicas. También resulta chocante que, en esta época de minijobs, un 80% de los puestos de trabajo en la economía social sean indefinidos y que un 49% sean ocupados por mujeres, rozando la paridad absoluta.

Cercle Tecnològic de Catalunya | Departament d’Empresa i Ocupació Cicle de la Innovació Tecnològica de Catalunya

Document elaborat a partir de les sessions de treball amb la participació de 20 representants d’empreses dedicades del món de la producció audiovisual, creació d’apps, universitats, administració, publicitat i tecnologia.

Una de les primeres qüestions que van sorgir va ser la complexitat a l’hora de definir qui forma part del sector de les indústries creatives. Sembla evident la dificultat d’acotar les activitats d’aquest sector degut a la ràpida evolució que amplia constantment els camps d’actuació. De fet, la digitalització ha fet transversal la creació de continguts. Aquesta reflexió porta a considerar que les indústries creatives, de fet, no són una ampliació del sector audiovisual tradicional, sinó que és una amalgama de sectors ja preexistents que conflueixen en un nou sector.

Jorge Luis Marzo  | Periférica, revista para el análisis de la cultura y el territorio, núm 15 ( 2014)

En este artículo Jorge Luis Marzo, historiador, sociólogo y comisario de exposiciones, analiza cómo el valor otorgado a «lo público» en el ámbito del arte esconde, en gran medida, otros factores fundamentales que no tienen por qué corresponderse. En primer lugar, mediante «lo público» se consigue la legitimación de los gestores de lo público, que se erigen en garantes del patrimonio. En segundo lugar, el artista se ve condicionado por esa conceptualización. En tercer y último lugar, «lo público» también influye, en consecuencia, en la propia obra de arte. 

Lluís Bonet i Agustí | Cercle de Cultura 

En aquest text, Lluís Bonet i Agustí, titular d'economia aplicada i director del Programa de Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona, avalua els costos i beneficis de la potencial independència de Catalunya, així com les estratègies necessàries en cada cas per assegurar un bon desenvolupament del món cultural.

Per tal d'encarar el tema planteja tres escenaris potencials: a) l'assoliment de la independència; b) el pacte amb l'estat, amb major autonomia política, fiscal i cultural per a Catalunya; i c) el manteniment del status quo polític actual.

Enrique Bustamante, Coord. | Observatorio de Cultura y Comunicación de la Fundación Alternativas

Para realizar este informe, se ha contado con la participación de una quincena de analistas, al tiempo que se han consultado diversos anuarios de entidades públicas y privadas y se ha realizado una encuesta a más de un centenar de expertos y agentes culturales de todos los sectores, que han calificado con un 4,5 de nota media las políticas culturales en España, frente al 5,1 otorgado en 2011, es decir un suspenso alto frente al aprobado justo de entonces.

Ministerio de Educación, Cultura y Deportes. Secretaría de Estado de Cultura (SEC)

El Plan de Fomento de las Industrias Culturales 2015 se enmarca en el Plan estratégico General 2012-2015 de la Secretaría de Estado de Cultura (SEC),

Los objetivos del Plan de Fomento de las ICCs 2015 son:

1. Cooperar con estructuras e instituciones para fomentar la colaboración, asociacionismo, integración, alianzas y creación de redes.

• Creación de una base de datos de empresas subsectorializada.
• Estudio sobre las necesidades para el desarrollo de cada subsector y estrategias a seguir.
• Organización de al menos dos encuentros empresariales para la difusión de buenas prácticas y generación de networking.

Centre for Local Economic Growth

Informe que aporta una perspectiva original sobre els efectes mesurables de la cultura i l’esport en les economies locals. Mentre molts estudis sostenen que els projectes i equipaments culturals són bones inversions en termes socials i econòmics, aquest, en canvi, afirma que els efectes globals mesurables d’aquests projectes tendeixen a ser poc perceptibles per a les economies locals ja que l’impacte en salaris i ingressos acostuma a ser petit i els efectes en les importacions i exportacions comercials, així com en el turisme, són de curta durada. L’estudi aporta reflexions poc freqüents i que demanen prestar atenció a aspectes específics de cara a tenir expectatives realistes sobre el que els projectes culturals poden assolir.