polítiques públiques

Aquesta modesta contribució neix de l’experiència universitària. Algú podrà dir, doncs, que és una percepció de laboratori, allunyada dels coneixement real. Durant uns quants anys he estat responsable d’introduir el funcionament del món local als alumnes de gestió cultural de la UB. En aquest marc, un dels debats que realitzàvem partia de l’anàlisi d’experiències de planificació cultural.

Fa anys que no participo en processos de planificació cultural, així que aquesta contribució es basa en la imatge que m’he anat dibuixant a partir de les aportacions que realitzaven els alumnes en els debats a l’aula. Una imatge molt parcial, però que crec no estarà molt allunyada del que realment succeeix en els processos de planificació cultural en el territori.

Joaquim Rius Ulldemolins, Arturo Rodríguez Morató, Santi Martinez Illa | RIPS, Vol. 11, núm. 3, 2012, p. 173-203

Resumen  El sistema de la política cultural en Cataluña representa un caso complejo y singular. Complejo porque tres administraciones públicas desempeñan en él un papel central, por su relevancia presupuestaria, organizativa y sustantiva: Departamento de Cultura, Diputación de Barcelona y Ayuntamiento de Barcelona. Y un sistema singular porque representa un caso que no se ajusta a los modelos tradicionales de política cultural, ya que la Diputación ha desarrollado un sistema de cooperación cultural que va más allá de sus atribuciones

La tradicional responsabilitat de construir un edifici sòlid sobre les polítiques culturals reposa tant en els actors culturals com en l'administració pública. Avui potser cal anar una mica més lluny: en un context massa institucionalitzat, la responsabilitat reposa sobretot en els actors culturals i en la seva determinació de ser actors rellevants per a la societat. Entenc aquestes línies, sobretot, com a provocacions per accelerar uns debats urgents.

Efraín Foglia,  Lucía Lijtmaer 

Definición según Wikipedia: El Bicing es un servicio de alquiler de bicicletas públicas en la ciudad de Barcelona que se implantó en marzo de 2007, promovido por el Ayuntamiento y gestionado por la empresa Clear Channel.

El relato en torno a la prestación del servicio de alquiler de bicicletas promovido por el Ayuntamiento de Barcelona se ha instalado en los siguientes ejes: se trata de un servicio público, que mejora la calidad de vida de los ciudadanos, y que facilita la movilidad de los usuarios utilizando una tecnología verde y asequible para los bareloneses.

El modelo de institución cultural y artística que se configuró y creció en el Estado español desde finales de los 80 está en una profunda crisis. Por un lado, las instituciones se adhirieron a las lógicas del neoliberalismo vinculando su supervivencia y crecimiento  a la eficacia con que contribuían a la industria turística y a la promoción de la “marca ciudad” o la “marca país”. Sus programas y servicios se han hecho crecientemente dependientes del apoyo de las grandes corporaciones y del capital financiero que han estrechado cada vez más el cerco sobre sus programas y contenidos.

Organització Mundial del Turisme (OMT)

Primer estudi de l’OMT sobre la relació entre turisme i patrimoni cultural immaterial. S’hi examinen els principals reptes, riscos i oportunitats inherents al desenvolupament turístic associat al patrimoni cultural immaterial. L’estudi aporta mesures concretes d’elaboració, gestió i comercialització de productes turístics basats en aquest patrimoni i analitza diverses actuacions promogudes per administracions públiques, associacions públiques i privades i iniciatives comunitàries. Inclou també casos pràctics de projectes de desenvolupament turístic relacionats amb sis àmbits: artesania i arts visuals, gastronomia, pràctiques socials, rituals i festivitats, música i arts escèniques, tradicions i expressions orals i coneixements i usos relacionats amb la natura. La investigació presta especial atenció a formes innovadores de formular polítiques i a qüestions relacionades amb el desenvolupament comunitari, la planificació, la formació i l’apoderament, el canvi en els actius culturals, les formes de vida tradicionals davant el desenvolupament turístic o els mecanismes de finançament i recolzament governamental. Finalment, s’hi fan recomanacions sobre les mesures que els diversos actors poden adoptar de cara a promoure un desenvolupament turístic sostenible i responsable capaç de salvaguardar els actius del patrimoni cultural immaterial i incorporar-los a les seves polítiques i activitats comercials.

Marta Llatcha  | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Aquest informe presenta un recull dels darrers treballs sobre les figures fiscals més importants que s’apliquen principalment a Catalunya i a l’Estat espanyol l’any 2014, la recaptació que se’n deriva per a l’any 2012, l’efecte que aquesta fiscalitat té sobre la cultura i alguns exemples de política fiscal d’altres països europeus, per als anys 2012 i 2013.