polítiques públiques

Victor Bekkers, Rebecca Moody | Routledge

La imatge té una presència cada vegada més destacada a la societat contemporània per l’aparició de tecnologies visuals que faciliten la producció, distribució i consum d’imatges. Molts investigadors han analitzat l’emergència d’aquesta nova cultura visual a la societat actual però manca encara una anàlisi més profunda que vinculi la cultura i tecnologies visuals amb un nou estil de fer política. Aquest és el punt de partida d’aquest llibre que investiga com aquesta  nova cultura visual influeix en tot el cicle polític (establiment de les agendes, disseny de les estratègies, pressa de decisions i avaluació) i analitza conceptes generals com ara poder, contextualització o discurs.

Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC). Diputació de Barcelona

El Pla d’Acció Cultural (PAC) de Sant Just Desven és una iniciativa de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Sant Jus Desven que compta amb el suport del Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona. Realitzat entre els mesos de desembre de 2013 i octubre de 2014.

«Els objectius inicials a fi d’iniciar un procés per elaborar un pla d’acció cultural al municipi són els següents:

• Impulsar un procés de reflexió a l’entorn de les programacions culturals al municipi.
• Cridar les entitats ciutadanes a participar en l’elaboració i implementació de les noves dinàmiques culturals del municipi.
• Proposar nous models per a la gestió dels equipaments municipals.

Vassilka Shishkova | IETM (International Network for Contemporary Performing Arts)

Informe que analitza l’estat de la qüestió en matèria de recerca recent sobre l’impacte social de les arts escèniques. Es tracta d’una diagnosi que identifica quins països han investigat sobre el tema i quins mètodes de mesura i avaluació han emprat. La idea és presentar els models existents, tendències i qüestions clau a l’hora de mesurar aquests impactes i explorar quins esforços han dut a terme les organitzacions artístiques de cara a aportar arguments i justificacions per contrarestar les retallades pressupostàries en el sector de la cultura i les arts.La diagnosi es fixa en enquestes i avaluacions més que en recerca acadèmica i les classifica per país o regió d’origen i per tipus de mètode d’investigació emprat.

Eastern Partnership Culture Programme (Regional Monitoring and Capacity Building Unit)

Manual que proporciona una visió clara i estructurada del procés de planificació estratègica, de la seva metodologia i de les fases que implica. Té per objectiu promoure reformes i millores en les polítiques culturals governamentals, proporcionar eines de capacitació i millorar a les organitzacions culturals i millorar la professionalització del sector cultural. Així com contribuir a l’intercanvi d’informació, d’experiències i de bones pràctiques entre institucions públiques, societat civil i operadors culturals

Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC). Diputació de Barcelona

Aquest Pla d’Equipaments Culturals neix de la voluntat de l’Ajuntament de Vilassar de Mar de reflexionar sobre la dotació d’espais per a la cultura al municipi i el paper que aquests juguen en l’accés a la vida cultural per part de la població. El Pla ha de servir per ordenar i aprofitar millor els recursos existents, detectar necessitats no cobertes i plantejar opcions per al desenvolupament de la xarxa d’equipaments culturals i la definició de les seves funcions a mig i llarg termini.

Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC). Diputació de Barcelona. 

Vallirana amb una població de 14.681 habitants (segons les dades de Idescat de 2013), ha experimentat, durant les darreres dècades, una transformació demogràfica i territorial producte de l’important increment de població. Aquest factor, junt amb la dispersió de l’estructura urbana del municipi, fa que existeixin nous reptes i necessitats en què la cultura pot desenvolupar un paper primordial com a element generador de cohesió social.

En aquest sentit, el ‘Pla d’Acció Cultural de Vallirana’ s’ha d’entendre com l’instrument que guiarà la vida cultural del municipi durant els propers anys. Es tracta d’un document operatiu que ha de convertir-se en un dels principals referents tant pels responsables polítics i tècnics, com pels agents culturals del municipi.

Monogràfic de la revista 'Política y Sociedad', Vol 52, No 1 (2015) : Nuevos escenarios para la cultura. Crisis del sistema cultural, transición al digital y refundación de la política cultural

Interessant reflexió. Us recomanem llegir tots els articles

Joaquim Rius-Ulldemolins, Juan Arturo Rubio Arostegui |  Política y Sociedad, Vol. 52, Núm. 1

«El mundo cultural vive un momento de creciente desconcierto. Las bases sobre las que se asentaban los pilares de sus sistemas parecen en crisis: una relativa autonomía del creador, unos mercados regulados por intermediarios, unas políticas públicas de sustento, democratización y apoyo a los creadores. A este desconcierto procura responder este monográfico con aportaciones que pretenden evaluar las causas de esta crisis sistémica, situándola en el marco de la inevitable transición al paradigma digital. Asimismo, se propone la necesidad de vislumbrar nuevos escenarios para la cultura y por consiguiente, se analizan algunos aspectos de la política cultural que apuntan a una apremiante refundación.

Maria Victoria Sánchez Belando | Política y Sociedad, Vol. 52, Núm. 1, p. 125-152

Resumen: Desde fines de los años`80 las ciudades experimentan un giro “creativista”. El concepto de creatividad, aparece como una fuerza configuradora de las políticas económicas, sociales, culturales y urbanísticas en el contexto del post-fordismo. En Barcelona, el paradigma de la ciudad creativa influyó profundamente al denominado “Modelo Barcelona”. La difusión del paradigma en el contexto europeo y su relación con el giro neoliberal de las ciudades desde los años `80 ha sido extensamente analizada, sin embargo el impacto de esta orientación en las políticas culturales de proximidad, consideradas como el resultado de la interacción entre gobierno local y actores sociales, es un terreno por explorar.

Bru Laín Escandell |  Política y Sociedad, Vol. 52, Núm. 1, p. 99-124.

Resumen: Este artículo discute la creciente importancia que están adoptando los llamados “bienes comunes” en el ámbito de la creación cultural. Para ello se discuten críticamente dos importantes analogías que han emergido en los últimos años: la primera, entre los “bienes comunes naturales” y los “digitales” y la segunda, entre los “viejos” y los “nuevos cercamientos digitales”.