polítiques públiques

Llibre Blanc de la Cultura del Baix Llobregat

Centre d'Estudis Comarcal del Baix Llobregat (CECBLL)

El projecte Llibre Blanc de la Cultura del Baix Llobregat, va ser un encàrrec fet al Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat per part de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme de la Generalitat de Catalunya, que servís com a referent metodològic i instrument de gestió, d’acord amb la visió estratègica de l’Institut Ramon Muntaner  —que és la Fundació de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana— de disposar d’un informe d’aquestes característiques a totes les comarques de Catalunya. En el context de celebració dels 40 anys d’existència del CECBLL, l’elaboració del Llibre Blanc ha representat una l'anàlisi de la situació de la vida cultural de la comarca i la reflexió sobre les possibilitats d'acció de cara al futur.

Els 10 primers anys de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona

Oficina del Patrimoni Cultural

L’objectiu d‘aquesta publicació és donar a conèixer els treballs que ha dut a terme l’Oficina de Patrimoni Cultural de Diputació de Barcelona en relació als museus de la província.

L’estudi s’ha estructurat en onze capítols, els dos primers ens parlen dels antecedents de la Xarxa de Museus Locals que van des de la gestió de catorze museus provincials fins el compromis amb el territori per aconseguir articular un seguit d’accions de cooperació abocades als suport municipalista. Es descriuen les accions que es van dur a terme, fent especial èmfasi en les Jornades de Museus i Administració Local, que poden ser considerades la guspira que va propiciar la creació de la Comissió de Cooperació de Museus Locals que mes tard esdevingué Xarxa de Museus Locals.

Cal Altisent: estudi de l’encaix i definició de les línies estratègiques. Sant Climent de Llobregat

Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC). Diputació de Barcelona

«La vila de Sant Climent de Llobregat ha incorporat un nou equipament al conjunt de recursos públics: Cal Altisent. L’Ajuntament, com administrador de la infraestructura, va voler buscar el seu encaix a partir de la diagnosi de les necessitats socials i culturals del municipi.

Un cop efectuats l’Aixecament planimètric, la Certificació de càrregues dels sostres i la Valoració de l’edificació, va encarregar al Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona el present treball de planificació per treure el màxim rendiment ciutadà al nou equipament.

El lugar de la cultura

Judit Carrera | El País (Ed. Catalunya), 22 juny 2015

El cambio en el gobierno de Barcelona es un momento idóneo para preguntarse por el papel de la cultura en la ciudad. La incertidumbre sobre el rol de la cultura en el nuevo organigrama municipal ha suscitado preocupación en un sector que teme ser relegado en la lista de prioridades del nuevo gobierno local. Más allá de la forma concreta de organizar la política cultural, el vacío de la transición actual ofrece un buen escenario para exigir ambición y cartografiar los temas de fondo del debate cultural en la ciudad.

Polítiques culturals i biblioteques

Polítiques culturals i Biblioteques

Sovint em plantejo el rol que s’atorga a  les biblioteques en la implementació de polítiques culturals tant locals com governamentals. Darrerament proliferen els estudis que avalen i donen valor a aquest servei públic com a bé social i cultural, com a espais de cohesió i integració social i en defineixen la seva funció com una institució que garanteix un accés igualitari a la informació. Funcions socials que han contribuït a una major justícia social al llarg de la història i que no pretenc qüestionar, però si matissar en alguns aspectes i provocar reaccions que vagin més enllà de les intencions i dels anàlisis teòrics. En l’àmbit que ens ocupa, els canvis són constants i mantenir els paràmetres d’anàlisi de foment a la lectura i accés universal, potser es queda a mig camí entre les funcions que ens son pròpies i les necessitats de la societat actual. De fet ens estem apropiant dels beneficis de la lectura, en les nostres anàlisis, com a valors proporcionats per les biblioteques pel sol fet d’exercir com a servei públic.

Entrevista Santiago Eraso

Entrevista realitzada per 'La aventura del saber' de TVE a Santiago Eraso sobre el sentit social de la cultura i el paper dels museus. (16 de juny de 2015)
 

"El museo es, por tanto, además de un espacio para la memoria, un lugar de puesta en circulación de las obras de arte destinadas a ampliar nuestra sensibilidad, desarrollar el valor estético y ético y, en consecuencia, el debate público."


 

¿Crisis? ¿Qué crisis? ¿Y antes de la “crisis”? Financiación de la cultura en los municipios. 1

David Ruiz | Economía y Cultura

¿Existen problemas de financiación de proyectos e instituciones culturales? ¿En otro tiempo fue diferente? ¿Qué ha cambiado y hacia dónde nos dirigimos? Ante tales cuestiones, debemos repensar la financiación de la cultura y las implicaciones que pudiera tener el cambio de modelo en el que parece que estamos inmersos.

Ya en entradas anteriores del blog reflexionamos en torno a dos ideas:

  1. Cómo el sistema socio económico en el que nos encontramos instrumentaliza, cosifica y mercantiliza la cultura
  2. Cómo existe una tendencia hacia la privatización de la cultura que, hasta hace relativamente poco, era gestionada de manera eminentemente pública

Declaració del Cercle de Cultura als consistoris catalans constituïts el 13 de juny de 2015

Cercle de Cultura 

Amb motiu de les darreres eleccions municipals el Cercle de Cultura ha fet pública la declaració: Als consistoris catalans constituïts el 13 de juny de 2015.

--------------

Els resultats de les darreres eleccions municipals indiquen clarament una major exigència ciutadana per millorar l'assignació dels recursos públics.

Des del Cercle de Cultura valorem els efectes positius que aquest procés de renovació democràtica pot tenir sobre la governança pública.

El programa cultural de Barcelona en Comú, una oportunitat pel teixit associatiu

Oriol Cendra Planas, tècnic de cultura; Fotografia: 125 aniversari de la comparsa dels Nans nous, Berga, 2015

L'article ha estat publicat a Tornaveu. Associacionisme i cultura. En aquesta versió hi afegeixo unes Notes finals en què incorporo dos comentaris crítics rebuts rebuts arrel de la seva publicació i que considero interessants per ampliar el focus de debat.

En aquest article defenso que el programa en matèria de cultura de BCN en Comú hauria de generar bones expectatives a la cultura associativa i popular de la capital de Catalunya: desplegar i articular el potencial de les Comissions de carrer de les festes majors o bonificar el model ateneístic de gestió dels equipaments de proximitat són dues línies de treball plenament concordants amb aquest programa.

Hacia un manifiesto de los [ESPACIOS] de nueva generación

Raúl Oliván | raulolivan

1. Hay espacio donde hay personas. Una construcción adquiere categoría de espacio cuando tiene una unidad de referencia con la que medirse. La única unidad que puede dotar de dimensión significativa a un espacio son las personas. El mejor indicador posible es cuántas personas producen/obtienen cuánto valor en los márgenes de un espacio dado.

2. Los tres modelos de gestión que conocíamos hasta ahora (público, privado y social) deben dar paso a un cuarto paradigma. Un modelo de confluencia e hibridación donde las fronteras desaparecen.

3. Las iniciativas más confluyentes son las que mejor se han adaptado a los vertiginosos cambios de nuestra era. Cada uno de los tres vectores aporta habilidades esenciales a los proyectos de nueva generación. La inteligencia colectiva y la empatía del enfoque social; la escala, el músculo y la seguridad jurídica de la acción pública; la capacidad de innovación y orientación a resultados de la lógica privada.