Interacció

L'estraperlista

Ja fa uns mesos que, per circumstàncies o perquè hi ha alguna cosa ‘calent’ a l’ambient preelectoral, he anat assistint a un munt d’actes i trobades relacionades amb polítiques culturals i els nous canvis de paradigma, canvis que, inevitablement, ens estan avocant a una nova realitat cultural de la qual anem aprenent sobre la marxa a base de bufetades la majoria de les vegades, perquè ens agafa reaccionant i no ‘accionant’. Algunes de les trobades m’han fet realment qüestionar-me un munt de coses que fins llavors no m’havia parat a pensar i la solució als enigmes de les quals encara no en tinc resposta. Iniciatives com el ‘Debat Interacció, Els reptes de les polítiques culturals locals’ organitzat el passat mes de desembre pel CERC -Diputació de Barcelona, al qual va assistir un gran nombre de professionals disposats a experimentar amb els llenguatges, i on se’ls va proposar apropar-los, mitjançant l’intercanvi proactiu d’opinions, a plantejaments i realitats i projectes ja existents, projectes que res tenen a veure amb les clàssiques fórmules de la gestió cultural típica de manual d’administració pública, és a dir, ciutadans/espectadors, sinó amb ciutadania activa fent-se lloc en el seu territori, que proposa i exigeix espai actiu i veu i vot per crear i fer cultura, per exemple. O les jornades que Guanyem/BcnenComú va dedicar a plantejar temes relacionats amb la Cultura, sobre les noves maneres de relacionar les administracions locals amb la ciutadania i cedir-los terreny, o la taula rodona organitzada per l’APGCC en relació a ‘La transparència i l’accés a la informació en el sector cultural’, sobre la imminent posada en marxa dels mecanismes que obligaran a aplicar la màxima transparència en tots els processos relacionats amb la Cultura, o també organitzat per la mateixa associació els ja tradicionals #DebatsCultura de cara a les pròximes eleccions, una trobada on els candidats de cultura es troben i exposen les seves propostes de cara a la següent legislatura. O l’última peculiar i semestral trobada del 14è Forum Indigestió un espai relaxat on 8 ponents, curts parlaments i música d’intermedi es parla de tot i de res sobre Cultura. Moltes iniciatives els últims mesos que giren, en definitiva, sota una mateixa direcció i inquietud, i és parlar, debatre i intercanviar reflexions que ens permetin veure una mica més clar un futur cultural incert que ja tenim aquí, un present que parla sobre administracions despistades, ciutadans amb altres necessitats, nous agents culturals, innovacions tecnològiques, societats en transformació i una cultura com a dret universal i detonant social transformador.

Molt de material, molts interrogants, molts dubtes que no són com ens pensem ens abstractes, sinó qüestions que afecten la nostra feina quotidiana com a professionals en prendre decisions o acatar directrius relacionades amb els pressupostos, els agents implicats, les administracions i col.laboradors externs, les entitats, el finançament, la RSC, la interacció amb la ciutadania, la comunicació i tot allò que afecta la posada en marxa d’un projecte cultural, que és tot i que és política ens agradi o no. I de tota aquesta mescla surt una beguda més o menys amargant que et fa qüestionar què és el què t’agrada o quin d’aquests ingredients hauríem de canviar. Aquí llenço les meves petites reflexions disperses i algunes confessions, o més aviat opinions que em sembla tenir un pèl més clares:

1. La gestió comuna de la cultura i els col.lectius.

El dret a la Cultura i l’accés universal a la cultura garantit per a qualsevol. I qui hauria de garantir-ho? Penso que l’Administració pública, estipulat i baremat per a tothom, sigui per a una cultura pública, comunitària, formal, informal, privada o la que sigui, sempre que no perjudiqui els valors del què és públic. I aquells grups tancats, aquells que no volen saber res amb l’Administració? Sóc del parer que primer va lo públic perquè és per a un be col.lectiu majoritari i universal i després, en condicions diferents (...)

Llegiu tot l’article a: l'estraperlista