polítiques públiques

José Ramón Insa Alba | ya no tengo prisa

Creo que estoy cansado de muchas cosas. Será el tiempo. No sé. También se me van disipando las certezas. Y si ya no tengo prisa es que empiezo a estar de paso. Que no quiero quedarme demasiado tiempo en ningún lugar del pensamiento porque todo se va abreviando. Por eso me cansa la letanía de la cultura generadora de igualdad, de libertad, de compromiso, de desarrollo… Me aburre ese discurso que no transita ni profundiza, repetido, desvinculado, automático.

Cornelia Dümcke, Zora Jaurová, Péter Inkei ׀ European Expert Network on Culture (EENC)

Informe breu que fa un diagnòstic dels mecanismes de finançament per a les petites i mitjanes empreses del sector de les indústries culturals i creatives a la Unió Europea (UE). Segons l’estudi, aquesta és una de les  qüestions més rellevants de l’agenda política de la UE ja que, malgrat la majoria de nous llocs de treball del sector creatiu els han generat petites empreses o treballadors autònoms, aquests negocis encara compten amb molts més obstacles financers que les companyies més grans. Aquest informe fa un primer diagnosi de les intervencions governamentals i dels mecanismes específics de finançament (garanties de préstec, capital risc, àngels inversors, etc) que poden beneficiar a la petita i mitjana indústria creativa i cultural als països de la UE. També explica casos de bones pràctiques en matèria d’innovació.

Xavier Marcé | El Mundo (Ed. Catalunya), 3 de febrero de 2015

Conseguir una situación de estabilidad presupuestaria es la principal obsesión de cualquier alcalde y gastar estos recursos en programas que aseguren la máxima calidad de vida para los ciudadanos su principal objetivo. Parece lógico que sea así, aunque a veces la realidad se empeñe en complicarlo. En este contexto la Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local (LRSAL), pone en entredicho el papel de los municipios en relación al mantenimiento de un nivel mínimo de calidad de vida, limitando las competencias municipales hasta un punto critico.

Arts. Núm 39, novembre 2014

La revista Arts del Cercle de Belles Arts de Lleida ha elaborat un dossier especial amb articles sobre la planificació de la cultura, la llengua i l’educació a la Catalunya independent 

Editorial
Entrevista Miquel Calçada
El lloc de la cultura en la Catalunya independent | Joan Manuel Tresserras
Una política cultural per a la Catalunya independent |Eduard Voltas
Fer de la cultura l’eix | Carles Duarte i Montserrat
La llengua catalana en una república independent | Miquel Pueyo
Educació i nació catalana | Ramon Camats
El mapa de Catalunya, el mapa del català | Vicenç Villatoro

Per facilitar-vos la lectura del Debat Interacció 14, ho hem recollit tot en aquest sumari: els articles de cada tema, les persones que van fer comentaris, les lectures recomanades, articles post-debat i premsa. Esperem que us sigui útil i, sobretot, gaudiu d’una bona lectura!

Edwin R. Harvey | Fundación SGAE

En aquest llibre el professor Harvey fa una anàlisi de les polítiques culturals dels dinou  països americans de parla espanyola o portuguesa (Mèxic, Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Hondures, Nicaragua, Panamà, Cubà, la República Dominicana, Argentina, Bolívia, Brasil, Xile, Colòmbia, Equador, Paraguai, Perú, Veneçuela i Uruguai). Harvey estudia els diversos models institucionals i administratius i les polítiques públiques desenvolupades en matèria de cultura al llarg del segle XX i en l’actualitat. El llibre obre amb una introducció, fa una anàlisi general de la gestió pública de les polítiques culturals en el context  llatinoamericà, les contextualitza dins el marc internacional i observa com afecta a aquestes polítiques nacionals el marc jurídic internacional.

Joaquim Rius Ulldemolins, M. Victoria Sánchez-Belando | Revista EURE - Revista De Estudios Urbano Regionales. Vol 41, Núm. 122, 2015 

Resumen | El Modelo Barcelona de desarrollo local ha sido intensamente debatido. Desde su inicio en los años ochenta hasta la actualidad, diversos autores han analizado sus características como modelo, destacado sus éxitos y también sus puntos débiles.

No obstante, menos atención ha recibido la relación que existe entre el modelo de desarrollo local y el modelo de política cultural, a pesar de que Barcelona también es internacionalmente conocida por su dinamismo cultural. De manera habitual, este modelo de política cultural ha sido interpretado como un instrumento en la agenda de desarrollo local.

Montse Badia | Bonart

El repte és gran: propostes per millorar el context de les arts a Catalunya. La temptació de caure en diagnòstics descoratjadors hi és. Però la directriu és clara: serem proactius. Així que quin és el context? Què i qui configuren el teixit artístic? Òbviament no són només les institucions, grans i petites, sinó que proliferen les iniciatives independents –precàries també– que sorgeixen de la necessitat de fer coses, de creure en allò que es fa i que sovint s’identifica amb les dinàmiques del DIY (do it yourself). La fragilitat té també una cara positiva, que és l’agilitat i la capacitat de reacció i adaptació.

Fa uns dies es va celebrar una jornada organitzada pel CERC Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona  ‘Els reptes de les Polítiques Culturals Locals: de la incertesa a la innovació’ dins el marc d’Interacció, una sessió d’espai experimental i de debat entorn a l’existència d’un nou context cultural, el paper tradicional de les administracions i l’aparició de nous agents culturals locals que va reunir un centenar de persones del sector.

Ens van encarregar la coordinació d’aquesta activitat, així com un debat online previ que va servir com a pròleg d’aquesta jornada de qüestionament i intercanvi d’experiències, opinions i moltes incerteses, un espai pensat per a repensar, reconèixer aquest nou ecosistema cultural i trobar les maneres d’articular mecanismes que propiciin una millor convivència i representativitat.

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris