polítiques públiques

Helena Ojeda ; Xavier Urbano | espaifàbrica.cat

Actualment, la ciutat de Barcelona està sent un camp d’experimentació brutal per a noves pràctiques de gestió i intervenció en diferents àmbits socials. Projectes com els de Can Batlló, la Flor de Maig, l’eclosió del món cooperatiu, l’obra social de les PAH, la incipient autogestió de projectes educatius o les cooperatives de consum, entre d’altres, estan configurant una xarxa profundament fèrtil a l’hora de definir els àmbits comunitaris.

A això, cal sumar-hi l’herència i l’exemple desobedient del moviment de les okupacions i dels projectes que fa temps que tenen arrels a la ciutat, com el Coop57 o alguns espais històricament gestionats pels mateixos veïns.

Stephanie Kurschus | Springer

Obra que analitza el concepte de cultura del llibre a Europa, tant des del punt de vista del sistema de valors que l’envolten (el llibre com a objecte de transmissió de coneixements, d’innovació, de tradició i de sentiment identitari), com des del punt de vista del mercat editorial. I des d’una doble perspectiva, la de les cultures, identitats i polítiques culturals estatals, d’una banda, i la d’una cultura del llibre europea amb unes característiques compartides que cal també preservar, de l’altra. L’autora estudia en profunditat les mesures de promoció del llibre com a instrument de balanç i equilibri per garantir la diversitat i pluralitat cultural i recomana a tots els agents involucrats en el foment del sector del llibre realitzar un esforç important per adaptar-se a la nova realitat digital.

El Pla de Museus de Catalunya 2015-2025 vol potenciar el conjunt de museus del país, expandir el seu ús social, aconseguir la màxima rendibilitat cultural i enfortir-lo en termes econòmics i de gestió, tot establint un consens entre agents polítics, culturals i socials. 

Catalunya és l'onzè país d'Europa amb més museus, col·leccions obertes al públic i centres d'interpretació: 643. Els últims sis anys s'han estrenat prop d'un centenar d'equipaments.
 
Segons la Conselleria, amb el Pla es busca “modernitzar i consolidar el sistema museístic català” i que es marca un “objectiu ambició amb l’augment de visitants d’un 20% en aquests 10 anys”.

 Pep Montes | Variacions

Fa uns dies contestava una piulada de l’amic Carles Spa tot dient-li que era un insensat. No es tractava pas d’un d’aquests intercanvis viscerals d’insults, cada cop més freqüents a twitter, a causa de controvèrsies polítiques. Era més aviat una expressió d’admiració per la seva gosadia. Spa va publicar en el seu bloc (que us recomano vivament) una entrada en la que feia un balanç de la política cultural del govern de CiU. El text era tant demolidor com documentat, i va fer força sort a la xarxa. Jo el vaig recomanar i vaig intercanviar alguna piulada amb l’autor. Insatisfet de mena, en Carles deia que, més enllà de reflectir la situació de crisi del món de la cultura, trobava a faltar en termes generals una mica d’autocrítica del sector. Amb totes les dificultats que pugui tenir la delimitació d’això que en diem sector cultural, li semblava que per als seus integrants és fàcil rabejar-se en la crítica a uns dirigents polítics que ho fan tan malament com saben, però que costa una mica més explorar quines són les causes derivades de la pròpia actuació del col·lectiu.

Fernando Rueda | Blog El País. Alternativas | 29 de julio de 2015

Cada cierto tiempo nos amanecemos con noticias sobre ocupaciones y desalojos de espacios de autogestión ciudadana. La más reciente ha sido la del desalojo del local de Patio Maravillas

En España y en muchos países europeos, en los que Alemania con Berlin a la cabeza, ha sido precursora, existen cientos de iniciativas que generan nuevos modelos de gestión en lo económico y en lo social, basados en la cooperación horizontal. Las noticias de ocupación y desalojo suelen ser portada en los medios. Las informaciones sobre sus otros impactos quedan generalmente escondidos en la comunicación pública.

Muchas de estas iniciativas son vistas con desprecio y con temor por los sectores más conservadores -y no tan conservadores- de la sociedad, cargados sin duda de razón en lo que a usurpación de una propiedad privada se refiere. No tanto en los adjetivos proferidos hacia sus promotores, generalmente tachados  de radicales, perroflautas, violentos o adjetivos similares.

Robert Muro | Acotaciones. Revista de investigación teatral, núm. 34 (2015)

«Desde hace unos años viene siendo habitual plantear el punto de partida sobre la cuestión del llamado IVA cultural –y de la fiscalidad de otros servicios públicos- en los aspectos cuantitativos, lo que es, en mi opinión, situar el problema en el terreno equivocado. Y es que partir solamente de los números, no nos ayudará a encontrar una solución adecuada: el bosque es mucho más que un árbol. En el porvenir de la cultura en España van a influir, más que los números, las miradas que marquen la dirección hacia la que se encamina la sociedad, el horizonte de ilusiones colectivo.

Carl Grodach, Daniel Silver (eds.) | Routledge

Llibre que presenta una selecció d’estudis de models de política cultural urbana desenvolupats a una vintena de grans ciutats dels cinc continents. Cada cas, explicat per un acadèmic o expert internacional, descriu les dinàmiques i interrelacions entre els agents polítics, econòmics, institucionals, socials, culturals i artístics, governamentals i no governamentals, que han influït en la configuració d’aquestes polítiques urbanes directament connectades amb les arts, la cultura i la creativitat. L’objectiu del volum és analitzar i comparar estratègies i maneres de fer política cultural urbana en diferents tipus de contextos, avaluar-ne els resultats així com el seu impacte en la governança de les ciutats.

Santi Eraso Beloki | santieraso.wordpress.com. Arte, Cultura, Ética y Política

Estas reflexiones publicadas en el periódico Diagonal son las notas que empleé en sendas conferencias impartidas a finales de Junio. La primera, invitado por Enrique Villalba, en elMaster de Gestión Cultural de la Universidad Carlos III , y la segunda por Ruben Caravaca, pocos días después en la III Universidad Popular de Verano Campo de Cebada.

Más allá del tópico idealista que circunscribe el concepto de cultura exclusivamente a las clásicas bellas artes, la cultura también es todo aquello que nos constituye como ciudadanos, la lengua que hablamos, la manera en la que nos vestimos, cómo establecemos nuestras relaciones de género, los usos y costumbres ordinarios y extraordinarios de la vida cotidiana, las celebraciones populares, los mitos, narraciones, expresiones formas etc. Parafraseando al director de cine Jean Luc Godard, cuando dice que cada plano es una cuestión ética y, por tanto, implica una responsabilidad política, también lo es qué y de qué manera comemos, cómo y dónde compramos lo que vestimos, las películas y libros que vemos y leemos, a qué dedicamos nuestro tiempo libre. En fin, todo esos gestos “culturales “ forman parte de una cadena de compromisos, o la ausencia de ellos, que afecta a nuestro entorno cercano, pero también al mundo común que habitamos.

Rosa Togores | Servei de Planificació i Avaluació; Gerència de Serveis de Biblioteques. Diputació de Barcelona

A la Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM) hi ha una llarga tradició en la recollida i anàlisis estadística que ha permès desenvolupar un important sistema d’informació per portar a terme projectes d’avaluació destacats. No obstant això, fins ara no hi havia cap estudi que indagués en el valor social generat per les biblioteques de la XBM en el seu entorn. D’acord amb aquesta necessitat, la Gerència de Serveis de Biblioteques (GSB) conjuntament amb la Direcció d’Estudis i Prospectiva (ara Servei de Planificació i Avaluació) de la Diputació de Barcelona van acordar dur a terme un estudi per analitzar el valor públic de la XBM

Dave O’Brien, Kate Oakley | Arts and Humanities Research Council (AHRC)

 Aquest informe és una revisió crítica de la literatura acadèmica que investiga la relació entre valor cultural i desigualtat. I ho fa des de dos punts de vista: el de la producció i el del consum. Els autors de l’informe argumenten que aquestes dues activitats són essencials per entendre aquesta relació entre cultura i desigualtat social malgrat que tradicionalment s’hagin considerat de manera separada tant en la recerca acadèmica com en la política pública. La revisió es concentra en aspectes relatius a la raça, la classe social o el gènere, que són els enfocament des dels quals s’ha estudiat més la desigualtat, tot i que també contempla qüestions relacionades amb la discapacitat, la sexualitat i la desigualtat geogràfica.