Interacció

Els beneficis de la lectura no són sempre tan evidents com es voldria, però hi són. En parla Evelio Martínez al seu llibre 'Por qué leer todavía', en el qual mira d’elaborar una nova i particular defensa de la lectura. Martínez no es posiciona ni a l’extrem dels escèptics que en neguen tots els beneficis ni al dels autors que es valen de tòpics i arguments poc fonamentats per demostrar els aspectes positius de la lectura.

Per començar, l’autor considera important fer un seguit d’apreciacions que, tot i la seva obvietat, cal no oblidar en cap moment:
 

• la lectura i matisa que no hem d’identificar llegir només amb llegir novel·les, sinó que el fet de llegir abasta un ampli ventall de tipus de lectures.
   

• la lectura i l’educació es troben íntimament lligades, a l’escola aprenem a llegir perquè l’alfabetització és bàsica per a la vida moderna, d’acord, però cal seguir fent-ho després?

A continuació, reflexiona sobre el sentit d’algunes de les frases fetes més freqüents que defensen el poder de la lectura. Valent-se d’estudis i treballs de científics, filòsofs i escriptors, destria allò que probablement és cert dels arguments que menys se sostenen en frases com "llegir té el poder de canviar-nos profundament", "llegir ens fa més intel·ligents", "llegir ens fa millor persones", "llegir és una millor manera d’invertir el nostre temps que veure la televisió."
 

L’autor accepta que existeix un cert elitisme cultural, que busca diferenciar-se d’allò que no es considera "alta cultura": l’anomenada "cultura popular". En el transcurs dels diversos capítols del llibre fa referència a la distinció entre aquests dos tipus de cultures i, en relació a la prescripció de lectura i cultura, es pregunta si és possible distingir entre bons i mals productes culturals o si, pel contrari, això sempre serà fruit d’algun prejudici. És aquí on, apunta Martínez, entra en joc la qüestió del bon gust definit per la classe dominant segons el sociòleg Bourdieu. En aquesta mateixa línia, l’al·lusió a l’eterna confrontació, diu Martínez, entre ciències i humanitats també és present al llibre.

La descripció del tipus de lectura que duen a terme els joves d’avui en dia  ocupa tot un capítol i, a grans trets, es resumeix en el fet que cada vegada es llegeix menys per plaer, es llegeixen textos curts i el suport preferent és la pantalla. S’ha passat de la lectura de textos i articles llargs, considerats pels experts vitals a l’hora de desenvolupar el pensament crític i la capacitat d’empatia entre moltes altres habilitats, al que s’anomena lectura fragmentada en pantalles.

Segons Martínez, el gran problema també rau en el fet de substituir completament el primer tipus de lectura pel segon. Com a contrapunt, però, és interessant fer ressò d’algunes iniciatives que han trobat la manera d’adaptar-se a les noves formes de llegir. El cas més rellevant és el de la Biblioteca Pública de Nova York, que ha desenvolupat la fórmula d’èxit insta novels, aconseguint que els joves llegeixin clàssics com ara 'La Metamorfosis' de Kafka. També aprofitant la dimensió de la qual gaudeix Instagram entre els adolescents i joves, alguns poetes catalans aprofiten la plataforma per donar a conèixer els seus versos, tal i com explica Núvol a l’article La poesia catalana a Instagram, un camp per explorar.
 

L’important és que la gent llegeixi?
 

Un dels capítols del llibre es centra en aquesta altra frase feta que, a més, és considerada per l’autor com un tòpic que cal matisar. Per exemple, a l’escola aquesta frase ja no és valida, ja que cada cop hi ha més consens en el fet que obligar a llegir als alumnes és sinònim que els nens avorreixin la lectura. D’altra banda, i fent esment de la proliferació de notícies falses, Martínez ens convida a plantejar-nos: l’important és que la gent llegeixi, o que estigui informada? Així doncs, segons ell l’important hauria de ser que la gent tingui accés a informació correcta  irrellevant, i que tingui la capacitat de diferenciar-la de la que no ho és.
 

Aquests son només alguns dels múltiples plantejaments i reflexions que fa Martínez al llarg dels capítols del llibre, on mira de tenir en compte tots aquells factors que puguin influir en la lectura, fixant-se fins i tot en la influència genètica. De cada capítol se’n poden extreure unes conclusions concretes. Aquí, recuperem la del primer, en la qual l’autor defensa que "Els beneficis de la lectura i la seva utilitat son omnipresents en les nostres vides i en les de la resta, no de la forma incontestable que voldríem però sí de manera significativa".

Per acabar, us recomanem la lectura del llibre, on trobareu aquestes i d’altres idees, amb un estil crític, amb reflexions interessants i amb referències a diversos autors.

Cita bibliogràfica
 

Martínez, E. (2019). Por qué leer todavía. Lectura, cultura, racionalidad. Independently published.

Centre d'Informació i Documentació (CIDOC)  Signatura: S 03701

_______________________________________________________________________