Interacció

“El llibre és com la cullera, el martell, la roda o les tisores. Un cop s’han inventat, no es poden fer millor. El llibre ha superat la prova del temps. Potser evolucionaran els seus components, però seguirà essent el que és”

(Umberto Eco a Nadie acabará con los libros)

La festa de Sant Jordi d’enguany cau en diumenge i això segurament provocarà que l’acabem celebrant més dies d’aquesta setmana. A tall d’exemple, molts municipis han previst i permès que les parades de llibres i roses pugin estar presents a les principals places de divendres a diumenge per evitar que la celebració de la Diada en diumenge faci més complicat de veure carrers plens de gent gaudint del dia de l’any en què el llibre és més protagonista. D’altra banda, durant tota la setmana i des de fa ja uns quants dies, el sector editorial bull d’iniciatives, trobades, i promoció al voltant de les darreres novetats editorials, que tracten de cridar l’atenció del lector o d’apropar la lectura als infants, com la darrera edició del Món llibre. Tot i que moltes veus han expressat la voluntat que seria desitjable desestacionalitzar Sant Jordi amb l’objectiu de desenvolupar un ecosistema cultural sostenible i arrelat al territori durant tot l’any, la realitat és que la indústria i el sector viuen absolutament pendents d’aquest dia, en què segons dades del Gremi de llibreters de l’any passat es poden arribar a vendre fins a 1,7 milions de llibres, amb una facturació de 22,5 milions d’euros, i en què es reverteix la tendència habitual de la resta de l’any i el llibre en català supera en vendes el publicat en castellà (52% i 48% respectivament  l’any passat). Però, més enllà de dades i imports, Sant Jordi és una autèntica festa de les lletres que es viu fonamentalment als carrers dels pobles i les ciutats, en què la gent la pot gaudir participant-hi de diferents maneres, però totes al voltant del llibre com a eix central.

El llibre com a antídot i el paper, encara

El llibre ha sobreviscut tota mena de circumstàncies i d’embats des que es van editar els primers manuscrits en fulles de pergamí (al voltant del 400 d.C) passant per un fet clau com la invenció de la impremta a mitjans del segle XV, fins a l’actualitat, on conviu amb l’edició en format digital.

Si ens aturem a reflexionar sobre l’ús del llibre durant els mesos més durs de la pandèmia, veurem que va tenir un protagonisme destacat en moltes llars a l’hora de cercar un refugi per a les hores d’incertesa en el confinament. El llibre ens donava l’oportunitat d’obrir portes i finestres a la imaginació, ens oferia una llibertat en el pensament i en la fantasia, quan l’espai era limitat i limitant. I en aquest sentit, es convertia en un antídot, ja que ens oferia un espai on pensar-nos lliures, on esdevenir persones que no som, on posar-nos a la pell de l’altra.

 
Així doncs, si bé fa uns anys semblava que el format tradicional imprès estava amenaçat per la irrupció de les noves tecnologies, actualment el llibre com a objecte continua essent el suport prioritari, amb quasi el 70% del total dels llibres inscrits, segons dades de l’Anuari d’Estadístiques Culturals.  D’altra banda, també resisteixen i s’enforteixen les llibreries, una baula fonamental del món del llibre, per la capacitat prescriptora dels seus responsables, amb l’arrelament territorial i el manteniment d’uns establiments comercials imprescindibles que atorguen caràcter i singularitat als barris, pobles i ciutats. Segons les darreres dades del Gremi d’Editors un 70% dels llibres es venen a les llibreries. El Gremi el conformen actualment 400 segells editorials que van facturar 2.500 milions d’euros l’any 2021.

Però al costat de les dades positives i esperançadores, hi ha unes quantes amenaces que caldria ressaltar en el moment actual. Per una banda, l’increment del cost de les matèries primeres i l’energia, que pot repercutir en el sector una mica més tard del que han patit altres sectors, i en segon lloc la gran incertesa que ha provocat la crisi d’Entredós, la nova distribuïdora logística, fruit de la fusió entre les dues principals distribuïdores de l’estat, fins llavors Àgora i Les Punxes, i que ha provocat grans problemes de reposició dels llibres, amb pèrdues de facturació a algunes editorials superiors al 70%.

En un altre ordre de coses, el llibre viu actualment una altra amenaça indiscutible pel que fa al gegant de la indústria de l’entreteniment digital. Un gegant que ens aboca al consum ràpid de continguts, plens de colors i llums frenètics, i en el qual no sembla haver-hi marge per a la pausa tranquil.la. A més, la multitasca ens porta a cuinar o posar una rentadora mentre mirem el mòbil i la concentració en una sola activitat es fa molt difícil . Sembla que visquem en l’era de la “productivitat extrema” i que dur a terme una sola tasca, llegint de forma concentrada, ens allunyi d’aquesta productivitat.

Tot plegat, llums i ombres que segurament es reflectiran al Pla Nacional del llibre i la lectura de Catalunya, actualment en fase de desenvolupament i que  té com a objectiu general el foment de l’hàbit lector i l’increment dels índexs de lectura, especialment en català. Aquesta fita es complementa amb tres objectius específics que s’han d’assolir a través del pla de treball:

1. Generar un marc de reflexió a l’entorn del llibre i la lectura que permeti definir prioritats.

2. Aportar dades i coneixement a partir d’un diagnòstic participatiu i en concertació amb els diferents agents del sector.

3. Establir un full de ruta consensuat de necessitats i de propostes de millora, a curt i a mitjà termini (2025-2030), que esdevingui la base per orientar la presa de decisions de les polítiques públiques que s’han de desenvolupar

Més enllà del paper: altres maneres de llegir

Hem vist com el paper (valgui la redundància) del llibre imprès segueix sent protagonista però més enllà d’aquest estan sorgint noves maneres de lectura que no podem menystenir.

Un cop més, les pantalles han arribat també per quedar-se, i ho fan en format de llibre digital o bé en altres suports com és l’audiollibre, un recurs especialment interessant si tenim en compte que obre una porta magnífica a l’accessibilitat a la lectura per a persones invidents o amb dificultats visuals i, per tant, la tecnologia es posa al servei de les persones per a garantir un dret bàsic: el de l’accés a la cultura.

També ha entrat al mercat amb força la creació de podcasts vinculats amb la lectura. En trobareu alguns de molt interessants en aquesta selecció que ens proposa el  diari digital Núvol.

Les biblioteques i les bones pràctiques, imprescindibles per impulsar la lectura

El Pla esmentat abans també té en compte d’una manera especial el paper de les biblioteques públiques en el seu paper cabdal per al foment de la lectura i a l’hora de fer possible l’accés als llibres a tota la població, sense tenir en compte la condició social, l’origen o l’edat. La majoria de projectes del Banc de bones pràctiques en cultura en l’àmbit de la literatura i l’edició són impulsats des de biblioteques que pertanyen a la Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM) de la Diputació de Barcelona.

Aquests espais s’esforcen a diari per crear i imaginar nous espais on fomentar l’hàbit lector, i ho fan en estreta vinculació amb la comunitat i el territori de proximitat. A banda dels projectes concrets que relacionarem a continuació, també cal destacar les activitats que es realitzen de manera constant al llarg de l’any a les biblioteques per al foment de l’hàbit lector, de les quals oferim dades del 2022: 14.000 alumnes a les visites escolars, 782 clubs de lectura, més de 3.800 sessions d’hores del conte, i 15 clubs de lectura virtual amb 620 persones participants.

Anem a veure a continuació algunes iniciatives que formen part d’aquest banc de bones pràctiques en les quals la lectura i el seu foment, des de múltiples perspectives, esdevenen les principals protagonistes.

Post Data LAb és una iniciativa de la Biblioteca de la Roca Umbert Fàbrica de les Arts (Ajuntament de Granollers) i la Biblioteca de Cardedeu. S’adreça a persones joves per tal de vincular-les en un procés de cocreació amb altres joves del seu territori, a través del contacte amb artistes i creadors locals. Al llarg d’aquest procés, tenen l'oportunitat de conèixer més a fons productes literaris (llibres, però també literatura expressada en altres formats) alhora que descobrir i interactuar amb diferents escriptors i creadors de disciplines artístiques presents al municipi durant el desenvolupament del projecte. S'explora el concepte de literatura transmèdia, posant en valor els diferents formats i llenguatges amb què els joves llegeixen i fent-los reflexionar sobre les estructures narratives comunes que poden trobar en els diferents formats i canals de difusió amb què interactuen (sèries, pel·lícules, vídeojocs, còmics, etc.). La producció creativa es porta a terme de forma conjunta i col·laborativa entre el total de l'alumnat que hi participa i el punt de partida és la literatura en alguna o algunes de les seves expressions.

Donem veu a la lectura és un projecte que vol promocionar la lectura en veu alta a través de diferents serveis i activitats, com ara formacions, tallers, webinars, l’edició de guies de lectura o la selecció d’obres concretes pels centres educatius. Aquestes accions es duen a terme a 27 biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona, les quals volen esdevenir referents de la lectura en veu alta a través de l’acompanyament, l’assessorament, la motivació i l’aprenentatge. El projecte va dirigit als professionals de l‘àmbit de l’educació, les famílies, el personal de les pròpies biblioteques i,  en general,  a tothom que vulgui fomentar el gust per la lectura en veu alta. Per fer-ho, la iniciativa consta d’un conjunt d’accions encaminades a donar a conèixer i promoure la lectura en veu alta, fent visibles els valors i beneficis que té aquesta pràctica, no només per als infants i les joves, sinó des d’una perspectiva intergeneracional.

Des d’un punt de vista més centrat en la infància presentem el Club dels Cruspilletres, un projecte de dinamització lectora que es coordina des de la Biblioteca de la Roca del Vallès, dirigit a infants d’entre 7 i 10 anys en col·laboració amb les escoles de primària del municipi. El projecte es materialitza en trobades literàries on els infants poden compartir sentiments i experiències entorn al món de la lectura i realitzar un taller didàctic al voltant dels llibres, tot acompanyat d’un petit berenar símbol de l’activitat (“cruspim llibres”). Les sessions es duen a terme per part del propi personal bibliotecari.

Un altre projecte interessant és el dels Sopars literaris de Sant Adrià del Besòs, que consisteix en agrupar al voltant d’un sopar a una persona escriptora i un grup de persones interessades en conèixer l’autor o l’autora i la seva obra. El sopar s’organitza a un establiment de la població i es fa per iniciativa d’UNESCO Sant Adrià. La Biblioteca de Sant Adrià forma part del Grup de Biblioteques Catalanes associades a la UNESCO.

Premi de relats curts “En femení” és un projecte organitzat per la Biblioteca Sagrada Família – Josep M. Ainaud de Lasarte i el Centre Cívic Sagrada Família amb l’objectiu de crear un espai de reflexió, creativitat i expressió literària per a dones. El premi s’adreça a dones a partir de 16 anys, en prosa en català o castellà, amb dos premis i de temàtica lliure. Al voltant del premi es proposen diverses activitats dirigides a tots els públics, sobretot activitats culturals que tenen com a fil conductor la literatura: exposicions i mostres, el ja clàssic taller i mostra de Slam Poetry, i l’exposició d’Il·lustradores.

I en darrer lloc presentem la iniciativa del Bibliobús ODS Montserrat que apropa, literalment, la cultura, la informació i el lleure, als centres educatius dels pobles als que presta serveis. La proposta té per objectiu dotar a les escoles d’educació primària i de secundària de recursos de treball sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). A tall d’exemple, a l’edició de 2021, on hi van participar dotze centres d’educació primària i un institut de secundària, cadascun d’ells rebia una caixa amb llibres, revistes i una fitxa de proposta d’activitat sobre un ODS concret. A més, l’activitat es complementava amb un espectacle relacionat amb la temàtica que tractava l’ODS. Utilitzant aquesta metodologia de treball, el bibliobús Montserrat aconsegueix traslladar tant fons bibliogràfics com activitats per tal de treballar conjuntament els 17 Objectius de caràcter ambiental, social i econòmic que guien la implementació de l’Agenda 2030.

Podreu accedir a aquests i molts altres projectes dedicats al foment de la lectura a la pàgina de Bones pràctiques de projectes culturals

El cor literari i els límits de la Intel·ligència Artificial

Al costat d’aquestes iniciatives que se celebren d’una manera presencial, no podríem obviar el debat del moment, amb l’eclosió de la intel·ligència artificial, i de quina manera pot afectar aquesta a la creació literària. En els darrers mesos, especialment des de la irrupció d’eines com el ChatGPT, un chatbot basat en el model GPT-3.5 que genera llenguatge aparentment humà, el món de la literatura també s’ha posat en alerta per interrogar-se fins a quin punt aquests sistemes podran substituir el paper dels escriptors o dels traductors. S’han escrit molts articles generant debat, que especulen sobre el futur, com aquest de l’escriptora Carlota Gurt que pronostica que “la IA serà una oportunitat formidable perquè la literatura trenqui algunes cadenes. Igual que la fotografia va alliberar la pintura de la seva funció mimètica, crec que en el món de la literatura la IA també alliberarà la literatura de certes servituds i exigirà als humans més creativitat i agosarament”.

Certament, per molt evolucionada que sigui la tecnologia no té la capacitat d’emocionar-se ni de pensar-se a si mateixa, com sí poden fer els escriptors per crear les obres literàries. Al mateix temps, des del món científic, també alerten sobre els perills de la difusió d’aquestes eines sense abans haver creat abans un marc regulador. Per exemple, Ramón López de Mantáras,  professor d’investigació emèrit de l’Institut d’Investigació en IA afirma que aquesta intel·ligència no té res a veure amb la humana i és extremadament limitada, concloent que “són sistemes molt hàbils duent a terme tasques concretes sense comprendre absolutament res de la seva naturalesa a causa de l’absència de coneixements generals sobre el món”. De fet, l’acte creatiu de l’escriptura va molt més enllà de posar una paraula rere l’altra seguint les regles gramaticals i ortogràfiques, tal com pot fer un sistema d’IA, i com se cita en aquest article escrit per Ana Pérez Cotten, el filòsof Carl Jung va escriure que “la creació no és resultat de l’intel·lecte sinó de l’instint de joc i que la ment creativa juga amb els objectes que estima”. Per tant, segurament en aquesta capacitat d’estimar i odiar, radiqui el cor insubstituïble de la creativitat humana, el que l’escriptora Mercè Rodoreda definia també així: “Una novel·la és, també, un acte màgic. Reflecteix el que l’autor porta a dintre sense que gairebé sàpiga que va carregat amb tant de llast”.

Selecció de recursos per a saber-ne més:

Interacció. (25 d'abril del 2019). Els Clubs de Lectura Fàcil milloren l’hàbit lector, les competències lingüístiques i les relacions socials. https://interaccio.diba.cat/CIDOC/blogs/2018/clubs-lectura-facil

Martínez, E. (2019). Por qué leer todavía: lectura, cultura, racionalidad. Edició de l’Autor. CIDOC

Interacció. (4 de novembre del 2019). Per què és important llegir. Una nova defensa de la lectura. https://interaccio.diba.cat/CIDOC/blogs/2020/foment-de-lectura

Wolf, M. (2020). Lector, vuelve a casa: cómo afecta a nuestro cerebro la lectura en pantallas. Deusto. CIDOC

Interacció. (19 d’abril del 2021). Una altra Sant Jordi és possible.https://interaccio.diba.cat/CIDOC/blogs/2018/altra-sant-jordi-possible

Interacció.(27 de febrer del 2023). Com seran les nostres biblioteques públiques?. https://interaccio.diba.cat/news/2023/02/com-seran-biblioteques-publiques

 ____________________________________________________________________