associacionisme

Núria Roca. «Les dones a la cultura popular: Aproximació al paper de la dona a la cultura popular catalana». Canemàs. Revista de pensament associatiu Núm. 18 (2019) p. 51-77

De l’actuació d’avui en depèn l’evolució de la colla. Si tot surt bé aquest serà el primer castell de gamma alta descarregat. Tothom pren posicions i la gent de la plaça s’afegeix a la pinya, contagiada per l’emoció continguda que es respira a l’ambient. El folre s’aixeca sense problemes, i la tensió va en augment a mesura que els terços, els quarts i els quints s’apropen al cel. Arriba el torn de la canalla; primer els dosos, seguits per l’acotxador. Damunt seu, l’enxaneta aixeca la mà al so de les gralles, que ressonen per tota la plaça. L’eufòria arriba uns segons més tard, quan el castell ja es dona per descarregat. Grans, joves, petits, homes, dones comparteixen la seva alegria. Totes i tots han estat partícips de l’èxit aconseguit.

Iniciem un recull quinzenal de les publicacions penjades a facebook, perquè no us perdeu el que passa a les nostres xarxes socials. Una quinzena marcada per una gran varietat d'articles sobre: art i museus, música i arts escèniques, lectura i biblioteques i, en el marc de la Fira mediterrània, cultura popular i tradicional. Sense oblidar la cultura digital que, d’entre nombroses iniciatives, ens ha sorprès especialment amb Muzing, el Tinder dels museus, i Insta Novels de The New York Public Library, la lectura de novel·les a través d’Instagram.

Departament de Cultura | Generalitat de Catalunya

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya conjuntament amb BCF Consultors ha elaborat una eina molt valuosa pels ateneus de tot el territori català. La nova eina té com a finalitat principal mesurar les conseqüències de la interacció social de l’equipament i conèixer com contribueix l’entitat amb canvis positiu pel seu entorn, és a dir, s’ocupa de mesurar l’impactesocial dels ateneus. En aquest sentit trobareu a Interacció, una altra metodologia per a l’estudi dels impactes de la cultura, publicat pel CERC, que posa el focus en els esdeveniments culturals. En qualsevol cas, aquestes interaccions de caire social acostumen a ser intangibles, i la voluntat d’aquesta eina és poder tangibilitzar-los per poder mesurar-los. S’han exclòs altres impactes com l’econòmic o el cultural, centrant-se en l’àmbit social.

Al sisè capítol de 'Territori Contemporani', emès el diumenge, 8 d'abril de 2018, el punt de partida és L'Estruch, fàbrica de creació de les arts en viu a Sabadell, un centre cultural municipal dedicat a la producció, difusió i formació artística contemporània.

A Barcelona coneixem Francesc Ruiz, un artista que parteix del llenguatge del còmic i de la investigació de noves narratives per donar lloc a una proposta artística i conceptual que traspassa el marge d'una vinyeta.

El capítol d'avui finalitza al Centre Cultural El Casino de Manresa. Un equipament municipal que promou la vida social, cultural i associativa de la ciutat.

Al segon capítol de 'Territori Contemporani', emès el diumenge, 11 de març de 2018, van començar al Casino de Vic, una degana de les associacions i entitats recreatives de Vic, sempre ha estat un centre que procura esbarjo als seus associats.

També van conversar amb l'artista Anna Dot. La seva obra indaga les relacions humanes, els gestos, el llenguatge i la vida en comú. Per això és bo saber d'on parteix per entendre on ens dur.

I van acabar a la Nau Côclea a Camallera, un espai de residència i creació per a l'exploració de nous formats artístics, art sonor, performances i altres propostes experimentals.

Aquestes notes no són més que unes reflexions en veu alta preparades per encàrrec del Seminari de Cultura convocat per la Fundació Irla, presidida per Joan Manuel Tresserras, el 20 i 29 de juny de 2017

El cant glosat i el rap, són formes de cultura popular equiparables? Els conflictes entre la gestió dels usos tradicionals de muntanya en el marc dels espais naturals protegits, són de l’àmbit de la cultura popular? Podem entendre l’associacionisme com a instrument de l’acció cultural que, amb independència de la forma com s’articuli,  dóna veu a col·lectius diversos que participen en una cultura que no pot ser unívoca? A les portes de la XII legislatura em sembla pertinent obrir un debat sobre el marc legal i reglamentari en el qual es desenvolupen les polítiques públiques en matèria de cultura i defefinir nous escenaris participatius en la gestió pública de la cultura repensant els rols que corresponen a polítics, tècnics i ciutadania.

Són moltes els dubtes que tenallen les entitats quan volen contractar una pòlissa d’assegurança per l’organització d’una activitat. Quines normatives de referència convé tenir present per cobrir els socis i sòcies de l’entitat? Quina legislació regula les persones voluntàries? És necessari realitzar els mateixos tràmits quan l’activitat se celebra a la via pública, un espai cedit o a un local propi? Per clarificar tot el corpus legal que regeix aquestes casuístiques, Arç Cooperativa ha elaborat el Mapa d’assegurances d’esdeveniments associatius culturals i Juntes Directives. 

Observatori de Dades Culturals de Barcelona

L’Observatori de Dades Culturals de Barcelonaacaba de publicar l’informe de resultats de l’enquesta sobre les subvencions que atorga l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. Cal destacar que entre els criteris de subvenció considerats més importants per les entitats són la qualitat artística i tècnica del projecte, que tinguin un pressupost equilibrat i un compromís amb el territori i impacte social. A l’altra cara de la moneda, entre aquells menys valorats, es trobarien aspectes relacionats amb la interdisciplinarietat del projecte o la vinculació amb xarxes internacionals i àmbits no culturals, el que explicaria que les entitats sol·licitants tindrien un perfil poc favorable a la realització de projectes transversals i el treball en xarxa.

Carme Baqué ; Gemma Carbó ; Marc Francesch | Òmnium Gironès | Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals 

Partint d’unes premises teòriques, aquest estudi ha permès detectar unes necessitats a nivell legal, professional i en relació amb l’administració pública que impedeixen a les entitats explorar tots els camps on podrien explotar el seu potencial cultural i participatiu. Així, es posa de manifest que tant les associacions com l’Administració pública han de reconèixer el paper estratègic que juguen aquestes entitats culturals dins el món de la cultura, en comptes de contemplar-les com actors complementaris.

Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Us deixem l'editorial de Tornaveu, Associacionisme i Cultura en la qual manifesten que l'associanisme cultural se sent exclòs del 3r Congrés Català de l’Associacionisme i el Voluntariat i del projecte de Llei d'Acció social. La sessió final del Congrés tindrà lloc divendres 20 de maig al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), de 9 a 18 h.