Els referents també decideixen qui pot imaginar-se fent ciència


  
La història de la ciència no només explica descobriments. També construeix referents i determina qui apareix com a protagonista del coneixement. Durant molt de temps, les aportacions de moltes científiques han estat ignorades, menystingudes o atribuïdes als seus col·legues masculins, un fenomen conegut com a efecte Matilda.

La campanya #NoMoreMatildas, impulsada per l’Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues (AMIT), converteix aquesta absència en una pregunta provocadora: què hauria passat si figures com Einstein haguessin estat dones? A través de contes il·lustrats i materials educatius, la iniciativa recupera científiques invisibilitzades i imagina alguns grans noms masculins de la ciència com si haguessin estat dones. L’objectiu és fer visible fins a quin punt els llibres de text i els relats sobre el coneixement condicionen els referents disponibles per a les nenes.
  


  

Recuperar aquestes trajectòries no consisteix només a completar una història incompleta. També obliga a preguntar-se com es construeix culturalment l’autoritat científica i qui té dret a ocupar-la en l’imaginari col·lectiu. Els referents que una societat transmet poden ampliar les possibilitats amb què infants i joves projecten el seu futur o contribuir a restringir-les.

#NoMoreMatildas recorda que la igualtat també es juga en els relats que institucions educatives i culturals decideixen conservar, explicar i transmetre. Si els imaginaris contribueixen a definir allò que sembla possible, quines absències continuem reproduint quan decidim qui mereix formar part de la nostra memòria cultural i científica.
  

La ciència, també, és cosa de totes.