Apunts

S’entrega a l’Ajuntament de Granollers el document Pla per a la reactivació de la política cultural i creativa de Granollers post Covid-19, un estudi que marca un full de ruta per l’horitzó 2030. El treball ha estat realitzat amb el suport del Programa d’assessoraments del CERC i de Conexiones Improbables.

S’entrega a l’Ajuntament de Granollers el document Pla per a la reactivació de la política cultural i creativa de Granollers post Covid-19, un estudi que marca un full de ruta per l’horitzó 2030. El treball ha estat realitzat amb el suport del Programa d’assessoraments del CERC i de Conexiones Improbables.

“Una ciutat pensada per a la infància és una ciutat oberta a tota la ciutadania”

Francesco Tonucci (La ciutat dels infants)

L’educació, més enllà dels murs de l’escola

L’educació del segle XXI ha plantejat un nou paradigma i una nova reflexió sobre el propi sentit d’educar. Etimològicament parlant, i segons el diccionari de  l’Institut d’Estudis Catalans, educar és ajudar (algú) a desenvolupar les seves facultats físiques, morals i intel·lectuals.

Prenent  aquesta premissa com a punt de partida, el pes de l’educació (el qual havia quedat tradicionalment relegat a un àmbit estrictament escolar) ha traspassat els murs dels centres educatius per a arribar al carrer.

La falta de consideració que pateix la cultura entre les prioritats socials i la manca de rigor del seu abordatge polític posen de manifest la necessitat de reconnectar-la amb la vida quotidiana de les persones per accentuar la seva rellevància. Vivim immersos en la cultura i cal ser conscients en tot moment del seu caràcter comú i quotidià. L’estudi o avaluació d’altres valors o impactes de la cultura haurien d’ajudar a entendre per què és important a la nostra societat, com també posar en valor el que fan agents, equipaments i institucions culturals.

‘Les arts no han de ser objectes ni productes, sinó que han de formar part de processos vivencials i col·lectius’

Amb motiu del curs ‘Art comunitari i dinamització social’, que va tenir lloc els dies 29 de novembre i 1 de desembre al Centre d'Estudis i Recursos Culturals (CERC),  hem entrevistat l’artista Marta Ricart, co-fundadora de la xarxa Artibarri i Teleduca, i implicada des de fa molts anys amb l’art comunitari. Actualment Ricart treballa amb el poeta i pastor Pep Divins, a la recerca de paraules perdudes, mentre prepara dos projectes expositius amb els quals donar a conèixer un llenguatge oblidat de les arts que actualment és necessari de recordat. Hem conversat amb ella i aquest n’és el resultat.

 
Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les recomanacions principals de bones lectures, projectes o entitats a seguir a les xarxes o podcasts per escoltar, entre d’altres.

En aquesta ocasió ens acompanya Alba Colombo, professora associada i investigadora, actualment és la directora del Màster en Gestió Cultural de la Universitat Oberta de Catalunya.

El dia 22 de novembre, el Paranimf de la Diputació de Barcelona, va acollir laXXXIV Jornada de la Xarxa de Museus Locals 2022. Enguany, el títol d'aquesta era “Museus, conflictes i crisis humanitàries. El patrimoni com a eina de construcció massiva” i amb aquest propòsit es va convidar a ponents de primer nivell en la matèria per oferir mirades diverses i complementàries i sacsejar els assistents amb les reflexions i pròpies experiències.

Com evoluciona la situació de la cultura a l’Estat espanyol?  Quins són els efectes de la Covid-19 en el sector cultural? Es poden detectar canvis en els hàbits culturals?

Per resoldre aquestes preguntes, analitzem l’Anuari d'Estadístiques Culturals 2022, elaborat per la División de Estadística y Estudios de la Secretaría General Técnica del Ministerio.

«Això no és una revolució digital, sinó una civilització digital.»

(Irina Bokova, exdirectora de la UNESCO)

A finals del segle XX, la irrupció de les noves tecnologies de la informació va propiciar un profund canvi en la producció i concepció de moltes pràctiques culturals. Els mitjans digitals no només van transformar la manera que tenia la ciutadania d’accedir a continguts culturals sinó també, i fonamentalment, la manera de crear-ne de nous. En les darreres dues dècades, s’ha fet l’esforç per digitalitzar continguts culturals als quals només es podia accedir d’una manera analògica però alhora també s’han impulsat projectes que es poden incloure en el concepte de cultura digital que “serveix per descriure el context ampli de societat digital on s’insereix la cultura, i que inclou els comportaments i els hàbits de socialització de la ciutadania” (Hernandez. M. (2022). Impuls d'una estratègia de cultura digital als municipis. Diputació de Barcelona. Centre d'Estudis i Recursos Culturals). Més endavant, l’eclosió de la pandèmia de la COVID-19 i els seus efectes van contribuir a impulsar processos de digitalització però també van servir per comprovar-ne les limitacions, tan tecnològiques com socials, evidenciant una manca de planificació estratègica en aquest àmbit.  

«Això no és una revolució digital, sinó una civilització digital.»

(Irina Bokova, exdirectora de la UNESCO)

A finals del segle XX, la irrupció de les noves tecnologies de la informació va propiciar un profund canvi en la producció i concepció de moltes pràctiques culturals. Els mitjans digitals no només van transformar la manera que tenia la ciutadania d’accedir a continguts culturals sinó també, i fonamentalment, la manera de crear-ne de nous. En les darreres dues dècades, s’ha fet l’esforç per digitalitzar continguts culturals als quals només es podia accedir d’una manera analògica però alhora també s’han impulsat projectes que es poden incloure en el concepte de cultura digital que “serveix per descriure el context ampli de societat digital on s’insereix la cultura, i que inclou els comportaments i els hàbits de socialització de la ciutadania” (Hernandez. M. (2022). Impuls d'una estratègia de cultura digital als municipis. Diputació de Barcelona. Centre d'Estudis i Recursos Culturals). Més endavant, l’eclosió de la pandèmia de la COVID-19 i els seus efectes van contribuir a impulsar processos de digitalització però també van servir per comprovar-ne les limitacions, tan tecnològiques com socials, evidenciant una manca de planificació estratègica en aquest àmbit.  

Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les recomanacions principals de bones lectures, projectes o entitats a seguir a les xarxes o podcasts per escoltar, entre d’altres.

En aquesta ocasió ens acompanya Mireia Calafell, poeta, escriptora i productora cultural. 

  
Amb motiu de l’Espai Claustre ‘Els límits de la ciència i el progrés científic: cap a on ens dirigim?’, impartit de manera presencial el passat 15 de novembre al CERC, hem entrevistat el seu docent, Jordi Pigem, doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona i filòsof de la ciència, autor d’obres com Àngels i robots: La interioritat humana en la societat hipertecnològica (Viena, 2017) i Pandèmia i postveritat: La vida, la consciència i la Quarta Revolució Industrial (Fragmenta, 2021). Pigem va ser curador també d’una part de l’Opera Omnia de Raimon Panikkar. Aquesta és la conversa que hi hem mantingut.

  
Amb motiu de l’Espai Claustre ‘Els límits de la ciència i el progrés científic: cap a on ens dirigim?’, impartit de manera presencial el passat 15 de novembre al CERC, hem entrevistat el seu docent, Jordi Pigem, doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona i filòsof de la ciència, autor d’obres com Àngels i robots: La interioritat humana en la societat hipertecnològica (Viena, 2017) i Pandèmia i postveritat: La vida, la consciència i la Quarta Revolució Industrial (Fragmenta, 2021). Pigem va ser curador també d’una part de l’Opera Omnia de Raimon Panikkar. Aquesta és la conversa que hi hem mantingut.

En l’àmbit de la governança de la cultura una de les propostes que destaquen a l’hora d’engegar processos participatius i assemblees deliberatives és crear processos tot partint d'un sorteig. El punt d’arrencada és la igualtat d’oportunitats per ser seleccionat en el procés, tenint en compte a més que cadascuna de les persones triades percep una remuneració per participar en el grup. Qualsevol persona, així doncs, pot ser seleccionada, tot evitant que només hi participin perfils amb una alta formació. Aquestes persones dediquen entre tres o quatre caps de setmana a reflexionar i debatre un tema específic, tot fent recomanacions als governs respectius.

Partir d’una idea, transformar-la en un projecte, dedicar-hi els mateixos recursos, intentar seguir procediments similars, però aplicats a llocs diferents i, segur que els resultats variaran. És complicat treballar amb fórmules preestablertes en l’àmbit cultural, on intervenen tantes variables no tangibles ni quantificables com el talent, la bellesa artística o les emocions, i on molts àmbits d’actuació no estan regulats o sistematitzats i depenen en grau molt elevat de la voluntat i capacitat política i tècnica de les administracions i dels agents locals.

Partir d’una idea, transformar-la en un projecte, dedicar-hi els mateixos recursos, intentar seguir procediments similars, però aplicats a llocs diferents i, segur que els resultats variaran. És complicat treballar amb fórmules preestablertes en l’àmbit cultural, on intervenen tantes variables no tangibles ni quantificables com el talent, la bellesa artística o les emocions, i on molts àmbits d’actuació no estan regulats o sistematitzats i depenen en grau molt elevat de la voluntat i capacitat política i tècnica de les administracions i dels agents locals.