Apunts

La música a la ràdio pública i el seu impacte econòmic

Quan escoltem un nou tipus de música a través de la ràdio pública podem, posteriorment, comprar-la, compartir-la o descarregar-la, cosa que suposa a la curta o a la llarga, un benefici pels mateixos artistes i per a la indústria musical en general. En aquest cas, i d’entrada, els més beneficiats son els segells musicals independents i els artistes més desconeguts. 

Aquest estudi avalua l’impacte en l’economia europea de les activitats de la ràdio musical d’organitzacions pertanyents a la Unió Europea de Radiodifusió (EBU), l’associació internacional de radiodifusors de serveis públics. Algunes de les dades a destacar és l'impacte total de les emissores de ràdio públiques a Europa que genera un total de 3.100 milions d’euros. Pel que fa a l’àmbit laboral, aquestes activitats musicals generen més de 17.000 llocs de treball directament, que representen el 19% del total dels llocs de treball, i més de 50.000 llocs de treball en total, inclosos els proveïdors i altres llocs indirectes a través de la cadena de valor. Això significa que per a cada treball en aquestes operacions de ràdio musical, es donen suport a dos posicions més en altres llocs de treball de l'economia europea. 

Quan es tanca una porta s’obre una finestra

KEA (European Affairs)European Commission i Econcult

Hem viscut un Sant Jordi confinats i un altre sota el sol rabiós de juliol. Les mones de pasqua ens han arribat a través de les pantalles, i ara que podem sortir al carrer i reunir-nos amb mesura, en les hem empescat totes per apagar les espelmes dels pastissos d’aniversari sense escampar el virus entre tots els comensals. Sembla que portem així tota la vida, però encara no ha passat ni un any des que vam sentir a parlar per primera vegada de la covid-19.  

L’impacte econòmic, social i cultural ha estat tan immediat i brutal, que s’han generat informes pràcticament des del primer moment. La majoria de dades extretes fins ara no són comparables, però no per això deixen de ser impactants. El mateix passa amb les mesures sorgides per apaivagar els efectes d’aquesta crisi sense precedents: la forma no harmoniosa d’informar sobre les mesures, les diferents terminologies i les diverses competències administratives arreu de la Unió Europea dificulten les comparacions.

El valor cultural: un actiu econòmic i social


Com es relaciona la cultura amb la desigualtat social? Quina efectivitat té la intermediació cultura en les comunitats urbanes desfavorides?. Una reflexió sobre l'economia creativa, la classe creativa i la intermediació cultural.
 

Les arts i la cultura poden tenir un paper essencial a l’hora de fomentar el desenvolupament econòmic d’un indret i fer-lo més atractiu pels seus habitants. La contribució en arts i cultura locals acaben duent com a valor afegit a la creació d’espais més desitjables per a viure, fomentant el sentiment de comunitat i, en conseqüència, l’augment en inversions econòmiques. És a dir, la cultura i les arts aporten riquesa social i econòmica a un indret, revaloritzant-ne la seva identitat.

El repte de posar ales a la música. Estratègia d’exportació de música europea

Comissió Europea

La música ens posa els pèls de punta. No cal res més que una bona melodia per regirar a tots aquells qui l’escolten, aquí o a París, a Tokyo o a Buenos Aires. La música creua fronteres i ens fa saltar, ballar i emocionar arreu. No importa on siguem, no importa d’on vinguem. Ben sovint, el seu so, el seu ritme i els missatges que transmet,  tenen la capacitat d’aturar el món.
 

Més enllà d’aquestes sensacions, però, tots sabem que allò que a primer cop d’ull sembla que es mogui sol, funciona gràcies a una indústria molt potent. Una indústria que ha patit en primera persona la irrupció de la tecnologia i la revolució digital, veient-se obligada a lluitar per regenerant-se i mantenir-se un lloc dins del sector cultural i creatiu.

Les indústries d’identitat en un món global


Quines son les relacions que s'estableixen entre cultura, identitat nacional i polítiques culturals? Fins a quin punt les indústries culturals promogudes pel govern fonamenten la identitat cultural de regions minoritàries? A través dels casos del Quebec, Escòcia i Catalunya es fa una anàlisi detallada de les seves polítiques culturals enfocades cap al fonament de la identitat nacional.

Renovar-se o morir: el mercat del llibre en català

Bernat Ruiz Domènech | Saldonar

La revolució d’Internet ha fet canviar el funcionament de molts sectors. El cas del llibre és un dels més esmentats, sobretot des de l’aparició del llibre digital i de les llibreries on-line. En aquest nou escenari els hàbits dels lectors del segle XXI han canviat substancialment i amb ells tota la cadena de valor del mercat del llibre. Malgrat no encertar alguns dels escenaris apocalíptics com ara que el llibre digital destronaria per complet el llibre de paper, el cert és que la producció i el consum del mercat del llibre estan patint forts canvis. Els llibres segueixen sent de paper però al seu voltant ha canviat gairebé tot, i és per això que apareix la necessitat de crear un nou paradigma que encaixi amb el present i el futur del mercat del llibre.

Justícia creativa: un camí cap a la igualtat?

Mark Banks |  Rowman & Littlefield International

Moltes vegades s'entén la cultura com un vehicle adequat per tal d’aconseguir més justícia social, però què succeeix quan dins de la propia cultura no hi ha justícia? Banks reflexiona sobre els diferents escenaris on no es dona justícia dins de l’àmbit cultural. Què entén l’autor per justícia creativa?  Dins del sector cultural es tracta sobretot aconseguir un clima d’igualtat i equitat d’oportunitats, on hi hagi una accés igualitari  als recursos econòmics i en el reconeixement polític i social. 

Cultura fresca: repensar la creativitat amb aire i energia


  
Una entrada que reivindica una mirada lleugera però profunda sobre la cultura per crear espais d’experimentació, vida i transformació social.
  

A l’estiu la cultura surt a les places, jardins, platges i fins i tot piscines de tot Catalunya. Alguns exemples són:

Cinema a la fresca al mNACTEC de Terrassa o als jardins de la Casa Rull de Reus; gaudir del’òpera del Liceu a més de 100 indrets; arrebossar-se els peus a la platja de Palamós o bé estar en remull a un piscina mentres es segueix la trama d’una pel·lícula.

Finançar la cultura abans que arribi al públic


  
Un informe de la Comissió Europea quantifica el dèficit de crèdit del sector cultural i creatiu i proposa instruments financers per activar-ne el potencial.

  

Prémer “play”, comprar un llibre o visitar un museu semblen gestos simples. En realitat són l’últim pas d’una cadena econòmica complexa que necessita capital per funcionar.

Cultura i llibertat: per una cultura que no es redueixi a mercat ni a normes fixes


  
Una reflexió sobre la culturafreedom com a concepte que reivindica la capacitat de la cultura per existir més enllà de constriccions preestablertes i per donar espai a la creativitat, la diversitat i les formes de vida alternatives.
  

El que coneixem com a ordre mundial és cada vegada més canviant -i ho fa més de pressa- la qual cosa sovint fa perillar els sistemes democràtics a molts països del món