Apunts

Quan la passió cultural tapa les desigualtats: gènere i valor públic en la producció cultural


  
Els festivals culturals es presenten sovint com a espais d’excel·lència, creativitat i retorn social. Però el valor públic d’un projecte cultural no es construeix només en el programa o en l’impacte mediàtic, sinó també en les condicions de treball que el fan possible. Un estudi recent sobre dones professionals dels festivals de cinema a Catalunya obliga a ampliar aquesta mirada i a incorporar el gènere i la precarietat en l’anàlisi de la governança cultural.
  

Els festivals de cinema ocupen un lloc central en les polítiques culturals contemporànies. Són visibles, generen relat i projecten territori, i acumulen un capital simbòlic que sovint es tradueix en legitimitat institucional.

1

#Compartim. Setmana 44-45


  
Aquesta quinzena, el debat cultural europeu i local s’entrellaça al voltant d’un mateix fil: com repensem les polítiques culturals perquè siguin més justes, sostenibles i properes. Les lectures seleccionades mostren una cultura en transició —entre la desigualtat i la innovació, entre la institucionalització i la creativitat ciutadana, entre la precarietat i la recerca d’un treball digne.

Aquesta edició incorpora una novetat: la secció “Pistes per als municipis”, que acompanya cada article amb reflexions específiques per als equips de cultura locals. Vol obrir ponts entre els grans debats internacionals i les realitats municipals, i oferir idees i aprenentatges que ajudin a llegir els moviments de fons de la cultura contemporània des del territori.

Les lectures d’aquesta quinzena parlen de la recuperació cultural desigual a Europa, la festa com a espai polític i creatiu, l’autogestió ciutadana, la creació digital, la visualització de dades com a eina narrativa, la intersecció entre art i educació, el pagament just i la sostenibilitat en l’art públic. En conjunt, apunten a una mateixa direcció: repensar la cultura des de prop, amb les persones al centre.

Quan parlar de perifèria amaga les noves centralitats


  

L’Hospitalet i el repte d’explicar la metròpoli contemporània
  

Hi ha paraules que semblen dir molt i acaben explicant poc. Ahir em va cridar l’atenció el títol d’una taula rodona dins de Nodes BCN“Cultura en espacios industriales: periferias creativas”. Em va sorprendre perquè la formulació obre un debat interessant sobre com fem servir els conceptes quan parlem de polítiques culturals urbanes. Perifèries creatives? La pregunta és inevitable: perifèria respecte a què? Barcelona? Catalunya? Europa? El cas concret de L’Hospitalet fa que la noció de perifèria grinyoli. És la segona ciutat més poblada de Catalunya, connectada físicament i funcionalment amb Barcelona, un nus estratègic d’activitat econòmica i amb una densitat cultural i comunitària que desmenteix qualsevol lectura de marginalitat. Difícil veure-hi perifèria si parlem en termes reals.
  
  

L’Hospitalet: centralitat cultural més enllà de l’etiqueta de perifèria.
  
  

#Compartim Setmana 26

       
  

Setmana 26 i la calor ja és aquí. Però el debat cultural no fa vacances: des de l’efectivitat real de les polítiques culturals fins al miratge tecnològic de Barcelona, passant per la sobirania digital europea i el valor de l’educació artística. També apareixen veus que reivindiquen el dret a avorrir-se, que denuncien la precarietat del sector audiovisual i que alerten de les barreres climàtiques per a l’accés cultural de les persones amb discapacitat. Seguim observant tensions globals i realitats locals per repensar l’acció cultural des dels municipis.
  
  

 Polítiques culturals: on són efectives?

¿Medicina u homeopatía? 

Pau Rausell, 28 de juny de 2025  

Un estudi d’Econcult analitza dades de 209 regions europees i conclou que sense densitat urbana, alt nivell educatiu i orientació a serveis, les polítiques culturals tenen poc impacte en l’ocupació cultural.

#Compartim Setmana 25


Setmana 25 de l’any i les tensions entre creació, tecnologia i memòria col·lectiva s’obren pas entre les lectures destacades. Hi ha una idea que ressona en molts dels textos que compartim aquesta setmana: la necessitat de recuperar espais per a una pràctica cultural més conscient, crítica i situada. Des del joc digital fins als museus, passant per la música, la intel·ligència artificial o el paisatge, les mirades que recollim qüestionen les lògiques de consum accelerat, els relats dominants i els silencis institucionals. I ens recorden, cadascuna a la seva manera, que crear i compartir cultura és alguna cosa més que programar activitats o gestionar equipaments: és decidir com volem viure junts, i què estem disposats a defensar en un món que sovint premia la rendibilitat per damunt del sentit.
  
  

Jugar no és consumir

Ser o consumir: sobre la manera en la que nos relacionamos con el videojuego 

Mario García, 17 de juny de 2025 

Aquest text qüestiona els hàbits de consum accelerat de videojocs, comparant-los amb el consum de menjar ràpid: immediat, superficial i sense impacte durador.

Com es relacionen els governs locals amb els districtes culturals?


  
  


La Comissió de Cultura de CGLU i la Global Cultural Districts Network (GCDN) han posat en marxa una nova recerca per explorar aquesta pregunta, amb la mirada posada en la reciprocitat: què aporten i què poden rebre mútuament els governs locals i els districtes culturals?

L’objectiu és entendre millor els fluxos de valor que circulen en ambdues direccions, i posar llum a com una col·laboració estreta pot generar beneficis compartits.

#Compartim Setmana 21



#Compartim 21 arriba amb un recull de textos que, des de diferents punts de vista, posen la cultura al centre del debat social, polític i emocional. Parlem de resistència, salut mental, drets laborals, intel·ligència artificial, Europa, Palestina o fotografia analògica. Des de Romania fins al Raval, passant per Brussel·les i Vilassar, la cultura es mostra com a espai de crítica, d’imaginació i de cura. I, mentrestant, a casa nostra es publiquen plans de patrimoni, glossaris digitals, informes del sector i opinions que reclamen noves mirades. Què ens ha cridat l’atenció aquesta setmana? Aquí ho teniu.
  
  

Veus al centre del cicló. Cultura, edició i responsabilitat en temps d’acceleració.

   
Cultura, edició i responsabilitat en temps d’acceleració. Un #Compartim especial Sant Jordi   
 

Sant Jordi és, cada any, una celebració intensa: els carrers plens, les parades, les roses, les firmes i l’alegria compartida de la lectura. Una festa que exalta la cultura i la llengua. Però també pot —i potser hauria— de ser una oportunitat per mirar més enllà de l’aparador i preguntar-nos com està realment el sector que la fa possible.

Aquest any, just abans del 23 d’abril, han coincidit quatre veus clares i lúcides que ens hi ajuden. Tres entrevistes i un reportatge que, des de dins del sector, ens interpel·len amb honestedat i mirada llarga.

#Compartim. Setmana 13


 
 Nova setmana, nou compartim! 

Hem explorat les xarxes per seleccionar articles, informes i opinions que val la pena llegir. Voleu estar al dia de les tendències i debats del sector cultural? Aquí ho teniu.

 
 

Bob Dylan. La informació i allò altre.

Enric Casasses, 25 de març de 2025

​En aquest l'article, Enric Casasses analitza l'evolució artística i personal de Bob Dylan, destacant els múltiples canvis de personalitat i estils musicals que ha experimentat al llarg de la seva carrera.

Les indústries culturals i creatives: una oportunitat per a l'ocupació, però on?


Un estudi recent analitza l'impacte de les indústries culturals i creatives (ICC) en l'ocupació a Catalunya, destacant el seu paper clau a les zones rurals i l'efecte més diversos a les ciutats. Aquest article explora com els municipis poden adaptar les seves estratègies per aprofitar el potencial d'aquest sector.
 

1