Apunts

Grup de treball: Arxiu

Un sector cada vegada més animat

Quina és l’última pel·lícula d’animació que heu vist? El sector audiovisual és molt ampli i sovint oblidem l’impacte que hi té l’animació. Ja sigui a través de pel·lícules, sèries de televisió o animacions de vídeos per nous formats digitals, la indústria de l’animació es troba en constant creixement.

La Federación de animación Diboos, de la qual formen part la catalana ANIMATS i l’espanyola AEPA, ens presenta el seu llibre blanc de 2017 on es detallen les dades anuals del sector, a més de fer balanç i aproximar-se a les possibilitats de futur del mateix sector de cara als propers anys.

Mutare: fem-ho!

Cultura = transformació. Aquesta és la fórmula amb la qual es presentava el Mutare, una jornada de conferències i debats organitzada per la Fundació Carulla i que va tenir lloc el 16 de maig a l’Antiga Fàbrica d’Estrella Damm. Entre olles de cocció amb pell d’aram i col·leccions d’ampolles antigues, el que va fermentar a la sala de màquines van ser les idees de més d’un centenar d’agents de la cultura.

De la identitat a la pertinença. Per una (nova) cultura...

Construir una societat des de la cultura. D'això va aquesta reflexió. Una reflexió oberta, perquè tinc més interrogants que respostes. Un dels eixos de la reflexió passa per preguntar-nos què és cultura. Un segon eix passa per preguntar-nos per què en volem i què en fem, de la cultura. Les respostes que hi donem definiran la societat que construirem en el futur i és que la preeminència de valors ètics o econòmics en les nostres decisions quotidianes és cultural; és cultural escollir entre el model econòmic que proposen Vicenç Navarro o Xavier Sala-Martin; i és també cultural decidir si volem una societat que prioritzi el sentiment de pertinença a partir del reconeixement d'identitats complexes o la "integració" des de l'adscripció a una identitat hegemònica. Finalment un tercer interrogant porta a plantejar-nos quines polítiques públiques en matèria de cultura volem i com volem que incideixin en l'eix social perquè, efectivament, hi ha polítiques liberals i polítiques d'esquerra també en cultura.

A la recerca per sortir de casa!

La divulgació científica es pot arribar a tocar. La fan palpable un gran nombre d’activitats que trobem arreu del territori amb la funció d’apropar la ciència a la ciutadania.

Però per sort, dins la dificultat de navegar en aquest mar de propostes, va sorgir: surtderecercapercatalunya.cat. Un web on es compilen moltes d’aquestes opcions d’oci que permeten apropar-nos a la ciència a través d’activitats de centres de recerca i universitats. Així com també museus, espais patrimonials, parcs naturals i diverses institucions.

Coloquio William Breen Murray

Buenos días a todos por medio de la presente les comento que los días 27 al 29 de septiembre del presente año se realizará en la ciudad de Monterrey, Nuevo León, México el Coloquio William Breen Murray. El presente coloquio esta dirigido a especialistas en las ramas de la antropología, arqueología, paleontología y la gestión cultural. 

Aquí les dejo el link para que se inscriban en caso de que quieran participar:

https://sites.google.com/udem.edu/coloquiowilliambreenmurray/cwbm-2018/c...

Desenvolupament cultural sostenible

Taylor & Francis Group | Routledge

Ja coneixeu 'The International journal of cultural policy', revista de referència en l’àmbit cultural, però us presentem aquest número (Volum 23. Número 2 – Març 2017) que es tracta d’un monogràfic relacionat amb “Polítiques culturals i desenvolupament sostenible”. ¿Com les polítiques culturals poden contribuir al desenvolupament de la sostenibilitat?

Manifest del Dia Internacional de les Dones 8 de març de...

El 8 de març celebrem el Dia Internacional de les Dones, un dia en el qual des dels carrers, des de la societat civil i des del municipalisme reivindiquem les dones com a ciutadanes actives i els feminismes com a moviment social transformador.

Els feminismes han anat assolint protagonisme i força en àmbits de la vida social, política, econòmica i cultural, nivells que cal mantenir i enfortir. Un bon exemple en són el món de la creació cultural i el món educatiu, on la urgent necessitat de superar els esquemes patriarcals en la transmissió de valors és ja difícilment qüestionable.

#VagaFeminista...

El Dia Internacional de les Dones es celebra oficialment des de l’any 1911, hi ha països que des d’aleshores s’hi han anat sumat a aquesta jornada emancipadora. De fet, tot va començar anteriorment amb una reivindicació laboral i de drets civils que exigia drets laborals, no discriminació, dret de vot i ocupació de càrrecs de responsabilitat. Aquest 2018, però, és un any diferent, que s'ha erigit com l’any del feminisme i de les dones

Capitalitat de la cultura catalana, Reus 2017

Ajuntament de Reus | CERES

Al llarg de l’any 2017, Reus es va erigir com la Capital de la Cultura Catalana. El projecte va estar comissariat per Montse Grau Comet, que en destaca el treball amb el teixit associatiu de la ciutat, “una dinàmica de treball que cal mantenir i consolidar en el futur, per fer de la ciutat un veritable laboratori cultural”.

La cultura com a dret: condicions, límits i responsabilitats...


  
En el debat sobre cultura i polítiques públiques, sovint es dona per descomptat que l’activitat artística té un valor social positiu. El que es problematitza menys és en quines condicions aquest valor es produeix i quin paper hi tenen les institucions. L’informe de la Relatora Especial de Nacions Unides sobre drets culturals desplaça aquesta mirada: la cultura no és només un recurs o un instrument, sinó un dret fonamental i un espai on es juga la qualitat democràtica de les societats.
  

Robots a escena

La robòtica forma part de la nostra vida diària, però sovint passa desapercebuda. Els robots que normalment fan feines mecàniques, poden guanyar protagonisme i arribar a pujar als escenaris?

L’empresa de robòtica alemanya KUKA és una multinacional que a banda de subministrar maquinaria a la indústria, també treballa en projectes de cultura i oci en els que posa la maquinària al servei d’artistes.

¿Com explicar què és l’art a un departament educatiu mort?

Jordi Ferreiro | Quadern de les Idees, les arts i les lletres

1. Jo venia a una visita guiada però crec que m’he equivocat.

Permetin-me que em presenti: el meu nom és Jordi Ferreiro i seré el seu guia en el dia d’avui. Porto quasi set anys treballant a centres i museus d’art contemporani com a educador i com a artista. Trobar-se un artista col·laborant amb un departament educatiu era poc habitual fa uns anys, però espero que durant la visita d’avui entenguin que això no ens hauria de semblar pas tan estrany.

La lectura com a pràctica social en transformació


  
El debat sobre la lectura en l’era digital sovint s’ha formulat en termes de pèrdua: menys concentració, menys profunditat, menys llibres. El volum dirigit per Francisco Cruces proposa un desplaçament més productiu. No parteix de la pregunta sobre què s’ha perdut, sinó sobre com s’està transformant la lectura i què revela aquesta transformació sobre la vida social contemporània.
  

La cultura popular s’obre camí a l’educació

El món de la Cultura popular, s’ha posat a debatre el seu sentit i sobretot, s’han posat damunt la taula les seves capacitats per esdevenir una eina educativa i d’aprenentatge, de la mà del món educatiu. Sovint es parla d’educació a través de la cultura, excloent la cultura popular, i focalitzant  exclusivament en l’anomenada alta cultura.

PÚBLICA18, teoría ligera e innovación práctica...

El jueves 25 de enero tuvo lugar en el Círculo de Bellas Artes de Madrid el Encuentro Internacional de Gestión Cultural PUBLICA 18, organizado por la Fundación Contemporánea. El programa fue muy amplio y variado, contando con ponencias y actividades en distintos formatos. En relación a las presentaciones se dividieron en cuatro grandes temáticas: patrimonio cultural, cultura y comunicación, diseño e ideas y emprendimiento. Además hubo dos grupos de trabajo paralelos alrededor de la cultura y la educación; un panel centrado en exclusiva en los públicos, el 10x10 PUBLICA y “el café con…”.

Finançar projectes culturals mitjançant el micromecenatge a...

Crowdfunding 4 Culture

Us presentem aquesta web dirigida als professionals del sector cultural (autònoms i organitzacions), a les plataformes de micromecenatge i també als policy makers. L’objectiu de “Crowdfunding 4 Culture” és el d’acostar la informació sobre com utilitzar el micromecenatge  al sector cultural i creatiu, els diferents models i plataformes, la formació a partir d’altres experiències i també donar consells per a realitzar campanyes exitoses.

Converses amb l'art

Cada vegada són més els museus que ofereixen tauletes tàctils o altres suports digitals per seguir les visites. És una manera de poder fer una visita autònoma amb un suport que ens expliqui millor la col·lecció. Finalment però, el més important és de quina manera aquest suport ens pot fer interactuar amb les peces exposades perquè el museu es pugui explicar millor.

Us desitgem molt bones festes i un feliç 2018!

Aquest any hem pogut comprovar que ciència i cultura cada vegada són més a prop. Però podria arribar un dia que els robots celebressin amb nosaltres les festes, entre neules i torrons?

Kalidoscopi 2017, l’educació en museus que no arriba

L’educació en cultura pren centralitat, però manquen estratègies i millors condicions.


Kalidoscopi, a banda del joc visual, és també el debat organitzat anualment per l’entitat educativa gracienca, Experimentem amb l’Art. En aquesta 9a edició, celebrada el passat 30 de novembre als Lluïsos de Gràcia, el debat es proposà veure des de tots els prismes i colors possibles en quin estat es troba i quin pot ser el futur de l’educació als museus de Catalunya, sota el títol: L’educació en museus i institucions culturals: possibilitats d’agència per a una transformació estructural.

Las políticas culturales en Galicia / As políticas culturais...

Querid*s compañer*s,

por si fuese de vuestro interés, comparto el artículo “Las políticas culturales en Galicia“, una mirada panorámica a 35 años de acción pública en la materia. Este pequeño ensayo acaba de ser publicado en el nº 215 de Revista Grial.

Europa busca una estratègia digital per al desenvolupament...

Direcció general d’Educació, Joventut, Esports i Cultura | Comissió Europea, 2017

Facilitar l’accés a la cultura a través de les TIC és un dels temes pendents per a moltes de les administracions públiques. La cultura digital mateixa, o la facilitat d’accedir a continguts culturals a través de noves eines és un repte propi del nostre temps, que cal treballar des dels ens locals i territorials públics perquè ni el coneixement d’eines digitals, ni els recursos econòmics, hi deixin ningú al marge i ajudin a potenciar i dinamitzar el sector cultural.

Sostenibilitat, ètica i coneixement. Resum

C.P. SnowAl maig de 1959, el científic i escriptor C.P. Snow va pronunciar la conferència per la qual gairebé 50 anys més tard encara se’l recorda. A la sala de graus de la universitat de Cambridge, va clamar contra la bretxa del que va anomenar com les dues cultures: les ciències i les lletres. I la seva proposta de futur va cristal·litzar en un nom: la Tercera Cultura, com el pont cridat a reunir-les.

Tres anys després redactaria la seva conferència en un assaig de tot just seixanta pàgines. Ja a la segona, un paràgraf resumia, constatava i predeia la situació; d'alguna manera ja preconitzava les dificultats, els intents i el propòsit d'aquesta edició d’ Interacció 2017:

Les polítiques culturals públiques, més enllà de l’impacte...

Yann Nicolas i Olivier Gergaud | Ministère de la culture et de la Communication

Per tal de posar en valor les polítiques culturals, cal legitimar l’acció pública, sobretot tenint en compte el context de retallades que afecta especialment al sector. Avaluar les conseqüències d’unes polítiques culturals concretes ens aportarà millor coneixement de la realitat per tal de millorar les accions futures. En aquest compendi de projectes i mètodes que s’exposen com a exemples, podem trobar eines que ens ajudin a avaluar i posar de relleu les mancances i necessitats d’unes polítiques ajustades al context socio-econòmic, tenint en compte la repercussió que tenen les seves accions tant a nivell econòmic com social.

Vídeo Ponencias del Seminario LOS IMPACTOS DE LA CULTURA

Vídeo Ponencias del Seminario LOS IMPACTOS DE LA CULTURA del Observatorio Cultural del Proyecto Atalaya, celebrado en Málaga en octubre de 2017 y organizado por la Universidad de Cádiz y la Universidad Internacional de Andalucía. Con ponencias, entre otros, de Lluis Bonet y Alfons Martinell.

Com es va viure Interacció17 a Twitter?...

La biennal Interacció és un dels esdeveniments de referència en l’àmbit de la cultura. Organitzada pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de la Diputació de Barcelona des del 1984, les conferències, taules rodones, presentacions i altres activitats que l’integren han tingut l’objectiu de conformar un espai de trobada, debat i intercanvi per a investigadors, gestors, pensadors i creadors dels sectors públic, privat i associatiu, posant l’accent en els temes de més rellevància en l’agenda cultural local i internacional. A més, des del 2012 Interacció també designa la comunitat virtual que gestiona dia a dia el Centre d’Informació i Documentació, i que posa a l’abast de tothom, amb esperit de cooperació i col·laboració, un gran nombre de recursos per al món de la gestió i les polítiques de la cultura.

1

Aspectes fonamentals sobre ciència ciutadana, una lliçó des...

F. Houllier, J-B. Merilhou-Goudard | Ministeri d’Ensenyament Superior i Recerca (FR)

La participació de no professionals en la producció de coneixement no és un fenomen nou i ha estat practicada durant segles en l’àmbit de la història natural o en l’astronomia (botànica, etimologia, descobriment d’objectes astronòmics...), així com en el de la salut, a través de les contribucions actives dels pacients per a la producció de coneixement que permeten un avenç considerable en certs espais de recerca. Tot seguit farem un cop d’ull a l’estat de la qüestió a França, un dels estats capdavanters a Europa (junt amb el Regne Unit i els Països Baixos), en el desenvolupament de polítiques de ciència ciutadana.

Ciutat i democràcia: intel·ligència i experimentació...

Josep Perelló | Barcelona Metròpolis

La ciència ciutadana pot ser una manera de procedir més democràtica, més transparent i clarament alineada amb la visió que alguns tenen en matèria d’innovació social sota la denominació de laboratori ciutadà.

Teoria de la creativitat: eclosió, grandesa i misèria de les...

Jorge Wagensberg | Tusquets

Hi ha alguna fórmula per escapar de la mediocritat? Com podem reconèixer quins ambients propicien les idees i quins les reprimeixen? Jorge Wagensberg, doctor en física i investigador en matemàtica, filosofia de la ciència i museologia científica, entre d’altres disciplines, i director durant 15 anys del museu CosmoCaixa, desenvolupa en aquest assaig tota una teoria sobre la creativitat que repassa les grans descobertes de la història de la humanitat en els camps de l’art, la ciència i la quotidianitat gràcies al mutu intercanvi d’idees.

Wagensberg serà l'engarregat de conduir la conferència «Teoria de la creativitat: Eclosió, grandesa i misèria de les idees» a Interacció17.

Mons en col·lisió: com la ciència està redefinint l’art...

Arthur I. Miller | W. W. Norton

Com hem vist amb anterioritat, tenim una llarga trajectòria d’interacció i intercanvi entre ciència i art, que ha estat especialment promoguda amb l’arribada del segle XXI i l’era digital, amb l’explosió de nous labs, centres culturals i programes de residència que conjuguen art i ciència, i un suport creixent per part d'institucions i organitzacions. Des de la perspectiva de l’art, i del seu rol per comunicar, explicar i il·lustrar la ciència, «Colliding Worlds» analitza aquesta nova «avantguarda» que empeny les fronteres del món de art per apropar-se cada vegada més al de la ciència.

El llibre blanc dels Openlabs

L’Association nationale de la recherche et de la technologie (ANRT)

França ha desenvolupat, amb el treball de l’ANTR (L’Association nationale de la recherche et de la technologie) i la Paris Business School, un llibre blanc dels «openlabs» que fa un balanç de la situació al país i proposa una definició inclusiva per a tota la diversitat d’iniciatives existents (fablabs, infolabs, living labs, hackerspaces o makerspaces) sorgides d’àmbits tan diversos com el sanitari o l’empresarial.

Museus, interdisciplinarietat i... intrusisme?

Jorge Wagensberg | Tusquets

El pensador intrús, aquell que gosa traspassar les fronteres del contingut, llenguatge o mètode de la seva disciplina original, és el protagonista d’aquesta obra que va molt més enllà. L’art, la ciència i les tradicions culturals coexisteixen cada vegada més – i millor – en llibres, revistes, conferències, programes formatius... Amb tot, tant els museus de ciència com els d’art, bona part dels quals estan encara ancorats en models i idees pròpies del segle XIX, prenen direccions ben diverses. La tecnologia permet accedir a nous continguts i el llenguatge dels museus ha d’aprofitar una finestra d’oportunitat que s’hi presenta en aquesta nova era per a la divulgació i la creació de coneixement.

Wagensberg, expert en museologia científica que ens acompanyarà en Interacció17, recupera al llarg de les pàgines de «El pensador intruso» nombroses reflexions crítiques al voltant del paper del museu en l’actualitat, des de la interdisciplinarietat.

Universcience o com reconciliar les ciències i la cultura

Claudie Haigneré (coord.)| Le Pommier - Universcience

Inspirat per un programa de conferències organitzat pel Collège d’Universcience en què s’abordava la qüestió de la celeritat que estan prenent els avenços tecnològics i científics sobre la societat, s’ha elaborat aquest llibre amb la idea de construir unes eines per a una cultura científica compartida i per alimentar el diàleg ciència/societat. Universcience és una institució pública francesa de cultura científica que es va néixer l’any 2010 a partir de la unió de dos museus emblemàtics en la matèria, la Cité des Sciences et de l’Industrie i el Palais de la Découverte.

Sabies que ja podem mesurar què sentim amb l'art?

Ximo Lizana | Acción Cultural Española

L’artista i investigador Ximo Lizana, especialista en innovació, art, tecnologia i interactivitat, ens endinsa a partir de la pròpia experiència en el món de la neurociència aplicada a les arts, contextualitzant les idees principals al voltant de l’estat de la qüestió sobre aquest àmbit.

Lizana forma part de l’equip que està desenvolupant el projecte NeuroCulture, un sistema pioner a escala internacional per a la mesura quantificable de l’emoció en l’art. Per a l’autor, «El arte en sí mismo [...] siempre ha sido la punta de lanza de la innovación, y constituye un inequívoco “testigo de su tiempo”».

Nous currículums als museus d’art: la neurociència ha vingut...

Per què hauria de voler, un museu d’art, contractar un científic a jornada completa? La doctora Tedi Asher, investigadora en neurociència sense formació prèvia en art o museologia, ha estat cridada recentment a formar part de l’equip del Peabody Essex Museum (PEM) a Salem, Massachussets. Es tracta d’una iniciativa pionera, una fita en la història dels museus d’art pel caràcter continuat i permanent de la proposta.

Els reptes de la ciència ciutadana, a debat

Roger Gaillard (ed.) | Réseau Romand Science et Cité  - Fondation Science et Cité

Els reptes d’una cultura de ciència ciutadana es posen a debat en aquesta obra que aprofundeix en l’important rol que juguen els museus i els mitjans per tal d’anar més enllà en la democratització de les ciències i la tecnologia. La voluntat política i la posada a disposició dels agents d’uns recursos per assolir aquest objectiu, es presenten com indispensables per millorar el diàleg entre la ciència i la societat.

La revolució transhumanista: una nova revolució industrial


Luc Ferry | Alianza

Els progressos de la tecnociència encaminats a la «perfecció» dels humans estan avançant silenciosament a una rapidesa inimaginable, d’esquenes a l’atenció dels polítics i els mitjans de comunicació europeus. Luc Ferry planteja en aquesta obra una sèrie de reflexions ètiques, polítiques i econòmiques sobre unes qüestions que, per ara, no són objecte de cap regulació al Vell Continent.

La situació és ben diferent als Estats Units, on ja es compta amb centres d’investigació en la matèria amb unes dotacions financeres quasi il·limitades, com ara la Singularity University, recolzada especialment per gegants del Silicon Valley com Google, que s’ha apropiat del moviment transhumanista i que es confronta a la seva vessant més social que pretén millorar la qualitat de vida dels humans. A Europa, on no ha fet més que començar a parlar-se de les perspectives econòmiques que obren les noves tecnologies, es fa palesa una posició més proteccionista i ben diferenciada a la dels EUA sobre aquest moviment.

Conocimiento informal de la ciencia, o por qué los museos de...

Elena Pol, Lluis Noguera, Mikel Asensio | Tarbiya, Revista de Investigación e Innovación Educativa, Núm. 44 (2016) 

Resumen:  Se presenta un artículo de discusión de dos investigaciones independientes realizadas en los museos de CosmoCaixa de Madrid y de Barcelona. En el primer caso, una evaluación de un espacio permanente de unos 250 metros cuadrados denominado “el Clik de los niños”, dirigido a niños de 3-8 años y a familias; y en el segundo caso dentro de una evaluación de toda la exposición permanente de CosmoCaixa Barcelona, que cuenta con una superficie de más de 5000 metros cuadrados, dedicada a la historia de la materia,

La ciència (no) és l’art: sinergies i divergències (2/2)

J. Perelló, R. Sangüesa, P. Alsina (ed.). | Arts Santa Mònica

Com hem vist en el post anterior, les relacions entre art i ciència poden ser, si menys no, complexes i cal aprofundir-ne una mica més. Per introduir-se en aquest escenari comú entre l’art i la ciència, i en el marc de la novena edició dels «Encontres de la ciència, de l’art i del pensament»[1], l’Arts Santa Mònica va publicar el llibre «Sinergia: Noves fronteres de la ciència, l'art i el pensament», a mig camí entre un catàleg de les jornades i un manual introductori a les pràctiques interdisciplinàries entre aquests àmbits, nodrit per les aportacions dels participants d’aquests encontres.

El bioart replanteja l’ètica de la ciència

Anna Dumitriu i Bobbie Farsides | Blurb

Se sol dir que alguns encerts sorgeixen de grans fracassos. En el camp de la recerca científica aquesta frase cobra sentit si pensem en els principis ètics que avui dia regeixen aquesta disciplina, perquè es van forjar arran dels judicis de Nuremberg, fa més de setanta anys, quan les atrocitats nazis van posar en evidència la manca d’estàndards i codis internacionals que regulessin la investigació amb éssers vius, i que avui dia considerem bàsics i inamovibles.

La ciència (no) és l’art: sinergies i divergències (1/2)

J-M. Lévy-Leblond | Hermann

Partint de la idea d‘una reconciliació entre la creació artística i la recerca científica i motivat pel seu interès personal per l’art contemporani, el reconegut científic Jean-Marc Lévy-Leblond[1] planteja en aquesta obra una sèrie de reflexions sobre els lligams existents (o no) entre la ciència i l’art.

La ubicació de l’art a les antípodes del món de la ciència justifica aquest interès per la creació contemporània ja que, segons l’autor, mentre l’art dona la possibilitat d’interpretacions diverses i destaca la importància de la mirada personal sobre l’objecte, la ciència posa en l'objectivitat dels resultats obtinguts tota la força que s’imposa a la mirada de l’observador.

La mujer que mira a los hombres que miran a las mujeres

Siri Hustvedt | Seix Barral

«En 1959, C. P. Snow, un físico inglés que llegó a ser un novelista popular, pronunció en la Senate House de la Universidad de Cambridge la Rede Lecture anual. Con el título “Las dos culturas”, la conferencia lamentaba el “abismo de mutua incomprensión” que se había abierto entre los “científicos físicos” y los “intelectuales literarios”». Així comença «La mujer que mira a los hombres que miran a las mujeres», el llibre de Siri Hustvedt (Minnesota, 1955) que us recomanem per a l’estiu.

L’art de les bombolles ens explica la història del cosmos

Jorge Wagensberg | El Periódico

L’art fa visible el raonament científic en forma d’exemples o metàfores que ens fan entendre la complexitat de la realitat on vivim. Jorge Wagensberg ho sap molt bé, i per això li va dedicar recentment l’article següent a l’artista Pep Bou. Feu-hi una ullada mentre ens preparem per Interacció 17, on podrem gaudir d'una conferència del mateix Wagensberg sobre la Teoria de la creativitat.

Mort per obsolescència: els reptes de conservació de la...

Richard Rinehart i Jon Ippolito | MIT Press

Quant temps pot perviure el llegat cultural d’una societat digital com la nostra? Els nous mitjans de creació artística, aparentment efímers i volàtils, fan  pensar en el futur incert de les obres d’art contemporani. Richard Rinehart i Jon Ippolito, però, tenen bones notícies: hi ha alternatives per a la preservació de la cultura, sempre que estiguem oberts a repensar què significa la memòria col·lectiva i  el concepte de cultura mateix.

La cultura segons Terry Eagleton

Terry Eagleton | Taurus

Davant el repte d’abordar un concepte tan ampli com el de la cultura, Terry Eagleton comença el seu nou llibre aclarint que, per la dificultat que comporta elaborar-ne una teoria unificada, mostrarà diversos enfocaments que ens apropin de manera crítica a la noció actual del terme, guiats a través de les teories de figures com Edmund Burke, Raymond Williams, Johann Gottfried Herder, Matthew Arnold, Marx o Oscar Wilde.

Efectivament, Eagleton indaga en els conceptes de cultura que s’han anat succeint i superposant en els darrers segles (la cultura com a conjunt d’artefactes estètics, com a substitut de la religió, com a fet de la vida quotidiana, com a salvació social, com a indústria de l’entreteniment, etc.) amb una visió lúcida, divertida i mordaç, i s’endinsa en la discussió sobre quins són els valors intrínsecament humans i, per tant, constitutius de la idea mateixa de cultura, suspenent, fins i tot, les certeses que avui dia defineixen les polítiques culturals occidentals.

Cap a una democràcia cultural: transformar les polítiques

King’s College London

Cal un canvi de direcció en la política cultural per fer un ús més just dels fons públics i construir una cultura compartida que sigui significativa i valuosa per tothom i que fomenti les aptituds creatives de la societat.

Aquesta és la idea que se’n desprèn d’un nou informe realitzat pel King’s College de Londres, en col·laboració amb la campanya «Get Creative» de la BBC, que respon a un estudi anterior que estimava en només un 8% de la població (blancs, acomodats i amb formació superior) els usuaris habituals d’organitzacions finançades per l’Arts Council.

Avaluació estratègica de l’Orfeó Català-Palau de la Música...

CoNCA

Més transparència en la gestió i una major cooperació amb l’Auditori i el Liceu és la recepta aportada pel Consell Nacional de les Arts i la Cultura (CoNCA) en l’informe d’avaluació estratègica de l’Orfeó Català-Palau de la Música que acaba de publicar-se i que analitza l’activitat de la institució entre 2013 i 2016.

Màgia, ciència i art de la mà, des de Méliès

Carlos Zúmer | Jot Down

Els avenços tecnològics no només miren cap al futur, sinó que també intervenen per retrobar la màgia del passat. Inspirat per la primera projecció dels germans Lumière, George Méliès va desenvolupar en 1895 el seu propi cinematògraf per crear films que, per primera vegada, contaven històries amb cert grau de desenvolupament.

Debats: Política cultural i plurinacionalitat

J. Rius-Ulldemolins (dir) | I. Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació

La darrera edició de la revista de cultura, poder i societat «Debats» aborda l’estat de la qüestió de la plurinacionalitat a l’Estat espanyol, partint d’una perspectiva comparada (amb casos com el Quebec o Escòcia) i destacant la relació del nacionalisme amb les polítiques culturals.

Aquest monogràfic analitza en profunditat l’auge de nous projectes polítics nacionalistes estatals i subestatals que van (re)sorgir com a rebuig a la perllongada crisi econòmica, política i social i que cercaven recuperar el poder delegat al sistema financer global, així com la seva vigència com a instrument de mobilització politicosocial.

Legado literario de autor, una aproximación al patrimonio...

Me gustaría compartir con toda la comunidad de interacció el reciente artículo que me ha publicado CULTURAS, la revista científica de la Universitat Politècnica de Valencia, que lleva por título:

Neurones surrealistes

Albert Barqué | El Periódico

Què tenen en comú la neurociència i el surrealisme? -Li va preguntar una neurona a l'altra. I aleshores una d'elles es va fondre a negre, l'altra a blanc, després van tornar a aparèixer, va aparèixer un grill (cric-cri), després es van desfer i un deliri sense fi va quedar amarat en el llenç.