polítiques públiques

Poetics, Volume 43, April 2014

Número monogràfic que analitza alguns dels reptes als quals ha de fer front l’art en la societat actual. Destaquem l’article «New modes of arts participation and the limits of cultural indicators for local government» amb noves propostes a l’hora de  mesurar la participació artística ciutadana en l’àmbit local. Els autors assenyalen  que els sistemes de mesura i avaluació han d’anar més enllà dels resultats quantificables i valorar els beneficis socials i educatius que aporta  la participació comunitària en cultura. S’hi presenten quatre estudis de cas i s’assenyala que la definició de participació comunitària en cultura pot variar molt en funció de les característiques de cada municipi. L’estudi adverteix que aplicar una mateixa noció del significat de participació i un sistema estàndard de mesura pot limitar la capacitat dels governs locals a l’hora de respondre correctament a les necessitats específiques dels seus ciutadans.

Claude Michel ׀ Conseil Economique, Social et Environnemental (CESE)

Informe del CESE, òrgan consultiu del govern francès amb recomanacions per a una renovació de les polítiques culturals en perspectiva de la futura llei sobre la creació artística i l’audiovisual. L’informe té en compte el context de crisi econòmica actual que afecta als pressupostos públics i incideix en la democratització de l’accés a la creació cultural en totes les seves modalitats i formats. Les recomanacions van orientades a desenvolupar instruments innovadors de política pública al servei de la creació, estructurar el mercat de treball cultural i conciliar els instruments d’intervenció nacionals amb els de les col·lectivitats territorials i la societat civil. A escala internacional, l’informe aposta per una Europa de la cultura capaç de lluitar contra l'homogeneïtzació cultural.

Biljana Mickov, James Doyle (eds.) ׀ Ashgate-Gower-Lund Humphries

Obra que presenta experiències i projectes que promouen la vitalitat cultural com a eix fonamental en el desenvolupament sostenible de ciutats i regions europees. Els autors reivindiquen la necessitat d’una inversió substancial prèvia en recerca i planificació estratègica per assolir l’èxit d’aquests programes i estratègies. En tots els casos s’apunta a una transformació del model de governança del sector cultural més horitzontal i que combina creativitat, identitat i diversitat cultural amb un increment de la participació de la ciutadania en la vida cultural amb l’objectiu de promoure un desenvolupament cultural harmonitzat i millorar la democràcia.

Giulia Quaggio

Nou assaig sobre el procés de transició democràtica en Espanya a partir de les accions polítiques del Ministeri de Cultura, creat el 1977, que va prendre el relleu al Ministeri d’Informació i Turisme. L’autora, Giulia Quaggio, analitza com es va gestionar al final de la dictadura franquista la relació entre poder i cultura, es planteja si la política cultural és un instrument i un recurs essencial i decisiu per als estats a l’hora de desenvolupar i consolidar les seves democràcies i es pregunta què resta en l’actualitat de la política cultural de la transició.

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) 

El Consell Nacional de la Cultura (ConCA) ha fet públic l'auditoria que ha realitzat al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), en compliment d'una de les seves atribucions legals. L' avaluació estratègica del Museu diagnostica la situació de l'equipament l'any 2013 i suggereix una sèrie de mesures per reforçar-lo. Entre les diverses recomanacions sorgides de l’anàlisi es pot destacar la necessitat de repensar la governança de l’equipament per facilitar un equilibri adient entre el finançament públic i privat. En aquest sentit, s’apunta la necessitat de millorar el posicionament dels mecenes en el patronat del museu a través de la creació d’un consell de mecenatge. Aquesta major responsabilitat de la societat civil no ha d’anar en detriment del compromís explícit assumit per les Administracions, tot i que es reclama d’aquestes una major voluntat per recuperar les aportacions públiques i un compromís a mig i llarg termini per poder fer viable l’activitat del centre.

Observatorio Vasco de la Cultura

Las dificultades a las que se enfrentan los sectores culturales están haciendo que muchos organismos públicos se replanteen las formas de apoyo, desarrollando nuevos instrumentos que sean más eficientes y que respondan a las necesidades derivadas de un contexto cada vez más complejo y global.

En este sentido, el Observatorio Vasco de la Cultura dedica el presente informe a realizar una prospección a nivel internacional sobre cuáles son las diferentes vías que se están llevando a cabo para apoyar el desarrollo de los sectores culturales y creativos. 

La Diputació de Barcelona acaba de lliurar a l’Ajuntament de Castellví de la Marca el Pla d’Equipaments Culturals de Castellví de la Marca. Estudi de la Societat Cultural la Munienca.

L'arquitectura és un sector inclòs en totes les classificacions internacionals de les indústries creatives.

El document sintetitza alguns estadístics de la dimensió econòmica dels estudis d'arquitectura a Catalunya, fa una reflexió estratègica dels principals reptes del sector i presenta un pla d'acció per a l'impuls i la internacionalització de l'arquitectura.

L’Observatoire

Número on s’hi analitza com pot afectar la reforma territorial que en aquests moments es troba en fase de debat a França – i que pot suposar una possible reagrupació de les regions – a les polítiques i serveis culturals dels municipis i regions franceses. S’hi analitzen les anteriors reformes territorials, es reflexiona sobre el caràcter compartit de les competències en cultura entre l’estat i les col·lectivitats locals i s’estudia el paper dels professionals i del sector privat, entre d’altres qüestions.

Creative Industries Journal

Inclou quatre articles que analitzen diversos aspectes relacionats amb les indústries culturals i creatives de diversos països. S’hi analitza el panorama de l’edició digital a Austràlia i com afecta aquest nou context als autors des d’un punt de vista jurídic i creatiu. S’investiguen les indústries creatives del nord-est d’Austràlia com a model d’indústries creatives regionals allunyades dels centres metropolitans més actius i s’hi avaluen les polítiques governamentals desenvolupades en aquest sentit i les oportunitats de col·laboracions estratègiques amb altres sectors econòmics.