polítiques públiques

Juan Arturo Rubio | Mercartes

En aquest article, el Dr. Juan Arturo Rubio analitza el sector de les arts escèniques a l’Estat. Aquí teniu un extracte:

«Este informe tiene por objeto servir de instrumento para el debate al conjunto del campo escénico  español. Por lo tanto, no pretende ser un informe descriptivo sin más de datos del sector, sino que trata de ofrecer un conjunto de claves y ejes discursivos que permitan analizar el pasado y el presente  con miras a un escenario futuro cada vez más complejo. Aunque hay ciertas formas académicas  en su presentación, el informe no está redactado para la comunidad académica sino para que sea entendido y debatido por el sector escénico español.

G.-M. Hernàndez, M. Albert, E. Gómez Nicolau, M. Requena | Universitat de València

A partir de la sociologia qualitativa, aquesta obra aborda les polítiques culturals del País Valencià entre 1975 i 2013, analitzant les seves etapes històriques i la interacció entre els diversos nivells de l'administració (autonòmica, provincial, local), i entre aquestes i els seus interlocutors socials (tercer sector associatiu, indústria cultural i ciutadania en general). Després de traçar les coordenades sòcio-històriques de la política cultural valenciana, s'estudien els seus elements estructurals bàsics i es planteja la rellevància del conflicte identitari valencià i la seua relació amb la política lingüística. Així mateix, s'analitzen les relacions entre les diverses administracions, les línies de fractura detectades en la política cultural i la planificació estratègica

Jesús Carrillo | Medialab-Prado

L’autor fa una anàlisi crítica de les fàbriques de la cultura com a model d’institució cultural que ha potenciat l’Estat espanyol en el marc d’un model productiu/participatiu neoliberal impulsat per la Unió Europea i que, segons l’autor, ha impregnat les estratègies culturals d’alguns països com Espanya. Carrillo evidencia la complexitat política de l’art contemporani, observat des d’unes institucions condicionades pel debat sobre la seva titularitat, la seva gestió i les seves funcions i tot això inscrit en un panorama on la cultura juga un paper determinant en el desenvolupament econòmic.

Centre national du cinéma et de l’image animée

Estudi sobre el funcionament dels sistemes d’incentius fiscals existents en els sectors de la producció cinematogràfica, audiovisual i de vídeo en Europa i Canadà. S’hi analitza amb detall el funcionament d’aquests sistemes a Bèlgica, Canadà, Luxemburg, Alemanya, Irlanda, Hongria i Regne Unit i es fa una anàlisi comparativa de cada país amb el sistema francès.

Observatoire des politiques culturelles

Reflexió sobre el concepte, abast i tipologies de la transversalitat a les polítiques locals franceses i sobre les conseqüències internes i externes d’aplicar  polítiques culturals transversals. El document planteja la necessitat d’incorporar a les polítiques culturals qüestions relacionades amb la cohesió social (política educativa, política social, ...) i amb l’atractiu territorial (planificació urbana, turisme, desenvolupament econòmic, ciutat creativa, ...) però sense desplaçar l’objectiu primer de les polítiques culturals que és promoure la creació artística i les pràctiques culturals. També es reflexiona sobre aspectes relacionats amb els mètodes i sistemes de gestió de la transversalitat i sobre els impactes i conseqüències que aquesta pot tenir en l’organització política i administrativa de les diverses àrees o serveis municipals.

Margarita Rodríguez Ibáñez | e-rph. Revista Electrónica de Patrimonio Histórico. nº 14, junio 2014

Resumen: En las últimas décadas la Red ha provocado profundos cambios en la manera en que se entiende la información, la comunicación y, por extensión, la política, la economía, la sociedad y el concepto amplio de cultura. Estos cambios vienen claramente definidos porque se ha modificado la forma de actuar a través de las TIC, la cual es interactiva, colaborativa, participativa y sin jerarquía. Hasta no hace mucho, estos comportamientos estaban asociados únicamente al mundo virtual, pero actualmente existen colectivos que se agrupan en localizaciones determinadas para gestionarlas de una manera similiar a la que hemos aprehendido de la Red. Estas experiencias ejemplifican el concepto de cultura localizada, analizada en este artículo a través del ejemplo del Centro Social Autogestionado LTBC (La Fábrica de Tabacalera) en Madrid.

Diputació de Barcelona. Àrea de Desenvolupament Econòmic  

L'estudi d'impacte econòmic de CANET ROCK*014 l'ha elaborat l’Àrea de Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona, que disposa d'un programa de suport als ajuntaments, el Mentor Territori, que té com a finalitat l'assistència tècnica per al desenvolupament de projectes destinats a la promoció econòmica i l'ocupació. En el cas concret del Canet Rock i el seu impacte econòmic, es va encarregar a l'empresa GESOP, que va fer dues enquestes durant el festival. Una entre els 27.000 visitants que van acostar-se al municipi amb motiu de la celebració del Canet Rock i una altra entre els comerciants de Canet. De la primera es van fer gairebé un miler d'entrevistes. De la segona mig centenar.

David Ruiz | Economía y Cultura

Considerar aquellos espacios culturales en los que los caracteres de usuario, ‘consumidor’ y creador confluyen, atienden a los mismos intereses o coinciden en las mismas personas, es dirigir la vista a los centros culturales de proximidad (en adelante, CCP). La proximidad espacial y temporal por un lado, y la proximidad de intereses por otro conforman una de las propiedades esenciales de este tipo de centros. En este sentido, el ámbito conceptual al que nos referimos cuando hablamos de equipamientos o centros culturales de “proximidad” tiene una triple referencia que nos acerca a estas características:

Evan P. Cleave |  University of Western Ontario - Electronic Thesis and Dissertation Repository. Paper 2065

Abstract

Over the past three decades, place branding has emerged as a strategy for local economic development for municipalities in Canada and globally, as communities seek to (re)assert themselves in a dynamic global economic market. Due to the infancy of the research domain – as it has only been in the last 15 years that place branding has received critical academic attention – there are several major lacunae within the existing scholarship: (i) current research is primarily focused on Europe; (ii) research has mainly focused on nation branding and the largest urban centres, so place branding within ‘typical’ municipalities is not well understood; (iii) there are few testable models or hypotheses that have been developed; (iv) most is conducted through one-off case studies, and therefore it is difficult to make generalizations or conclusions; and (v) most place branding privileges tourism attraction as the context of study.