polítiques públiques

Salvador Sunyer: «La subvenció hauria d’anar en funció de la creació associada i d’una política de públics»

Entrevista a Salvador Sunyer

Durada del vídeo: 08:23


Aquesta imatge substitueix el vídeo si el plugin de flash no està instal·lat
Visualitzador de vídeo flash no instal·lat

Arts and Culture in Urban or Regional Planning: A Review and Research Agenda

 Ann Markusen and Anne Gadwa |  Journal of Planning Education and Research, 29 (3), 379-391, January 2010

The authors of this article argue that, despite increasing attention to creative cities and cultural planning, “knowledge about what works at various urban and regional scales is sorely lacking”. The authors highlight the relative lack of research “evaluating the efficacy of specific cultural strategies” designed to improve local cultural development.

In particular, they indicate that better information about designated cultural districts and cultural tourism would be useful. Important questions regarding cultural district designations include:

  • Is a clustered group of cultural venues better or worse than a “decentralized mosaic of cultural activities” in different neighbourhoods?
  • Does a concentrated cultural district attract more tourists than dispersed cultural venues and activities?
  • Are designated cultural districts attached to (or detached from) “the fabric of neighborhoods and residences”?

Carme Sais: "Entrem en l’època de les “co”, la cooperació, la coparticipació, la col·laboració, etc."

Entrevista a Carme Sais

Durada del vídeo: 08:13


Aquesta imatge substitueix el vídeo si el plugin de flash no està instal·lat
Visualitzador de vídeo flash no instal·lat

El paper del món local en la cultura

Si ens aturem a pensar quins són els processos que conflueixen en qualsevol creació o projecte cultural ens adonarem que, ben sovint, el món local hi té una gran importància i n’és el germen i el lloc d’acollida. Perquè és aquí justament, en el món local, d’on sorgeixen els projectes i les accions culturals i artístiques. I és en els municipis on hi ha un contacte directe amb els agents culturals i d’on sorgeixen, també, tot un seguit d’iniciatives que s’imbriquen amb el teixit associatiu, amb el públic i amb el batec creatiu.

El reconeixement explícit al paper de la cultura en el desenvolupament sostenible

El Consell Econòmic i Social (ECOSOC) és el principal organisme coordinador de la tasca econòmica i social de Nacions Unides. Les principals activitats que promou es relacionen directament amb qüestions econòmiques, de progrés social i de desenvolupament, i també amb la cooperació cultural i educacional. Aquest òrgan també vetlla pel respecte universal dels drets i les llibertats humanes.

En aquests moments està preparant l’Agenda de Desenvolupament post-2015, on es definiran les polítiques i programes per al desenvolupament durant les pròximes dècades. El proper mes de juliol l’ECOSOC celebrarà la seva reunió anual dedicada al tema: Ciència, tecnologia, innovació i el potencial de la cultura en la promoció del desenvolupament sostenible i la consecució dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.

The Creative City Index

 John Hartley (Curtin University) & Jason Potts (RMIT University)

What makes a great city? This is the question that the construction of world city or global city indexes has sought to answer.

The CCI Creative City Index (CCI-CCI) is a new approach to the measurement and ranking of creative global cities. It is constructed over eight principal dimensions, each with multiple distinct elements. Some of these dimensions are familiar from other global city indexes, such as the MORI or GaWC indexes, which account for the size of creative industries, the scale of cultural amenities, or the flows of creative people and global connectedness. In addition to these indicators, the CCI-CCI contributes several new dimensions. These measure the demand side of creative participation, the attention economy, user-created content, and the productivity of socially networked consumers.

La eternidad ya no vive aquí. Un glosario de pecados museísticos

Tomislav S. Šola, director de la càtedra de Museologia i Gestió del Patrimoni de la Universitat de Zagreb, presenta en 'La eternidad ya no vive aquí'  un llistat dels vicis i defectes que han caracteritzat els museus al llarg de la seva història. L’autor reconeix la bona feina realitzada per molts professionals en les últimes dècades, però insisteix que cal adoptar un esperit extremadament crític per poder sobreviure a les circumstàncies canviants actuals.

Šola considera que les administracions locals, autonòmiques, estatals i europees han fomentat les bones pràctiques i l’excel·lència, i  que des de l’àmbit professional s’ha desenvolupat una nova museologia i, en molts casos, s’ha aplicat la pràctica d’una manera eficaç, creativa i professional. Però, en un moment en què els recursos públics són escassos i el capitalisme liberal que impera exigeix rendibilitat econòmica a les inversions, hi ha una negligència clamorosa dels professionals per establir objectius estratègics clau per al benestar de la societat.

Josep Miró i Ardèvol: " Avui l’ensenyament superior no fa la funció que caldria "

Entrevista a Josep Miró Ardèvol

Durada del vídeo: 04:43


Aquesta imatge substitueix el vídeo si el plugin de flash no està instal·lat
Visualitzador de vídeo flash no instal·lat

Culture shock

Samuel Jones assessora al Department for Culture, Media and Sport (DCMS) britànic, és un dels investigadors principals de la fundació Demos, centra el seu treball en les arts, els museus i les galeries, la creativitat i la comunicació internacional i intercultural.  «Cultures Shock»forma part d’un estudi pel DCMS, per avaluar la participació pública de la societat, en la cultura i els esports. L’estudi, independent, fa un conjunt de recomanacions en aquesta conjuntura de canvi polític i restriccions econòmiques.

Jones proposa al DCMS un conjunt de reflexions per avaluar perquè i com l’Estat a d’assumir una nova política cultural que incorpori una perspectiva cultural àmplia. Proposa, de forma provocativa, un seguit d’accions on reflexionar i actuar: Reinventar el propi Departament; establir un Consell de les Expressions Culturals; finançar els projectes culturals en el seu moment incipient, i per acabar, crear nous organismes culturals nacionals.