polítiques públiques

Jordi Oliveras |  Bloc de Jordi Oliveras

dimecres 8 de maig de 2013

El proper divendres 10 de maig participo a Interacció en una taula rodona, amb Lluís Pasqual, Jaume Antich, Jordi Pascual, Mercedes Giovinazzo, i moderada per Rita Marzoa, que porta per títol "La sostenibilitat de la cultura: recursos públics, recursos privats".

M'han dit que es buscarà respondre a preguntes com aquestes: "s'hi abordarà si la cultura és sostenible tal i com la concebem avui dia i quin ha de ser el paper del món local davant d'aquesta situació. Cal tendir cap a un model més ajustat? S'ha de refermar el paper central de la cultura en la societat? Dubtar de la sostenibilitat de la cultura implica dubtar del mateix concepte de cultura?Quin paper ha de jugar el sector privat en la cultura? Quins pros i contres té el mecenatge? Com es poden finançar els grans equipaments imprescindibles per al país? Quin ha de ser el paper de l'administració pública pel que fa al finançament de la cultura? La cultura ha de ser, per davant de qualsevol altra consideració, un bé i un valor públic?"

Sota el títol «Polítiques culturals» aquest número extraordinari de Revista de Catalunya vol contribuir a reflexionar sobre  la cultura com a factor definidor i com a factor de cohesió; la cultura i els seus mecanismes de producció i difusió; els agents culturals avui i les noves estratègies de futur; la cultura vista de cara endins i la seva necessària projecció exterior

El número, que conté vint-i-un articles, s’estructura en quatre seccions: «Referents històrics», un recorregut per la Mancomunitat i Prat de la Riba i la Generalitat Republicana amb Ventura Gassol, que van modernitzar i institucionalitzar la cultura catalana, amb les aportacions dels historiadors Albert Balcells i Enric Ucelay-Da Cal; «Des del Govern», on alguns dels diferents consellers de Cultura de la Generalitat de Catalunya –des de la transició fins ara, encara que lamentem alguna absència– fan un balanç de la seva acció de govern durant els seus mandats. ; «Des del Territori» inclou una valoració de les polítiques culturals que impulsen els diferents territoris de parla catalana. Així es constata que al País Valencià, les Illes, la Franja... hi ha un context molt més positiu i entusiasta en l’àmbit popular que no pas el que es manifesta oficialment; tanca el volum, la secció «Visions i Perspectives» amb un recull d’articles sobre  diversos aspectes que contribueixen a fixar el mapa cultural del país.

Organització dels sistemes culturals públics

En un estudi sobre el Canadà, Mònica Gattinger i Diane Saint Pierre  parlen d’una tendència cap a la hibridació de models en l’evolució dels sistemes culturals públics de forma que els de matriu anglosaxona adopten formes de matriu continental i al seu torn, aquests incorporen dispositius i lògiques de matriu britànica. Seguint aquesta lògica, el Quebec va crear el seu consell de les arts el 1992, mentre que Ontario es dotava d’una estructura ministerial. Aquesta tendència a la formació de models mixtes es pot fer extensiva a la majoria dels casos analitzats amb diferents pesos i intensitats. Tanmateix, això no ha comportat precisament la simplificació dels sistemes culturals, i ha fet més complexa si s’escau, la seva governança i fiscalització.

La cultura permet la mobilitat social o fomenta la divisió de classes? John Holden a «Culture and class» es planteja el paper que té la cultura alhora de perpetuar les desigualtats socials i per tant, la funció emancipadora d’aquesta.

En aquest assaig, molt recomanable, Holden ens presenta un estudi dels conceptes de cultura i de classe, i les relacions entre sí, al Regne Unit. Fa una prospecció de la societat contemporània que en el cas anglès considera que està definida per un sistema polític, social i cultural exclusiu, definit per una distinció entre classes. En positiu destaca que el país és un centre amb un fort dinamisme en l’àmbit de la creació cultural. L’estudi ens insta a anar més enllà de la descripció d’aquesta paradoxa, i buscar fórmules que permetin l’accés igualitari a aquests espais de creació cultural per part de tothom.

John Holden a partir de la idea de cultura com a capital, però també com a capacitat, considera que és important que quan parlem d’accés a la cultural es plantegi l’accés a l’acció, la producció i la participació cultural.

Géraldine Dallaire, François Colbert |  ENCATC journal of cultural management and policy. Vol. 2, Issue 1 (2012)

Els objectius de l’Agenda 21 de la Cultura, s’adeqüen als reptes que se’ls presenten a les organitzacions artístiques i culturals? És una de les qüestions que s’hi plantegen en aquest article que vol fomentar el debat sobre la noció de cultura com a quart pilar del desenvolupament sostenible entre la comunitat científica. Els autors, Géraldine Dallaire i François Colbert, professors de HEC Montréal École de Hautes Études Commerciales, volen trobar també solucions a la situació actual de crisi econòmica i reducció pressupostària en matèria de cultura.

Entrevista a Carles Duarte

Durada del vídeo: 06:41

Aquest número de la revista «Culture and local governance» està dedicat a la interacció entre cultura i comunitats sostenibles. Com a pòrtic del número, les dues investigadores, Nancy Duxbury i  M. Sharon Jeannotte exploren els concepte de cultura, sostenibilitat i governança local. Obre el monogràfic l’article de Sacha Kaghani,  Julia Hahn, entorn la qüestionable sostenibilitat social de les classes creatives de les ciutats que han apostat per aquest model (ciutat creativa). Continua amb l’article de Meg O’Shea  centre les seves reflexions sobre  la importància de l’art i la cultura en els processos de governança, ella proposa que els governs integrin les consideracions i implicacions culturals en la política per fer front als objectius de sostenibilitat.

L’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona presenta l’informe anual del curs 2011/2012 del programa 'Anem al teatre' de suport a la programació de teatre música i dansa per a educació infantil, primària i secundària, batxillerat i cicles formatius.

Els objectius d’aquest programa són: donar suport a les polítiques educatives i culturals dels ajuntaments; la creació de nous públics de teatre, música i dansa i l’educació de la sensibilitat artística; articular programacions artístiques de qualitat, adequades a cada nivell educatiu; garantir la igualtat d’oportunitats d’accés dels alumnes a l’oferta artística sigui quina sigui la seva procedència geogràfica; afavorir la coneixença i identificació dels espais escènics del municipi i/o de l’entorn.

L’objectiu principal d’aquest llibre és fer un balanç d’aquesta última dècada en què les indústries creatives i l’economia creativa s’han situat en el centre de les polítiques culturals i econòmiques tant de les grans institucions internacionals com dels governs nacionals, locals i autonòmics de tot el món.

L’anàlisi es fa des d’una perspectiva francòfona ja què segons el director de l’obra, Philippe Bouquillion, professor la Universitat Paris 13 i investigador del Laboratori de ciències de la informació i de la comunicació MSH Paris Nord, Omic, existeix molta literatura anglòfona sobre aquesta matèria però la francesa, en canvi, encara és escassa.