polítiques públiques

Avaluació estratègica del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) 

El Consell Nacional de la Cultura (ConCA) ha fet públic l'auditoria que ha realitzat al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), en compliment d'una de les seves atribucions legals. L' avaluació estratègica del Museu diagnostica la situació de l'equipament l'any 2013 i suggereix una sèrie de mesures per reforçar-lo. Entre les diverses recomanacions sorgides de l’anàlisi es pot destacar la necessitat de repensar la governança de l’equipament per facilitar un equilibri adient entre el finançament públic i privat. En aquest sentit, s’apunta la necessitat de millorar el posicionament dels mecenes en el patronat del museu a través de la creació d’un consell de mecenatge. Aquesta major responsabilitat de la societat civil no ha d’anar en detriment del compromís explícit assumit per les Administracions, tot i que es reclama d’aquestes una major voluntat per recuperar les aportacions públiques i un compromís a mig i llarg termini per poder fer viable l’activitat del centre.

El acompañamiento público a las empresas culturales

Observatorio Vasco de la Cultura

Las dificultades a las que se enfrentan los sectores culturales están haciendo que muchos organismos públicos se replanteen las formas de apoyo, desarrollando nuevos instrumentos que sean más eficientes y que respondan a las necesidades derivadas de un contexto cada vez más complejo y global.

En este sentido, el Observatorio Vasco de la Cultura dedica el presente informe a realizar una prospección a nivel internacional sobre cuáles son las diferentes vías que se están llevando a cabo para apoyar el desarrollo de los sectores culturales y creativos. 

Reflexió Estratègica del Sector de l'Arquitectura a Catalunya

L'arquitectura és un sector inclòs en totes les classificacions internacionals de les indústries creatives.

El document sintetitza alguns estadístics de la dimensió econòmica dels estudis d'arquitectura a Catalunya, fa una reflexió estratègica dels principals reptes del sector i presenta un pla d'acció per a l'impuls i la internacionalització de l'arquitectura.

1

Cultura, ciudadanía y desarrollo local

Tulio Hernández ׀ Diana López ׀ Cultura Chacao

Llibre que analitza el concepte de cultura ciutadana i com s’ha convertit en una estratègia molt estesa per millorar la convivència, el respecte a les normes i el reconeixement de la diversitat en moltes ciutats d’Amèrica Llatina. L’obra inclou textos teòrics i reflexions conceptuals, ètiques i polítiques, investigacions empíriques i experiències concretes desenvolupades a diverses ciutats veneçolanes. S’hi estudien també altres nocions, conceptes i estratègies incorporades posteriorment com el de ciutat creativa, ciutat educadora, ciutat inclusiva o ciutat sostenible.

Descentralització i cultura a França

L’Observatoire

Número on s’hi analitza com pot afectar la reforma territorial que en aquests moments es troba en fase de debat a França – i que pot suposar una possible reagrupació de les regions – a les polítiques i serveis culturals dels municipis i regions franceses. S’hi analitzen les anteriors reformes territorials, es reflexiona sobre el caràcter compartit de les competències en cultura entre l’estat i les col·lectivitats locals i s’estudia el paper dels professionals i del sector privat, entre d’altres qüestions.

Últim número de Creative Industries Journal

Creative Industries Journal

Inclou quatre articles que analitzen diversos aspectes relacionats amb les indústries culturals i creatives de diversos països. S’hi analitza el panorama de l’edició digital a Austràlia i com afecta aquest nou context als autors des d’un punt de vista jurídic i creatiu. S’investiguen les indústries creatives del nord-est d’Austràlia com a model d’indústries creatives regionals allunyades dels centres metropolitans més actius i s’hi avaluen les polítiques governamentals desenvolupades en aquest sentit i les oportunitats de col·laboracions estratègiques amb altres sectors econòmics.

La Agenda 21 de la cultura y el cambio cultural

Robert Palmer | Agenda 21 de la cultura 

El artículo "La Agenda 21 de la cultura y el cambio cultural" fue escrito por Robert Palmer en noviembre de 2013. Este artículo fue encargado en el marco de la revisión de la Agenda 21 de la cultura (2013-2015) y contribuye también a los trabajos de la Taskforce mundial de gobiernos locales y regionales sobre la agenda de desarrollo Post-2015 y hacia Habitat III (2016).

Informe anual del programa «Anem al teatre» curs 2012/2013

Oficina de Difusió Artística (ODA)

L’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona presenta l’informe anual del curs 2012/2013 del programa 'Anem al teatre' de suport a la programació de teatre música i dansa per a educació infantil, primària i secundària, batxillerat i cicles formatius.

Els objectius d’aquest programa són: donar suport a les polítiques educatives i culturals dels ajuntaments; la creació de nous públics de teatre, música i dansa i l’educació de la sensibilitat artística; articular programacions artístiques de qualitat, adequades a cada nivell educatiu; garantir la igualtat d’oportunitats d’accés dels alumnes a l’oferta artística sigui quina sigui la seva procedència geogràfica; afavorir la coneixença i identificació dels espais escènics del municipi i/o de l’entorn.

El Estado de la cultura en España 2013

Patricia Corredor Lanas ׀ Observatorio de Cultura y Comunicación de la Fundación Alternativas

Els agents culturals atorguen una puntuació de 4,5; l’any 2011, any de la primera edició d'aquest informe, la puntuació era d’un aprovat just amb un 5,1.  L’informe de 2013 s’ha elaborat a partir d’una enquesta a 304 experts (creadors, gestors públics i privats, investigadors i crítics) i vol oferir una panoràmica del sector cultural espanyol. Els resultats mostren també una condemna rotunda del sector al sistema fiscal aplicat a la cultura i, en especial, a l’increment de l’IVA al 21%. Els agents valoren de manera molt negativa el paper de l’Estat i de les polítiques públiques, i critiquen el projecte de Llei de la Propietat Intel·lectual.