polítiques públiques

NOM:  Banc de la Cultura

ENTITAT:   Ajuntament de Tarragona

WEB: http://tblog.tarragona.cat/banc-de-la-cultura

PRESENTACIÓ:  Banc de la cultura

DESCRIPCIÓ: El Banc de la Cultura serà una plataforma en què es visualitzaran tots els intercanvis culturals possibles i que orientarà la relació entre les persones i els agents culturals de la ciutat cap a la col·laboració i el benefici mutus. La missió del Banc de la Cultura serà fomentar i fer possible l’intercanvi de coneixements, recursos, expressions i habilitats culturals entre les persones de l’entorn proper. Es tracta, per tant, d’una plataforma d’intercanvi amb la mediació de l’Ajuntament de Tarragona. Tot plegat, inspirat en iniciatives exitoses en altres àmbits com els bancs del temps.

El passat 15 i 17 d’abril es va celebrar a Hangzhou (Xina) el congrés internacional «Cultura clau per al desenvolupament sostenible» organitzat per la Unesco sobre el paper de la cultura en la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible. La cita va concloure amb l’aprovació de la « Declaració de Hangzhou», subscrita per tots els participants (governs nacionals i locals, experts, artistes i representants de la societat civil organitzada).

Aquesta declaració insta a reconèixer que la integració de la dimensió cultural en les accions encaminades a aconseguir un desenvolupament sostenible és fonamental per assolir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.

NOM:  Mediaestruch

ENTITAT:  Ajuntament de Sabadell

WEB www.lestruch.cat/mediaestruch

PRESENTACIÓ: Mediaestruch, espai de consiliència i transdisciplinar

DESCRIPCIÓ: Fa mes de quinze anys l’Ajuntament de Sabadell va tornar a obrir les portes de l’antiga fàbrica de tints de Ca L’Estruch, tancada des de feia una dècada, reconvertida ara en L’Estruch, un nou espai destinat al desenvolupament de les arts en viu. L’Estruch es va concebre des del seu primer moment com un centre de suport a la creació de manera integral donant cobertura a tota la cadena de valor de la producció artística (formació, investigació, producció, exhibició i difusió) i amb una vocació transdisciplinar, proporcionant suport actiu a les diverses disciplines artístiques.

Nova publicació sobre l’acció cultural com a motor del desenvolupament euroregional en què s’explica l’exemple concret de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània on Catalunya té un paper actiu. «Cultura i Euroregions:  Catalunya en l'Arc Mediterrani» il·lustra el paper estratègic que poden tenir les polítiques culturals euroregionals en el context de la integració europea. L’autor, Thomas Perrin, és investigador de la Universitat de Grenoble i de l’Institut Universitari d’Estudis Europeus (IUEE) de la Universitat Autònoma de Barcelona.

The Official Norwegian Report on cultural policy (NOU 2013:4) was compiled by a committee appointed by the Government in spring 2011 to review Norwegian cultural policy since 2005. The committee presented its report, Cultural Policy 2014, on 4 March 2013. In the report the committee assessed the relevance of the national cultural policy objectives and reviewed and evaluated the policy measures and instruments implemented at the central and local government levels during the period since 2005. It also identified today’s most important cultural challenges and on this basis made proposals for a new cultural policy.

Informe on s’analitzen i comenten les estratègies i els organismes que donen suport a l’exportació i internacionalització en el sector de les indústries culturals i creatives (ICCs) a la Unió Europea. Elaborat per Judith Staines i Colin Mercer, membres de la Xarxa Europea d’Experts en Cultura (EENC les sigles en anglès), proporciona dades sobre el context, les tendències i les xifres d’exportació. Elabora una sèrie de recomanacions i ofereix un llistat amb 230 organismes que treballen en exportació d’ICC (inclou ens governamentals, ONGs, entitats privades i comercials, empreses, mitjans de comunicació i organismes internacionals) i 50 festivals, fires i altres esdeveniments que promouen l’exportació i la internacionalització de béns i serveis culturals i creatius. L’estudi també recull més de 100 publicacions, informes públics i avaluacions dels últims cinc anys.

Marina Garcés | menoslobos

Cuando la cultura se ha convertido en el principal instrumento del capitalismo avanzado, ¿tiene sentido plantear de nuevo la necesidad de una política cultural? En estas líneas argumento que sí: más allá de la gestión cultural, pública o privada, que administra bienes y productos considerados culturales, es necesario plantear una verdadera relación entre política y cultura. Esto significa, a mi entender, hacer posible la expresión autónoma a través de la cual una sociedad puede pensarse a sí misma. La cultura no es un producto a vender ni un patrimonio a defender. Es una actividad viva, plural y conflictiva con la que hombres y mujeres damos sentido al mundo que compartimos y nos implicamos en él. Por eso una política cultural hoy sólo puede apuntar hacia la necesidad de “desapropiar la cultura” para hacer posible otra experiencia del nosotros. Éste es hoy el desafío. Atreverse a asumirlo pasará, necesariamente, por ir más allá de tres lugares comunes que codifican el ámbito de lo cultural: 1) más allá de la tiranía de la visibilidad, 2) más allá de la trampa de la actividad y 3) más allá de la idea misma de cultura.

Los gobiernos y partidos políticos, Rajoy a la cabeza, repiten hasta la saciedad que las industrias creativas y la generación de pequeñas empresas por emprendedores (emprendizaje) constituyen un modelo productivo capaz de generar empleo y contribuir a sacarnos de la crisis. Mientras los recortes en cultura no paran de crecer, las políticas culturales cada vez se enfocan más en la promoción del emprendizaje.

En el marc de la recerca sobre «Treball, economia i producció cultural: una aproximació crítica a l’economia creativa» que va desenvolupar per a obtenir el Doctorat en Estudis Culturals a la londinenca Goldsmiths University, Jaron Rowan  va publicar la investigació realitzada al llarg de l’any 2009 i finançada pel Centro Cultural Montehermoso, on analitza els diferents discursos, narratives, programes i institucions que tenen per objecte la promoció a l’estat espanyol de l’emprenentatge als sectors  culturals. L’emergència de la figura de les i els emprenedors culturals sorgeixen en un context on l’esfera cultural ha vist incrementar fortament la seva dimensió econòmica i on les denominades indústries creatives demanden de manera creixent uns perfils professionals que posin en valor la cultura i la rentabilitzin, propiciant el desenvolupament econòmic i el teixit d’empreses culturals.

Ferran Farré  | Vindicacions

“actividades culturales y creativas, todas aquellas actividades en las que desde una intencionalidad que va más allá de la simple ocupación del tiempo de ocio, donde los seres humanos, como consecuencia de sus necesidades expresivas, comunicativas y emocionales interaccionan, de manera más creativa o más pasiva, con flujos de información simbólicos, persiguiendo cierto impacto estético, expresivo, cognitivo, emocional o espiritual sobre sí mismos o sobre los demás. Estas interacciones se pueden materializar en actos aislados o en espacios de relación social y se pueden articular tanto a través de sistemas de intercambio formales y reglados como el mercado, la educación, o las organizaciones culturales (empresas, organizaciones e instituciones) o informales y poco estructuradas como resultado natural de la interacción social.”