polítiques públiques

Oficina de Difusió Artística (ODA)

L’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona presenta l’informe anual del curs 2012/2013 del programa 'Anem al teatre' de suport a la programació de teatre música i dansa per a educació infantil, primària i secundària, batxillerat i cicles formatius.

Els objectius d’aquest programa són: donar suport a les polítiques educatives i culturals dels ajuntaments; la creació de nous públics de teatre, música i dansa i l’educació de la sensibilitat artística; articular programacions artístiques de qualitat, adequades a cada nivell educatiu; garantir la igualtat d’oportunitats d’accés dels alumnes a l’oferta artística sigui quina sigui la seva procedència geogràfica; afavorir la coneixença i identificació dels espais escènics del municipi i/o de l’entorn.

Patricia Corredor Lanas ׀ Observatorio de Cultura y Comunicación de la Fundación Alternativas

Els agents culturals atorguen una puntuació de 4,5; l’any 2011, any de la primera edició d'aquest informe, la puntuació era d’un aprovat just amb un 5,1.  L’informe de 2013 s’ha elaborat a partir d’una enquesta a 304 experts (creadors, gestors públics i privats, investigadors i crítics) i vol oferir una panoràmica del sector cultural espanyol. Els resultats mostren també una condemna rotunda del sector al sistema fiscal aplicat a la cultura i, en especial, a l’increment de l’IVA al 21%. Els agents valoren de manera molt negativa el paper de l’Estat i de les polítiques públiques, i critiquen el projecte de Llei de la Propietat Intel·lectual.

Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Manual didàctic que presenta les principals polítiques adoptades en matèria de cinema, televisió i premsa a escala europea, estatal i autonòmica. El llibre obre amb una introducció sobre l’origen i l’evolució del concepte de polítiques culturals i de comunicació, els motius que han propiciat la intervenció pública en aquest àmbit, els objectius de la mateixa i els principals models o paradigmes. A continuació tres capítols on s’analitzen les mesures adoptades en cada un dels tres sectors. L’objectiu és proporcionar una visió global de quins impactes tenen aquestes polítiques en sectors tan rellevants per a l’economia i la societat.

L’Ajuntament de Castellví de Rosanes ha sol·licitat a la Diputació de Barcelona un assessorament cultural i tècnic per estudiar la situació actual dels equipaments culturals i presentar una estratègia que en potenciï els seus usos.

L’assessorament consisteix en elaborar un Pla d’Equipaments Culturals del municipi que n’estudiï l’estat: tant a nivell normatiu (recomanacions per a l’adequació a la normativa vigent) com pel que fa als usos (optimització, programació i rendiment) dels equipaments culturals del municipi.

Juan Arturo Rubio Arostegui, Joaquim Rius Ulldemolins, Santi Martinez Illa | Fundación Alternativas

Estudi promogut per la Fundación Alternativas i la SGAE dirigit pels professors Arturo Rubio i Joaquim Rius. L'impacte de la crisis de deixat sentir de forma implacable sobre l'ecosistema cultural a l'estat, que ha passat de liderar el creixement de la inversió pública a nivell europeu a principis de 2000 a patir una reculada sense paragó a nivell continental. El treball planteja seriosos dubtes sobre la possibiltat que el mecenatge pugui compensar aquesta reculada, atesa l'evolució d'aquesta via en altres estats europeus amb un tradició més consolidada de filantropia individual i corporativa. En tot cas, els autors plantegen una transformació global de les polítiques culturals en la via de "racionalizar y dar prioridad en el gasto público hacia las actividades de mayor valor público e impacto social; redefinir los bienes públicos culturales y artísticos y los criterios de su apoyo público; fomentar los mecanismos de participación y gestión de ciudadanos y creadores en el ámbito cultural, impulsando iniciativas de abajo-arriba (bottom up), apoyando la emprendiduría social y promoviendo estructuras participativas con la ciudadanía; reformular la regulación fiscal y de mercado –IVA, mecenazgo, derechos de autor, transición hacia lo digital y control de los procesos oligopolizadores".

ADE teatro ׀ Asociación de Directores de Escena de España

Inclou el monogràfic titulat ‘Frente a la cultura como mercancía. Contra la privatización de la cultura’ que obre amb l’article ‘Defender la cultura y sus circunstancias’ de Juan Antonio Hormigón on afirma que ara paguem les conseqüències de no haver disposat d’una veritable política cultural estatal. Diu que ens hem pensat que l'augment de pressupostos, posar pegats i atorgar algun caprici era construir alguna cosa en cultura però que, en realitat, només s’ha aixecat un edifici de taulons sense ciment. Hormigón  considera que no existeix un veritable teixit cultural i que no hi ha res a defensar, pensa que cal lluitar per dissenyar una política teatral i instaurar-la de manera urgent.

El Pla preveu tres tipus d’accions en funció del destinatari: accions adreçades a les empreses natives digitals (empreses que utilitzen les noves tecnologies com a base de la creació: videojocs, apps de continguts culturals, empreses de 3D, etc.), accions destinades a les empreses culturals tradicionals (empreses dels sector editorial, musical, audiovisual, arts escèniques, visuals, etc.) i accions transversals.

Aquest document reuneix cinc assaigs que analitzen el concepte d’art des de diverses perspectives: com a bé humà, com a dret constitucional, com a bé amb valor econòmic, així com des de la perspectiva de la propietat intel·lectual, la democràcia, la inclusió dels pobles i nacionalitats, l’educació i les polítiques públiques.

Els autors, Tamia Vercoutère, Dean Baker, María Fernanda Cartagena, Richard González Dávila i Mark  Weisbrot, coordinats per Ricardo Restrepo, argumenten que l’art és un dret i li correspon a l’Estat la provisió de les condicions per a garantir-lo mitjançant polítiques públiques que han de tenir en compte tant les especificitats de les persones, els pobles i les nacionalitats, així com el context tecnològic de l’era digital, i establir les bases per a una societat oberta on el coneixement sigui lliure.

Vilaweb

L'Associació Catalana de Crítics d'Art lliura els seus premis avui · Us oferim íntegre el documental guanyador de la categoria de producció audiovisual, un exemple de la situació que viu la cultura

'El Museu d'Art Contemporani de Barcelona neix oficialment el 1987 com a reflex d'aquella dinàmica. Els interessos privats es van confondre amb els públics, segrestant el debat sobre allò comú.' D'aquesta manera arrenca el documental 'MACBA: la dreta, l'esquerra i els rics', una de les obres guardonades en els premis ACCA, de l'Associació Catalana de Crítics d'Arts (ACCA), que es lliuren avui. L'ACCA és una de les associacions més actives a l'hora de defensar la cultura i d'estimular el debat cultural. I en són un bon reflex aquests premis, que es lliuren anualment i guardonen les exposicions, iniciatives i obres més remarcables de la temporada artística.