polítiques públiques

Franco Berardi: De les biopolítiques culturals a l’emancipació. Reptes i estratègies de futur

Nicolás Barbieri | CoNCA

A fi de contribuir a la reflexió vers el sistema cultural i l’evolució de les polítiques culturals a Catalunya, l’Informe anual sobre l'Estat de la Cultura i de les Arts a Catalunya 2015 ve acompanyat per un seguit d’articles que, tot posant l’accent en diversos aspectes clau, busquen repensar una nova formulació de les polítiques culturals que siguin realment capaces de reflectir els aspectes determinants de les transformacions que viu la societat catalana.

Binomi cultura-educació. Cal dotar l’educació de la irrenunciable dimensió cultural. No es disposa d’un pla prou ambiciós de país per a l’educació cultural, la qual cosa provoca que aquesta responsabilitat depengui molt encara de les iniciatives de la societat civil i del teixit associatiu.

Lionel Arnaud, Vincent Guillon, Cécile Martin | Observatoire des politiques culturelles (OPC)

En aquest estudi es realitza una anàlisi exploratòria d’una vintena d’iniciatives i experiències d’èxit en matèria d’accés i participació en l’art i la cultura de França, Alemanya, Espanya, Gran Bretanya, Noruega, Brasil i els Estats Units, amb l’objectiu d’aportar pistes cap a la creació d’unes polítiques en matèria de democratització cultural realment inclusives al territori.

Xavier Antich: “Balanç de les polítiques culturals. Què hem guanyat i què hem perdut? “

Jaron Rowan | Demasiado Superávit

«Hablar de IVA no es hablar de cultura. Hablar de IVA es aceptar que las políticas culturales sólo pueden ser políticas económicas. Hablar de IVA es hablar de regulación económica de la cultura, no hablar de cultura. El IVA no es cultural, es una carga fiscal sobre el consumo. Hablar de cultura es hablar de valores, de pensamiento, de afectos, de estética, de producción, de transformación, de acceso productivo, de crítica, de desigualdades, de incomodidades, de deseos, de posibles y de lo que a veces nos hace más vulnerables pero no por ello más débiles.»

Síntesi de les taules:

• Pros i contres de la gestió comunitària (Oriol Barba, Anna Subirats, Pep Montes)

• Els ciutadans i la gestió de la cultura, diàlegs: Jordi Sans, Pepe Serra, Santiago Eraso.

• Institucions i gestió comunitària: un oxímoron o una relació possible (Tres mirades). Josep Berga, Montse Balaguer, Ricardo Duque.

La gestió comunitària ve de lluny, participa d’una tradició històrica, són dècades o fins i tot alguna centúria que contempla la creació d’ateneus, els orfeons de la república, les lluïtes veïnals, els moviments socials, l’animació socio-cultural o els Ajuntaments en l’època de la transició. Les pràctiques subratllen els seus elements en comú, els contextos històrics en remarquen les diferències.

Us reproduim l'article publicat al blog «Públics culturals» el 11 de desembre sobre 'Interacció 15 Repensant les polítiques culturals'  i  us recomanem el magnífic relat de la jornada amb el programa i la conferència inaugural de Xavier Antich: Balanç de les polítiques culturals. Què hem guanyat i què hem perdut?

POLÍTICA, IDEOLOGÍA Y GESTIÓN DE LA CULTURA

VIII Jornadas Profesionales de la Asociación de Profesionales de la Gestión Cultural de Canarias 

19, 20 y 21 de noviembre de 2015.

TEA. Tenerife Espacio de las Artes. Santa Cruz de Tenerife.

El ciclo “Viejos nuevos modelos” organizado por la Fundación Pedro García Cabrera y dirigido por Jerónimo Cabrera Romero y Gilberto González ha venido proponiendo durante los últimos años una reflexión en torno a los discursos hegemónicos en el ámbito de las políticas públicas del sector cultural y su adaptación (o falta de adaptación) a las nuevas circunstancias impuestas por la crisis socioeconómica sufrida recientemente.

Xavier Fina | Ara 

Conclusions dels debats de gestió cultural Interacció

Aquesta setmana la Diputació de Barcelona ha organitzat una nova edició d’Interacció. Sovint, aquesta tradicional trobada de professionals de la gestió cultural ha sigut un punt d’inflexió en l’evolució de les polítiques culturals a casa nostra. La del 2015 serà recordada per algun gir conceptual important i per algun debat interessant que alguns han explicat interessadament.