polítiques públiques

L'agenda política i mediàtica marca molts dels debats, també en cultura. El preu a pagar és la focalització del debat en uns pocs titulars i la pèrdua de complexitat i textures. D'això va aquest article breu: d'apuntar elements per a altres (possibles) debats de fons a l'entorn de la cultura. Pensar la cultura com a activitat i recursos compartits, pensar en els equipaments culturals com a mediadors de projectes ciutadans, pensar en la ciutadania com a usuària activa i culta dels serveis culturals o demanar del mecenatge alguna cosa més que la simple captació de recursos econòmics.

Mariano Martín Zamorano i Arturo Rodríguez Morató | International Journal of Cultural Policy, Vol. 21, No 5, 2015 p. 554-576

Aquest article analitza les condicions per al sorgiment i institucionalització de la paradiplomàcia cultural de la ciutat de Barcelona, les condicions que van propiciar la seva institucionalització i els seus efectes en la política cultural local.

A través d’una lectura temporal i intergovernamental es contextualitza l’aparició de la paradiplomàcia cultural a Barcelona a partir dels anys 80 (com estratègia de l’Ajuntament de la ciutat per atreure capitals i promoure el desenvolupament local); el seu establiment i consolidació en l’època dels Jocs Olímpics (i la posterior creació de l'ICUB); i els efectes de la creació de la marca Barcelona de finals dels anys 90 fins l’actualitat i les condicions polítiques específiques que la sustenten.

Emma Blomkamp | Evidence & Policy: A Journal of Research, Debate and Practice, Vol.10 (2) , May 2014, p. 223-241

Tot prenent com a exemple el cas de dos municipis de la regió australiana de Victoria i dos programes culturals d’aquests territoris, l’article explora els usos retòrics de l’evidència en la política cultural local i els avantatges d’un enfoc interpretatiu pràctic, que vagi més enllà de la legitimació a través de dades estadístiques amb les que se sol treballar. L’elecció i ús de determinats tipus de probes (evidències) pot variar segons el context polític, institucional i interpersonal (depenent del professional).

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

En aquests dos volums el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya recull els eixos d’actuació del Govern, els programes establerts i el seu desplegament, així com els canvis estructurals articulats durant la legislatura 2011/2015.

Franco Berardi: De les biopolítiques culturals a l’emancipació. Reptes i estratègies de futur

Nicolás Barbieri | CoNCA

A fi de contribuir a la reflexió vers el sistema cultural i l’evolució de les polítiques culturals a Catalunya, l’Informe anual sobre l'Estat de la Cultura i de les Arts a Catalunya 2015 ve acompanyat per un seguit d’articles que, tot posant l’accent en diversos aspectes clau, busquen repensar una nova formulació de les polítiques culturals que siguin realment capaces de reflectir els aspectes determinants de les transformacions que viu la societat catalana.

Binomi cultura-educació. Cal dotar l’educació de la irrenunciable dimensió cultural. No es disposa d’un pla prou ambiciós de país per a l’educació cultural, la qual cosa provoca que aquesta responsabilitat depengui molt encara de les iniciatives de la societat civil i del teixit associatiu.

Lionel Arnaud, Vincent Guillon, Cécile Martin | Observatoire des politiques culturelles (OPC)

En aquest estudi es realitza una anàlisi exploratòria d’una vintena d’iniciatives i experiències d’èxit en matèria d’accés i participació en l’art i la cultura de França, Alemanya, Espanya, Gran Bretanya, Noruega, Brasil i els Estats Units, amb l’objectiu d’aportar pistes cap a la creació d’unes polítiques en matèria de democratització cultural realment inclusives al territori.

Xavier Antich: “Balanç de les polítiques culturals. Què hem guanyat i què hem perdut? “