polítiques públiques

François Vanhille | L’Harmattan

Investigació que analitza el paper que poden jugar les anomenades cultures de l’imaginari en el desenvolupament local. L’estudi contempla un ampli ventall de pràctiques: jocs de simulació, d’estratègia, de rol, de guerra, de societat, jocs tradicionals; esdeveniments i festivals relacionats amb els videojocs o amb la literatura fantàstica, el còmic, el manga o la ciència ficció; així com recreacions històriques i activitats relacionades amb el ‘cosplay’ (disfressar-se d’un personatge de ficció), entre d’altres. L’estudi fa també algunes propostes perquè les administracions locals puguin oferir un marc adequat per millorar el valor cultural d’aquestes pràctiques.

Observatorio Vasco de la Cultura |  UPV-EHU | ICC Consultors

El Informe presenta los aspectos clave del diagnóstico sobre el estado general económico y social de la cultura vasca vista desde su cadena de valor i se nutre de las opiniones de una representación amplia de agentes culturales a quienes se les ha dado voz mediante una encuesta y cuatro grupos de trabajo que intercambiaron opiniones con los analistas. 

Consideracions prèvies sobre el que és un municipi petit en l’àmbit cultural

Què és un municipi petit? Quin és el límit entre un municipi petit i un de mitjà? La resposta a aquestes preguntes, com a tantes altres en l’àmbit de les ciències socials, és: depèn. No existeix una definició universal de municipi petit, ni un consens internacional sobre la mida que ha de tenir un municipi per ser considerat petit. Aquesta categoria s’eixampla o s’estreny en funció de dues qüestions bàsiques: el context estatal en el qual ens situem i el tema que es vulgui estudiar.

És ben sabut pels coneixedors del món local que el nombre de municipis ―i, consegüentment, el de municipis petits― als països europeus s’ha reduït considerablement en el darrer mig segle, com a conseqüència de processos de fusió que molts països han portat a terme. Estats com el Regne Unit, Suècia i Dinamarca van reformar les seves estructures administratives locals ja als anys seixanta i setanta del segle XX, agregant els municipis més petits als mitjans o agrupant-los sota una nova nomenclatura. Als països del sud d’Europa, fortament influenciats pel model administratiu d’inspiració francesa, aquest procés no només no s’ha dut a terme, sinó que en alguns casos com Portugal i Itàlia el nombre de municipis s’ha incrementat.

Joaquim Rius Ulldemolins | Museum management and curatorship, vol. 31, Núm. 2, p. 178-192

Article que analitza els diferents graus d’hibridació dels principals museus i institucions culturals de la ciutat de Barcelona. Segons l’anàlisi, només una minoria poden classificar-se com a enterament públics o privats, la majoria combinen elements dels dos àmbits. L’article explica també les causes que han provocat l’emergència d’aquest model de gestió híbrida a Barcelona i la seva relació amb la política cultural adoptada per la ciutat en un context de major centralitat de les polítiques culturals locals.

Jaume Colomer | Acadèmia de las Artes Escénicas de España

Informe que fa una síntesi diagnòstica de la situació actual de les escèniques a Espanya a partir de dades estadístiques i d’altres informes ja existents. L’autor detecta factors favorables per al desenvolupament del sector i d’altres que cal corregir o canviar. Identifica també els elements que han definit el model en funcionament des de la transició fins a l’actualitat i proposa un canvi d’orientació. L’objectiu és proporcionar un document de base per a debats posteriors.

De les més de 11.000 pàgines vistes, a continuació destaquem les lectures i documents que han despertat més interès durant el mes d’abril.

Els 5 articles més llegits:

1. Informe sobre el estado de la cultura en España 2016. La cultura como motor del cambio

2. Fes Cultura. Pla Estratègic Cultura Valencià 2016-2020

Xarxa de Museus de les terres de Lleida i Aran

La Xarxa és fruit de l’acord entre el Departament de Cultura, la Diputació de Lleida i els 10 museus registrats de les terres de Lleida i Aran. Els seus objectius estratègics, a quatre anys vista, són: incrementar i diversificar els públics per una millora del retorn social i de la seva visibilitat al servei de la ciutadania; contribuir en la millora de l’eficiència en l’organització i gestió per adaptar-se a les necessitats i reptes actuals;

Comissió Europea | Agenda Europea de la Cultura

Manual que proporciona orientació estratègica, recomanacions i bones pràctiques per  implementar polítiques futures més adequades que fomentin la consciència i l’expressió cultural, una de les vuit competències clau establertes el 2006 per la Unió Europea per a l’aprenentatge al llarg de tota.  

El manual ha analitzat les iniciatives desenvolupades fins ara per la Unió Europea i els estats membres per promoure l’adquisició d’aquesta competència a través de l’educació formal (escoles), l’educació no formal (institucions culturals), altres aprenentatges (grups o famílies) i instruments específics com l’educació artística i l’educació cultural.

Marta Llatcha | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Els estudis d’impacte econòmic estimen i quantifiquen el conjunt d’activitats econòmiques originades directament o indirecta per un esdeveniment cultural en una àrea geogràfica concreta. Així, la Festa Major de Vilafranca del Penedès genera un impacte econòmic, en termes de producció, de 878.252 euros, i un increment de la riquesa a l’Alt Penedès de més de 415.000 euros anuals, calculat a partir del valor afegit brut que es crea. Cada euro invertit en la Festa Major reverteix en 4’3 euros en producció de béns i serveis a la zona.