polítiques públiques

Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Us deixem l'editorial de Tornaveu, Associacionisme i Cultura en la qual manifesten que l'associanisme cultural se sent exclòs del 3r Congrés Català de l’Associacionisme i el Voluntariat i del projecte de Llei d'Acció social. La sessió final del Congrés tindrà lloc divendres 20 de maig al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), de 9 a 18 h.

Adriana Partal, Kim Dunphy | Impact assessment and project appraisal

La investigadora Adriana Partal, membre d’aquesta comunitat, juntament amb Kim Dunphy revisen en aquest article la literatura internacional sobre programes d’avaluació d’impacte cultural. Les autores analitzen articles i altres recursos publicats entre 1988 i 2015 i observen, entre d’altres aspectes, com conceptualitzen i defineixen els conceptes de cultura i d’avaluació de l’impacte cultural, quines metodologies s’han emprat o quins han estat el àmbits més avaluats.

Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC). Diputació de Barcelona

El Programa d’Assessorament Cultural del CERC de la Diputació de Barcelona ha lliurat a l’Ajuntament d’Arenys de Munt el Pla d’Equipaments Culturals del municipi donant resposta a la petició feta des del consistori.

El Pla d’Equipaments Culturals d’Arenys de Munt és un document tècnic de reflexió i anàlisi amb una diagnosi sobre l’estat actual dels equipaments culturals del municipi i una estratègia de futur.

Oficina de Difusió Artística (ODA)

L’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona presenta l’informe anual del curs 2014/2015 del programa 'Anem al teatre' de suport a la programació de teatre música i dansa per a educació infantil, primària i secundària, batxillerat i cicles formatius.

El dissabte 16 d’abril es va presentar públicament al conjunt d’entitats, veïns i veïnes del municipi de  Talamanca, l’informe Casal de Talamanca · Eines de gestió i programació, elaborat conjuntament pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals de l’Àrea de Cultura, Educació i Esports i el Servei de Polítiques d’Acció Comunitària i Participació Ciutadana de l’Àrea d’Atenció a les Persones.

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) 

El CoNCA, en virtut de les seves competències, ha portat a terme l’avaluació estratègica de la Filmoteca de Catalunya i les seves activitats durant els exercicis 2012, 2013 i 2014. De l’estudi i anàlisi metodològic de les dades obtingudes es poden destacar els següents aspectes d’interès:

Arturo Rubio Arostegui, Joaquim Rius Ulldemolins | Arte, Individuo y Sociedad, Vol. 28, No 1, p. 41-57

Resumen  |  Desde su invención en los años cincuenta, la política cultural ha sido objeto de análisis y reflexión por parte de las ciencias sociales. No obstante, en España presenta una serie de características diferenciadoras frente a las democracias occidentales europeas como consecuencia del periodo franquista. Con la recuperación de la democracia España adquiere el paradigma dominante de una política cultural democrática basada en la libertad, el pluralismo y el derecho a la cultura. Sin embargo, tras décadas de gobiernos democráticos el diagnóstico de la política cultural en España presenta rasgos de crisis sistémica, además de los efectos de la crisis global financiera de inicios del siglo XXI.

De les més de 8.000 pàgines vistes, a continuació destaquem les lectures i documents que han despertat més interès durant el mes de març.

Les 5 articles més llegits:

1. Balanç de trenta anys de polítiques culturals a Espanya

2. La cultura no es atractiva para las empresas que actúan como mecenas

3. El valor de la cultura: indicadors culturals i l’impacte en la política cultural

4. Nous mecanismes de finançament per a les petites empreses culturals i creatives

5. Comunicació i cultura en l’era digital

Françoise Benhamou | La Documentation Française

Breu assaig sobre el futur de les polítiques culturals. L’objectiu de l’autora, especialista en economia de la cultura, és estimular la reflexió i assenyalar, a grans trets, els principals reptes i les grans paradoxes que cal tenir en compte a l’hora plantejar qualsevol debat sobre el futur de la invenció pública en matèria de cultura. Benhamou reconeix la tasca feta durant les últimes dècades però convida a fer replantejaments valents a l’hora de redefinir les estructures i les institucions culturals públiques. L’autora parteix de la realitat francesa però les seves argumentacions assoleixen validesa i interès a escala europea. 

El proper 21 d’octubre de 2016 tindrà lloc una sessió de debat, dins del marc d’Interacció, dedicada als petits municipis. En aquesta trobada volem reflexionar sobre quin és i quin ha de ser el paper de la cultura en els municipis que compten amb menys habitants i que sovint estan allunyats dels grans centres de programació.