El Debat d’Interacció celebrat el passat 2019 es va centrar en tornar a posar en relleu les polítiques culturals municipals, i la seva conferència inaugural va girar entorn a la necessitat de la cultura i les polítiques culturals en la societat contemporània. L’Enciclopèdia Catalana defineix les polítiques culturals com el “conjunt de programes, accions i intervencions que les instàncies de govern (les que han de vetllar per l’interès general: ajuntaments, estats, organitzacions internacionals...) porten a terme, en la intersecció de la identitat i la diversitat, per a respondre a les necessitats culturals dels ciutadans.”
Ja fa temps que aquest concepte està generalitzat, a casa nostra i a un gran nombre de països arreu del món, però: quan es va utilitzar per primera vegada i qui va contribuir a la seva difusió?
Laboratoris ciutadans: cultura cocreada i polítiques públiques
Davant de desastres de gran magnitud com huracans, bombardejos o terratrèmols que assolen ciutats i territoris, es desperta en la societat un sentiment de fraternitat i de solidaritat, que porta a les persones a unir esforços pel bé comú. Aquest és el punt de partida de Marcos García per explicar el model de funcionament dels laboratoris ciutadans: institucions públiques, obertes, democràtiques i d’experimentació.