polítiques públiques

Laboratoris ciutadans: cultura cocreada i polítiques públiques

Davant de desastres de gran magnitud com huracans, bombardejos o terratrèmols que assolen ciutats i territoris, es desperta en la societat un sentiment de fraternitat i de solidaritat, que porta a les persones a unir esforços pel bé comú. Aquest és el punt de partida de Marcos García per explicar el model de funcionament dels laboratoris ciutadans: institucions públiques, obertes, democràtiques i d’experimentació.

La governança des de la cultura i el món local: tot repensant la participació ciutadana

Vine i participa-hi! Pot ser un lema que de vegades buit de contingut i de participació real. A què ens referim quan parlem de participació ciutadana? L’objectiu d’aquest curs del CERC realitzat el 9 i l’11 de febrer, és definir la governança des de la cultura i el món local, a partir de bones pràctiques en el camp de la participació ciutadana en les decisions i programacions culturals.

Cultural Creative Spaces & Cities (1/2): La cultura i el bé comú, bases de la renovació urbana

Cultural Creative Spaces & Cities

La cultura i el bé comú transformen els barris i les ciutats en espais més sostenibles, contribuint a millorar la vida de les comunitats. Aquest ha sigut l’àmbit d’estudi del projecte europeu Cultural Creative Spaces & Cities (CCSC) que cerca desenvolupar noves formes per a la cocreació de polítiques públiques entre els espais culturals i les administracions a les ciutats europees.

La difusió global del concepte de política cultural

El Debat d’Interacció celebrat el passat 2019 es va centrar en tornar a posar en relleu les polítiques culturals municipals, i la seva conferència inaugural va girar entorn a la necessitat de la cultura i les polítiques culturals en la societat contemporània. L’Enciclopèdia Catalana defineix les polítiques culturals com el “conjunt de programes, accions i intervencions que les instàncies de govern (les que han de vetllar per l’interès general: ajuntaments, estats, organitzacions internacionals...) porten a terme, en la intersecció de la identitat i la diversitat, per a respondre a les necessitats culturals dels ciutadans.”

Ja fa temps que aquest concepte està generalitzat, a casa nostra i a un gran nombre de països arreu del món, però: quan es va utilitzar per primera vegada i qui va contribuir a la seva difusió?

Ciutats creatives per a un futur més sostenible i inclusiu

UNESCO Creative Cities Network (UCCN)

La Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO (UCCN, per les seves sigles en anglès) ha publicat una guia que inclou una visió general de les polítiques, estratègies i accions dutes a terme en matèria cultural per les 246 ciutats membre, de 80 països diferents, amb focus en el desenvolupament sostenible urbà.

Garraf Actua promou una xarxa de professionals de les arts escèniques


Aquest cens s'actualitzarà de manera continuada i es posarà a l'abast de totes les institucions, entitats i agents promotors d'esdeveniments.

     

NODE Garraf impulsa una proposta integradora a partir de les iniciatives que ja han plantejat diferents ajuntaments i entitats de la comarca. El denominador comú és el suport a l'activitat dels professionals i les empreses que tenen a veure amb les arts escèniques. Aquest és un dels sectors especialment afectat per les restriccions de la crisi sanitària. 

El pilar que falta. El lloc de la cultura en els ODS

Fa poc més de 5 anys de l’aprovació de l’Agenda 2030, i és ben sabut que cap dels tres grans pilars sobre els quals es sosté té a veure específicament amb la cultura, de la mateixa manera que els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) tampoc en fan cap referència explícita. L’informe «The Missing Pillar – Culture's Contribution to the UN Sustainable Development Goals», encarregat pel British Council i elaborat per Nordicity, destaca la importància de la cultura i pretén contribuir a la comprensió del vincle que té amb el desenvolupament sostenible.

La Regidoria de Cultura de Martorell crea un cens d’artistes locals


L’acció s’emmarca dins del nou Pla d’Acció Cultural de Martorell.
 

La Regidoria de Cultura, Patrimoni Històric i Museus de l’Ajuntament ha creat el Cens d’Artistes de Martorell. Per a fer-lo possible, fa una crida als artistes per a que s’inscriguin i s’identifiquin, a través del web del Patronat Municipal de Serveis d’Atenció a les Persones de Martorell (PMSAPM). Aquest és un primer pas per a l’impuls de noves polítiques culturals.

Cardedeu obre la seva Oficina de Suport a Empreses Culturals


L’OSEC és un projecte supramunicipal. Un model d’assessorament innovador de suport al sector cultural, amb diferents línies i programes segons les necessitats d’artistes, professionals i emprenedores culturals.
 

Pla d'Acció Cultural de Prats de Lluçanès

Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC)Diputació de Barcelona

Prats de Lluçanès compta a partir d’ara amb el seu primer Pla d’Acció Cultural, elaborat pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC), juntament amb l’empresa especialitzada en estudis culturals Bissap. Aquest pla s’emmarca en la vocació d’assistència als municipis i acompanyament en l’àmbit de les polítiques culturals de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona.

Amb una tendència demogràfica en descens i un envelliment notori de la població, l’Ajuntament de Prats de Lluçanès va valorar la necessitat de comptar amb un pla estratègic de cultura com a element de dinamització del municipi, impulsant un procés participatiu obert a la ciutadania entorn la realitat cultural i les línies de futur a seguir. A través d’aquesta metodologia participativa es van anar definint tot un seguit de propostes per tal d’incrementar i optimitzar les iniciatives existents i la previsió de nous escenaris, pràctiques i accions.