polítiques públiques

La cultura als Plans Nacionals de Recuperació europeus


Culture Action Europe
 

Com a resposta a la crisi ocasionada per la pandèmia, les institucions europees van adoptar en 2020 el paquet de mesures Next Generation EU amb l’objectiu d’impulsar la recuperació a través del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), el qual insta als estats membres a elaborar uns plans nacionals (PNR) per avançar cap a unes societats més sostenibles i resilients i, així, assolir els objectius establerts a escala europea.

L’educació cultural i el seu rol en la configuració dels discursos polítics


 International Journal of Cultural Policy | C. Steigerwald
 

El discurs al voltant de l’educació cultural s’ha aplicat des de diferents enfocaments que, si bé, tendeixen a integrar diverses pràctiques de la cultura, la participació o l’educació, sembla no comptar amb una definició coherent per part dels seus defensors en l’àmbit conceptual i teòric, sobretot pel que fa als seus objectius i abast.

Manifest per a un futur pròsper de les arts escèniques


FuturStage Research Group | Harvard metaLAB
 

“L’escenari del futur és ara. No pot haver-hi un retorn postpandèmic a l'antiga ‘normalitat’, que ja estava fracturada; el moment per a la valentia, la visió i l'acció és ara”. Amb aquesta contundent crida tanca el Manifest futurStage, el qual defensa una visió de l'espectacle com a dret humà,

Vertebrar culturalment els Països Catalans


Relatoria del la quarta conversa dels Debats KULT, amb Jordi Oliveras, Eunice Romero, Rosa Cerarols, Eloi Aymerich i Nando Cruz
 

Ell passat 2 de desembre vam cloure el cicle de debats “Cultura, Comunitat, Revolució” a un espai que ens vincula històricament amb la nostra proposta política: la Lleialtat Santsenca, un edifici aixecat per una cooperativa obrera fundada fa cent anys al barri de Sants. En aquest quart debat vam plantejar la revisió del model cultural per als Països Catalans des de les perspectives de la creació, la programació, els vincles amb l’administració i la participació dels públics.

Vint-i-un grans de raïm culturals per tancar el 2021 (sense ennuegar-se, és clar)


Queden poques hores per tancar un altre any. Han estat tres cents seixanta-cinc dies pandèmics que tenim ganes de deixar enrere, amb el permís d’una nova lletra de l’alfabet grec. L’òmicron és una o, és a dir, un cercle, forma geomètrica que ens recorda l’uròbor, la serp que es mossega la cua i que simbolitza l’etern retorn, la infinitud. Com la pandèmia, el conte de mai no acabar. Després que plogués sobre mullat, que surfegéssim onades i resistíssim sismes i erupcions, semblava que teníem el peu al coll al virus, però ha tornat a mossegar.

Relacions culturals: abordar la pau i l’estabilitat en contextos fràgils


Jordi Baltà | EU National Institutes for Culture - EUNIC
 

Que els programes artístics i culturals són una arma per donar veu a les comunitats marginades i per contribuir al desenvolupament inclusiu i a la cohesió social potser no és cap notícia. Aquestes bases, però, són un bon punt de partida per reflexionar des de la cultura al voltant de les nocions contemporànies de "pau", cada vegada més connectades amb el desenvolupament i la justícia social.

Creative Carbon Scotland: una iniciativa referent per abordar el canvi climàtic


Creative Carbon Scotland
 

El canvi climàtic, originat en part degut al consum excessiu i la sobreexplotació dels recursos, és resultat, malauradament, de la forma en què vivim en aquest planeta. La sostenibilitat mediambiental és una qüestió urgent que el sector cultural no pot ignorar, en tant que és un altaveu que té la capacitat de reconduir l’opinió pública i les accions d’artistes, treballadors de la cultura, públics o dels responsables polítics.

La Nova Bauhaus Europea i l’aposta per la cultura en la lluita contra el canvi climàtic


Fa més de cent anys, l’escola de la Bauhaus va revolucionar el món de l’arquitectura, l’art i el disseny del segle XX i es va convertir en una de les institucions docents d’innovació europea més emblemàtiques (1919-1933). Aquest moviment d’entreguerres, liderat per Walter Gropius, va conformar una nova relació forma-funció en què la imaginació, l’estètica i el sentit pràctic aplicats a la vida quotidiana van combinar-se per millorar la vida de les persones en el trànsit cap a la modernitat.

Albert Gusi: 'L’art no només s’ha de dipositar en un lloc, sinó que l’ha de reactivar'


Amb motiu del curs ‘Art i territori. Exemples de dinamització local’, celebrat dins de l’Espai Claustre del CERC, hem entrevistat l’artista visual Albert Gusi, impulsor d’innombrables projectes que tenen el seu cor i la seva raó de ser en el territori, sovint en entorns ultralocals.
 

"El Pla ha facilitat empoderar als agents que treballen en l’àmbit de l’educació i la cultura de Centelles"


Entrevista a Anna Chávez (regidora de Cultura) i Víctor López (regidor d’Educació) de l’Ajuntament de Centelles amb motiu de la finalització del treball "Implementació del Pla estratègic d'Educació + Cultura de Centelles”".

Des de fa uns anys, són moltes les veus que apunten que cal aprofundir en les relacions entre els àmbits de l’educació i la cultura, ampliant, millorant i sistematitzant les interseccions entre aquests dos espais.